Alimentària 2026 integra un congrés religiós islàmic que promou el halal com a model moralment correcte i sostenible
Alimentària 2026 torna a trencar els límits entre religió i mercat amb el IV Congrés Internacional Halal. La norma religiosa es presenta com a criteri inclusiu, ètic i sostenible però obvia el patiment animal i el finançament a una religió.
Alimentària Barcelona 2026 se celebra del 23 al 26 de març de 2026 al recinte de Fira de Barcelona – Gran Via, i és una de les principals fires internacionals d’alimentació del sud d’Europa. L’esdeveniment es presenta com un gran aparador de innovació, negoci i tendències del sector agroalimentari, amb una clara vocació internacional i una forta projecció institucional sota la marca Barcelona.
En aquest marc, la fira articula múltiples espais i activitats orientades a sectors concrets com el cafè, la pastisseria o l’oli d’oliva. Una de les activitats sectorials paral·leles d’Alimentària 2026 és un acte de caràcter religiós anomenat IV Congrés Internacional Halal. A diferència de la resta d’espais, però, el congrés halal no promou una tecnologia, un procés productiu ni un avenç científic, sinó una norma religiosa confessional presentada com a criteri inclusiu, ètic i sostenible.
Norma religiosa dins la cadena alimentària
La introducció del halal dins una fira com Alimentària no es limita a ampliar l’oferta per a un segment de consumidors, sinó que incorpora una norma religiosa confessional en el cor dels processos productius, logístics i comercials de la indústria alimentària. El halal estableix criteris doctrinals que condicionen com es produeix, es sacrifica, es manipula i es certifica un aliment, subordinant decisions tècniques, sanitàries o científiques a una autoritat religiosa. Aquesta lògica implica supervisió clerical, certificació confessional i fluxos econòmics associats, i converteix una pràctica de fe en criteri operatiu dins del mercat.
Aquest model comporta també l’exclusió d’un element central de la cultura gastronòmica catalana i mediterrània: el porc. No es tracta d’un ingredient marginal, sinó d’un pilar històric de la cuina, la pagesia, la indústria càrnia i la identitat alimentària del país. Tot i això, la programació halal d’Alimentària 2026 inclou showcookings halal, entre els quals un de gastronomia catalana adaptada al consumidor musulmà, organitzats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. En aquesta nova proposta de gastronomia catalana sense porc, tots els ingredients han pagat l’impost religiós en forma de certificat com a criteri de qualitat.
Llenguatge inclusiu per no parlar de religió
El discurs amb què Alimentària presenta el halal evita deliberadament parlar de religió com a sistema normatiu i el reemmarca com una filosofia gastronòmica transversal, associada a valors àmpliament acceptats com el respecte, la hospitalitat, la traçabilitat, la salut o la sostenibilitat. El halal deixa de ser definit com allò que és “permès” segons una doctrina religiosa concreta per convertir-se en un model inclusiu i modern, capaç de “connectar cultures”, generar oportunitats de negoci i transformar positivament la indústria alimentària. En aquest relat, la dimensió confessional queda diluïda sota una capa de llenguatge amable, emocional i aspiracional.
Aquesta operació discursiva es reforça mitjançant testimonis d’empresaris, xefs i consultors que presenten el halal com un estàndard de qualitat i confiança, equiparable —o fins i tot superior— a criteris sanitaris o científics. Amb l’operació es defensa el halal com a sentit comú moral, cosa que dificulta qualsevol crítica, ja que qüestionar-lo passa a semblar una oposició a la diversitat, a la convivència o fins i tot al progrés. El llenguatge de la diversitat i la hospitalitat amaga que es tracta de reordenar hàbits, processos i valors segons una doctrina concreta. El halal no es ven com allò que alguns necessiten, sinó com allò que tothom hauria d’acceptar com a bo, sa i desitjable.
En aquest relat, el mercat juga un paper central. El halal es presenta com una oportunitat inevitable davant el creixement demogràfic musulmà i com una adaptació pragmàtica a la “globalitat que vindrà”. Les xifres de població, el turisme musulmà i l’expansió del consum halal s’utilitzen no només com a dades econòmiques, sinó com a argument normatiu: si el mercat creix, el model s’ha d’assumir.
El benestar animal subordinat a la religió i al negoci
Un dels punts més problemàtics del sistema halal és el conflicte directe amb els estàndards de benestar animal consolidats a Europa. El sacrifici halal tradicional exigeix la degollació sense estordiment previ, una pràctica que la comunitat veterinària i científica considera més dolorosa i estressant per a l’animal. Tot i que existeixen adaptacions parcials, el principi de fons es manté: quan el criteri científic entra en conflicte amb el precepte religiós, preval la norma confessional. Aquesta jerarquia no és compatible amb un discurs que presenta el halal com a “model ètic” o “sostenible”. L’excepció religiosa que la llei tolera ara es promou institucionalment com a oportunitat econòmica, convertint una excepció religiosa en avantatge competitiu dins la indústria càrnia.
