Candidats municipals de l’esquerra a Itàlia demanen en bengalí o àrab el vot “en nom d’Al·là”
Candidats musulmans, dones amb vels, cartells en llengües estrangeres i crides religioses entren de ple en la campanya municipal del mes de maig. Venècia és el cas més visible, amb set candidats de Bangladesh.
Les eleccions municipals del 24 i 25 de maig a Itàlia han obert un nou front polític: candidatures de l’esquerra tradicional o plataformes locals han incorporat candidats musulmans, cartells en llengües estrangeres, dones amb vel i missatges religiosos adreçats directament a immigrants.
El que fins ara es presentava com a integració comença a mostrar una altra cara. Ara les identitats religioses s’han convertit en eina electoral i reivindicacions com la construcció de mesquites o la segregació de gènere entren a les institucions municipals. Venècia, Agrigent i Lecco són tres exemples de la introducció de símbols, llenguatge i agendes vinculades a l’islam dins la vida política italiana.
Venècia inundada per l’islam de la mà del Partit Demòcrata
El Partit Demòcrata és el gran partit del centreesquerra italià, hereu de l’espai postcomunista i socialdemòcrata. A Venècia, el PD es presenta a les municipals del 24 i 25 de maig amb Andrea Martella i un equip que inclou set candidats d’origen bangladeshi. El cas crida l’atenció perquè fan campanya dirigida explícitament a electors amb origens a Bangladesh, amb fulletons en bengalí, invocacions religioses i una reivindicació molt clara al fons: la construcció d’una nova mesquita. Els cartells que han encès en bengalí incorporen la bandera de Bangladesh i obren amb la fórmula: “En el nom d’Al·là, el Clement, el Misericordiós”. Aquesta campanya electoral no parla al conjunt dels veïns de Venècia, sinó a una comunitat concreta, en la seva llengua d’origen i amb una invocació demanda islàmica al capdavant.
La comunitat bangladeshi de Venècia. Segons Il Giornale, pot arribar a unes 20.000 persones i disposa d’uns 4.000 vots potencials, una xifra prou important per condicionar una elecció municipal ajustada. El conflicte s’ha agreujat perquè la campanya coincideix amb la batalla per la mesquita. La Lliga ha respost amb anuncis als autobusos municipals amb el lema “No a la mesquita, voteu la Lliga”. La resposta dels candidats vinculats al PD ha estat presentar aquests cartells com una ofensa als musulmans i com un missatge d’odi cultural.
Però el centredreta ha elevat el debat més enllà de la mesquita. Ermelinda Damiano, presidenta del Consell Municipal de Venècia i candidata de la llista cívica ha assenyalat el fons del problema: no és només una qüestió d’origen, sinó de model de societat. Segons Damiano, una visió del món que normalitza el vel, la submissió femenina i la manca de llibertat de les dones per vestir, estudiar o tenir independència econòmica és incompatible amb els valors sobre els quals s’ha construït la convivència civil.
A Lecco hi ha deu candidats musulmans i relacions amb una mesquita polèmica
A Lecco, la situació adopta una altra forma. Segons les informacions recollides per la premsa italiana, hi ha aproximadament deu candidats musulmans en un sol municipi de mida mitjana. Entre ells hi figura Hicham Bouraghba, candidat de l’Aliança Verds i Esquerra, una formació vinculada a l’esquerra ecologista i postcomunista. Bouraghba apareix relacionat amb l’associació “La Città”, centre cultural islàmic de Via Promessi Sposi, que ha estat envoltat de polèmica per la seva proximitat a imams radicals i per la demanda d’espais separats per a homes i dones.
La polèmica no surt del no-res. A Lecco, l’alcalde d’esquerres Mauro Gattinoni ja havia participat en un iftar, el sopar de ruptura del dejuni del Ramadà organitzat pel centre cultural musulmà de la ciutat. Carlo Piazza, candidat a vicealcalde per la Lliga, va advertir que la qüestió ja no era només religiosa, sinó política: es preguntava si Lecco acabaria seguint el camí d’altres municipis governats per l’esquerra que han arribat a tancar escoles per celebrar el final del Ramadà.
