Sense porc al menjador de les escoles públiques de Barcelona per la inclusió dels musulmans
Els menús de 65 escoles públiques de Barcelona confirmen la mínima presència del porc als menjadors escolars. La Generalitat recomana que els nens mengin carn de porc un dia a la setmana.
El porc és un dels pilars de la gastronomia catalana i ha format part de l’alimentació quotidiana dels infants durant generacions. Plats tan comuns com la botifarra amb patates o amb mongetes, el llom amb arròs, els canelons, les mandonguilles, la bolonyesa per la pasta o les hamburgueses sempre han format part de les taules familiars i escolars. Tanmateix, aquesta presència històrica i cultural contrasta amb la realitat dels menjadors escolars de Barcelona: la carn de porc s’ha extingit o és molt residual.
A Barcelona hi ha 157 escoles públiques i 65 tenen disponible els menús a les seves webs. L’anàlisi dels menús mensuals de centres públics mostra només tres escoles tenen carn de porc dos dies al mes, que el més normal és que no n’hi hagi o que només sigui un ingredient secundari. Fins i tot, quan sembla porc…no ho és. Les dades son clares:
- A 15 escoles (23%) no hi ha porc cap dia al mes ni com a ingredient principal ni secundari.
- A 20 escoles (30%) no queda clar si la carn és de porc o no. Posen salsitxes , croquetes, hamburguesa o mandonguilles però no diuen de què. La sospita de que no son de porc és perquè al menú halal o al sense porc també hi ha el mateix plat però en versión halal.
- A 8 escoles (12%) només hi ha porc com a ingredient secundari (bolonyesa de vedella i porc, truita amb pernil, pèsols amb encenalls de bacó, etc)
- Només 17 escoles (26%) fan servir la paraula “porc” per deixar clar que posen “salsitxes de porc” , “costella de porc”, etc..
- A 8 escoles (12%) no hi ha menú halal perquè l’estàndar ja és halal i porta implícit que no té porc.
- A 11 escoles (17%) el menú estándard i halal son el mateix però canvia 1 dia al mes (daus de porc passen a daus de tofu, llom passa a pollastre, etc).
- A 20 escoles (30%) es serveix un plat de porc un dia al mes (o ho sembla).
- 3 escoles (4%) tenen carn de porc dos dies al mes.
- Cap escola té carn de porc tres dies o més al mes
La Generalitat recomana que els nens mengin porc un dia a la setmana
Les recomanacions de la Generalitat per als menjadors escolars indiquen que la carn de porc pot formar part del menú un cop per setmana. Tot i això, aquesta pauta no es compleix. Tant la guia del 2017 (disponible només en castellà) com la revisió de 2020 (també només en castellà) especifiquen la recomanació de manera explícita.
No hi ha cap criteri oficial que consideri saludable ni recomanable reduir la presència del porc a només un dia al mes o a cap. Malgrat això, la realitat és que els menjadors escolars de Barcelona serveixen porc molt per sota de les recomanacions sense que hi hagi cap justificació sanitària explícita.
Amb el que sí compleixen les escoles és amb la instrucció del Consorci d’Educació de Barcelona de l’any 2016 que imposava que “les empreses adjudicatàries dels serveis de menjador i les cuines pròpies dels centres educatius han de garantir la
singularitat de menús que demanin les famílies per motius culturals,
religiosos i les situacions de règim especial per prescripció mèdica“. L’ordre remarca que no es pot pujar el preu per atendre la diversitat religiosa a les escoles.
Aquesta instrucció d’obligat compliment es va promulgar el juny de 2016, just un any després de l’arribada dels Comuns a l’Ajuntament de Barcelona i va suposar la desaparició del porc de les Escoles Bressol. El Reial Decret 315/2025 del govern de Pedro Sánchez estableix que els centres han de d’oferir menús adaptats a necessitats ètiques o religioses o mitjans perquè el portin de casa. Cap de les dues instruccions deien res de la cultura gastronòmica pròpia.
