Egipte declara terrorista una organització islàmica vinculada amb la mesquita del Clot de Barcelona

Egipte assenyala LIDCOE per vincles amb el terrorisme. L’organització comparteix representant legal amb la mesquita del Clot de Barcelona.

Exterior del Centre Cultural Islàmic Català // Wikimedia Commons (CC0).

[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]

[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]

Egipte ha declarat terroristes 35 organitzacions islàmiques europees i ha inclòs 36 persones a la seva llista de terrorisme, segons informa Egypt Today. Entre les organitzacions assenyalades hi ha l’espanyola Liga Islámica para el Diálogo y la Convivencia en España (LIDCOE). Es dona el cas que aquesta entitat manté vincles directes amb el Centre Cultural Islàmic Català, conegut com la mesquita del Clot de Barcelona: LIDCOE comparteix representant legal amb la mesquita del Clot i totes dues pertanyen a la federació islàmica FAICE, amb la qual LIDCOE també comparteix domicili social. A més, LIDCOE està vinculada a una federació islàmica europea que també figura a la llista de terrorisme egípcia.

Aquesta mesquita és la més gran de Barcelona amb capacitat per a uns 500 homes. A més del culte, organitza classes d’àrab i de l’Alcorà per a infants i adults, cursos de formació religiosa, conferències, activitats juvenils, campaments i iniciatives culturals. Entre els predicadors que ha convidat hi ha l’egipci Omar Abdelkafi, una figura controvertida pels seus sermons contra els jueus i les seves declaracions sobre les dones.

La llista d’organitzacions terroristes d’Egipte inclou 27 organitzacions islàmiques vinculades a països europeus i 8 entitats d’àmbit europeu. Entre aquestes últimes hi ha el Consell dels Musulmans d’Europa, amb el qual LIDCOE reconeix que treballa a la seva web oficial. Així, la decisió egípcia afecta tant l’organització espanyola com l’estructura europea amb què manté relacions institucionals.

La inclusió en aquesta llista comporta conseqüències legals però només a Egipte. La legislació egípcia els prohibeix les activitats al país, tanca els locals i congela els seus béns. La resolució no implica que aquestes organitzacions quedin prohibides a Espanya o a la resta de la Unió Europea, on continuen subjectes a la legislació de cada país.

Les coincidències entre la mesquita del Clot i LIDCOE

El Centre Cultural Islàmic Català, o mesquita del Clot, i la Liga Islámica para el Diálogo y la Convivencia en España (LIDCOE) comparteixen representant legal, segons el Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia (fitxa del CCIC i fitxa de LIDCOE). Tot i que són dues entitats inscrites separadament, aquesta coincidència acredita una vinculació directa entre la mesquita barcelonina i l’organització que Egipte ha inclòs a la seva llista de terrorisme.

La relació també es reflecteix a la web de LIDCOE, que ha publicat activitats organitzades per la mesquita del Clot, com la participació del centre en la diada de Sant Jordi i una exposició de llibres celebrada a les seves instal·lacions. Les dues notícies apareixen a l’apartat d’activitats de l’organització espanyola inclosa a la llista terrorista d’Egipte.

La vinculació de LIDCOE amb l’islam radical que destapa Egipte no és desconeguda per Espanya. El 2018, la Secretaria d’Estat de Seguretat va ordenar l’expulsió de l’imam egipci Alaa Mohamed Said, segons informacions de la Cadena SER. Aquest predicador va ser director del departament d’Educació i Predicació de LIDCOE. També va fer d’imam a Logronyo i va participar en taules de diàleg interreligiós de la mateixa ciutat. L’estat va considerar que les seves activitats representaven un perill per a la seguretat nacional.

FAICE, la federació que agrupa la mesquita del Clot i LIDCOE

La relació entre el Centre Cultural Islàmic Català (CCIC) i LIDCOE també es concreta en la seva pertinença a una mateixa federació, la Federación de Agrupaciones Islámicas por la Convivencia en España (FAICE). Segons el Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia, totes dues organitzacions figuren integrades en aquesta federació.

A més, FAICE i LIDCOE comparteixen l’adreça del carrer Granada, 23, de València. D’aquesta manera, la vinculació entre la mesquita del Clot i LIDCOE queda documentada per dues vies: comparteixen representant legal i formen part de la mateixa federació islàmica.

La relació internacional amb FIOE

La Liga Islámica para el Diálogo y la Convivencia en España (LIDCOE) forma part de la Federation of Islamic Organisations in Europe (FIOE), que es va canviar el nom per Council of European Muslims (Consell dels Musulmans d’Europa). Aquesta és una altra de les organitzacions que Egipte ha inclòs a la seva llista de terrorisme.

