Imam a Alemanya: «Tot musulmà coneix un altre que vota per l’AfD»

L’imam Scharjil Khalid admet que el partit guanya terreny entre els musulmans integrats. Una enquesta situa l’AfD en l’11% entre els electors musulmans.

Imatge il·lustrativa

L’AfD està començant a guanyar un espai que fins fa poc semblava gairebé inaccessible: el vot musulmà. Una enquesta recent d’INSA situa el partit en l’11% entre els electors musulmans alemanys, per darrere de l’SPD (26%), Die Linke (23%) i la CDU/CSU (22%), però per davant dels Verds (8%).

El canvi és especialment visible si es compara amb les eleccions federals de 2025. Aleshores, una enquesta a peu d’urna de Forschungsgruppe Wahlen situava l’AfD en només el 6% del vot musulmà. L’AfD continua sent minoritària entre els musulmans, però el fet que ja aparegui amb un suport de dos dígits i superi els Verds és una novetat difícil d’ignorar.

L’AfD als musulmans: “Si esteu integrats, no parlem de vosaltres”

L’AfD formula una distinció de manera molt clara en el seu propi programa. El partit afirma que “els musulmans que s’integren i reconeixen el nostre ordre constitucional i els drets fonamentals són membres apreciats de la nostra societat”, i en el seu programa de principis va encara més enllà: “Molts musulmans moderats viuen respectant la llei, estan integrats i són membres acceptats i apreciats de la nostra societat. Ells pertanyen a Alemanya. L’islam, però, no pertany a Alemanya.” Aquesta separació entre la persona musulmana integrada i l’islam com a projecte social o polític és una de les claus del discurs del partit.

En el programa electoral de 2025, aquesta línia es concreta encara més. L’AfD descriu l’islam polític com una amenaça per a la cultura “cristianooccidental” i proposa castigar la reclamació pública d’un califat, impedir el finançament estranger de mesquites vinculades a estructures problemàtiques, reforçar el control sobre els imams i limitar les organitzacions que considera contràries a l’ordre constitucional. Alhora, insisteix que el seu objectiu no són els musulmans que compleixen les lleis i s’han integrat, sinó l’expansió de societats paral·leles, la radicalització i les estructures islamistes.

“No parlen de mi”: la clau del vot musulmà a l’AfD

L’imam Scharjil Khalid va explicar a Tagesspiegel que la clau del vot musulmà a l’AfD és que molts musulmans interpreten que «no parlen de mi, sinó dels altres». El partit, segons ell, aconsegueix separar en el seu discurs els immigrants que fa anys que viuen a Alemanya, treballen i estan integrats dels nouvinguts que rebutgen adaptar-se o generen problemes. Khalid assegura que el fenomen ja no és marginal entre els musulmans alemanys. “Tot musulmà coneix un altre que vota l’AfD o que almenys es planteja fer-ho”, afirma.

El diagnòstic de Khalid coincideix en bona part amb el que ha exposat el professor Mouhanad Khorchide, director del Centre de Teologia Islàmica de la Universitat de Münster. En una columna publicada el 4 de setembre de 2026 a Rheinische Post, Khorchide analitza específicament per què alguns musulmans voten AfD i adverteix que no existeix un únic “vot musulmà”. Segons ell, alguns electors comparteixen posicions conservadores sobre família i gènere, altres estan preocupats per la criminalitat, les escoles o la sensació de pèrdua de control, i d’altres voten AfD com a protesta contra els partits tradicionals. També assenyala un grup de musulmans que han fugit de l’islamisme i valoren que el partit en parli amb duresa, així com immigrants que fa dècades que viuen a Alemanya i que volen marcar distàncies respecte dels nouvinguts.

Khorchide resumeix aquesta aparent contradicció dient que molts musulmans que voten AfD assumeixen que el rebuig del partit “no va contra ells, sinó contra els islamistes, els no integrats, els altres”. Però ell mateix els adverteix que poden estar infravalorant fins a quin punt la crítica a l’islamisme pot acabar convertint-se en rebuig als musulmans en general. La seva conclusió és que aquests electors rarament voten AfD per la seva posició sobre l’islam, sinó malgrat aquesta posició: ho fan per altres preocupacions polítiques, socials o culturals que, per a ells, pesen més a l’hora de decidir el vot.

Més enllà de l’11% de l’AfD, la dada més rellevant potser és una altra: el vot musulmà alemany s’està fent més volàtil i menys previsible. L’SPD i Die Linke continuen sent forts, la CDU/CSU competeix gairebé al mateix nivell i l’AfD ja ha deixat de ser una opció residual. Això obliga a abandonar la idea d’un “electorat musulmà” homogeni i fidel a l’esquerra. Si l’AfD aconsegueix consolidar un espai entre musulmans que es consideren integrats, pot trencar una de les fronteres electorals que fins ara semblaven més rígides a Alemanya.