Tenir fins a 17 menús escolars ha matat el porc
La logística per gestionar fins a 17 menús diferents en un mateix centre ha contribuït a reduir la presència del porc. Aquesta diversitat fa que a l’hora de planificar els àpats resulti més senzill i econòmic eliminar el porc que no pas mantenir-lo de manera regular.
Segons el Consorci d’Educació de Barcelona, a la ciutat hi ha escoles amb fins a 9 menús diferents. A l’informe del servei de menjador del curs 2022-2023 hi havia 231 centres amb el menú estàndard però també 186 sense porc i 134 amb halal. Si sumem els dos ens surten 320 la qual cosa vol dir que molts centres ofereixen les dues opcions.
Varietat de menús escolars a Barcelona segons l’Informe del Servei de Menjador 2022-2023 del Consorci d’Educació.
El màxim que troba el Consorci d’Edudació és escoles amb 9 menús. No obstant això, la realitat és que podem trobar escoles amb 17 propostes per dinar a l’escola. Per exemple, l’Escola Rius i Taulet té els següents menús: estàndard (basal), sense fuits secs, sense ou, sense proteïna de vaca, sense fructosa, sense lactosa, dieta especial, halal sense peix, halal amb peix, sense porc, vegana, ovolacteovegetariana, sense au, sense vedella, sense carn, sense gluten, sense llegums.
El nombre de menús és molt variable i poden ser 2 (normal i halal o normal i vegetarià) com poden ser els que vulguin amb criteris molt variables: a l’Escola de les Aigües tenen sense porc ni vedella, sense vedella, sense vedella ni pebre, sense ou cru, sense ou, sense ou ni marisc, sense ou ni sèsam ni fruits secs, sense ou ni gluten, sense peix, ovolacteovegetarià, sense llegums ni cacahuet ni sèsam, sense pèsols, multi al·lèrgia, sense cúrcuma i halal.
Menú basal però sense porc per setembre de 2025 a l’Escola Rius i Taulet de Barcelona. Descarregar els 17 menús PDF.
La majoria dels menús son per alèrgies i intoleràncies, altres per ideologia o religió (vegetarià) però també n’hi ha de religiosos (halal amb peix, halal sense peix, sense porc o sense vedella).
La distinció halal sense peix o amb peix és perquè hi ha sectes de l’islam al sud d’Àsia (la hanafita) que no el recomanen o el prohibeixen. L’islam hanafita és una variant de l’islam molt extesa a països com Pakistan, Índia, Bangladesh o Afganistan. La majoria de musulmans creuen que el peix és acceptable però alguns ho redueixen als que tenen escates i no accepten altres animals marins com el marisc o els crancs. És el cas dels hanafites però també dels xiïtes jafarites majoritaris a l’Iran i presents a Iraq, Azerbaidjan, Bahrain o el Líban. L’opció “sense porc” és per cristians ortodoxos, adventistes del setè dia o per algun problema de salut molt minoritari. El menú sense vedella és per satisfer l’hinduisme de la Índia o el Nepal.
Els menús estàndard del 70% de les escoles és sense porc
Els 65 menjadors escolars de les 157 escoles públiques representen el 40% del total d’escoles públiques de primària de Barcelona. A 20 d’elles no queda clar de quina carn son les mandonguilles, la bolonyesa, la botifarra de pagès o la carn magra. Quan mirem el menú halal casualment tenen butifarra d’au halal, salsitxes halal, carn magra de vedella o croquetes vegetals. El més possible és que sigui el mateix plat per tots els menús per simplificar la logística i contenir el preu. Si és així, significa que 45 escoles que representen el 70% del total no ofereixen porc cap dia del mes.
Si afegim les 8 que només tenen productes del porc com a ingredient secundari (“encenalls de bacó”) la xifra puja al 80%.
Menú estàndard sense porc de l’Escola Poble Sec on diuen que “la diversitat és riquesa”
El halal és per tothom a les escoles de Barcelona
La coincidència del mateix plat halal i no halal és molt habitual. Per exemple, a l’Escola de l’Univers divendres 18 de setembre al menú normal hi ha hamburguesa de vedella i al menú halal l’hamburguesa és halal. En canvi, el dia 10 donaven llom arrebossat però al menú halal és pollastre amb la qual cosa com a mínim es pot garantir que un dia al mes els infidels han menjat porc. La resta de dies coincideix el tipus de carn halal i no halal i no és creïble que tinguin dos proveïdors i dos processos per fer el mateix plat.