Segons l’informe La Hermandad Musulmana en España, publicat pel Real Instituto Elcano el 2022, LIDCOE era l’única organització espanyola oficialment integrada a FIOE. Tanmateix, LIDCOE no amaga aquesta vinculació i al seu propi web afirma obertament que treballa amb el Consell dels Musulmans d’Europa (abans, FIOE).

La federació europea es va fundar el 1989 i entre els seus fundadors i dirigents hi havia figures destacades dels Germans Musulmans, com Ahmed al-Rawi i Ibrahim al-Zayat. Els investigadors de d’Elcano identifiquen FIOE com una de les principals estructures europees vinculades a aquest moviment religiós.

La relació econòmica entre LIDCOE i el Clot

La relació entre LIDCOE i el Centre Cultural Islàmic Català també apareix en la documentació sobre el finançament de projectes islàmics a Espanya. Segons l’informe del Real Instituto Elcano, LIDCOE va actuar com a intermediària en projectes de finançament de Qatar Charity, una organització amb seu a Qatar que ha finançat la construcció de mesquites i centres islàmics a Europa.

Entre els projectes identificats pels investigadors figura el Centre Cultural Islàmic Català de Barcelona, amb un import previst de 7,17 milions d’euros, segons una relació interna de projectes de juny de 2015. La documentació examinada per Elcano recull iniciatives canalitzades a través de LIDCOE per un valor aproximat de 17 milions d’euros. L’informe acredita l’existència d’aquests projectes de finançament, però no permet afirmar que la mesquita del Clot rebés efectivament els 7,17 milions d’euros previstos.

Qatar Charity és una organització controvertida de Qatar el 1992 dedicada a la caritat religiosa internacional. El juny de 2017, l’Aràbia Saudita, Egipte, els Emirats Àrabs Units i Bahrain van incloure Qatar Charity en una llista d’organitzacions vinculades al finançament del terrorisme. Els quatre governs van acusar diverses entitats de Qatar de donar suport a organitzacions extremistes. Qatar Charity afirma que ja no figura a les llistes dels quatre països àrabs que la van assenyalar el 2017 però no hi ha evidència que l’hagin tret de les llistes.

Una mesquita integrada en la vida del barri

La mesquita del Clot manté una relació normalitzada amb el barri i les institucions de Barcelona. El centre obre les portes a escoles, universitats, representants religiosos i entitats socials. L’abril de 2016 va rebre la visita de l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, acompanyat del bisbe auxiliar Sebastià Taltavull, i els va rebre el responsable legal de LIDCOE que ara assenyala Egipte per vincles amb el terrorisme. La mesquita també rep visites de centres educatius com, per exemple, la dels alumnes de l’Institut Icària de Barcelona o del col·legi Adela de Trenquelleon. La mesquita del Clot també ha estat escenari d’activitats polítiques. El 2015, un debat sobre islamofòbia va convocar al centre representants de la CUP, ERC, PSC, En Comú Podem i Democràcia i Llibertat. La convocatòria presentava la mesquita com un espai de trobada entre la comunitat musulmana i els partits polítics.

Aquesta projecció pública de la mesquita es reflecteix en la seva participació en celebracions com Sant Jordi, les iniciatives solidàries durant la pandèmia i els reportatges que li han dedicat diversos mitjans de comunicació. El centre també ha rebut finançament de l’Ajuntament de Barcelona, que li ha concedit quatre subvencions per un total de 7.080 euros entre el 2020 i el 2024, segons les dades del portal Menjòmetre. La mesquita manté així una activitat pública i unes relacions institucionals habituals a la ciutat, mentre que l’organització amb què comparteix representant legal ha estat inclosa a la llista de terrorisme d’Egipte.

Més Percepcions de

Més islam a Catalunya

Junts, Comuns i ERC volen canviar el nom del barri de Navas perquè molesta els musulmans

Junts, Comuns i ERC volen canviar el nom del barri de Navas perquè molesta els musulmans

Els promotors consideren contradictori que Barcelona doni suport a Gaza mentre manté el nom de Navas. Un dels defensors del canvi diu que «Navas té nom de genocidi».

La policia captura un musulmà seguidor d’Estat Islàmic a la seva cova del Raval

L’home ja va ingressar a la presó el 2018 pel mateix motiu. Ni la condemna ni la llibertat vigilada han impedit que continués difonent propaganda gihadista.

Un nou contracte de Barcelona imposa el menú halal als serveis socials

El contracte també exigeix que el 20% dels treballadors acreditin «diversitat cultural i lingüística».

