Els Mohamed ja doblen els Jordi a Salt, Roses i Castelló d’Empúries

Manlleu frega el 4% de població amb el nom Mohamed, el percentatge més alt de Catalunya entre els municipis amb més població, només per darrere d’Aitona (5,2%). El fenomen destaca especialment a l’Empordà i Osona.

Distribució per municipis del nom Mohammed a Catalunya.

INE

Les dades de l’Instituto Nacional de Estadística i de l’Idescat mostren un canvi accelerat en la composició demogràfica de diversos municipis catalans. Els percentatges més elevats es concentren a Aitona (5,2%) i Manlleu (4%). A continuació, destaquen Salt (3,4%), Roses (3,1%) i Castelló d’Empúries (2,6%), també entre els valors més alts del país. A Salt i Castelló d’Empúries, el nom Mohamed ja triplica el de Jordi, mentre que a Roses el dobla amb claredat.

A les Terres de l’Ebre i a les comarques de Tarragona, la situació és intermèdia. Municipis com Amposta (al voltant del 0,9%) o Deltebre (prop de l’1%) mostren una presència significativa del nom Mohamed, però encara lluny dels nivells de Girona o Osona. El contrast també és evident a les capitals de comarca amb menor presència. Municipis com Ripoll (al voltant del 0,5%), Olot (prop del 0,6%) o Falset (0,7%) registren percentatges molt baixos del nom Mohamed, mentre que Jordi continua sent clarament majoritari. En aquests casos, el fenomen pràcticament no es percep, fet que reforça la idea d’un mapa demogràfic desigual segons el territori.

Més Mohamed que Jordi a l’Alt Empordà

Les dades agregades per comarques confirmen que el fenomen no és puntual ni limitat a municipis concrets. A l’Alt Empordà hi ha 1.559 persones amb el nom Mohamed, davant de 1.375 que es diuen Jordi. En altres territoris com el Gironès (1.645 Mohamed davant de 2.595 Jordis) o Osona (1.707 davant de 2.715), la diferència encara és favorable a Jordi, però la distància s’ha reduït de manera significativa els últims anys.

El contrast amb altres comarques és notable. Al Ripollès només es registren 113 persones amb el nom Mohamed davant de 509 Jordi, una proporció molt inferior. Això dibuixa un mapa clar: comarques amb alta concentració i altres on la presència continua sent minoritària, reforçant la idea d’una evolució desigual segons el territori.

A Barcelona més Mohamed però menys percentatge

A Barcelona i la seva àrea, el patró és diferent però no negligible. Als municipis de l’entorn metropolità, els percentatges del nom Mohamed se situen habitualment entre l’1% i el 2,5%, amb casos com Santa Coloma de Gramenet (2,2%), Terrassa (2,5%) o L’Hospitalet de Llobregat i Cornellà al voltant de l’1,5%. Tot i quedar per sota dels nivells més elevats de comarques com Osona o l’Empordà, aquestes àrees concentren un volum molt alt de població, fet que es tradueix també en un nombre absolut molt elevat de persones amb aquest nom. És el cas del Barcelonès, on hi ha 6.394 persones amb el nom Mohamed (davant de 15.488 que es diuen Jordi).

Aquest patró, però, no és homogeni dins l’àrea metropolitana. Municipis com Esplugues de Llobregat (0,35%), Sant Cugat del Vallès (0,43%) o Alella (0,14%) registren percentatges molt més baixos, molt allunyats dels valors dels municipis més densos.

Catalunya és líder en Mohamed

Si es deixen de banda casos singulars com Ceuta i Melilla, la presència del nom Mohamed a Espanya es manté en nivells molt inferiors als que es registren a Catalunya. Segons les dades de l’INE, les concentracions més elevades es troben a Almería i Región de Murcia. Municipis com Níjar se situen al voltant de l’1,1%, mentre que a El Ejido o Roquetas de Mar els percentatges es mouen aproximadament entre l’1% i l’1,5%. A la Región de Murcia, llocs com Torre-Pacheco o Lorca presenten valors similars, generalment per sota del 2%. Tot i això, aquests registres queden lluny dels observats en municipis catalans com Aitona (5,2%), Manlleu (4%) o Salt (3,4%).

