L’islam protagonitza el 85% dels conflictes religiosos a les empreses franceses
Els comportaments rigoristes augmenten i en el 91% dels casos estan vinculats a l’islam. Creixen les negatives a treballar amb dones o a complir determinades tasques per motius religiosos.
La religió és cada vegada més visible dins les empreses franceses i l’islam concentra àmpliament el fenomen. El nou Baròmetre del fet religiós a l’empresa 2026 de l’Institut Montaigne indica que la religió musulmana apareix en el 85% de les situacions religioses detectades als llocs de treball. L’islam és la religió més visible al lloc de treball i també concentra el 91% dels comportaments que l’informe qualifica de rigoristes. El document adverteix que aquestes conductes encara són minoritàries, però augmenten de manera sostinguda i obliguen cada vegada més els responsables a intervenir.
La presència religiosa ja no és un fenomen puntual. El 79% dels responsables enquestats afirma que detecta fets religiosos de manera regular o ocasional, el nivell més alt des que es va començar a elaborar el baròmetre el 2013. El 2022 eren el 66,7% i el 2024, el 71,3%. L’informe matisa que no totes aquestes situacions generen conflicte, però la tendència és clara: la religió ocupa cada vegada més espai dins l’empresa i obliga els responsables a decidir fins on arriba la llibertat de creença i on comença l’obligació de complir les mateixes normes que la resta de treballadors.
L’islam imposa les seves normes
L’informe mostra que el conflicte apareix quan la religió deixa de limitar-se a l’àmbit personal i passa a condicionar l’organització de la feina i les relacions entre companys. L’Institut Montaigne adverteix que una conducta que no és corregida pot acabar convertint-se en precedent: primer es tolera, després es normalitza i finalment es reclama com un dret. Aquestes són algunes de les conductes detectades:
- El 50% dels responsables detecta vels islàmics. La presència de signes musulmans ha passat del 19% dels casos el 2022 al 36% el 2024 i al 50% el 2026
- El 8% ha detectat treballadors que es neguen a donar la mà a dones. El percentatge s’ha duplicat en només dos anys, ja que el 2024 era del 4%.
- El 7% ha observat proselitisme religiós dins l’empresa. No es tracta simplement de parlar de religió, sinó d’intentar convèncer altres treballadors o atreure’ls cap a una pràctica religiosa.
- El 6% ha detectat negatives a fer determinades tasques per motius religiosos. L’informe recull el cas d’un treballador musulmà de la gran distribució que es nega a efectuar qualsevol feina relacionada amb l’alcohol i sosté que és l’empresa qui s’ha d’adaptar a les seves creences.
- El 6% ha observat homes que es neguen a treballar sota les ordres d’una dona. Aquí la religió ja no afecta una preferència individual, sinó que qüestiona directament l’autoritat d’una responsable pel fet de ser dona.
- El 6% s’ha trobat treballadors que es neguen a treballar amb una dona. L’exigència religiosa condiciona així la composició dels equips i obliga l’empresa a decidir si reorganitza la plantilla o imposa les mateixes normes a tothom.
- El 5% ha detectat la difusió de continguts religiosos en grups interns de WhatsApp o en altres canals de comunicació de l’empresa. La religió entra també als espais digitals de treball, que poden acabar utilitzats per fer proselitisme o pressionar els companys.
- El 3% ha observat treballadors que interrompen la jornada per resar. L’informe diferencia clarament entre resar durant una pausa i abandonar la feina en horari laboral per complir una obligació religiosa.
- El 2% ha detectat pregàries col·lectives dins l’empresa. Aquestes pràctiques poden convertir un espai laboral compartit en un espai de culte i generar pressió sobre els treballadors que no hi participen.
- El 2% ha observat negatives a treballar amb determinats companys per motius religiosos. La fe passa així a decidir amb qui es pot compartir equip i amb qui no.
La dada important no és només que aquestes conductes existeixin, sinó que tendeixen a créixer i a consolidar-se. El mateix informe adverteix que, quan un responsable no les corregeix des del primer moment es converteixen en precedent.
La meitat dels musulmans posa la religió per davant de la feina
Les conductes detectades pels responsables no apareixen del no-res. Quan l’Institut Montaigne pregunta directament als treballadors musulmans practicants quines exigències consideren acceptables, una proporció significativa defensa que la religió pugui condicionar les obligacions professionals. No parlen només de portar el vel o resar durant una pausa, sinó de rebutjar feines, limitar el contacte amb dones i situar les prescripcions religioses per damunt de l’organització de l’empresa.
