Imam a Alemanya: «Tot musulmà coneix un altre que vota per l’AfD»
L’imam Scharjil Khalid admet que el partit guanya terreny entre els musulmans integrats. Una enquesta situa l’AfD en l’11% entre els electors musulmans.
L’AfD està començant a guanyar un espai que fins fa poc semblava gairebé inaccessible: el vot musulmà. Una enquesta recent d’INSA situa el partit en l’11% entre els electors musulmans alemanys, per darrere de l’SPD (26%), Die Linke (23%) i la CDU/CSU (22%), però per davant dels Verds (8%).
El canvi és especialment visible si es compara amb les eleccions federals de 2025. Aleshores, una enquesta a peu d’urna de Forschungsgruppe Wahlen situava l’AfD en només el 6% del vot musulmà. L’AfD continua sent minoritària entre els musulmans, però el fet que ja aparegui amb un suport de dos dígits i superi els Verds és una novetat difícil d’ignorar.
L’AfD als musulmans: “Si esteu integrats, no parlem de vosaltres”
L’AfD formula una distinció de manera molt clara en el seu propi programa. El partit afirma que “els musulmans que s’integren i reconeixen el nostre ordre constitucional i els drets fonamentals són membres apreciats de la nostra societat”, i en el seu programa de principis va encara més enllà: “Molts musulmans moderats viuen respectant la llei, estan integrats i són membres acceptats i apreciats de la nostra societat. Ells pertanyen a Alemanya. L’islam, però, no pertany a Alemanya.” Aquesta separació entre la persona musulmana integrada i l’islam com a projecte social o polític és una de les claus del discurs del partit.
En el programa electoral de 2025, aquesta línia es concreta encara més. L’AfD descriu l’islam polític com una amenaça per a la cultura “cristianooccidental” i proposa castigar la reclamació pública d’un califat, impedir el finançament estranger de mesquites vinculades a estructures problemàtiques, reforçar el control sobre els imams i limitar les organitzacions que considera contràries a l’ordre constitucional. Alhora, insisteix que el seu objectiu no són els musulmans que compleixen les lleis i s’han integrat, sinó l’expansió de societats paral·leles, la radicalització i les estructures islamistes.
“No parlen de mi”: la clau del vot musulmà a l’AfD
L’imam Scharjil Khalid va explicar a Tagesspiegel que la clau del vot musulmà a l’AfD és que molts musulmans interpreten que «no parlen de mi, sinó dels altres». El partit, segons ell, aconsegueix separar en el seu discurs els immigrants que fa anys que viuen a Alemanya, treballen i estan integrats dels nouvinguts que rebutgen adaptar-se o generen problemes. Khalid assegura que el fenomen ja no és marginal entre els musulmans alemanys. “Tot musulmà coneix un altre que vota l’AfD o que almenys es planteja fer-ho”, afirma.
El diagnòstic de Khalid coincideix en bona part amb el que ha exposat el professor Mouhanad Khorchide, director del Centre de Teologia Islàmica de la Universitat de Münster. En una columna publicada el 4 de setembre de 2026 a Rheinische Post, Khorchide analitza específicament per què alguns musulmans voten AfD i adverteix que no existeix un únic “vot musulmà”. Segons ell, alguns electors comparteixen posicions conservadores sobre família i gènere, altres estan preocupats per la criminalitat, les escoles o la sensació de pèrdua de control, i d’altres voten AfD com a protesta contra els partits tradicionals. També assenyala un grup de musulmans que han fugit de l’islamisme i valoren que el partit en parli amb duresa, així com immigrants que fa dècades que viuen a Alemanya i que volen marcar distàncies respecte dels nouvinguts.
Khorchide resumeix aquesta aparent contradicció dient que molts musulmans que voten AfD assumeixen que el rebuig del partit “no va contra ells, sinó contra els islamistes, els no integrats, els altres”. Però ell mateix els adverteix que poden estar infravalorant fins a quin punt la crítica a l’islamisme pot acabar convertint-se en rebuig als musulmans en general. La seva conclusió és que aquests electors rarament voten AfD per la seva posició sobre l’islam, sinó malgrat aquesta posició: ho fan per altres preocupacions polítiques, socials o culturals que, per a ells, pesen més a l’hora de decidir el vot.
Més enllà de l’11% de l’AfD, la dada més rellevant potser és una altra: el vot musulmà alemany s’està fent més volàtil i menys previsible. L’SPD i Die Linke continuen sent forts, la CDU/CSU competeix gairebé al mateix nivell i l’AfD ja ha deixat de ser una opció residual. Això obliga a abandonar la idea d’un “electorat musulmà” homogeni i fidel a l’esquerra. Si l’AfD aconsegueix consolidar un espai entre musulmans que es consideren integrats, pot trencar una de les fronteres electorals que fins ara semblaven més rígides a Alemanya.
Més sobre Alemanya
Alemanya impedeix ser funcionari per vincles amb els Germans Musulmans
El 40 % dels estudiants musulmans de Berlín volen els preceptes de l’Alcorà a classe
Uns pares musulmans porten l’escola a la justícia alemanya perquè la seva filla no vagi d’excursió
La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans
El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal
Polítics musulmans dels EUA formen musulmans del Canadà sota el lema «De la mesquita a l’ajuntament»
Acomiadat un professor a Àustria per negar una sala d’oració a una dona musulmana
El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles
La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista
Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes
Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab
Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs
Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir
Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA
Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab
Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab



















