El 15% dels joves catalans són musulmans i el 75% ha nascut a l’estranger
El 29 % dels joves musulmans a Catalunya d’entre 16 i 24 anys considera que la religió ha d’influir en la política; més del 50 % afirma que guia les seves decisions quotidianes, i prop del 90 % expressa que formar una família és un objectiu vital.
Els darrers estudis sobre religiositat i joventut a Catalunya ofereixen un retrat molt precís del col·lectiu musulmà. El document més rellevant és La religiositat de la joventut catalana , publicat pel Departament de Drets Socials i Inclusió, al setembre de 2025. Aquesta recerca analitza amb detall les creences, pràctiques i actituds dels joves d’entre 16 i 24 anys. A més, les dades es complementen amb el Baròmetre sobre la religiositat i la gestió de la diversitat impulsat per la Direcció General d’Afers Religiosos.
Les dades revelen que, malgrat la secularització general, l’islam és la confessió amb més pes entre la joventut d’origen migrant i té una incidència notable en valors, opinions polítiques i formes de vida quotidiana. L’islam és la segona confessió més present entre la joventut catalana, amb un 14.5% de fidels. Per davant hi ha el catolicisme, amb un 28%, però sobretot destaca el fet que el 55% dels joves es declara sense religió. La resta es reparteix entre confessions minoritàries, com el protestantisme, el budisme o el judaisme, que en conjunt no superen el 3% de la població juvenil.
Només l’1,1% dels joves musulmans catalans té pares occidentals
El 75,9% dels joves musulmans entre 16 i 24 anys ha nascut a l’estranger, un altre 21,2% són fills de tots dos pares immigrants i menys del 3% tenen un progenitor autòcton. Amb tot, només l’1,1% dels joves musulmans catalans tenen tots dos pares nascuts a Occident.
També és un col·lectiu molt divers lingüísticament: el 90% té com a llengua materna una altra diferent del català o del castellà. Aquest origen marcat per la immigració i el plurilingüisme els converteix en un perfil perculiar dins del conjunt de la joventut catalana. Així, mentre la majoria de joves autòctons tendeixen a la secularització i viuen el catolicisme sobretot com un element cultural, entre els joves musulmans la religió es manté com un referent central i determinant, arrelat en la seva tradició i en el context cultural de procedència.
Els estudis del Centre d’Estudis d’Opinió i de l’Observatori Català de la Joventut mostren que els joves musulmans no només mantenen la seva fe, sinó que li atorguen un valor central. La religió orienta la seva vida diària, influeix en les seves opinions polítiques i marca un perfil més comunitarista i conservador en relació amb la família i els rols socials.
Les dades clau dels joves musulmans catalans
La presència dels joves musulmans transforma el mapa religiós de Catalunya. L’islam és una confessió amb un pes creixent entre la joventut i amb un grau molt alt de pràctica i de compromís. Aquesta realitat dibuixa una societat catalana més religiosa en clau islàmica pel nombre de fidels i per la intensitat de la seva fe. Algunes dades importants son:
- Origen i pares: Només l’1,1% dels joves musulmans té pares nascuts a Europa. Entre els joves catòlics, en canvi, el 62,3% ha nascut a Espanya amb pares també nascuts al país.
- Llengua familiar: El 90% dels joves musulmans té una llengua materna diferent del català o del castellà. Entre els catòlics gairebé un 90% té com a llengua inicial el català (29%) o el castellà (58%).
- Assistència als temples: El 38% dels joves musulmans assisteix al culte setmanalment o més sovint, davant només del 7% dels catòlics.
- Absència de pràctica. Tant sols un 13% dels musulmans afirma que mai va a centres de culte, una xifra que puja fins al 57% dels catòlics.
- Pràctica diària: El 61,7% dels joves musulmans resa cada dia i el 85% practica el dejuni del Ramadà. Només el 6,4% dels catòlics resa diàriament i un 10,8% segueix la Quaresma.
- Intensitat religiosa: El 55% dels joves musulmans es consideren molt religiosos, davant del 13,7% dels catòlics.
- Textos sagrats: El 74% dels joves musulmans ha llegit l’Alcorà durant l’últim any, mentre que només el 20% dels catòlics ha llegit la Bíblia.
- Oració: El 87% dels musulmans ha pregat durant l’últim any, davant del 54% dels catòlics.
