Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam
La trobada religiosa del Ramadà a Lleida es presenta com a “acte de convivència”. Inclou una conferència titulada «Ramadà a Espanya: memòria, identitat i pertinença», a càrrec d’Aicha Fernández.
Divendres 13 de març es celebrarà al poliesportiu de Cappont de Lleida un acte religiós vinculat a l’islam. Es tracta de la nova tradició creada a Occident de l’iftar comunitari que segeix un ritual establert: es fa la crida a l’oració, la pregària col·lectiva i posteriorment el sopar amb què es trenca el dejuni. Segons el programa difós pels organitzadors, l’acte inclourà també una conferència titulada «Ramadà a Espanya: memòria, identitat i pertinença» a càrrec de la predicadora musulmana Aicha Fernández.
L’esdeveniment està organitzat per l’entitat Integra Lleida i compta amb la col·laboració de diverses entitats i patrocinadors. Entre ells hi figura Esclat, la cadena de supermercats del grup Bonpreu, així com l’Ajuntament de Lleida, que també hi dona suport institucional. Tot i que l’iftar és un ritual religiós propi del Ramadà destinat als fidels musulmans, en els darrers anys s’ha anat consolidant en algunes ciutats com un acte públic obert i presentat com a iniciativa de convivència. L’acte també busca donar visibilitat a aquesta celebració religiosa i a l’islam en general normalitzant així la seva presència a l’espai públic.
Qui és Aicha Fernandez?
Aicha Fernández és una divulgadora religiosa que difon continguts sobre islam a través de les xarxes socials i conferències. El nom amb què es presenta públicament tampoc és casual. Fernández utilitza el nom d’Aixa en referència a Aixa bint Abu Bakr, una de les esposes del profeta Mahoma i una figura central de la tradició islàmica. Segons nombrosos relats de la tradició clàssica (hadith), el matrimoni es va concertar quan Aixa era molt jove i el sexe hauria començat quan ella tenia nou anys i ell 53. La mateixa Fernández explica en un dels seus vídeos que «vaig voler adoptar aquest nom com a part de la meva identitat» i que aquesta figura històrica «em va captivar i em va inspirar i avui continua sent tot un referent per a mi».
El discurs que difon Fernández presenta l’islam no només com una religió, sinó com un sistema normatiu que ha d’ordenar la vida privada i les relacions personals dels fidels. En parlar de les relacions sentimentals rebutja explícitament el model habitual a Occident basat en l’amor entre dues persones per trobar la felicitat. Segons exposa, qualsevol relació s’ha de plantejar amb la intervenció de la família i sota la supervisió dels pares: «quan t’agrada una persona, el millor és anar a parlar amb els teus pares» i organitzar «una reunió a casa amb la presència de la família». També adverteix que «si no es presenta a la família, no hi ha compromís real». En aquest esquema, la relació sentimental queda integrada en un marc familiar i religiós i només es considera legítima quan es formalitza amb el matrimoni islàmic: «la manera de fer aquesta relació halal és fent el matrimoni, el nikah». I és així perquè defensa que les normes religioses no s’han d’adaptar al context actual: «no podem venir 1.400 anys després a redefinir l’Alcorà i les lleis que hi ha establertes».
Fernández també presenta el Ramadà no només com una pràctica espiritual, sinó com una mena de mètode de salut universal. En un dels seus vídeos defensa que el dejuni té suposats beneficis mèdics i arriba a afirmar que «fer dejuni gairebé hauria de ser una obligació per a tothom, sigui musulmà o no». Segons explica, el dejuni del Ramadà ajudaria a «reparar l’ADN», «rejovenir les cèl·lules» i prevenir malalties com l’Alzheimer o el Parkinson. Aquest tipus d’arguments, que barregen referències científiques amb justificacions religioses, formen part d’un discurs habitual en alguns entorns de predicació islàmica contemporània. La idea és presentar el Ramadà en clau healthy wellness i convertir una pràctica religiosa en una recomanació de salut o benestar.
Aquest conjunt de posicionaments dibuixa el perfil d’una predicadora religiosa que defensa la vigència literal de les normes islàmiques en àmbits com les relacions personals, la moral sexual o els hàbits de vida. En aquest context, la seva participació en un acte presentat com a iniciativa de convivència —amb el suport de l’Ajuntament de Lleida i el patrocini de Bonpreu— reflecteix una tendència cada cop més habitual: la vinculació d’institucions públiques i empreses amb esdeveniments on també es difonen aquest tipus de missatges religiosos en l’espai públic.
Més sobre Ramadà
Els musulmans d’Itàlia aprofiten l’1 de maig per exigir dies festius al calendari laboral
Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà
Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte
La policia de Nova York explica que posen llums de Ramadà per “educar” els no musulmans
Pep Guardiola renya els aficionats que xiulen durant la pausa pel Ramadà
La UAB s’agenolla a l’islam: sales d’oració, imam i càtering per Ramadà
La policia de Gal·les registrarà comentaris que consideri “hostils” contra l’islam
El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam
Un pare musulmà denuncia un club de judo suec perquè no adapta la salutació a l’islam
Musulmans prohibeixen cuinar porc en unes barbacoes públiques d’Àustria
Un gran comerç de Bèlgica obre la campanya d’estiu amb una dona en burkini
Un Allahu Akbar al WiFi d’un avió a Málaga retarda tres hores i mitja un vol de KLM
Més del 40% dels joves musulmans de Viena prefereixen la llei islàmica a les lleis d’Àustria
L’independentisme d’esquerres musulmà guanya les eleccions al Parlament de Gal·les
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?