Aquesta lògica s’estén més enllà del moment del sacrifici i impregna tota la cadena alimentària mitjançant el concepte de “no contaminació”. La certificació halal garanteix que un producte no hagi estat “contaminat” per ingredients, processos o contactes amb aliments considerats no halal, introduint un llenguatge de puresa i impuritat d’origen religiós en la producció industrial. La Generalitat de Catalunya, a través de PRODECA, no només avala aquest marc, sinó que el promou activament amb la creació de la marca Halal Catalunya, la participació en fires i festivals a l’Aràbia Saudita i l’acompanyament a empreses perquè adaptin processos, sacrificis i logística a aquesta exigència.
La certificació halal com a sistema de finançament religiós
La certificació halal no és un simple segell informatiu per al consumidor, sinó un mecanisme econòmic estructurat que genera ingressos recurrents a través de auditories, llicències, quotes anuals i controls periòdics. Per poder operar en mercats halal, les empreses han de sotmetre’s a organismes certificadors acreditats que verifiquen el compliment de la norma religiosa en tota la cadena productiva. Aquest procés no és gratuït ni puntual: implica pagaments continuats i dependència d’una autoritat que no és sanitària ni pública, sinó confessional.
El resultat és un sistema de finançament religiós indirecte, integrat dins la política d’internacionalització agroalimentària i presentat com a estratègia de qualitat i competitivitat.
La normalització del menjar religiós a Catalunya
La normalització del halal a Alimentària no és casualitat atès que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han assumit, promogut i incorporat el model religiós alimentari en múltiples espais de la vida pública i econòmica. La penetració del control religiós que implica el halal s’estén al menjadors públics i a l’oferta turística, amb la complicitat activa de la Generalitat i els seus organismes.
Aquesta lògica ja és visible en l’àmbit educatiu, on la carn halal és per tothom siguin musulmans o no i enllaça amb la desaparició del porc dels menjadors de les escoles en nom de la inclusió dels musulmans. El mateix patró s’estén al sector turístic, amb més de 1.500 hotels a Catalunya que s’ofereixen com a halal, en molts casos sense alcohol, reconfigurant l’oferta d’acord amb criteris confessionals.
Aquestes no són accions aïllades, sinó una tendència islamitzadora de la vida dels catalans: des de l’aliment escolar fins a la gastronomia internacional, passant per la política turística, la cosmètica, els menjadors penitenciaris, hospitalaris o universitaris. La tendència és presentar el halal com a model desitjable, inclusiu i economicament inevitable, amb suport explícit de les institucions públiques. En aquest relat triomfal s’obvien sistemàticament el patiment animal derivat del sacrifici ritual, el menyspreu cap a la cultura gastronòmica catalana, la canalització de recursos cap a estructures religioses i la segmentació del consum segons criteris confessionals.
Més sobre Halal
Acomiadat un treballador a Dinamarca per cuinar porc
Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”
Un restaurant de Londres “orgullós de no servir halal” ha de tancar per l’assetjament dels musulmans
Un líder musulmà a Itàlia exigeix a un comerç que retiri la figura d’un porc
Consumidors a França reclamen el dret a saber si compren carn halal
Judici al Regne Unit per la reacció d’una musulmana a un entrepà de pernil
Un restaurant halal de Lió practica la segregació de gènere amb una sala només per a dones
Lanzarote fa un curs de sacrifici halal per adaptar-se a les necessitats dels musulmans
Acomiadat un treballador a Dinamarca per cuinar porc
Pànic a l’esquerra britànica per l’aparició de partits musulmans a barris de Londres
El PSC de Lleida prohibeix el burca i el niqab amb una normativa que no els prohibeix
Les obres de reforma d’instituts públics dels EUA inclouen oratoris i rentapeus per a musulmans
El Regne Unit prohibeix entrar al país a una ciutadana d’EUA perquè va cremar un Alcorà
Els Verds alemanys presenten mesures per fomentar la vida islàmica
Els Mohamed ja doblen els Jordi a Salt, Roses i Castelló d’Empúries
Un metge del Regne Unit perd la feina per demanar a una pacient que es tregui el niqab
Una mesquita diu que la grua municipal és d’extrema dreta perquè s’emporta els cotxes dels fidels
Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves
Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