- Influència quotidiana: El 57% dels musulmans diu que la religió influeix molt o bastant en les seves decisions de cada dia; entre catòlics el percentatge baixa al 25%.
- Religió i política: El 29% dels musulmans creu que la religió ha d’influir en la política, mentre que només hi està d’acord el 8% dels catòlics i menys del 3% dels sense religió.
- Homosexualitat: El 73,4% dels joves musulmans creu que l’homosexualitat no és moralment acceptable, davant del 25,6% dels catòlics i només el 3,4% dels no creients que opinen el mateix.
- Matrimoni: El 99 % dels joves musulmans es volen casar i per la via religiosa. El 83 % no es casarien amb algú d’una altra religió. Entre els catòlics practicants, l’endogàmia religiosa és opció preferida per un 31 % i baixa al 12% entre els no practicants.
- Vida familiar: El 90% considera que formar una família estable i casar-se és un objectiu important a la vida. S’estima que el 75% o més tenen una expectativa clara de tenir família nombrosa (2 fills o més). Entre els catòlics només el 42% creu que formar una família és prioritari i valora tenir fills un 60%.
- Transmissió de la religió: El 96,1% dels fills de pares musulmans també s’identifiquen com a musulmans. Entre els catòlics el percentatge baixa al 74,1%.
- Reproducció de la pràctica religiosa: El 83% dels fills de musulmans practicants mantenen el mateix nivell de religiositat i pràctica que els seus pares. En el cas catòlic, més del 60% dels fills de practicants deixen de practicar, i un 16% fins i tot passen a identificar-se com a persones sense religió
- Identitat: El 84,9% dels joves musulmans diuen que ‘se senten musulmans’, i per a molts aquesta és la identitat més significativa. En canvi, entre la resta de joves, la religió té molt menys pes i la identitat nacional (catalana o espanyola) tendeix a ser central
- Lleure i participació: Els joves musulmans mostren una participació menor en activitats de lleure organitzades convencionals, com esplais o campaments, sovint per motius de valors religiosos, culturals o per sentir-se poc representats. En canvi, tenen una presència més destacada en espais comunitaris propis, com entitats islàmiques, casals culturals o activitats vinculades a la mesquita.
- Participació electoral: El 90,6% dels musulmans declara no haver votat a les darreres eleccions, davant del 57,6% del conjunt juvenil.
- Autoubicació ideològica: El 45% dels musulmans no sap on situar-se a l’eix esquerra-dreta (la mitjana juvenil és del 23%).
Les xifres no deixen lloc al dubte: la secularització avança entre els joves catalans, però no de manera homogènia. Mentre el catolicisme s’afebleix entre els joves, l’islam creix amb força i ho fa amb una intensitat inèdita.
La transmissió de la fe dins les famílies musulmanes és gairebé total, el compromís religiós és massiu i el rebuig a la participació política tradicional és altíssim. El mapa és clar: la religió s’apaga a les llars catalanes, però arrela amb una força renovada en la joventut musulmana, que és jove, creixent en nombre i decidida a mantenir els seus valors. Aquest desajust entre secularització i fervor religiós amenaça amb obrir una bretxa generacional i comunitària que marcarà el futur del país.
Joves musulmans més fervorosos que els adults
L’islam a Catalunya és sobretot un fenomen juvenil. A Catalunya, aproximadament el 7% de la població es declara musulmana però no es distribueix de manera homogènia entre els grups d’edat. Mentre 14,5% dels joves d’entre 16 i 24 anys s’identifica com a musulmà entre els majors de 65 és només un 0.9% En la franja de 25 a 34 anys, el percentatge es manté amb un 8.7% de musulmans, puja al 10.2% entre els 35 i els 49 anys i a partir dels 50 anys baixen al 4.8%.
La intensitat amb què viuen la religió els joves musulmans és més gran que entre els adults. Prop d’un 79% dels nois i noies de 16 a 24 anys consideren la religió “molt important” a la seva vida, mentre que entre els majors de 45 anys aquesta proporció baixa fins al 48%. La pregària diària també marca una diferència clara: gairebé dos terços dels joves (64%) diuen que resen cinc cops al dia, davant d’un 38% dels adults.
