Alimentària 2026 integra un congrés religiós islàmic que promou el halal com a model moralment correcte i sostenible
Alimentària 2026 torna a trencar els límits entre religió i mercat amb el IV Congrés Internacional Halal. La norma religiosa es presenta com a criteri inclusiu, ètic i sostenible però obvia el patiment animal i el finançament a una religió.
Alimentària Barcelona 2026 se celebra del 23 al 26 de març de 2026 al recinte de Fira de Barcelona – Gran Via, i és una de les principals fires internacionals d’alimentació del sud d’Europa. L’esdeveniment es presenta com un gran aparador de innovació, negoci i tendències del sector agroalimentari, amb una clara vocació internacional i una forta projecció institucional sota la marca Barcelona.
En aquest marc, la fira articula múltiples espais i activitats orientades a sectors concrets com el cafè, la pastisseria o l’oli d’oliva. Una de les activitats sectorials paral·leles d’Alimentària 2026 és un acte de caràcter religiós anomenat IV Congrés Internacional Halal. A diferència de la resta d’espais, però, el congrés halal no promou una tecnologia, un procés productiu ni un avenç científic, sinó una norma religiosa confessional presentada com a criteri inclusiu, ètic i sostenible.
Norma religiosa dins la cadena alimentària
La introducció del halal dins una fira com Alimentària no es limita a ampliar l’oferta per a un segment de consumidors, sinó que incorpora una norma religiosa confessional en el cor dels processos productius, logístics i comercials de la indústria alimentària. El halal estableix criteris doctrinals que condicionen com es produeix, es sacrifica, es manipula i es certifica un aliment, subordinant decisions tècniques, sanitàries o científiques a una autoritat religiosa. Aquesta lògica implica supervisió clerical, certificació confessional i fluxos econòmics associats, i converteix una pràctica de fe en criteri operatiu dins del mercat.
Aquest model comporta també l’exclusió d’un element central de la cultura gastronòmica catalana i mediterrània: el porc. No es tracta d’un ingredient marginal, sinó d’un pilar històric de la cuina, la pagesia, la indústria càrnia i la identitat alimentària del país. Tot i això, la programació halal d’Alimentària 2026 inclou showcookings halal, entre els quals un de gastronomia catalana adaptada al consumidor musulmà, organitzats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. En aquesta nova proposta de gastronomia catalana sense porc, tots els ingredients han pagat l’impost religiós en forma de certificat com a criteri de qualitat.
Llenguatge inclusiu per no parlar de religió
El discurs amb què Alimentària presenta el halal evita deliberadament parlar de religió com a sistema normatiu i el reemmarca com una filosofia gastronòmica transversal, associada a valors àmpliament acceptats com el respecte, la hospitalitat, la traçabilitat, la salut o la sostenibilitat. El halal deixa de ser definit com allò que és “permès” segons una doctrina religiosa concreta per convertir-se en un model inclusiu i modern, capaç de “connectar cultures”, generar oportunitats de negoci i transformar positivament la indústria alimentària. En aquest relat, la dimensió confessional queda diluïda sota una capa de llenguatge amable, emocional i aspiracional.
Aquesta operació discursiva es reforça mitjançant testimonis d’empresaris, xefs i consultors que presenten el halal com un estàndard de qualitat i confiança, equiparable —o fins i tot superior— a criteris sanitaris o científics. Amb l’operació es defensa el halal com a sentit comú moral, cosa que dificulta qualsevol crítica, ja que qüestionar-lo passa a semblar una oposició a la diversitat, a la convivència o fins i tot al progrés. El llenguatge de la diversitat i la hospitalitat amaga que es tracta de reordenar hàbits, processos i valors segons una doctrina concreta. El halal no es ven com allò que alguns necessiten, sinó com allò que tothom hauria d’acceptar com a bo, sa i desitjable.
En aquest relat, el mercat juga un paper central. El halal es presenta com una oportunitat inevitable davant el creixement demogràfic musulmà i com una adaptació pragmàtica a la “globalitat que vindrà”. Les xifres de població, el turisme musulmà i l’expansió del consum halal s’utilitzen no només com a dades econòmiques, sinó com a argument normatiu: si el mercat creix, el model s’ha d’assumir.
El benestar animal subordinat a la religió i al negoci
Un dels punts més problemàtics del sistema halal és el conflicte directe amb els estàndards de benestar animal consolidats a Europa. El sacrifici halal tradicional exigeix la degollació sense estordiment previ, una pràctica que la comunitat veterinària i científica considera més dolorosa i estressant per a l’animal. Tot i que existeixen adaptacions parcials, el principi de fons es manté: quan el criteri científic entra en conflicte amb el precepte religiós, preval la norma confessional. Aquesta jerarquia no és compatible amb un discurs que presenta el halal com a “model ètic” o “sostenible”. L’excepció religiosa que la llei tolera ara es promou institucionalment com a oportunitat econòmica, convertint una excepció religiosa en avantatge competitiu dins la indústria càrnia.
