El Consell Nacional de Joventut de Catalunya vol adaptar caus i esplais al Ramadà i al menjar religiós
El CNJC proposa revisar tradicions, calendaris, menús o la composició ètnica i religiosa dels monitors de caus i esplais. Objectiu declarat: canviar la societat.
Imatge il·lustrativa // IA
[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]
[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]
El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) és un organisme de dret públic creat per la Generalitat que representa les entitats juvenils catalanes. Ara està preocupat perquè els caus i esplais catalans tenen un perfil cultural massa homogeni. La majoria dels monitors són de nacionalitat espanyola, utilitzen habitualment el català i no tenen creences religioses. Per corregir aquesta situació, el Consell vol augmentar la diversitat cultural i religiosa entre els monitors i revisar les tradicions i les pràctiques quotidianes dels esplais. Les propostes arriben fins a l’alimentació i les celebracions: el CNJC recomana adaptar els menús a les creences religioses i posa com a exemple un esplai que s’adapta al Ramadà i a la festa del sacrifici del xai.
Les propostes formen part de l’informe Perfil sociocultural de les entitats d’educació en el lleure de Catalunya, elaborat per la Fundació Ferrer i Guàrdia per al CNJC. L’objectiu de l’estudi és definir les línies estratègiques que han de seguir els caus i esplais per augmentar la diversitat. Les recomanacions es basen en els resultats d’una enquesta a monitors i famílies amb preguntes íntimes sobre les seves creences religioses, l’origen ètnic i la identitat cultural, a més de la nacionalitat, la llengua habitual i el nivell d’estudis. A partir d’aquestes dades, el Consell proposa una sèrie de mesures per transformar el funcionament de les entitats des d’una perspectiva intercultural. El president del Consell, Pau Casanovas, va deixar clar l’objectiu final de la proposta de diversitat en la presentació de l’estudi: «No volem assolir la diversitat, necessitem ser diverses per assolir el nostre objectiu, que és canviar la societat».
Als esplais els falta diversitat
L’informe parteix d’una premissa: els caus i esplais catalans no tenen prou diversitat i aquesta situació s’ha de canviar. Les dades mostren que el 98,67% dels monitors tenen nacionalitat espanyola, el 90,57% s’identifiquen com a blancs o mediterranis i el 75,37% no tenen creences religioses. El CNJC interpreta aquesta homogeneïtat com una mancança que cal corregir. L’informe converteix la composició dels esplais en un problema abans d’acreditar que aquesta sigui una barrera per a la participació. El missatge implícit és que els esplais han de justificar la seva composició cultural: si són massa catalans, se’ls considera excloents. La paradoxa és que es posa els esplais sota sospita precisament per conservar la identitat cultural que els ha caracteritzat durant generacions.
Les famílies no perceben que hi hagi problemes importants per integrar infants de diferents orígens als caus i esplais. Segons la mateixa enquesta del CNJC, el 79,28% considera que les entitats estan preparades per gestionar la diversitat cultural, mentre que només un 7,83% hi està en desacord. Malgrat aquesta valoració majoritàriament positiva, el Consell insisteix a transformar-ne el funcionament. No considera suficient que els esplais estiguin oberts a tothom: vol que canviïn la composició dels equips i revisin les seves pràctiques. La diversitat deixa de ser una qüestió d’accés i es converteix en un objectiu que condiciona la identitat dels esplais.
L’esplai que s’adapta al Ramadà com a model a seguir
El CNJC va organitzar sis sessions en diferents punts de Catalunya per recollir experiències i definir les línies estratègiques que han de seguir els caus i esplais. A la pàgina 62 de l’informe presenta com a model el Club Esplai Tricicle, de Sant Joan Despí, que adapta les seves celebracions per tenir en compte el Ramadà i la festa de sacrificar el xai. Segons el document, l’esplai evita les referències religioses explícites en les celebracions i té en compte les pràctiques de les famílies musulmanes. El CNJC presenta aquesta manera de modificar les celebracions tradicionals com una experiència de referència per a altres esplais catalans, tot i que no concreta quins canvis s’han introduït.
El Tricicle no és l’únic exemple. L’informe també presenta l’agrupament Can Tona, de Salt, que defensa modificar els menús, les festes i les tradicions per incorporar famílies d’altres orígens. Entre els seus col·laboradors hi figuren comunitats i responsables religiosos. Un altre cas és l’Esplai Pubilla Cases Can Vidalet, que adapta l’alimentació a les pràctiques culturals de les famílies. El CNJC recull així diverses experiències en què la incorporació de nous participants comporta canvis en els costums dels esplais, fins i tot en les celebracions i l’alimentació.
