Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026
Cotarelo defensa Sílvia Orriols i presenta l’expansió de l’islam com una amenaça directa contra Catalunya, Europa i la civilització occidental.
Ramon Cotarelo va protagonitzar a Ripoll una de les intervencions més contundents de la Diada 2026. Convidat per Aliança Catalana, el politòleg va carregar contra el que defineix com la «partidocràcia catalana», va defensar Sílvia Orriols davant les acusacions d’extrema dreta, racisme i islamofòbia, i va presentar la recuperació de l’Estat català com una obligació pendent des de la derrota de 1714.
La part més dura del discurs va arribar quan va abordar l’islam. Cotarelo el va definir com «una ideologia política totalitària i sectària», va negar que la islamofòbia existeixi i va advertir d’una possible «conquesta» islàmica d’Europa. La intervenció va acabar amb una crida de ressonàncies bèl·liques, recuperant una cita vinculada a la batalla de Salamina: «Allibereu la pàtria, allibereu els vostres fills, allibereu les vostres dones […] És l’hora de la lluita final».
Transcripció completa de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll
Bon dia, bona Diada, estic emocionat perquè és un privilegi poder parlar aquí, al cor de Catalunya, sobre de Catalunya, a dins d’aquest monestir. És un privilegi i estic molt agraït a l’organització, a Aliança Catalana per haver-me convidat a fer aquest discurs, aquesta dissertació sobre un assumpte que jo també tinc al cor, que és la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya. Moltes gràcies, moltes gràcies a tots vostès per estar aquí.
Sabeu que tots els pobles del món, totes les nacions, fan coincidir el dia de la seva festa nacional amb algun tipus de victòria. El 4 de juliol, als Estats Units, la declaració d’independència. El 14 de juliol, a França, l’assalt a la Bastilla, començament de la revolució.
El 12 d’octubre, a Espanya, el descobriment, o el que diuen que és el descobriment d’Amèrica. El 25 de maig, a tot Europa, el desembarcament de Normandia per començar la llibertat del continent. Només un poble, que jo sàpiga, fa coincidir la seva festa nacional amb una desfeta, els catalans.
Només nosaltres, els catalans, parèntesis: parlo en primera persona del plural, perquè encara que no soc nascut en Catalunya, sóc català per definició i per decisió personal.
Els enemics de Catalunya són l’oligarquia espanyola i la partidocràcia catalana
Fer coincidir la festa nacional amb una desfeta té conseqüències. Una desfeta és sempre una desfeta. Deixa ferides, que han de guarir, si el cos encara vol sobreviure. I, per sobreviure aquest cos nacional, que celebra la seva desfeta fa 300 anys, com una mena de recordatori i de necessitat de resistència. Aquesta desfeta deixa també una obligació, l’obligació de restituir el que s’havia perdut en una guerra “mediana”, però encara present, per les seves conseqüències a la nostra vida actual. I per guarir, per tirar endavant la nació, ha de lluitar contra els seus enemics.
I els enemics de Catalunya tothom els coneix, són dos: l’oligarquia espanyola i la partidocràcia catalana. De l’oligarquia espanyola no val la pena parlar, ja s’ha dit de tot, tothom sap que Espanya és el més brut i el més brutal enemic de la nació catalana. Resta parlar de la partidocràcia catalana, una xarxa d’interessos personals i partidistes corcada per la corrupció, el nepotisme, el caciquisme, fins i tot jo crec que la simonia, una corrupció fins a les arrels d’una petita oligarquia delegada de la gran oligarquia espanyola per administrar les peculiaritats de la colònia.
Aquesta corrupta partitocràcia que tothom sap que és corrupta fins i tot ells mateixos. Aquesta partitocràcia té el suport d’un sistema de mitjans de comunicació controlats, comprats, per bastir un discurs que justifiqui la seva ineptitud i la seva claudicació. Un discurs encarregat a una subxarxa de mitjans de comunicació amb dos finalitats. La primera, amagar la seva corrupció. Que no es parli de la Dgaia, de l’estructura B del partit, dels nepotismes, dels endolls d’uns i d’altres.
