Els Mohamed ja doblen els Jordi a Salt, Roses i Castelló d’Empúries

Manlleu frega el 4% de població amb el nom Mohamed, el percentatge més alt de Catalunya entre els municipis amb més població, només per darrere d’Aitona (5,2%). El fenomen destaca especialment a l’Empordà i Osona.

Distribució per municipis del nom Mohammed a Catalunya.

INE

Les dades de l’Instituto Nacional de Estadística i de l’Idescat mostren un canvi accelerat en la composició demogràfica de diversos municipis catalans. Els percentatges més elevats es concentren a Aitona (5,2%) i Manlleu (4%). A continuació, destaquen Salt (3,4%), Roses (3,1%) i Castelló d’Empúries (2,6%), també entre els valors més alts del país. A Salt i Castelló d’Empúries, el nom Mohamed ja triplica el de Jordi, mentre que a Roses el dobla amb claredat.

A les Terres de l’Ebre i a les comarques de Tarragona, la situació és intermèdia. Municipis com Amposta (al voltant del 0,9%) o Deltebre (prop de l’1%) mostren una presència significativa del nom Mohamed, però encara lluny dels nivells de Girona o Osona. El contrast també és evident a les capitals de comarca amb menor presència. Municipis com Ripoll (al voltant del 0,5%), Olot (prop del 0,6%) o Falset (0,7%) registren percentatges molt baixos del nom Mohamed, mentre que Jordi continua sent clarament majoritari. En aquests casos, el fenomen pràcticament no es percep, fet que reforça la idea d’un mapa demogràfic desigual segons el territori.

Més Mohamed que Jordi a l’Alt Empordà

Les dades agregades per comarques confirmen que el fenomen no és puntual ni limitat a municipis concrets. A l’Alt Empordà hi ha 1.559 persones amb el nom Mohamed, davant de 1.375 que es diuen Jordi. En altres territoris com el Gironès (1.645 Mohamed davant de 2.595 Jordis) o Osona (1.707 davant de 2.715), la diferència encara és favorable a Jordi, però la distància s’ha reduït de manera significativa els últims anys.

El contrast amb altres comarques és notable. Al Ripollès només es registren 113 persones amb el nom Mohamed davant de 509 Jordi, una proporció molt inferior. Això dibuixa un mapa clar: comarques amb alta concentració i altres on la presència continua sent minoritària, reforçant la idea d’una evolució desigual segons el territori.

A Barcelona més Mohamed però menys percentatge

A Barcelona i la seva àrea, el patró és diferent però no negligible. Als municipis de l’entorn metropolità, els percentatges del nom Mohamed se situen habitualment entre l’1% i el 2,5%, amb casos com Santa Coloma de Gramenet (2,2%), Terrassa (2,5%) o L’Hospitalet de Llobregat i Cornellà al voltant de l’1,5%. Tot i quedar per sota dels nivells més elevats de comarques com Osona o l’Empordà, aquestes àrees concentren un volum molt alt de població, fet que es tradueix també en un nombre absolut molt elevat de persones amb aquest nom. És el cas del Barcelonès, on hi ha 6.394 persones amb el nom Mohamed (davant de 15.488 que es diuen Jordi).

Aquest patró, però, no és homogeni dins l’àrea metropolitana. Municipis com Esplugues de Llobregat (0,35%), Sant Cugat del Vallès (0,43%) o Alella (0,14%) registren percentatges molt més baixos, molt allunyats dels valors dels municipis més densos.

Catalunya és líder en Mohamed

Si es deixen de banda casos singulars com Ceuta i Melilla, la presència del nom Mohamed a Espanya es manté en nivells molt inferiors als que es registren a Catalunya. Segons les dades de l’INE, les concentracions més elevades es troben a Almería i Región de Murcia. Municipis com Níjar se situen al voltant de l’1,1%, mentre que a El Ejido o Roquetas de Mar els percentatges es mouen aproximadament entre l’1% i l’1,5%. A la Región de Murcia, llocs com Torre-Pacheco o Lorca presenten valors similars, generalment per sota del 2%. Tot i això, aquests registres queden lluny dels observats en municipis catalans com Aitona (5,2%), Manlleu (4%) o Salt (3,4%).