Els vincles del CNJC amb una associació musulmana
L’associacionisme musulmà que alguns estudis vinculen a l’òrbita dels Germans Musulmans va arribar fins als òrgans de direcció del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Segons l’acta de la 44a Assemblea General (2022), l’entitat Juventud Multicultural Musulmana (JMM) figurava entre les entitats membres de ple dret del CNJC. La seva presència no era merament testimonial: Ahmed Nasser El Alaoui, representant de JMM, formava part del Secretariat, l’òrgan de govern del Consell, i aquell mateix any va ser nomenat vicepresident primer.
La vinculació de Juventud Multicultural Musulmana amb l’islamisme polític ha aparegut en treballs d’investigació sobre els Germans Musulmans. Per exemple, l’informe La Hermandad Musulmana en Europa y España, publicat per l’Institut Minerva, assenyala expressament JMM com una de les organitzacions juvenils catalanes alineades amb l’estratègia de mobilització dels Germans Musulmans a Europa. Segons l’estudi, aquesta xarxa islamista busca guanyar influència social i institucional mitjançant l’associacionisme i la participació en organismes de representació.
El CNJC acusa Occident d’islamofòbia i defensa el feminisme islàmic
La defensa de l’islam també apareix en publicacions del CNJC. A la revista Debat Juvenil, número 103, de la primavera de 2017, el Consell va publicar l’article Islamofòbia i masclisme: violències racistes i de gènere contemporànies. El text acusa la societat occidental de construir una imatge de l’islam com una religió violenta, retrògrada i masclista. A més, els autors del CNJC atribueixen la discriminació de les dones musulmanes al patriarcat occidental i a una violència d’arrels colonials. També han trobat temps per parlar de Palestina: en una resolució de novembre de 2023, va donar suport a la lluita palestina i va acusar Israel de ser un règim d’apartheid. Tot plegat, son plantejaments que coincideixen amb el discurs d’una part de l’activisme musulmà i d’esquerres que converteix la crítica a l’islam en racisme.
Els posicionaments religiosos i polítics de l’òrgan de representació dels joves catalans contrasten amb les seves funcions principals. Segons la Llei 14/1985, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya té com a objectius representar les organitzacions juvenils davant les administracions públiques, fomentar l’associacionisme juvenil i defensar els interessos dels joves. Tanmateix, també intervé en debats ideològics i adopta posicions sobre conflictes internacionals que van més enllà de la representació directa dels joves catalans.
Els plantejaments ideològics sobre religió i política internacional del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya ajuden a entendre les recomanacions de l’informe sobre la manca de diversitat als esplais i caus. El document presenta l’homogeneïtat cultural catalana d’aquestes entitats com un problema que cal corregir, encara que les famílies no ho considerin un problema. El missatge que es desprèn de l’informe és que ser massa catalans s’ha convertit en un problema que cal solucionar. Amb aquest plantejament, els esplais han de justificar per què són tan catalans i adaptar-se a un model de diversitat que qüestiona precisament allò que els ha convertit en un bastió de la catalanitat: la transmissió de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes a les noves generacions.
Més Percepcions de
Més islam a Catalunya
Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista
ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista
Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA
Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026
El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona
Àustria exclou una aspirant musulmana a policia que es negava a treballar amb homes
Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista
La llei d’Al·là ja té tribunal de la xaria a Itàlia
L’Instituto Halal de la Junta Islámica rebutja l’atordiment de pollastres abans del degollament
Un musulmà decapita una estàtua de Sant Josep en una església de França
La justícia alemanya dona la raó a un institut que prohibeix resar als alumnes musulmans
Un estat alemany detecta 358 matrimonis infantils musulmans i no pensa fer res
United Airlines retira del servei un pilot musulmà per justificar el terrorisme
El gihadista de Flydubai es va radicalitzar a Austràlia en un entorn vinculat als Germans Musulmans
ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu
L’Azerbaidjan fa fora de classe les alumnes que porten el hijab
La xaria als EUA agrada al 75% dels musulmans, al 41% dels ateus i fins al 20% dels cristians
França ja té un refresc de cola halal sense necessitat de sacrificar animals mirant cap a la Meca
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?