El Quebec acomiada un grup de professors marroquins per introduir normes islàmiques a l’escola pública

Un informe els acusa de prohibir el futbol a les nenes, no explicar ciència o educació sexual, resar a les aules, humiliar i agredir alumnes i, en general, sotmetre l’escola a la influència de la mesquita local.

Escola de Bedford

Google Maps

[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]

[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]

El Quebec ha necessitat set anys per actuar davant l’entrisme musulmà a l’escola Bedford de Mont-real. Le Journal de Montréal explica que els funcionaris fa temps que tenien al calaix un informe de 97 pàgines on no apareix la paraula islam, però tothom entén que parla de l’islam. Ho saben els pares, ho saben els mestres i ho saben els funcionaris que van redactar l’informe. Durant set anys l’administració educativa no ha fet res per protegir els alumnes. Ara el govern ha reaccionat perquè el tema ha saltat a la premsa i ha expulsat els onze professors assenyalats per formar un «clan religiós».

El primer ministre del Quebec, François Legault, ha parlat clar. Després de conèixer el cas ha denunciat “l’intent d’un grup de professors d’introduir conceptes religiosos islamistes en una escola pública”. Va recordar que el Quebec havia decidit fa temps treure la religió de les escoles. “No acceptarem mai tornar enrere”, va advertir. El govern ha anunciat auditories en disset escoles més on hi ha sospites d’infiltració islamista. Ara al Quebec el missatge polític és clar: si una escola pública queda sotmesa a una lògica religiosa, el govern intervé.

Futbol prohibit a les nenes, ciència arraconada i alumnes humiliats

La imatge que emergeix del cas Bedford és la d’una escola pública sota disciplina islàmica. Segons l’informe, els professors marroquins musulmans havien creat un clima de control, intimidació i por dins del centre perquè seguien criteris educatius marcats per la visió islàmica que rebien a la mesquita del barri on anaven tots.

La influència islàmica es traduïa en decisions concretes dins l’aula i al pati. Segons l’informe, les nenes no podien jugar al futbol perquè els professors del «clan islamista» ho consideraven un esport reservat als nois. La ciència quedava arraconada o s’impartia de manera insuficient. L’educació sexual pràcticament havia desaparegut del recorregut escolar. És a dir, els alumnes no només rebien menys educació: rebien una educació filtrada per una moral religiosa contrària a la ciència, al pensament crític i a l’educació sexual. Segons els testimonis recollits, el cas del futbol era el més vistós però totes les activitats quedaven sotmeses a una visió conservadora dels rols entre homes i dones.

L’informe també recull casos d’humiliació i agressions a l’aula impropis de la civilització occidental. El document relata que alguns alumnes que no feien els deures eren obligats a quedar-se drets contra la paret i era habitual estirar orelles per cometre errors. Els comentaris degradants davant dels companys eren habituals, fins al punt que alguns testimonis descriuen classes marcades pel silenci, la por i una disciplina molt estricta.

El «clan islàmic» que dominava la vida de l’escola

L’informe descriu el grup marroquí com un «clan» dins del centre que dominava la vida diària d’alumnes i professors. Professors contraris a les pràctiques del grup expulsat també eren víctimes de la intimidació i la por. Companys també musulmans que qüestionaven els seus mètodes quedaven assenyalats, pressionats o aïllats. Les reunions es convertien en espais de tensió, les crítiques eren rebutjades i qualsevol intent de posar límits acabava amb represàlies. El final dels crítics era demanar el trasllat.

Bedford no era només una escola amb alumnes sotmesos a disciplina islàmica: era un centre on una part dels professors havia aconseguit imposar la por també als seus propis companys. El resultat va ser una escola partida en dos. D’una banda, el grup que imposava criteris, rebutjava crítiques i controlava el clima del centre. De l’altra, professors que intentaven denunciar el que passava i que acabaven intimidats o aïllats. Enmig, els alumnes: nens i nenes que van créixer durant anys dins un ambient de tensió, censura i submissió sense que ningú fes res.

L’informe que ho explica tot sense dir «islam»

L’informe explica els fets, però amaga el nom del problema. Parla de “model cultural”, de “visions diferents de l’educació” i de “forta influència” de la mesquita, però evita escriure la paraula islam. Arriba a parlar de professors resant a l’aula i fent «ablucions» als lavabos però sempre embolicat amb llenguatge administratiu. No parla d’entrisme islàmic, parla de “tensions”. No parla de pressió religiosa, parla d’“influència comunitària”. No parla d’una escola pública sotmesa a criteris islàmics, parla de “models educatius”. I així tot durant 97 pàgines que recullen tota mena de testimonis que es van atrevir a parlar en algun moment dels darrers set anys.

El paper del sindicat també forma part del problema. Durant anys, el cas Bedford va quedar atrapat dins la maquinària habitual dels conflictes laborals: queixes, reunions, tensions internes i protecció corporativa del professorat. Quan finalment el Ministeri d’Educació ha retirat les llicències, el sindicat s’ha limitat a dir que el procés d’investigació està “viciat” i ha anunciat que dona suport als professors si decideixen recórrer la revocació. Per al sindicat, el centre del debat no són els nens de Bedford sinó els drets laborals dels implicats.

En canvi, la resposta política al Quebec és contundent i gairebé unànime. Els partits de l’oposició donen suport a la revocació de les llicències: la liberal Michelle Setlakwe diu que no volen aquests professors “a prop dels nostres fills”, Pascal Bérubé, del Partit Quebequès, avala la decisió. Fins i tot l’extrema esquerra de Québec Solidaire afirma que és “molt bo” que siguin acomiadats i que això és el que havia de passar. A diferència del que sovint passa, ningú no ha convertit el cas en una denúncia d’islamofòbia ni d’estigmatització de la comunitat musulmana.