El contrast és especialment visible al nord-oest de la península. A Galicia i territoris propers la presència del nom Mohamed és pràcticament inexistent, amb percentatges molt baixos en la majoria de municipis. Fins i tot en els casos amb més presència, com A Coruña (al voltant del 0,2%) o Vigo (prop del 0,2%), els valors queden molt lluny dels observats a Catalunya. El mateix passa en zones de l’interior com Castilla y León, amb ciutats com Valladolid (0,1%–0,2%) o Burgos (al voltant del 0,1%). Aquesta diferència s’explica per una menor arribada de població estrangera i una dinàmica demogràfica més estancada, amb menys creixement i menor demanda de mà d’obra en sectors com l’agricultura intensiva o la construcció.

Distribució molt desigual a Catalunya i Espanya

En conjunt, les dades dibuixen un mapa clarament desigual tant a Catalunya com a Espanya. Mentre alguns municipis catalans registren percentatges molt elevats del nom Mohamed —i en alguns casos ja superen noms tradicionals com Jordi—, altres zones de Catalunya i de l’Estat mantenen una presència molt baixa o residual.

Els percentatges més elevats es concentren sobretot en municipis mitjans amb creixement demogràfic i activitat econòmica vinculada a sectors com l’agricultura, els serveis o la construcció. En canvi, en comarques de l’interior, zones de muntanya o municipis amb població més envellida i menor dinamisme, la presència del nom Mohamed continua sent baixa o residual. La diferència no es dona tant entre països com dins del propi territori, amb contrastos molt marcats entre comarques i fins i tot entre municipis propers.

Més Percepcions de

Més sobre Catalunya

Toca un Allahu Akbar a Esplugues: noia assassinada a l'atzar

Toca un Allahu Akbar a Esplugues: noia assassinada a l’atzar

Telecinco explica que l’assassí era un marroquí que cridava Allahu Akbar pels carrers d’Esplugues amb un ganivet a les mans. L’alcalde (PSC) fa un comunicat per “la mort violenta” i que li preocupa la convivència.

El PSC de Lleida prohibeix el burca i el niqab amb una normativa que no els prohibeix

La proposta d’ordenança de civisme de Lleida prohibeix “tapar-se la cara” excepte en llocs de culte, allà “on és habitual” i quan “s’exerceix un dret fonamental”. Ni cita el burka ni el niqab .

Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves

La imatge per fomentar la participació als casals de barri inclou una noia amb vestimenta religiosa. L’Ajuntament transmet així que la submissió a l’islam forma part de la identitat del jovent barceloní.

Junts pretén que li votin prohibir el burka sense sancions amb una llei que inclou el control de fronteres i el DNI

Després de votar en contra de prohibir el burka perquè ho proposava VOX ara Junts presenta una llei sense sancions, amb excepcions i que inclou que Catalunya controli fronteres, emeti el DNI i deporti persones.

Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”

La dona passejava per La Rambla i un marroquí li va preguntar quina religió seguia. Al dir que era cristiana la va agredir. Els Mossos descarten radicalisme religiós i investiguen la motivació.

Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”

La concursant Soko diu “quin fàstic!” quan troba restes de pernil a la màquina de tallar embotits. A més, es va negar a cuinar amb porc per no anar a l’infern dels musulmans. Ara es juga l’expulsió.

Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà

Les embarassades musulmanes donen positiu en diabetis durant el Ramadà. La solució que proposen els científics és no mirar.

Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte

El Districte de Sant Andreu es bolca amb el Ramadà 2026. Crea un programa amb xerrades, tallers de fanalets, àpats i trobades amb espai per resar en un equipament públic.

Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam

La trobada religiosa del Ramadà a Lleida es presenta com a “acte de convivència”. Inclou una conferència titulada «Ramadà a Espanya: memòria, identitat i pertinença», a càrrec d’Aicha Fernández.

L’imam de la Gran Mesquita de París i l’esquerra acusen els banquets amb porc rostit d’excloure els musulmans

La polèmica neix d’un banquet celebrat a Caen amb 4.000 assistents que van menjar porc rostit, embotits i vi negre. L’imam i l’esquerra consideren aquests actes com una posada en escena identitària antiislàmica.