El contrast és especialment visible al nord-oest de la península. A Galicia i territoris propers la presència del nom Mohamed és pràcticament inexistent, amb percentatges molt baixos en la majoria de municipis. Fins i tot en els casos amb més presència, com A Coruña (al voltant del 0,2%) o Vigo (prop del 0,2%), els valors queden molt lluny dels observats a Catalunya. El mateix passa en zones de l’interior com Castilla y León, amb ciutats com Valladolid (0,1%–0,2%) o Burgos (al voltant del 0,1%). Aquesta diferència s’explica per una menor arribada de població estrangera i una dinàmica demogràfica més estancada, amb menys creixement i menor demanda de mà d’obra en sectors com l’agricultura intensiva o la construcció.

Distribució molt desigual

En conjunt, les dades dibuixen un mapa clarament desigual tant a Catalunya com a Espanya. Mentre alguns municipis catalans registren percentatges molt elevats del nom Mohamed —i en alguns casos ja superen noms tradicionals com Jordi—, altres zones de Catalunya i de l’Estat mantenen una presència molt baixa o residual.

Els percentatges més elevats es concentren sobretot en municipis mitjans amb creixement demogràfic i activitat econòmica vinculada a sectors com l’agricultura, els serveis o la construcció. En canvi, en comarques de l’interior, zones de muntanya o municipis amb població més envellida i menor dinamisme, la presència del nom Mohamed continua sent baixa o residual. La diferència no es dona tant entre països com dins del propi territori, amb contrastos molt marcats entre comarques i fins i tot entre municipis propers.

Més Percepcions de

Més sobre Catalunya

Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves

Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves

La imatge per fomentar la participació als casals de barri inclou una noia amb vestimenta religiosa. L’Ajuntament transmet així que la submissió a l’islam forma part de la identitat del jovent barceloní.

Junts pretén que li votin prohibir el burka sense sancions amb una llei que inclou el control de fronteres i el DNI

Després de votar en contra de prohibir el burka perquè ho proposava VOX ara Junts presenta una llei sense sancions, amb excepcions i que inclou que Catalunya controli fronteres, emeti el DNI i deporti persones.

Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”

La dona passejava per La Rambla i un marroquí li va preguntar quina religió seguia. Al dir que era cristiana la va agredir. Els Mossos descarten radicalisme religiós i investiguen la motivació.

Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”

La concursant Soko diu “quin fàstic!” quan troba restes de pernil a la màquina de tallar embotits. A més, es va negar a cuinar amb porc per no anar a l’infern dels musulmans. Ara es juga l’expulsió.

Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà

Les embarassades musulmanes donen positiu en diabetis durant el Ramadà. La solució que proposen els científics és no mirar.

Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte

El Districte de Sant Andreu es bolca amb el Ramadà 2026. Crea un programa amb xerrades, tallers de fanalets, àpats i trobades amb espai per resar en un equipament públic.

Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam

La trobada religiosa del Ramadà a Lleida es presenta com a “acte de convivència”. Inclou una conferència titulada «Ramadà a Espanya: memòria, identitat i pertinença», a càrrec d’Aicha Fernández.

Pep Guardiola renya els aficionats que xiulen durant la pausa pel Ramadà

Guardiola defensa aturar els partits per la religió i esclata: “Mostreu respecte per les religions. Vivim en un món modern.”

La UAB s’agenolla a l’islam: sales d’oració, imam i càtering per Ramadà

Uns 150 estudiants de la UAB resen a les aules i fan un àpat de 10.000€ finançat amb diners públics a través de l’Institut Català per la Pau.

