Barcelona tindrà un candidat musulmà a les municipals per defensar els “nous xarnegos” davant de Sílvia Orriols
El convers a l’islam Hasan Izquierdo del Partido Andalusí vol portar musulmans i llatinoamericans al centre de la política. Es presenta com a resposta a Sílvia Orriols i proposa convertir la Monumental en la mesquita més gran d’Europa.
Barcelona tindrà un candidat musulmà a les pròximes municipals. Hasan Izquierdo del Partido Andalusí ha anunciat la seva voluntat de presentar candidatura a la capital catalana. Es presenta amb un discurs dirigit als musulmans, llatinoamericans i antics “xarnegos” del cinturó metropolità. Sobre el seu lema de “la Barcelona real” explica que representa la recuperació de l’esperit de Ciutadans per defensar els “nous catalans”. En el seu vídeo de presentació defensa que vol donar veu a la nova Barcelona migrant, castellanoparlant i multicultural.
L’ambició d’Izquierdo va molt més enllà de voler gestionar la ciutat. La seva proposta inclou rellegir la història de Barcelona, Catalunya i Espanya des d’Al-Àndalus per situar l’islam com una arrel fonamental i ocultada del país. La seva candidatura pretén transformar aquesta reinterpretació històrica en una arma política per disputar Barcelona.
El candidat musulmà es presenta com la resposta a Sílvia Orriols
Izquierdo situa Sílvia Orriols com una de les figures contra les quals vol construir la seva candidatura. En el vídeo, presenta el seu projecte com una resposta al nacionalisme identitari que, segons ell, mira l’origen, la religió i els cognoms abans de reconèixer algú com a català. La seva operació política consisteix en dirigir-se a l’espai que Ciutadans va intentar ocupar i ampliar-lo a musulmans, llatinoamericans i fills de la immigració recent. El resultat és el vell lerrouxisme de sempre però adaptar al segle XXI. L’objectiu final de la candidatura és convertir la immigració i l’islam en un subjecte polític propi a la política de Barcelona.
La novetat no és només que Barcelona pugui tenir un candidat musulmà, sinó el tipus de discurs amb què arriba: una barreja d’andalusisme, islam polític-cultural, ressentiment anticatalanista i apel·lació als antics i nous col·lectius d’immigrants. De tots ells diu que el catalanisme d’Orriols els expulsa de de la catalanitat.
L’informe situa l’origen d’aquestes actituds en una combinació de factors, però no amaga un patró clar per procedència: els joves vinculats a països amb una qualitat democràtica més baixa —especialment Afganistan i Txetxènia, i també en part Síria— mostren més afinitat per visions radicals.
Izquierdo invoca Gaudí i Peret per rebatre Orriols
La maniobra més cridanera arriba quan Izquierdo intenta rebatre el discurs identitari de Sílvia Orriols amb una presumpta genealogia alternativa de la catalanitat. Cita Gaudí, Salvat-Papasseit, Peret, Anselm Turmeda o Domingo Badía per explicar que que la catalanitat no seria una realitat homogènia, sinó una construcció híbrida on l’islam i l’andalusisme ens erien elements fundadors.
La pirueta històrica pretén convertir figures centrals de la cultura catalana en proves indirectes d’una Barcelona islàmica i migrant. Segons Izquierdo, Orriols representa una catalanitat que acaba expulsant de Catalunya tots aquells que no encaixen en aquest patró. Per tant, considera que per Orriols els personatges citats no serien catalans per tenir, segons ell, vincles amb el món morisc, gitano, andalusí o islàmic.
En aquest punt, Izquierdo intenta apropiar-se fins i tot de Jordi Pujol. Recorda la frase que “és català tot aquell que viu a Catalunya” i assegura que el seu partit la subscriu. Amb aquesta operació, vol presentar Orriols com una amenaça per a la pròpia Catalunya. Així, el candidat musulmà no només respon a Orriols des de l’islam o l’andalusisme, sinó que intenta disputar-li també el significat mateix de ser català.
La tercera via d’Izquierdo: l’Espanya andalusina
Izquierdo apareix al vídeo de presentació davant d’una bandera d’Espanya, però diu que el seu discurs no és el de l’espanyolisme clàssic de partits com Vox. No defensa una Espanya centralista, uniforme i constitucionalista, sinó una Espanya reinterpretada des de l’andalusisme, l’islam i la plurinacionalitat. En el seu relat, el Partido Andalusí pot defensar alhora el “fet diferencial català” i la unitat d’una Espanya plural, cosa que ell presenta com una posició incòmoda tant per als separatistes com per als “centralistes jacobins”.
Aquesta és la seva tercera via: no trencar amb Espanya, però tampoc acceptar l’Espanya nacional-catòlica, castellana o uniformitzadora. Izquierdo intenta construir una Espanya alternativa, andalusina i multicultural, on hi càpiguen els antics xarnegos, els nous migrants, els musulmans, els llatinoamericans i les perifèries nacionals. La bandera espanyola, així, no li serveix per reivindicar el vell patriotisme constitucional, sinó per disputar el significat mateix d’Espanya des d’un marc islamo-andalusí.
