Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves
La imatge per fomentar la participació als casals de barri inclou una noia amb vestimenta religiosa. L’Ajuntament transmet així que la submissió a l’islam forma part de la identitat del jovent barceloní.
La nova campanya dels casals de barri de l’Ajuntament de Barcelona incorpora la imatge d’una noia amb hijab en un entorn quotidià i normalitzat. L’objectiu de la iniciativa és atraure el públic jove als casals presentant-los com a espais de trobada i participació als barris, amb una imatge pensada per connectar amb perfils religiosos.
La campanya «passeu, passeu» s’ha desplegat a diferents canals amb l’objectiu de guanyar visibilitat a tota la ciutat. Té presència en suports de publicitat exterior, transport públic, xarxes socials i ràdio. Amb aquesta difusió àmplia, l’Ajuntament vol arribar al màxim nombre de persones i reforçar la presència dels casals de barri en l’espai públic i mediàtic.
La religió com a reclam de l’acció “comunitària”
El relat institucional posa l’accent de manera explícita en la dimensió “comunitària” dels casals, fins al punt de convertir-la en eix central del discurs. Es parla d’acció comunitària, de benestar i cures comunitàries i d’espais orientats a la cohesió social. En aquest context, la presència del hijab a la campanya encaixa plenament en una lògica que presenta la societat com una suma de comunitats religioses. El resultat és que l’Ajuntament contribueix a legitimar simbòlicament determinades pràctiques sense qüestionar-ne el significat ni les implicacions.
A més, la imatge compleix una doble funció. D’una banda, actua com a reclam per a una part de la població musulmana, a qui es vol interpel·lar directament. Alhora, també és un missatge també es pot llegir com un missatge a famílies més conservadores que veuen amb recel aquests espais. Amb la incorporació del hijab transmeten que no qüestionaran determinades referències culturals o religioses. La idea és que els casals son un “espai segur” on ningú no posarà en dubte ni discutirà cap pràctica sinó que quedaran plenament normalitzades.
De l’altra, la normalització del hijab funciona també com un missatge cap a tots els ciutadans: es presenta com a completament normalitzat, exempt de conflicte i com una expressió de la modernitat. Així, la campanya no només busca atraure, sinó també fixar un marc mental en què el vel religiós queda fora de qualsevol qüestionament i plenament integrat dins l’espai públic i institucional.
El hijab no és casual: és el “model comunitari” que impulsa l’Ajuntament
La presència del hijab a la campanya no és una decisió aïllada ni merament estètica. Respon a un marc conceptual que l’Ajuntamentva fixar en la mesura de govern dels casals de barri 2025-2027. En aquest document, la paraula “comunitari” hi apareix de manera constant. El model transforma així els casals en plataformes d’organització comunitària enlloc de ser equipaments al servei de persones individuals com fins ara. Tot això sense que el document estableixi cap límit explícit en termes de valors, laïcitat o criteris de convivència. Aquest model dona un paper central a entitats i actors no institucionals, que acaben definint en gran mesura el contingut real dels casals.
Aquest plantejament té conseqüències directes en la manera com es representa la realitat des de les institucions. Quan el centre de l’acció pública deixa de ser el ciutadà individual i passa a ser la “comunitat”, el pas següent és incorporar i visibilitzar aquells elements que identifiquen aquests col·lectius. I entre totes les possibles comunitats que podrien representar en el cartell han escollit únicament la musulmana envoltada de persones que no se sap quina religió segueixen. Així, el hijab encaixa perfectament com a símbol recognoscible d’una comunitat concreta i deixa fora la possibilitat de ser musulmana i no portar el mocador. No es tracta només de reflectir una realitat social, sinó de normalitzar-la i integrar-la dins el relat institucional, fins al punt de convertir-la en part del paisatge habitual de la comunicació pública.
La segregació de gènere als casals de Barcelona
L’octubre de 2025, dos treballadors de lleure del Raval van denunciar públicament que a les activitats dels casals es practicava la segregació de gènere. A l’acte de presentació de l’entitat Per Elles van explicar que en alguns casals s’ha acabat assumint la segregació de gènere com a condició perquè les noies musulmanes hi puguin participar. Segons el seu testimoni, fins i tot així, moltes adolescents deixen d’assistir a activitats mixtes —com jocs, esports o reforç escolar— mentre els seus germans continuen participant-hi amb normalitat.
L’entitat Per Elles es va crear precisament per denunciar vulneracions de drets humans que afecten noies musulmanes del Raval. La segregació als casals només era una part del problema que van exposar. Durant l’acte, també van advertir que aquestes dinàmiques s’estenen a instituts públics del barri, on s’apliquen mesures d’islamització sota l’etiqueta del respecte cultural. Aquestes denúncies apunten a una realitat més àmplia que va més enllà d’un sol espai i que qüestiona fins a quin punt les institucions estan implicades en el foment de pràctiques alienes a la cultura occidental.
Després d’exposar aquests fets pels canals institucionals i portar la denúncia fins al Síndic de Greuges, tots dos van ser acomiadats. La seva experiència apunta a un problema que es tendeix a minimitzar o invisibilitzar: l’adaptació d’equipaments públics a normes de segregació que limiten la llibertat de les noies. En aquest context, la imatge del hijab en una campanya institucional reforça la idea que les institucions de Barcelona continuaran sense fer res per ajudar les noies que rebutgen el control familiar que denunciaven des de Per Elles.
La campanya dels casals de barri no és projecta només una acció de promoció d’equipaments municipals, sinó també una declaració implícita sobre el model de convivència “comunitària” que es vol construir. La decisió està presa i s’ha decidit que els espais públics han d’adaptar-se a determinades dinàmiques enlloc de ser un referent clar dels valors que diuen defensar.
Més sobre vels
Kazakhstan ja ha multat més de 1.600 dones per portar burca o niqab
Els musulmans porten una eurodiputada italiana als tribunals per gravar una dona amb burca al carrer
França prohibeix definitivament el burkini a les piscines municipals
Un grup de dones difon imatges dels seus marits amb burka i la broma enfada els musulmans
El segon partit de Suècia proposa prohibir el hijab
França tanca una associació esportiva per reservar sales de gimnàs i piscina municipal per a dones amb vel islàmic
Un gran comerç de Bèlgica obre la campanya d’estiu amb una dona en burkini
L’independentisme d’esquerres musulmà guanya les eleccions al Parlament de Gal·les
El PSC de Lleida prohibeix el burca i el niqab amb una normativa que no els prohibeix
Uns pares musulmans porten l’escola a la justícia alemanya perquè la seva filla no vagi d’excursió
Arriba la logística halal: camions i magatzems separats per al menjar dels musulmans
El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona
Sevilla tindrà una mesquita de 10 milions d’euros amb sanitat per als musulmans
L’islamisme britànic ja parla d’entrenar els musulmans en arts marcials a les mesquites
Kazakhstan ja ha multat més de 1.600 dones per portar burca o niqab
Els musulmans porten una eurodiputada italiana als tribunals per gravar una dona amb burca al carrer
Un professor belga convertit de l’islam al catolicisme denuncia amenaces dels seus alumnes musulmans
El Kazakhstan vol acabar amb els imams de TikTok
França prohibeix definitivament el burkini a les piscines municipals
Apareixen cartells amb el missatge “violeu les cristianes” a Itàlia
Musulmans expulsen noies en biquini d’un parc de Venècia perquè se senten “provocats”
L’esquerra de Dinamarca vol prohibir la crida a l’oració “perquè això no és Islamabad”
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?