A Agrigento una conversa a l’islam diu que Al·là i el Déu cristià son el mateix
A Agrigento, el cas gira al voltant de Carmela Lombardi, una napolitana conversa a l’islam que es presenta a les municipals dins una plataforma ciutadana que encapçala Giuseppe Di Rosa. El seu material electoral combina italià i àrab, la mostra amb hiyab i inclou un missatge religiós explícit: “Déu és un de sol: Al·là per al musulmà, Déu per al cristià, però sempre el mateix únic creador”. La candidatura també incorpora Adnane Khezar, empresari marroquí, i ha encès la polèmica perquè situa la identitat islàmica al centre de la campanya municipal.
La controvèrsia va començar a les xarxes, amb crítiques contra la presència de candidats musulmans a la llista. El cap de llista els ha defensat i ha dit que tenir-los amb ell és “un orgull” i els presenta com una fórmula de convivència. Però el cartell va molt més enllà d’una proposta local: introdueix l’àrab, el vel i una afirmació teològica en plena campanya electoral.
Candidatures per representar una comunitat, no els ciutadans
La crítica principal del centredreta italià és que aquestes candidatures no estarn plantejades per representar el conjunt dels veïns, sinó per mobilitzar comunitats concretes. Raffaele Speranzon, senador de Fratelli d’Italia, ho ha resumit dient que el cas de Venècia sembla “un reconeixement de facto de la separació”: una comunitat que es representa a si mateixa, no a la ciutat. La Lliga també ha posat el focus en el mateix punt. Segons Brunello Riccardo, candidat de la Lliga a Venècia-Mestre, l’ús de lemes en bengalí i referències religioses com “en nom d’Al·là” planteja una pregunta política de fons: fins a quin punt es pot barrejar fe i institucions en una campanya electoral municipal. El problema, per als crítics, no és només que hi hagi candidats musulmans, sinó que la campanya es dirigeixi a una comunitat tancada amb llengua pròpia, símbols propis i una agenda pròpia.
Aquest debat pot créixer encara més el 2027. Francesco Tieri, del moviment “Musulmans per Roma”, ha fet servir el cas de Lecco com a exemple: si en cadascun dels 2.000 municipis que votaran el 2027 hi hagués deu candidats musulmans, Itàlia podria arribar a veure 20.000 candidats d’aquest perfil en una sola convocatòria. És una projecció política, però serveix per entendre l’alerta: allò que avui sembla anecdòtic en algunes ciutats pot convertir-se en una estratègia nacional de presència institucional.
Més Percepcions de
Més sobre Itàlia
Els musulmans d’Itàlia aprofiten l’1 de maig per exigir dies festius al calendari laboral
Un líder musulmà a Itàlia exigeix a un comerç que retiri la figura d’un porc
«Als nou anys és una dona», diu un imam a Itàlia davant la càmera
Allah Akbar contra el pessebre de Brescia
Un projecte polític islàmic a Itàlia busca “un milió de vots per a la sharia”
Una assessora d’educació d’Itàlia renya els professors per tenir “mirada colonial”
El segon partit de Suècia proposa prohibir el hijab
La policia de Gal·les registrarà comentaris que consideri “hostils” contra l’islam
El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam
Un pare musulmà denuncia un club de judo suec perquè no adapta la salutació a l’islam
Musulmans prohibeixen cuinar porc en unes barbacoes públiques d’Àustria
Un gran comerç de Bèlgica obre la campanya d’estiu amb una dona en burkini
Un Allahu Akbar al WiFi d’un avió a Málaga retarda tres hores i mitja un vol de KLM
Més del 40% dels joves musulmans de Viena prefereixen la llei islàmica a les lleis d’Àustria
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?