Agents magribins al Raval i una mesquita a la Monumental
Les dues propostes més concretes que Izquierdo presenta per Barcelona combinen ordre públic, mediació comunitària i simbolisme islàmic. La primera és crear agents cívics d’origen magribí en barris com el Raval. Segons ell, si una part dels problemes de marginalitat, drogues o delinqüència afecta joves magribins, la resposta no hauria de passar només per la policia, sinó també per figures de la mateixa comunitat, del mateix barri i amb autoritat social sobre aquests joves. El seu argument és que un jove magribí faria més cas a un agent cívic del seu entorn que no pas a una figura externa. La proposta encaixa amb el seu intent de presentar el Partido Andalusí com un partit “d’ordre”, però també revela una idea molt comunitarista de la política: cada col·lectiu hauria de gestionar els seus propis problemes amb figures pròpies.
La segona proposta és molt més simbòlica: convertir la plaça de toros Monumental en “la mesquita més gran d’Europa”. Izquierdo recupera aquella idea perquè considera que l’edifici està infrautilitzat i perquè, segons ell, la seva estètica mudèjar i morisca ja el faria especialment adequat per a aquest ús. Amb aquest projecte, La Monumental es podria convertir-se en el gran símbol d’una Barcelona islàmica, andalusina i migrant.
En el seu relat, aquesta proposta no és només religiosa. És una operació de poder simbòlic: ocupar un edifici icònic de Barcelona i transformar-lo en emblema de la nova presència musulmana a la ciutat per fer justícia a segles de marginació.
Qui és Hasan Izquierdo?
Hasan Izquierdo és el nom musulmà de Javier Izquierdo, convers a l’islam i activista del Partido Andalusí. El seu perfil no encaixa en el d’un candidat municipal convencional: es mou més còmodament en el terreny de la batalla cultural que en el de la gestió urbana. Als seus vídeos parla d’islam, d’Espanya, de la Hispanitat, del sufisme, d’Al-Àndalus, dels moriscos, dels xarnegos i de la identitat catalana amb un llenguatge carregat de referències històriques, religioses i simbòliques.
El discurs de Hasan Izquierdo és dens, ple de referències històriques, religioses i literàries amb aparença de profunditat intel·lectual. No parla com un candidat municipal que presenta un programa de gestió, sinó com algú que vol construir un relat complet sobre Barcelona, Catalunya i Espanya. En una mateixa intervenció pot passar de Blas Infante a Jordi Pujol, de Ramiro de Maeztu a Sánchez Dragó, de Ciutadans als moriscos, i de la Monumental al paper polític dels musulmans conversos. La seva candidatura, per tant, no és només una llista municipal: és una operació de relat.
La seva identitat pública del candidat està marcada per la conversió a l’islam. En una conversa amb un altre convers, explica que el seu nom musulmà és Hasan i que el seu nom anterior a l’islam és Javier, tot i que al DNI continua mantenint aquest nom per qüestions burocràtiques. Aquesta dada és important perquè ell no presenta l’islam com una simple adhesió privada, sinó com una ruptura biogràfica i una nova identitat pública: a partir d’aquí parla com a musulmà convers, com a part d’una comunitat que considera dispersa i poc organitzada, i com algú que vol donar-li expressió cultural i política a Espanya.
A partir dels vídeos, el retrat que emergeix no és el d’un immigrant musulmà ni el d’un dirigent islàmic tradicional, sinó el d’un convers espanyol que intenta reinterpretar la seva pròpia biografia dins d’un relat més gran: Espanya, Catalunya, Al-Àndalus, els xarnegos, els moriscos i la nova immigració. Aquesta és la seva singularitat política. Izquierdo no parla només en nom dels musulmans que han arribat de fora, sinó que intenta presentar-se com la prova vivent que l’islam pot arrelar en un espanyol d’origen, amb lectures, discurs propi i ambició política.
Més Percepcions de
Més sobre Catalunya
Toca un Allahu Akbar a Esplugues: noia assassinada a l’atzar
El PSC de Lleida prohibeix el burca i el niqab amb una normativa que no els prohibeix
Els Mohamed ja doblen els Jordi a Salt, Roses i Castelló d’Empúries
Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves
Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”
Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”
Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà
Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte
Un Allahu Akbar al WiFi d’un avió a Málaga retarda tres hores i mitja un vol de KLM
Més del 40% dels joves musulmans de Viena prefereixen la llei islàmica a les lleis d’Àustria
L’independentisme d’esquerres musulmà guanya les eleccions al Parlament de Gal·les
La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans
Minnesota adopta una bandera que recorda la de Somàlia perquè representa millor “les comunitats”
Un parc aquàtic públic de Texas s’anuncia com a espai “només per a musulmans”
Decapiten una estàtua de la Mare de Déu i el Nen Jesús en un poble prop de Lió
Els musulmans d’Itàlia aprofiten l’1 de maig per exigir dies festius al calendari laboral
Toca un Allahu Akbar a Esplugues: noia assassinada a l’atzar
Candidats municipals de l’esquerra a Itàlia demanen en bengalí o àrab el vot “en nom d’Al·là”
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
