Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam

La trobada religiosa del Ramadà a Lleida es presenta com a “acte de convivència”. Inclou una conferència titulada «Ramadà a Espanya: memòria, identitat i pertinença», a càrrec d’Aicha Fernández.

Cartell de l’acte religiós amb el patrocini de Bonpreu

Integra Lleida

Divendres 13 de març es celebrarà al poliesportiu de Cappont de Lleida un acte religiós vinculat a l’islam. Es tracta de la nova tradició creada a Occident de l’iftar comunitari que segeix un ritual establert: es fa la crida a l’oració, la pregària col·lectiva i posteriorment el sopar amb què es trenca el dejuni. Segons el programa difós pels organitzadors, l’acte inclourà també una conferència titulada «Ramadà a Espanya: memòria, identitat i pertinença» a càrrec de la predicadora musulmana Aicha Fernández.

L’esdeveniment està organitzat per l’entitat Integra Lleida i compta amb la col·laboració de diverses entitats i patrocinadors. Entre ells hi figura Esclat, la cadena de supermercats del grup Bonpreu, així com l’Ajuntament de Lleida, que també hi dona suport institucional. Tot i que l’iftar és un ritual religiós propi del Ramadà destinat als fidels musulmans, en els darrers anys s’ha anat consolidant en algunes ciutats com un acte públic obert i presentat com a iniciativa de convivència. L’acte també busca donar visibilitat a aquesta celebració religiosa i a l’islam en general normalitzant així la seva presència a l’espai públic.

Qui és Aicha Fernandez?

Aicha Fernández és una divulgadora religiosa que difon continguts sobre islam a través de les xarxes socials i conferències. El nom amb què es presenta públicament tampoc és casual. Fernández utilitza el nom d’Aixa en referència a Aixa bint Abu Bakr, una de les esposes del profeta Mahoma i una figura central de la tradició islàmica. Segons nombrosos relats de la tradició clàssica (hadith), el matrimoni es va concertar quan Aixa era molt jove i el sexe hauria començat quan ella tenia nou anys i ell 53. La mateixa Fernández explica en un dels seus vídeos que «vaig voler adoptar aquest nom com a part de la meva identitat» i que aquesta figura històrica «em va captivar i em va inspirar i avui continua sent tot un referent per a mi».

El discurs que difon Fernández presenta l’islam no només com una religió, sinó com un sistema normatiu que ha d’ordenar la vida privada i les relacions personals dels fidels. En parlar de les relacions sentimentals rebutja explícitament el model habitual a Occident basat en l’amor entre dues persones per trobar la felicitat. Segons exposa, qualsevol relació s’ha de plantejar amb la intervenció de la família i sota la supervisió dels pares: «quan t’agrada una persona, el millor és anar a parlar amb els teus pares» i organitzar «una reunió a casa amb la presència de la família». També adverteix que «si no es presenta a la família, no hi ha compromís real». En aquest esquema, la relació sentimental queda integrada en un marc familiar i religiós i només es considera legítima quan es formalitza amb el matrimoni islàmic: «la manera de fer aquesta relació halal és fent el matrimoni, el nikah». I és així perquè defensa que les normes religioses no s’han d’adaptar al context actual: «no podem venir 1.400 anys després a redefinir l’Alcorà i les lleis que hi ha establertes».

Bonpreu ramada iftar lleida
Aicha Fernández | YouTube

Fernández també presenta el Ramadà no només com una pràctica espiritual, sinó com una mena de mètode de salut universal. En un dels seus vídeos defensa que el dejuni té suposats beneficis mèdics i arriba a afirmar que «fer dejuni gairebé hauria de ser una obligació per a tothom, sigui musulmà o no». Segons explica, el dejuni del Ramadà ajudaria a «reparar l’ADN», «rejovenir les cèl·lules» i prevenir malalties com l’Alzheimer o el Parkinson. Aquest tipus d’arguments, que barregen referències científiques amb justificacions religioses, formen part d’un discurs habitual en alguns entorns de predicació islàmica contemporània. La idea és presentar el Ramadà en clau healthy wellness i convertir una pràctica religiosa en una recomanació de salut o benestar.

Aquest conjunt de posicionaments dibuixa el perfil d’una predicadora religiosa que defensa la vigència literal de les normes islàmiques en àmbits com les relacions personals, la moral sexual o els hàbits de vida. En aquest context, la seva participació en un acte presentat com a iniciativa de convivència —amb el suport de l’Ajuntament de Lleida i el patrocini de Bonpreu— reflecteix una tendència cada cop més habitual: la vinculació d’institucions públiques i empreses amb esdeveniments on també es difonen aquest tipus de missatges religiosos en l’espai públic.

