La Generalitat proposa sales de pregària a les empreses perquè els musulmans puguin resar
Una guia oficial recomana facilitar espais per resar, adaptar horaris i i permetre que les creences religioses musulmanes condicionin l’organització del treball.
Imatge il·lustrativa // IA
[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]
[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]
La Generalitat de Catalunya promou que les administracions públiques i les empreses adaptin el seu funcionament a les exigències religioses, emparant-se en el discurs de la diversitat, la interculturalitat i la llibertat religiosa. El discurs inclou el cristianisme, l’islam, el judaisme, el sikhisme, l’hinduisme i altres confessions. Però quan es concreten les adaptacions laborals, el 80% responen directament a pràctiques de l’islam. La resta de recomanacions afecten principalment el judaisme i l’adventisme pel descans del dissabte i el sikhisme amb l’ús del turbant.
Per adaptar l’organització del treball a les necessitats religioses, la Generalitat disposa de la Guia per al respecte a la llibertat religiosa i de consciència en les relacions laborals. El document recomana habilitar sales per resar, facilitar pauses per fer pregàries, modificar horaris durant el Ramadà i evitar que determinats treballadors hagin de manipular aliments prohibits per les seves creences. Són mesures que la Generalitat presenta com a bones pràctiques per a empreses i administracions públiques, tot i que no tenen caràcter obligatori general.
L’altra pota de l’adaptació religiosa de l’Administració és la formació dels funcionaris. La Generalitat organitza cursos perquè els funcionaris adaptin el tracte als ciutadans segons les seves creences religioses. Les formacions arriben al personal d’atenció ciutadana, educació, sanitat o serveis socials. La pròxima jornada, prevista per al 23 de novembre, anirà més enllà de l’atenció als ciutadans: abordarà la participació de les entitats religioses en la definició de les polítiques públiques.
Sala sindical, pel cafè, per alletar…i per resar?
La pàgina 67 de la guia religiosa de la Generalitat proposa que les empreses i les administracions públiques facilitin una sala perquè els treballadors puguin resar. Per fer-ho més banal, compara les sales de pregària amb els espais destinats a prendre cafè, descansar, alletar o desenvolupar activitats sindicals.
La proposta recorda el que ja passa al Canadà: una investigació parlamentària ha identificat 1000 sales de pregària musulmana en edificis del govern federal. Aquests espais es van presentar com a sales de silenci, meditació, descans o trucades privades. En poc temps, els funcionaris musulmans les han fet seves perquè ningú en feia ús. A la pràctica, han acabat utilitzant-se com a oratoris musulmans, amb estores de pregària, exemplars de l’Alcorà i indicacions de la direcció de la Meca.

A Catalunya, la Generalitat no amaga la finalitat religiosa darrere d’etiquetes com «sales de silenci», «meditació» o «descans»: proposa directament habilitar sales per resar als centres de treball. Ho presenta com una necessitat general de diversitat religiosa, però els exemples de la guia assenyalen especialment l’islam. Parla de les pregàries musulmanes, de facilitar pauses durant la jornada i de proporcionar espais per practicar-les. En aquest apartat, no identifica cap demanda equivalent de cristians, jueus ni altres confessions. La proposta és per a totes les religions, però l’exemple concret que utilitza la Generalitat és musulmà.
Modificar horaris i tasques durant el Ramadà
La Generalitat també proposa adaptar l’organització del treball als musulmans que fan el Ramadà. A la pàgina 68 de la guia recomana avançar l’inici de la jornada laboral, establir horaris continuats, acumular tasques en altres períodes de l’any i facilitar intercanvis de torns entre treballadors musulmans i no musulmans. També planteja una permissivitat especial per fer pauses i refrescar-se durant el dejuni.
Les recomanacions arriben fins a les funcions dels treballadors. La guia proposa evitar temporalment els esforços físics i el treball en altura, i extremar les precaucions amb la maquinària pesant. La Generalitat justifica aquestes adaptacions per prevenir els riscos derivats del dejuni, però el resultat és que una pràctica religiosa voluntària pot comportar canvis en els horaris i en el repartiment de les tasques. El document també recomana tenir en compte els musulmans que vulguin passar el Ramadà amb la família a l’hora d’organitzar les vacances.

La Generalitat ho embolica tot amb el discurs de la «diversitat religiosa», però les mesures d’aquest apartat tenen un destinatari clar: els treballadors musulmans. Ja no es limita a demanar que es respecti la religió dels treballadors: recomana modificar el funcionament de les empreses perquè s’ajustin a les seves exigències religioses. Cap altra religió rep un tractament semblant: l’islam és l’única per a la qual la guia proposa reorganitzar horaris, torns i tasques. I durant tot un mes.
Que no toquin el porc!