Texas ordena tancar la “universitat musulmana” que forma experts en IA i ciberseguretat amb estudis islàmics obligatoris

La Texas American Muslim University at Dallas ofereix cursos per 99 dòlars a alumnes estrangers i diu finançar-se amb donacions. Es presenta com a universitat però no té cap autorització per oferir educació superior.

L’independentisme d’esquerres musulmà guanya les eleccions al Parlament de Gal·les

Plaid Cymru guanya les eleccions a Gal·les incorporant demandes musulmanes: Palestina, islamofòbia i acomodació religiosa a escoles, barris i vida diària.

La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans

L’Ajuntament de Bremen acomiada una cuinera d’escola bressol i la denuncia a la policia per si va servir porc per racisme. El líder religiós de la zona diu que és “incident tràgic”.

Minnesota adopta una bandera que recorda la de Somàlia perquè representa millor “les comunitats”

L’estat ha substituit una bandera de fa 130 anys per un disseny fet per reflectir “les comunitats culturals diverses”. El resultat ha estat una nova bandera que sembla la de Somàlia

Un parc aquàtic públic de Texas s’anuncia com a espai “només per a musulmans”

Epic Waters de Dallas introdueix la segregació religiosa als parcs aquàtics. El recinte crea un dia amb accés “només per a musulmans”. La proposta inclou codi de vestimenta i de comportament, menjar halal i zones d´oració.

Decapiten una estàtua de la Mare de Déu i el Nen Jesús en un poble prop de Lió

Els autors van rematar l’atac esmicolant els caps amb una eina contundent. La figura era allà des de feia un segle sense cap incident.

Els musulmans d’Itàlia aprofiten l’1 de maig per exigir dies festius al calendari laboral

El president de la Unió de Comunitats Islàmiques Italianes aprofita el Dia del Treball per reclamar que les dues principals festes musulmanes entrin al calendari laboral i que les empreses concedeixin 40 minuts cada divendres per a la pregària islàmica del migdia.

Suècia deixa d’utilitzar el terme “islamofòbia” perquè considera que protegeix l’islam de la crítica legítima

El govern suec creu que “islamofòbia” silencia musulmans crítics, reformistes i dones que s’oposen a la submissió religiosa. Suècia vol portar aquest canvi de llenguatge a Brussel·les i a l’ONU.

Toca un Allahu Akbar a Esplugues: noia assassinada a l’atzar

Telecinco explica que l’assassí era un marroquí que cridava Allahu Akbar pels carrers d’Esplugues amb un ganivet a les mans. L’alcalde (PSC) fa un comunicat per “la mort violenta” i que li preocupa la convivència.

Candidats municipals de l’esquerra a Itàlia demanen en bengalí o àrab el vot “en nom d’Al·là”

Candidats musulmans, dones amb vels, cartells en llengües estrangeres i crides religioses entren de ple en la campanya municipal del mes de maig. Venècia és el cas més visible, amb set candidats de Bangladesh.

Una extensió de navegador mostra el grau d’immigració, criminalitat, islamització i wokisme als anuncis immobiliaris de França

El lloc web OVMF i la seva extensió gratuïta per a Chrome superposen dades demogràfiques, de criminalitat i de presència islàmica sobre cada anunci immobiliari. Una eina privada que respon a allò que les administracions callen.

Professors de Berlin reclamen castigar els “miniislamistes” que intimiden companys perquè segueixin normes religioses

Cada cop més cristians, jueus i també musulmans liberals son víctimes de pressions religioses en escoles de Berlín. El president de l’Associació de Professors reclama una resposta política clara al “mobbing islamista”.

La policia alemanya investiga polítics d’esquerres per no actuar davant violacions en grup en casals de joves per no “estigmatitzar els musulmans”

La investigació apunta que la regidora de Joventut de Neukölln (Berlín) , del partit d’esquerres Die Linke, va impedir que els serveis socials denunciessin violacions a la policia. Finalment, va ser el pare d’una víctima qui va presentar la denúncia.

Acomiadat un treballador a Dinamarca per cuinar porc

El treballador d’un centre d’immigrants es fa cansalada per a ell mateix i l’acomiaden. El centre prohibeix el porc a tothom per evitar conflictes amb joves musulmans i ho presenta com una “estratègia de convivència”.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Com hem arribat al Pakistan?
Com hem arribat al Pakistan?
Desplaça cap amunt