Més Percepcions de

Més sobre Ramadà

Els musulmans d’Itàlia aprofiten l’1 de maig per exigir dies festius al calendari laboral

Els musulmans d’Itàlia aprofiten l’1 de maig per exigir dies festius al calendari laboral

El president de la Unió de Comunitats Islàmiques Italianes aprofita el Dia del Treball per reclamar que les dues principals festes musulmanes entrin al calendari laboral i que les empreses concedeixin 40 minuts cada divendres per a la pregària islàmica del migdia.

Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà

Les embarassades musulmanes donen positiu en diabetis durant el Ramadà. La solució que proposen els científics és no mirar.

Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte

El Districte de Sant Andreu es bolca amb el Ramadà 2026. Crea un programa amb xerrades, tallers de fanalets, àpats i trobades amb espai per resar en un equipament públic.

La policia de Nova York explica que posen llums de Ramadà per “educar” els no musulmans

Un comandament diu que els llums de Ramadà no son cap tradició però que els posen a l’entrada de la seu per fer pedagogia.

Pep Guardiola renya els aficionats que xiulen durant la pausa pel Ramadà

Guardiola defensa aturar els partits per la religió i esclata: “Mostreu respecte per les religions. Vivim en un món modern.”

La UAB s’agenolla a l’islam: sales d’oració, imam i càtering per Ramadà

Uns 150 estudiants de la UAB resen a les aules i fan un àpat de 10.000€ finançat amb diners públics a través de l’Institut Català per la Pau.

El 40% dels estudiants musulmans de Berlin volen els preceptes de l’Alcorà a classe

Musulmans de 14 o 15 anys creuen que les normes religioses han de passar per damunt de les normes de l’escola pública.

L’islam protagonitza el 85% dels conflictes religiosos a les empreses franceses

Els comportaments rigoristes augmenten i en el 91% dels casos estan vinculats a l’islam. Creixen les negatives a treballar amb dones o a complir determinades tasques per motius religiosos.

Uns pares musulmans porten l’escola a la justícia alemanya perquè la seva filla no vagi d’excursió

La família considera que dormir fora de casa posa en risc els valors morals de la seva filla si no hi ha un parent masculí que la vigili. L’objectiu era que l’escola l’exclogués d’una excursió obligatòria.

Arriba la logística halal: camions i magatzems separats per al menjar dels musulmans

La xaria també regula el transport de mercaderies: separació per no contaminar, zones exclusives i purificació religiosa dels camions que hagin transportat porc.

El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona

La UCIDCAT anuncia que ja pot celebrar matrimonis amb validesa civil en què la dona necessita l’autorització d’un tutor.

Un informe oficial d’Àustria acusa els Germans Musulmans de voler transformar la democràcia des de dins

L’informe de seguretat de 2025 alerta de la infiltració islamista a l’educació, la joventut i les institucions socials i polítiques del país.

Sevilla tindrà una mesquita de 10 milions d’euros amb sanitat per als musulmans

Els promotors la comparen amb la mesquita de Mahoma a Medina, el centre de la primera comunitat musulmana organitzada políticament.

La Generalitat forma professors amb un predicador islàmic que nega la igualtat occidental entre homes i dones

Taoufik Cheddadi formarà professors catalans en islam. En els seus discuros substitueix la igualtat occidental per una “justícia” islàmica basada en rols diferenciats entre homes i dones.

L’islamisme britànic ja parla d’entrenar els musulmans en arts marcials a les mesquites

L’editor de 5Pillars acusa els “patriotes” d’intimidar musulmans al carrer i vol entrenar homes, dones i nens perquè “enfrontar-se a un musulmà no sigui fàcil”

Kazakhstan ja ha multat més de 1.600 dones per portar burca o niqab

Des de gener de 2026, la policia pot multar les dones que reincideixen després d’un primer avís. Les multes son de 80 euros, l’equivalent a la meitat del salari mínim mensual.

Els musulmans porten una eurodiputada italiana als tribunals per gravar una dona amb burca al carrer

Entitats islàmiques presenten un escrit a la fiscalia contra Silvia Sardone per molèsties, discriminació i vulnerar la privacitat.

Un professor belga convertit de l’islam al catolicisme denuncia amenaces dels seus alumnes musulmans

Nascut musulmà i convertit al catolicisme, avui ensenya religió catòlica en una escola belga. Ara denuncia insults i amenaces d’alumnes musulmans.

El Kazakhstan vol acabar amb els imams de TikTok

Des de gener de 2026, la policia pot multar les dones que reincideixen després d’un primer avís. Les multes son de 80 euros, l’equivalent a la meitat del salari mínim mensual.

França prohibeix definitivament el burkini a les piscines municipals

L’Ajuntament ecologista de Grenoble va voler obrir una excepció per permetre el burkini. Ara, la justícia confirma que les piscines municipals no poden adaptar-se a una reivindicació religiosa

Apareixen cartells amb el missatge “violeu les cristianes” a Itàlia

Uns papers amb el missatge “stupro alle cristiane” han aparegut en un pas subterrani de Viareggio (Toscana). No hi ha cap reacció, ni explicació ni investigació.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?
Desplaça cap amunt