Els musulmans d’Itàlia aprofiten l’1 de maig per exigir dies festius al calendari laboral
El president de la Unió de Comunitats Islàmiques Italianes aprofita el Dia del Treball per reclamar que les dues principals festes musulmanes entrin al calendari laboral i que les empreses concedeixin 40 minuts cada divendres per a la pregària islàmica del migdia.
Després de les manifestacions de Primer de Maig i del cap de setmana amb la litúrgia sindical habitual ara arriba l’islam organitzat amb reivindicacions religioses formulades en clau laboral. Explica Mediaset, i altres mitjans, que el president de l’UCOII, Yassine Baradai, ha publicat una carta adreçada “als treballadors d’Itàlia, als interlocutors socials, a les institucions i al món empresarial”. El text es presenta com una reflexió sobre la dignitat del treball en la tradició islàmica, però de seguida deriva cap a una agenda molt concreta: denúncia de la islamofòbia, suposada discriminació contra les dones musulmanes, falta de reconeixement de les dues principals festes islàmiques anuals i reclamació d’espais per a la pregària dels divendres.
Les festes d’Al·là, presentades com a drets laborals
Sota l’expressió aparentment neutra de la “falta de reconeixement de les dues festivitats religioses anuals”, l’UCOII posa sobre la taula una demanda de gran abast: que les principals festes musulmanes deixin de dependre de permisos individuals, vacances pactades o canvis de torn. Ara la demanda és que el final de Ramadà i la Festa del Xai siguin festius remunerats com el dia de Nadal . La reivindicació es presenta com una qüestió de dignitat i no-discriminació, però implica un salt polític evident: convertir celebracions pròpies d’una confessió religiosa concreta en matèria de negociació pública i laboral. Això ha de ser així perquè segons Baradai, «les festes d’Al·là han de ser respectades«.
I la petició no s’atura aquí: l’UCOII també reclama que les empreses facilitin cada divendres uns 40 minuts per a la pregària islàmica del migdia, remunerats o recuperables, incorporant així l’oració setmanal musulmana a l’organització ordinària de la jornada laboral.
El president de l’UCOII defensa aquestes demandes amb un vocabulari calculadament social: parla de dignitat del treball, de llibertat religiosa, d’inclusió i de lluita contra la discriminació. Per això presenta aquestes mesures no com a privilegis, sinó com a “acomodaments raonables” dins d’una societat multicultural. En la carta, Baradai també recorre a la tradició islàmica per reforçar el seu argument. Ho fa amb una dita atribuïda al profeta Mahoma com si fos un article de la Constitució: “Doneu al treballador el seu salari abans que s’assequi la seva suor”. Amb aquesta referència, vincula les reivindicacions religioses amb la idea de justícia laboral i intenta situar-les dins del llenguatge dels drets dels treballadors.
L’esquerra no rebutja la idea
La reacció política i sindical també explica per què la carta de l’UCOII té recorregut. De moment, no apareix un rebuig frontal dels grans sindicats italians ni de l’esquerra parlamentària a la possibilitat de tractar aquestes demandes dins del marc laboral. La mateixa carta s’adreça explícitament a les “parts socials”, és a dir, als actors que negocien convenis i condicions de treball, i presenta les peticions com una qüestió d’inclusió, no-discriminació i drets dels treballadors. Alguns mitjans locals han recollit el plantejament en aquests termes: dignitat laboral, plena inclusió dels treballadors musulmans, dificultats per celebrar les festes islàmiques, flexibilitat per a la pregària del divendres, menús adequats i espais de pregària.
A la dreta i en sectors crítics, en canvi, la lectura és molt diferent: no veuen una simple petició de flexibilitat, sinó un intent d’introduir l’agenda religiosa islàmica en els convenis laborals. Gianluigi Paragone, des de La Verità, ha presentat la polèmica com la voluntat d’“institucionalitzar el Ramadà”, mentre que altres veus conservadores alerten que el llenguatge de la inclusió pot convertir qualsevol negativa empresarial en una acusació d’islamofòbia o discriminació. El contrast és significatiu: mentre la dreta denuncia el risc d’una cessió cultural, l’esquerra i els sindicats no tanquen la porta d’entrada, perquè el debat els arriba embolicat amb el vocabulari que els és propi: treball, drets, igualtat, inclusió i lluita contra la discriminació.
Més sobre el Ramadà
Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà
Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte
Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam
La policia de Nova York explica que posen llums de Ramadà per «educar» els no musulmans
Pep Guardiola renya els aficionats que xiulen durant la pausa pel Ramadà
La UAB s’agenolla a l’islam: sales d’oració, imam i càtering per Ramadà
El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes
Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab
Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs
Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir
Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA
Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab
Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab
Vaga feminista a Àustria per defensar el vel islàmic en menors de 14 anys
Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026
La governadora «feminista» de Nova York es posa el hijab
Imam a Alemanya: «Tot musulmà coneix un altre que vota per l’AfD”
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?