Catalunya ha passat de ser una lluminària d’Europa a pura brossa
Que no es parli del que han fet del país, que ha passat de ser una lluminària d’Europa a ser gairebé una pura brossa. Que no es parli del que han fet, del que han mal fet, de com s’han aprofitat de la situació i de les necessitats del poble per continuar amb la seva vida, per emplenar-se les butxaques.
Un discurs que a més d’amagar la seva corrupció té com a finalitat també impedir ser un hostal per a la recuperació del país i aconseguir, si és que això és possible, silenciar aquesta veu que significa Aliança Catalana. La persona de Sílvia Orriols, com promeses de recuperació i restitució del que ens han privat per la força de les armes fa 300 anys, és a dir, l’estat català. I aquest discurs, aquesta missió té, jo diria, quatre potes.
L’extrema dreta és violència
La primera, Aliança Catalana i Sílvia Orriols són l’extrema dreta. Que jo sàpiga l’extrema dreta, el tret característic de l’extrema dreta és fer valer la violència com a instrument polític. I aquí, els únics que fan valer la violència contra els seus organitzatius polítics és l’extrema esquerra (aplaudiments). És a dir, l’extrema esquerra i l’extrema dreta es toquen perquè són el mateix.
La segona pata és que Aliança Catalana, a més de ser l’extrema dreta, està contra la immigració, mentida com una casa de pagès. Aquí ningú està en contra de la immigració, seria irracional i estúpid estar en contra d’una immigració en un continent amb una taxa negativa de natalitat. Del que no estem en contra és de la immigració il·legal.
L’islam és una ideologia política totalitària i, sobretot, sectària i criminal
I sembla mentida que sigui necessari explicar per què és raonable estar en contra d’una cosa il·legal. Perquè si és il·legal, és il·legal. I si una cosa il·legal es pot admetre, per què no les altres? Per què no els robatoris sexuals o els assassinats al ple del carrer? Estar en contra de la immigració il·legal és una necessitat, és una obligació.
Tercera cosa. Aliança Catalana i Sílvia Orriols són racistes. Racistes (riures). L’islam no és una raça només. L’islam és una ideologia política totalitària i, sobretot, sectària i criminal. No és cap raça. És una conspiració. I quan dic una secta, sé molt bé el que dic. Perquè, clar, com es pot anomenar secta a una idea a la que participen 2.000 milions de persones? Sí, 3, 7, 2.000, 2.000 milions.
El caràcter de secta no està en la quantitat, està en la qualitat. L’islam és una ideologia de la qual ningú pot sortir-se. Perquè l’apostasia està prohibida i penada fins i tot a la mort. Això és el que fa de l’islam una secta. Que no en pots sortir.
La islamofòbia no existeix
I, sobretot, Aliança i Sílvia Orriols són islamòfobs. Pateixen islamofòbia. Aquest és un dels punts on hi ha una divergència entre la meva admirada Sílvia Oririolls i jo. Ella que està molt orgullosa de ser islamòfoba: això és impossible, perquè la islamofòbia no existeix. La islamofòbia és una paraula inventada pel clergat xiita iraní a les darreries del segle XX per fer impossible tota crítica a l’islam. Per caracteritzar tota crítica a l’islam com un delicte, com una blasfèmia.
Aleshores, la nostra civilització, la nostra cultura, diu que no hi ha res per damunt de la crítica racional i humana. Què té d’irracional estar en contra de la l’ablació genital, de la misogínia, de totes les peculiaritats culturals dels islamistes. Què té d’irracional això? Què té d’irracional estar en contra dels matrimonis forçats? Res. És perfectament racional. I a més a més, és un dret. És un dret de tothom criticar la religió amb independència de quina religió sigui.