Hi ha 8 escoles que no presenten menú halal. Son escoles com la Montseny, l’Orlandai o la Cervantes. Pot semblar que aquestes escoles no compleixen l’ordre d’atendre les necessitats religioses dels alumnes, però res més lluny de la realitat. Hem demanat si complien amb la xaria fent-nos passar per pares musulmans angoixats i sense cap problema ens han compartit els certificats halal perquè no patíssim pel futur espiritual dels nostres fills:
Certificat halal del proveïdor del menjador escolar que no té menú halal.
No obstant aquesta situació, el més normal és que al menú normal no hi hagi porc i el menú halal sigui una còpia però afegint que el pollastre o la vedella és halal. És el que passa a l’Escola Milà i Fontanals, la Mediterrània i moltes més en que no hi ha porc. I és que pel que sembla, servir productes sacrificats pel ritus halal a tots els nens és la manera d’aconseguir que el preu del menú no pugi.
Cous-Cous, hummus, taboulé…però no porc
Crida l’atenció que hi ha escoles, com la del Parc del Guinardó o la Pit-Roig, que no donen porc cap dia del mes de setembre però tenen hummus de cigrons i cous-cous. Aquesta jugada és una volta més perquè no només han eliminat la cultura gastronòmica autòctona sinó que han introduït menjars d’una altra tradició culinària.
Podria creure’s que els menjadors escolars ofereixen plats d’altres cultures habitualment, però no és així. L’única cultura representada al menjador escolar és la del hummus, el cous-cous i el taboulé. En cap menú hi ha arepas, empanades, ceviche, sarmale, pelmelis, pollastre gong bao o sushi.
La substitució gastronòmica és una realitat
Els menjadors escolars de Barcelona han reduït dràsticament la presència de plats tradicionals fets amb porc fins a oferir-lo només un dia al mes o eliminar-lo completament. En paral·lel, han introduït receptes d’altres orígens. Aquest canvi és el que és coneix com a inclusió cultural i implica la desaparició de la gastronomia pròpia per motius econòmics.
L’ordre del Consorci d’Educació de 2016 i el Reial Decret 315/2025 obliguen als menjadors escolars a oferir menús adaptats a les necessitats religioses. A Barcelona es compleix perfectament i s’ha aconseguit que no repercuteixi en el preu no fent realment dos menús diferents.
El resultat és que el preu a pagar perquè el cost no pugi el paga la població que no tem anar a l’infern per menjar porc. Aquestes persones veuen com perden el dret cultural de consumir la gastronomia que li és pròpia i on el porc és un dels protagonistes. Molts pares ni tan sols ho saben perquè quan veuen “botifarra de pagès” poden pensar que és de porc perquè no veuen que és la mateixa del menú halal. Ni tan sols es plantegen que els seus fills mengen animals sacrificats sense garanties de benestar animal i amb un religiós resant en direcció a l’Aràbia Saudita.
Més sobre Educació
La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans
Les obres de reforma d’instituts públics dels EUA inclouen oratoris i rentapeus per a musulmans
L’independentisme d’esquerres musulmà guanya les eleccions al Parlament de Gal·les
La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans
Minnesota adopta una bandera que recorda la de Somàlia perquè representa millor “les comunitats”
Un parc aquàtic públic de Texas s’anuncia com a espai “només per a musulmans”
Decapiten una estàtua de la Mare de Déu i el Nen Jesús en un poble prop de Lió
Els musulmans d’Itàlia aprofiten l’1 de maig per exigir dies festius al calendari laboral
Toca un Allahu Akbar a Esplugues: noia assassinada a l’atzar
Candidats municipals de l’esquerra a Itàlia demanen en bengalí o àrab el vot “en nom d’Al·là”
Acomiadat un treballador a Dinamarca per cuinar porc
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