Els crítics habituals a la croada laïcista del govern de Quebec s’han quedat sense arguments amb el cas de Bedford. El govern ha agafat el cas de Bedford per mostrar justament que cal reforçar l’aposta. Després d’anys de silencis, eufemismes i informes que eviten dir “islam”, el Quebec decideix actuar amb sancions, revocacions de llicències, auditories i noves normes. La discussió continua oberta, però el missatge institucional és clar: la religió pot existir a la societat, però no pot governar l’escola pública.

Més Percepcions de

Més sobre Canadà

El nou govern independentista del Quebec està decidit a prohibir el hijab a l'escola primària

El nou govern independentista del Quebec està decidit a prohibir el hijab a l’escola primària

El Ministre d’Educació del Partit Québécois diu que prohibir el mocador religiós a l’escola «no és negociable».

Polítics musulmans dels EUA formen musulmans del Canadà sota el lema «De la mesquita a l’ajuntament»

La convenció «De la identitat a l’impacte» busca formar musulmans del Canadà per transformar la

El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral

Una investigació parlamentària destapa que el govern del Canadà disposa de 934 sales de pregària

Quebec prohibeix també el vel islàmic a les escoles bressol i veta les mascaretes sanitàries als serveis públics

L’implacable ministre de laïcitat justifica la prohibició de la mascareta a les institucions públiques «perquè

Dones musulmanes perden la feina a les escoles de Mont-real per negar-se a complir la llei del Quebec contra el hijab

Monitores de menjador o d’activitats extraescolars, conserges o personal administratiu ja no poden portar el

Quebec prohibeix que les mares musulmanes facin voluntariat a les escoles amb el hijab

La legislació sobre laïcitat del Quebec s’estén més enllà del personal docent i dels altres

Acusat de violació el principal imam dels tribunals xaria del Regne Unit

Faizul Aqtab Siddiqi és un líder espiritual venerat entre els musulmans pakistanesos del Regne Unit. Ara afronta una demanda per violacions a una nena de 12 anys.

La Guàrdia Civil captura un gihadista a Vilanova i la Geltrú

El musulmà està investigat per gravar vídeos en què proclamava la seva adhesió al gihadisme i el suport a DAESH i a Hamàs.

«Allahu Akbar» fallit d’encenedor i bombones de gas en una benzinera de França

La policia va reduir un home disposat a fer esclatar set bombones de gas en una gasolinera de Soissons, nord de França.

Dues entitats catalanes reclamen castigar els eurodiputats que alerten de la infiltració dels Germans Musulmans

Irídia i NOVACT signen una carta de FEMYSO, una entitat vinculada als Germans Musulmans segons els serveis d’intel·ligència francesos.

Manifestants musulmans criden «Allahu Akbar» davant d’un restaurant de Londres per no servir halal

Exigeixen el tancament del restaurant de Harman Singh Kapoor, que es declara «orgullosament no halal». Amenacen amb matar el propietari, violar la seva filla i destruir el local.

La televisió pública sueca destapa imams que ajuden a practicar la poligàmia

Diverses de les mesquites implicades han rebut subvencions públiques. La mateixa televisió ja ho va denunciar l’any 2012.

Imam i líder musulmà a Itàlia diu en una entrevista que els homosexuals són malalts i que la poligàmia és sana

Ali Abu Shwaima és imam i fundador de la principal organització islàmica (l’UCOII). Egipte l’ha inclòs en una llista de terroristes.

La senadora musulmana de Colorado crea pràctiques laborals només per musulmans

Iman Jodeh ha fet de la lluita contra la islamofòbia el centre del seu discurs polític. Un cop al càrrec, discrimina els no musulmans.

Egipte declara terrorista una organització islàmica vinculada amb la mesquita del Clot de Barcelona

Egipte assenyala LIDCOE per vincles amb el terrorisme. L’organització comparteix representant legal amb la mesquita del Clot de Barcelona.

Volen canviar el nom del barri de Navas per no ofendre els musulmans

Els promotors consideren contradictori que Barcelona doni suport a Gaza mentre manté el nom de Navas. Un dels defensors del canvi diu que «Navas té nom de genocidi».

La policia captura un musulmà seguidor d’Estat Islàmic a la seva cova del Raval

L’home ja va ingressar a la presó el 2018 pel mateix motiu. Ni la condemna ni la llibertat vigilada han impedit que continués difonent propaganda gihadista.

Una escola britànica posa el hijab a nens de sis anys durant una classe sobre l’islam

La sessió d’educació religiosa dedicada a l’islam inclou que els nens es posin el hijab per viure l’experiència. L’escola diu que és un recurs educatiu.

Alumnes d’una escola italiana han de fer de musulmans a classe de religió catòlica

Una escola de Milà demana als estudiants de 13 i 14 anys que expliquin els pilars de l’islam com si fossin musulmans practicants.

Decapiten una figura de Jesucrist i fan grafits en àrab en un monument als soldats britànics morts

El rector de l’església de Warrington denuncia persecució religiosa, la policia investiga els fets com un delicte d’odi i el sospitós ha estat internat en un centre de salut mental.

Uns adolescents interrompen una missa a Viena cridant «Allahu Akbar»

L’església ajuda immigrants musulmans des del 2015. Un sacerdot denuncia interrupcions habituals en una altra parròquia de Viena.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?
Captura del portal Carrément Immo de Montpellier amb les dades OVMF superposades
Portal Carrément Immo amb les dades de l’Índex OVMF de Montpellier superposades

Desplaça cap amunt