El mateix patró es veu en el seguiment de pràctiques com el Ramadà. Un 86% dels joves musulmans assegura que compleix el dejuni de manera estricta, mentre que només un 61% dels adults ho fa amb la mateixa regularitat. També destaca l’assistència a la mesquita: un 55% dels joves hi va setmanalment, davant d’un 30% dels més grans. Això mostra que la religió ocupa un espai central en la vida quotidiana del jovent, no només com a identitat, sinó també com a pràctica sostinguda. No és casualitat que 7 de cada 10 joves musulmans diguin que “ser musulmà” és una part essencial de la seva identitat, un percentatge molt superior al dels adults, que se situa en 4 de cada 10.
De la discreció adulta a la visibilitat juvenil
El pes demogràfic dels joves musulmans i el major compromís religiós canvia el panorama religiós de Catalunya. Els joves musulmans es diferencien dels adults no només per ser més nombrosos, sinó també per la manera com viuen i mostren la seva fe. Mentre les generacions grans tendeixen a una religiositat més discreta i privada, els joves la fan visible i la converteixen en un element de cohesió comunitària.
Aquesta expressivitat es reflecteix en pràctiques com la pregària, el dejuni o l’assistència a la mesquita, però també en símbols identitaris com la roba religiosa, que pren un valor especial entre les noves generacions. Alhora, són ells els qui plantegen més demandes públiques, des d’espais per al culte fins al respecte de les normes alimentàries. També son els joves Tot plegat configura un col·lectiu jove amb una religiositat intensa i visible, que obre interrogants sobre el paper de l’islam en la Catalunya del futur.
Tanmateix, aquesta mateixa centralitat del jovent musulmà en l’escena pública també es fa visible en un àmbit més problemàtic: la radicalització jihadista. Un ifnorme del Ministerio del Interior explica que el 40% dels detinguts per gihadisme a Espanya l’any 2024 tenien menys de 25 anys, i entre ells un 18% eren menors d’edat. La tendència tant espanyola com europea és que els radicals de l’islam cada cop siguin més joves, més radicals i més ignorants de l’islam. Així, segons el Real Instituto Elcano el retrat del jihadista català és el d’un home entre 18 i 25 anys, de pares marroquins i que parla català i/o castellà perquè porta anys vivint entre nosaltres. És un perfil que desmenteix que es tracti de persones acabades d’arribar o desarrelades.
Les dades de les darreres enquestes ens permeten dibuixar una imatge de canvi profund en la societat catalana, on l’islam és sobretot un fenomen juvenil. No tenim dades tant acurades com a França d’on sabem que els joves musulmans son més radicals i conservadors per preguntes més concretes però sembla que la situació és molt semblant. Aquesta transformació no només té efectes en l’àmbit religiós privat, sinó que es tradueix en més visibilitat, en demandes públiques i en la configuració de noves identitats col·lectives. Alhora, també té una cara més problemàtica, amb la presència d’una minoria de joves musulmans en processos de radicalització jihadista que situen Catalunya al centre del debat sobre convivència i seguretat.
Més Enquestes
Una enquesta a Alemanya revela que gairebé la meitat dels joves musulmans té idees islamistes
Gairebé la meitat de les dones musulmanes a França porten vel per protegir-se dels homes
El 59% dels joves musulmans francesos vol la sharia i el 24% simpatitza amb els Germans Musulmans
El 45% dels joves musulmans dona suport a un estat islàmic a Alemanya
El 53 % dels britànics creu que l’islam no és compatible amb els valors del Regne Unit. El 22 % no ho sap
El 20% dels musulmans a Alemanya se sent ofès
Candidats municipals de l’esquerra a Itàlia demanen en bengalí o àrab el vot “en nom d’Al·là”
Acomiadat un treballador a Dinamarca per cuinar porc
Pànic a l’esquerra britànica per l’aparició de partits musulmans a barris de Londres
El PSC de Lleida prohibeix el burca i el niqab amb una normativa que no els prohibeix
Les obres de reforma d’instituts públics dels EUA inclouen oratoris i rentapeus per a musulmans
El Regne Unit prohibeix entrar al país a una ciutadana d’EUA perquè va cremar un Alcorà
Els Verds alemanys presenten mesures per fomentar la vida islàmica
Els Mohamed ja doblen els Jordi a Salt, Roses i Castelló d’Empúries
Un metge del Regne Unit perd la feina per demanar a una pacient que es tregui el niqab
Una mesquita diu que la grua municipal és d’extrema dreta perquè s’emporta els cotxes dels fidels
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