El Consell Nacional de Joventut de Catalunya vol adaptar caus i esplais al Ramadà i al menjar religiós

El CNJC proposa revisar tradicions, calendaris, menús o la composició ètnica i religiosa dels monitors de caus i esplais. Objectiu declarat: canviar la societat.

Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista

El de Vilafranca buscava informació per fer la guerra santa a l’Orient Mitjà. El de Tarragona consumia habitualment propaganda d’Estat Islàmic.

La Generalitat vol sales de pregària a les empreses perquè els musulmans puguin resar

Una guia oficial recomana facilitar espais per resar, adaptar horaris i permetre que les creences religioses musulmanes condicionin l’organització del treball.

La Generalitat ofereix als instituts materials que defensen el vel islàmic i qüestionen el feminisme occidental

Una guia pública feta durant el govern de Quim Torra presenta als alumnes de secundària la crítica al vel islàmic com una expressió de colonialisme.

ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu

Diana Riba (ERC), Jaume Asens (Comuns) i els eurodiputats del PSC voten en contra de les mesures per frenar l’islam polític vinculat als Germans Musulmans.

Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió

La nova Ordenança de Civisme de Lleida prohibeix portar la cara tapada, excepte als espais de culte, allà on «és costum» o quan està emparat «per un dret fonamental».

La televisió pública sueca destapa imams que ajuden a practicar la poligàmia

Diverses de les mesquites implicades han rebut subvencions públiques. La mateixa televisió ja ho va denunciar l’any 2012.

Imam i líder musulmà a Itàlia diu en una entrevista que els homosexuals són malalts i que la poligàmia és sana

Ali Abu Shwaima és imam i fundador de la principal organització islàmica (l’UCOII). Egipte l’ha inclòs en una llista de terroristes.

La senadora musulmana de Colorado crea pràctiques laborals només per musulmans

Iman Jodeh ha fet de la lluita contra la islamofòbia el centre del seu discurs polític. Un cop al càrrec, discrimina els no musulmans.

Junts, Comuns i ERC volen canviar el nom del barri de Navas perquè molesta els musulmans

Els promotors consideren contradictori que Barcelona doni suport a Gaza mentre manté el nom de Navas. Un dels defensors del canvi diu que «Navas té nom de genocidi».

La policia captura un musulmà seguidor d’Estat Islàmic a la seva cova del Raval

L’home ja va ingressar a la presó el 2018 pel mateix motiu. Ni la condemna ni la llibertat vigilada han impedit que continués difonent propaganda gihadista.

Una escola britànica posa el hijab a nens de sis anys durant una classe sobre l’islam

La sessió d’educació religiosa dedicada a l’islam inclou que els nens es posin el hijab per viure l’experiència. L’escola diu que és un recurs educatiu.

Alumnes d’una escola italiana han de fer de musulmans a classe de religió catòlica

Una escola de Milà demana als estudiants de 13 i 14 anys que expliquin els pilars de l’islam com si fossin musulmans practicants.

Decapiten una figura de Jesucrist i fan grafits en àrab en un monument als soldats britànics morts

El rector de l’església de Warrington denuncia persecució religiosa, la policia investiga els fets com un delicte d’odi i el sospitós ha estat internat en un centre de salut mental.

Uns adolescents interrompen una missa a Viena cridant «Allahu Akbar»

L’església ajuda immigrants musulmans des del 2015. Un sacerdot denuncia interrupcions habituals en una altra parròquia de Viena.

Retornat al Marroc l’home que va destrossar una església del segle XVII a Itàlia i tenia missatges gihadistes al mòbil

L’home va destruir l’altar i imatges religioses a l’església de San Rocco (Formia). 37 dies després ja és al Marroc.

El nou govern independentista del Quebec està decidit a prohibir el hijab a l’escola primària

El Ministre d’Educació del Partit Québécois diu que prohibir el mocador religiós a l’escola «no és negociable».

Diverses policies del Regne Unit adverteixen que celebrar Halloween pot molestar els musulmans

Les advertències policials coincideixen amb les crides d’associacions i dirigents islàmics a no celebrar Halloween.

Un nou contracte de Barcelona imposa el menú halal als serveis socials

El contracte també exigeix que el 20% dels treballadors acreditin «diversitat cultural i lingüística».

Els bisbes italians promouen l’Alcorà a les escoles com a «paraula revelada de Déu»

El cardenal Matteo Zuppi ha presentat a Roma materials sobre l’islam per a les classes de religió catòlica. L’Alcorà es presenta com a «paraula revelada de Déu»

Pamflets de l’Alcorà amb amenaces a les bústies d’Alemanya: «Serà castigat eternament per Al·là al foc de l’infern»

La policia identifica un dels autors de les amenaces religioses, però només el denuncia per la falta de peu d’impremta.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?

Desplaça cap amunt