Un metge del Regne Unit perd la feina per demanar a una pacient que es tregui el niqab

El metge va demanar retirar el niqab perquè assegurava que la pacient no parlava bé anglès i que tenia dificultats per entendre-la durant la consulta. El marit va posar una queixa per racisme.

Una mesquita diu que la grua municipal és d’extrema dreta perquè s’emporta els cotxes dels fidels

Els fidels d’una mesquita de Maine aparquen malament cada divendres i les autoritats els multen i retiren els vehicles. El responsable del servei de grues es fa viral amb una frase: “un Honda Civic vermell és un Honda Civic vermell”.

Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves

La imatge per fomentar la participació als casals de barri inclou una noia amb vestimenta religiosa. L’Ajuntament transmet així que la submissió a l’islam forma part de la identitat del jovent barceloní.

Junts pretén que li votin prohibir el burka sense sancions amb una llei que inclou el control de fronteres i el DNI

Després de votar en contra de prohibir el burka perquè ho proposava VOX ara Junts presenta una llei sense sancions, amb excepcions i que inclou que Catalunya controli fronteres, emeti el DNI i deporti persones.

Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”

La dona passejava per La Rambla i un marroquí li va preguntar quina religió seguia. Al dir que era cristiana la va agredir. Els Mossos descarten radicalisme religiós i investiguen la motivació.

Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”

La concursant Soko diu “quin fàstic!” quan troba restes de pernil a la màquina de tallar embotits. A més, es va negar a cuinar amb porc per no anar a l’infern dels musulmans. Ara es juga l’expulsió.

Una enquesta a Alemanya revela que gairebé la meitat dels joves musulmans té idees islamistes

El 45% dels joves musulmans situa l’islam per sobre de la llei. L’enquesta reflecteix una bomba de rellotgeria social pel xoc directe entre religió i valors occidentals.

Quebec prohibeix que les mares musulmanes facin voluntariat a les escoles amb el hijab

La legislació sobre laïcitat del Quebec s’estén més enllà del personal docent i treballadors i ara afecta també els pares que participen en activitats escolars.

Una militar musulmana dels Estats Units insinua que rebutjaria ordres contra musulmans

Es va convertir a l’islam el 2023, diu que va entrar a l’exèrcit pels beneficis socials i per una via especial perquè tenia sobrepès. Ara diu que no atacarà musulmans.

Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà

Les embarassades musulmanes donen positiu en diabetis durant el Ramadà. La solució que proposen els científics és no mirar.

França posa en crida i cerca el líder dels Germans Musulmans a Europa, Tariq Ramadan

Suïssa ja va condemnar Tariq Ramadan per violació. Ara se’l jutja a França també per diverses agressions sexuals. Les denunciants el descriuen com un depredador sexual que aprofita el seu prestigi dins l’islam europeu.

Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte

El Districte de Sant Andreu es bolca amb el Ramadà 2026. Crea un programa amb xerrades, tallers de fanalets, àpats i trobades amb espai per resar en un equipament públic.

Un diputat dels Verds a Alemanya diu al Parlament que parts de la xaria són compatibles amb la Constitució

El comentari s’emmarca en el debat sobre el document dels Verds amb 24 mesures per promoure la vida musulmana a Alemanya.

El Consell d’Eivissa retira la custòdia de nenes musulmanes per protegir-les de l’islam

La consellera de Benestar Social admet que hi ha noies musulmanes que reclamen viure amb les mateixes llibertats que les seves companyes d’escola.

Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam

La trobada religiosa del Ramadà a Lleida es presenta com a “acte de convivència”. Inclou una conferència titulada «Ramadà a Espanya: memòria, identitat i pertinença», a càrrec d’Aicha Fernández.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Carles, necessito la teva ajuda amb l'Iran
-Carles, necessito la teva ajuda
-No puc, soc amic dels ayatol·làs
-Per això, només tu els pots explicar com rendir-se
Desplaça cap amunt