Aquesta lògica s’estén més enllà del moment del sacrifici i impregna tota la cadena alimentària mitjançant el concepte de “no contaminació”. La certificació halal garanteix que un producte no hagi estat “contaminat” per ingredients, processos o contactes amb aliments considerats no halal, introduint un llenguatge de puresa i impuritat d’origen religiós en la producció industrial. La Generalitat de Catalunya, a través de PRODECA, no només avala aquest marc, sinó que el promou activament amb la creació de la marca Halal Catalunya, la participació en fires i festivals a l’Aràbia Saudita i l’acompanyament a empreses perquè adaptin processos, sacrificis i logística a aquesta exigència.
La certificació halal com a sistema de finançament religiós
La certificació halal no és un simple segell informatiu per al consumidor, sinó un mecanisme econòmic estructurat que genera ingressos recurrents a través de auditories, llicències, quotes anuals i controls periòdics. Per poder operar en mercats halal, les empreses han de sotmetre’s a organismes certificadors acreditats que verifiquen el compliment de la norma religiosa en tota la cadena productiva. Aquest procés no és gratuït ni puntual: implica pagaments continuats i dependència d’una autoritat que no és sanitària ni pública, sinó confessional.
El resultat és un sistema de finançament religiós indirecte, integrat dins la política d’internacionalització agroalimentària i presentat com a estratègia de qualitat i competitivitat.
La normalització del menjar religiós a Catalunya
La normalització del halal a Alimentària no és casualitat atès que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han assumit, promogut i incorporat el model religiós alimentari en múltiples espais de la vida pública i econòmica. La penetració del control religiós que implica el halal s’estén al menjadors públics i a l’oferta turística, amb la complicitat activa de la Generalitat i els seus organismes.
Aquesta lògica ja és visible en l’àmbit educatiu, on la carn halal és per tothom siguin musulmans o no i enllaça amb la desaparició del porc dels menjadors de les escoles en nom de la inclusió dels musulmans. El mateix patró s’estén al sector turístic, amb més de 1.500 hotels a Catalunya que s’ofereixen com a halal, en molts casos sense alcohol, reconfigurant l’oferta d’acord amb criteris confessionals.
Aquestes no són accions aïllades, sinó una tendència islamitzadora de la vida dels catalans: des de l’aliment escolar fins a la gastronomia internacional, passant per la política turística, la cosmètica, els menjadors penitenciaris, hospitalaris o universitaris. La tendència és presentar el halal com a model desitjable, inclusiu i economicament inevitable, amb suport explícit de les institucions públiques. En aquest relat triomfal s’obvien sistemàticament el patiment animal derivat del sacrifici ritual, el menyspreu cap a la cultura gastronòmica catalana, la canalització de recursos cap a estructures religioses i la segmentació del consum segons criteris confessionals.
Més sobre Halal
Arriba la logística halal: camions i magatzems separats per al menjar dels musulmans
El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam
Un pare musulmà denuncia un club de judo suec perquè no adapta la salutació a l’islam
Musulmans prohibeixen cuinar porc en unes barbacoes públiques d’Àustria
La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans
Un parc aquàtic públic de Texas s’anuncia com a espai “només per a musulmans”
Acomiadat un treballador a Dinamarca per cuinar porc
Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”
El 40% dels estudiants musulmans de Berlin volen els preceptes de l’Alcorà a classe
L’islam protagonitza el 85% dels conflictes religiosos a les empreses franceses
Uns pares musulmans porten l’escola a la justícia alemanya perquè la seva filla no vagi d’excursió
Arriba la logística halal: camions i magatzems separats per al menjar dels musulmans
El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona
Sevilla tindrà una mesquita de 10 milions d’euros amb sanitat per als musulmans
L’islamisme britànic ja parla d’entrenar els musulmans en arts marcials a les mesquites
Kazakhstan ja ha multat més de 1.600 dones per portar burca o niqab
Els musulmans porten una eurodiputada italiana als tribunals per gravar una dona amb burca al carrer
Un professor belga convertit de l’islam al catolicisme denuncia amenaces dels seus alumnes musulmans
El Kazakhstan vol acabar amb els imams de TikTok
França prohibeix definitivament el burkini a les piscines municipals
Apareixen cartells amb el missatge “violeu les cristianes” a Itàlia
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?