- El 49% considera legítim que un treballador es negui a fer una tasca per motius religiosos. En el conjunt de practicants, aquesta opinió ha passat del 25% el 2024 al 28% el 2026.
- El 28% dels musulmans defensa que un home pugui demanar no treballar directament amb una dona. Entre el conjunt de practicants, el suport a aquesta exigència ha crescut del 12% al 20% en només dos anys.
- El 40% dels musulmans considera normal prioritzar la pràctica religiosa per damunt de la feina. En el conjunt dels practicants, aquesta posició ha pujat del 16% el 2024 al 19% el 2026.
- El 2% ha detectat pregàries col·lectives dins l’empresa. Aquestes pràctiques poden convertir un espai laboral compartit en un espai de culte i generar pressió sobre els treballadors que no hi participen.
- El 2% ha observat negatives a treballar amb determinats companys per motius religiosos. La fe passa així a decidir amb qui es pot compartir equip i amb qui no.
Alguns dels musulmans entrevistats que consideren difícil compatibilitzar la seva fe amb l’entorn laboral es plantegen crear una empresa pròpia, buscar feina en empreses dirigides per musulmans, entrar en sectors com el comerç halal o les finances islàmiques, localitzar empreses conegudes per acceptar millor les pràctiques religioses o marxar a una gran ciutat o a un país musulmà.
La nova generació rigorisa
Les dades del baròmetre laboral no apareixen del no-res. Formen part d’un canvi generacional més ampli entre els musulmans francesos. Els joves són més religiosos, més practicants i més partidaris que les generacions anteriors de situar les normes islàmiques per damunt de les normes comunes. Per això també són més propensos a considerar que la religió pot condicionar les tasques, els horaris, la relació amb les dones o les ordres d’un responsable.
Aquesta jerarquia de valors no desapareix quan entren a treballar. Si la norma religiosa es considera superior a la llei francesa, és coherent que també es pretengui situar-la per damunt de les obligacions laborals i de l’autoritat de l’empresa. Les negatives a fer determinades tasques, a treballar amb dones o a obeir una responsable són la traducció quotidiana d’un rigorisme que ja no es limita a la vida privada, sinó que reclama transformar els espais compartits.
Més sobre Enquestes
Més del 40% dels joves musulmans de Viena prefereixen la llei islàmica a les lleis d’Àustria
Una enquesta a Alemanya revela que gairebé la meitat dels joves musulmans té idees islamistes
Gairebé la meitat de les dones musulmanes a França porten vel per protegir-se dels homes
El 59% dels joves musulmans francesos vol la sharia i el 24% simpatitza amb els Germans Musulmans
El 45% dels joves musulmans dona suport a un estat islàmic a Alemanya
El 15% dels joves catalans són musulmans i el 75% ha nascut a l’estranger
El 53 % dels britànics creu que l’islam no és compatible amb els valors del Regne Unit. El 22 % no ho sap
El 20% dels musulmans a Alemanya se sent ofès
El 82% de la població del Marroc rebutja l’homosexualitat
Uns pares musulmans porten l’escola a la justícia alemanya perquè la seva filla no vagi d’excursió
Arriba la logística halal: camions i magatzems separats per al menjar dels musulmans
El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona
Sevilla tindrà una mesquita de 10 milions d’euros amb sanitat per als musulmans
L’islamisme britànic ja parla d’entrenar els musulmans en arts marcials a les mesquites
Kazakhstan ja ha multat més de 1.600 dones per portar burca o niqab
Els musulmans porten una eurodiputada italiana als tribunals per gravar una dona amb burca al carrer
Un professor belga convertit de l’islam al catolicisme denuncia amenaces dels seus alumnes musulmans
El Kazakhstan vol acabar amb els imams de TikTok
França prohibeix definitivament el burkini a les piscines municipals
Apareixen cartells amb el missatge “violeu les cristianes” a Itàlia
Musulmans expulsen noies en biquini d’un parc de Venècia perquè se senten “provocats”
L’esquerra de Dinamarca vol prohibir la crida a l’oració “perquè això no és Islamabad”
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?