L’ídol d’aquests feixistes d’extrema esquerra, Karl Marx, veia en la crítica a la filosofia del dret de Hegel que la crítica a la religió era l’inici, el començament, de la crítica social. I això és un principi per a nosaltres. Res està per damunt de la crítica racional.
Aleshores, la islamofòbia és una maniobra, la paraula, el concepte, la islamofòbia és una paraula per impedir que ens defensem dels atacs dels sarraïns. Perquè nosaltres vivim en una cultura que és una cultura de base cristiana. Però que precisament per això, per ser de base cristiana ,i gràcies a Déu, els ateus podem existir. I vivim en una societat on ens ateus podem viure al costat dels cristians perquè tots dos es respecten. Fins i tot es pot dir que un ateu com jo és un ateu cristià perquè només es pot ser ateu dins del cristianisme. Dins de l’islamisme és impossible.
Per això, pots continuar sent islamòfoba, però estàs perdent el temps, perquè la islamofòbia no existeix. No és irracional estar en contra de l’islam, que és el que pretenen dir els que diuen que existeix una cosa que es diu islamofòbia.
No és irracional estar en contra de l’islam
Per això, pots continuar sent islamòfoba, però estàs perdent el temps, perquè la islamofòbia no existeix. No és irracional estar en contra de l’islam, que és el que pretenenen. Només una anècdota. Com que estan tan preocupats per convèncer tothom que existeix aquesta imaginació de la islamofòbia, fa anys que estan reunint gent, consells, congressos per tant de definir la islamofòbia. Fins avui no han aconseguit. Al Regne Unit porten ja més de vuit anys tractant en una comissió parlamentària. Tractant de posar-se d’acord sobre què és la islamofòbia, però és que és impossible posar-se d’acord sobre què és la islamofòbia perquè la islamofòbia no existeix.
Aquí, a Catalunya, a Barcelona, fa uns anys, durant el període de mandat de la batllessa Colau, també van anomenar una comissió per definir la islamofòbia, posar-se d’acord sobre què és la islamofòbia. No l’han aconseguit, però el destí d’aquesta comissió i el seu resultat són una lliçó per a tothom del que significa la submissió a l’islam. I la submissió a l’islam és una redundància perquè l’islam vol dir submissió, és a dir, la submissió a la submissió.
En el grup on van estudiar com es feia això de definir la islamofòbia, l’alcaldessa d’extrema esquerra, Ada Colau, va convidar un munt d’especialistes, filòsofs d’extrema esquerra espanyols. Fins i tot, un important intel·lectual musulmà, Tariq Ramadan. Van dir que era un important professor de diverses universitats, als Regne Unit, als Estats Units, etc. Tariq Ramadan, el net del fundador dels Germans Musulmans, actualment condemnat en ferm a un any de presó a Suïssa per violació, i a 18 anys de presó en absència en França per violació. Aquest tipus té alguna cosa a dir, no ja sobre la islamofòbia, sinó sobre qualsevol altra cosa. Un violador funcional.
En un temps en què fins i tot el Papa reclama diàleg, comprensió amb l’islamisme. I, fins i tot es va llogar un raconet en el Vaticà als musulmans perquè puguin fer les seves oracions, al Vaticà. El vicari de Crist a la Terra. Diàleg amb qui?, amb una ideologia i una secta que només veu un principi: aniquilar tot el que no siguin ells, i sobretot els jueus i els cristians.
És impossible fer un diàleg amb qui ha vingut per decapitar-te
És impossible fer un diàleg amb qui ha vingut per decapitar-te. Aleshores, l’únic que es pot fer és plantar cara a l’amenaça de la invasió musulmana, perquè està en l’Alcorà: la finalitat de l’islam és aniquilar el cristianisme a través de la gihad. La gihad és la guerra santa, però la guerra santa entesa en dos facetes.