Més Percepcions de

Més sobre Alemanya

Alemanya impedeix ser funcionari per vincles amb els Germans Musulmans

Alemanya impedeix ser funcionari per vincles amb els Germans Musulmans

L’Ajuntament de Karlsruhe va aturar el nomenament d’una dona pels informes d’intel·ligència que la vinculaven amb estructures islamistes. La justícia avala la decisió.

El 40 % dels estudiants musulmans de Berlín volen els preceptes de l’Alcorà a classe

Musulmans de 14 o 15 anys creuen que les normes religioses han de passar per damunt de les normes de l’escola pública.

Uns pares musulmans porten l’escola a la justícia alemanya perquè la seva filla no vagi d’excursió

La família considera que dormir fora de casa posa en risc els valors morals de la seva filla si no hi ha un parent masculí que la vigili. L’objectiu era que l’escola l’exclogués d’una excursió obligatòria.

El servei d’intel·ligència d’Alemanya alerta sobre la infiltració dels Germans Musulmans en institucions i partits

El cap del servei d’intel·ligència interior va advertir a diputats, en privat, que l’islam polític cultiva relacions amb polítics i organitzacions civils. L’objectiu seria introduir normes de la xaria a la societat alemanya.

La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans

L’Ajuntament de Bremen acomiada una cuinera d’escola bressol i la denuncia a la policia per si va servir porc per racisme. El líder religiós de la zona diu que és un «incident tràgic».

Professors de Berlín reclamen castigar els “miniislamistes” que intimiden companys perquè segueixin normes religioses

Cada cop més cristians, jueus i també musulmans liberals són víctimes de pressions religioses en escoles de Berlín. El president de l’Associació de Professors reclama una resposta política clara al «mobbing islamista».

El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal

El Ministeri de l’Interior considera que proporcionar vestimentes religioses forma part de l’assistència bàsica.

Polítics musulmans dels EUA formen musulmans del Canadà sota el lema «De la mesquita a l’ajuntament»

La convenció «De la identitat a l’impacte» busca formar musulmans del Canadà per transformar la religió en poder polític amb presència directa a les institucions.

Acomiadat un professor a Àustria per negar una sala d’oració a una dona musulmana

L’alumna va exigir un espai per resar, va suspendre l’examen i va denunciar el professor per islamofòbia i racisme.

El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral

Una investigació parlamentària destapa que el govern del Canadà disposa de 934 sales de pregària musulmana on els funcionaris poden resar.

Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió

La nova Ordenança de Civisme de Lleida prohibeix portar la cara tapada, excepte als espais de culte, allà on «és costum» o quan està emparat «per un dret fonamental».

Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles

La mesura ha rebut el suport de la Conferència dels Imams Europeus, que considera que protegeix «la dignitat i la seguretat».

La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista

La Generalitat i l’Ajuntament de Tortosa converteixen un religiós radical en «intel·lectual català» i símbol de les suposades arrels islàmiques de Catalunya i Europa.

Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes

La residència prohibeix l’alcohol i el porc, només permet aliments halal i disposa d’una sala d’oració. Els no musulmans han d’acceptar les normes religioses.

Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab

La ministra d’Educació endureix el missatge contra el hijab escolar i recorda que la norma també obliga els centres privats.

Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs

La islamització de la missa de la KU Leuven ha provocat protestes entre estudiants: acusen la universitat de renunciar a la seva identitat religiosa arrelada en 600 anys d’història.

Una família musulmana de Granada tria un col·legi catòlic i exigeix als tribunals que hi ensenyin islam

La Junta els va oferir tres alternatives, però volien islam al catòlic. La reclamació forma part d’una campanya comunitària per reclamar islam i halal a les escoles.

Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir

La dona no podia estudiar o sortir amb les amigues. L’home va arribar a dir-li: «Tens sort de ser a Espanya; si fóssim al Marroc ja t’hauria matat».

Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA

Va arribar a Catalunya per reagrupament familiar i avui és doctora i professora de la UAB. Diu que el sistema racista impedeix als marroquins ser professors.

Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab

Tres anys de conflicte, expedients disciplinaris, resolucions de drets humans i tribunals no van fer canviar d’actitud la professora musulmana.

Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab

El líder txetxè ha imposat una forta islamització de la vida pública, però rebutja el niqab perquè el considera una moda importada aliena a la tradició local.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?

Desplaça cap amunt