La Generalitat també proposa adaptar les tasques dels treballadors a les prohibicions alimentàries de les religions. Aquí l’islam té companyia: el judaisme. La guia recomana que les empreses evitin destinar a la carnisseria d’un supermercat els treballadors seguidors d’una religió que tingui problemes amb el porc.
La Generalitat assumeix en aquesta guia que l’islam prohibeix tocar el porc, tot i que el que estableix l’Alcorà és que no es pot menjar. El rebuig a manipular-lo, cuinar-lo, transportar-lo o asseure’s a una taula on hi ha porc depèn d’interpretacions religioses. Tot i les disputes entre juristes islàmics en aquest punt, la Generalitat dona per bona la versió més radical i recomana que les empreses adaptin les tasques dels treballadors per evitar cap contacte físic amb la carn de porc. Així és com una interpretació religiosa discutida acaba convertida en una recomanació oficial sobre com ha de funcionar una empresa.
L’únic conflicte laboral pel porc que recull la guia és el d’una treballadora musulmana que l’any 1997 es negava a manipular i vendre porc i alcohol. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va resoldre contra ella. La Generalitat cita aquesta sentència, però recomana que les empreses evitin assignar aquestes tasques als treballadors que les rebutgin per motius religiosos. La paradoxa és que la Generalitat promou com a bona pràctica allò que el tribunal no va reconèixer com un dret i que ni l’Alcorà estableix com una prohibició.
Exhibir la diversitat religiosa amb la vestimenta
La Generalitat vol que la religió sigui visible en l’aparença dels funcionaris. A la pàgina 99 de la guia, considera enriquidor que l’aspecte dels funcionaris reflecteixi la diversitat religiosa de Catalunya. Segons el document, aquesta exhibició ajudaria a incorporar membres de les minories religioses a l’Administració i a guanyar-se la confiança dels ciutadans que comparteixen aquestes creences. Així, el que comença com una qüestió de llibertat individual acaba convertit en una recomanació perquè l’Administració exhibeixi la diversitat religiosa a través dels seus treballadors.
L’islam també és protagonista en aquest apartat per l’ús del hijab. La guia analitza diverses sentències judicials (pàgines 76-78), que reconeixen el dret de les treballadores musulmanes a portar el vel. Aquests casos serveixen a la Generalitat per recordar que les empreses no poden prohibir el hijab de manera arbitrària.
La mateixa guia reconeix que aquesta vestimenta pot comprometre la neutralitat religiosa de l’Administració. A la pàgina 98, recomana que els professors dels centres públics siguin prudents amb els símbols religiosos. Però a la pàgina següent diu que és enriquidor fer-ne exhibició. La paradoxa és que allò que presenta com un possible problema de neutralitat a les aules es converteix en una mostra desitjable de diversitat en altres dependències públiques.
Es pot intentar convèncer els companys
La guia també aborda la possibilitat de difondre idees religioses entre els companys de feina. A la pàgina 78, reconeix aquest dret fins i tot quan es busca convèncer altres persones perquè s’adhereixin a una confessió. A la pàgina 79, precisa que els treballadors poden fer-ho durant les pauses i que no necessiten obtenir el consentiment previ dels companys. Només han d’aturar-se quan aquests manifestin clarament que no volen continuar parlant de religió. El document prohibeix dedicar-hi el temps efectiu de treball i adverteix que la insistència pot constituir assetjament.
El resultat de tot plegat és que les creences religioses deixen de ser una qüestió personal dels treballadors per convertir-se en un criteri que condiciona l’organització i el funcionament dels serveis públics. La Generalitat proposa que les empreses i les administracions adaptin el seu funcionament a unes pràctiques religioses que fins ara no formaven part de l’organització habitual del treball. Encara no són obligacions, sinó recomanacions emparades en la diversitat i la llibertat religiosa.
↓ Descarrega la guia de la Generalitat (PDF)
Més Percepcions de
Més islam a Catalunya
Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista
ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista
Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA
Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026
El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona
Àustria exclou una aspirant musulmana a policia que es negava a treballar amb homes
Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista
La llei d’Al·là ja té tribunal de la xaria a Itàlia
L’Instituto Halal de la Junta Islámica rebutja l’atordiment de pollastres abans del degollament
Un musulmà decapita una estàtua de Sant Josep en una església de França
La justícia alemanya dona la raó a un institut que prohibeix resar als alumnes musulmans
Un estat alemany detecta 358 matrimonis infantils musulmans i no pensa fer res
United Airlines retira del servei un pilot musulmà per justificar el terrorisme
El gihadista de Flydubai es va radicalitzar a Austràlia en un entorn vinculat als Germans Musulmans
ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu
L’Azerbaidjan fa fora de classe les alumnes que porten el hijab
La xaria als EUA agrada al 75% dels musulmans, al 41% dels ateus i fins al 20% dels cristians


