La primera, quan els musulmans són la minoria de les societats d’acollida, és la infiltració dins de les institucions i l’aprofitament de les llibertats democràtiques per fer avançar la seva malaltissa ideologia. La segona, quan jo son prou, son la majoria, és la guerra santa. I el destí que ens espera als cristians en mans dels interlocutors del papa són tres.
O ens convertim en islam i vivim com ciutadans de segona pagant un impost o fem la guerra i, per descomptat, siguen derrotats. I si arribem a aquesta situació que és una cosa que no depèn de nosaltres sinó dels que estan intentant fa 1.400 anys “conquistar” Europa. Si arribem a aquesta situació, què és el que observem? Observem que els nostres països, com a Catalunya, per descomptat.
Les dues últimes generacions no han fet el servei militar
Hem passat 75 anys de pau, sense guerres. Hem viscut per primera vegada en la història d’Europa 75 anys sense guerres. És a dir, tres generacions que no han viscut una guerra.
I les dues últimes no només no han viscut una guerra sinó que no han fet ni tan sols el servei militar. És a dir, no sabem defensar-se, no sabem disparar una arma, no estan preparats per la guerra. I què és el que ha passat? Que les dones han pres el relleu i hi ha quatre dones en Europa amb les quals podem dipositar la nostra confiança.
La civilització occidental és a les mans de les dones
Quatre dones. La responsabilitat de la civilització occidental és a les mans de les dones perquè les dones són les que més tenen a perdre si l’Islam arriba a “conquistar” Europa. Alice Weidel a Alemanya, Maria Le Pen aFrança, Giorgia Meloni a Itàlia i Sílvia Orriols a Catalunya (aplaudiments).
Els aplaudiments no compten en el recompte de fets. Aleshores, estic autoritzat a acabar amb una cita que és una cita que jo he estimat tota la meva vida i a la llum de la qual he crescut. Són unes paraules que es van pronunciar per primera vegada fa més de 2.000 anys a Europa. Abans de la batalla de Salamina quan els grecs van derrotar els perses i van impedir que els perses conquerissin Europa. I van salvar Europa per primera vegada.
Aquestes paraules seran repetides el 1940 per el primer ministre de Grècia, Mattasius, quan la Italia fascista va envair Grècia. Són les paraules que cal recordar avui i amb aquestes paraules que són paraules de fa 2.000 anys acabo. Haurem de traslladar els noms que corresponen i diu: endavant fills dels grecs, allibereu la patria, allibereu els vostres fills, allibereu les vostres dones, els santuaris dels déus dels vostres pares, les tombes dels vostres avantpassats. És l’hora de la lluita final. (aplaudiments).
Més sobre l’islam a Catalunya
El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona
El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam
Toca un Allahu Akbar a Esplugues: noia assassinada a l’atzar
El PSC de Lleida prohibeix el burca i el niqab amb una normativa que no els prohibeix
Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab
Vaga feminista a Àustria per defensar el vel islàmic en menors de 14 anys
Flandes topa amb una mestra musulmana que es nega a treure’s el hijab
La governadora «feminista» de Nova York es posa el hijab
Imam a Alemanya: «Tot musulmà coneix un altre que vota per l’AfD”
L’independentisme escocès treu banderes d’Escòcia per no incomodar els immigrants
Feministes de França es posen el mocador musulmà contra la possible prohibició
Defensors dels drets humans a França volen prohibir el debat sobre el vel islàmic
Àustria prepara la prohibició de l’islam polític dels Germans Musulmans
Una escola musulmana que imposa el hijab a nenes de 7 anys passa al sistema públic del Regne Unit
El Regne Unit detecta que bandes musulmanes obliguen presos a convertir-se a l’islam per sobreviure
Alemanya impedeix ser funcionari per vincles amb els Germans Musulmans
Dones musulmanes planten cara a la pressió pel hijab en nenes en una mesquita de Vigo
Minneapolis adapta els préstecs municipals a la llei islàmica
Condemnat al Regne Unit per una broma sobre l’islam a les xarxes socials
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?