La Generalitat legitima un congrés de musulmans amb ponents detinguts per relació amb el radicalisme islàmic
El congrés islàmic per a joves de la UCIDICAT compta amb la col·laboració de la Direcció General d’Afers Religiosos. Els ponents defensen rols patriarcals, victimisme identitari i una visió excloent de la societat. Dos dels cinc anunciats han passat per comissaria.
Els dies 19, 20 i 21 de desembre de 2025 se celebrarà a El Prat de Llobregat la quarta edició del Congrés de Joves Musulmans de Catalunya, en el marc del XVI Congrés Islàmic de Catalunya. Durant tres jornades, joves musulmans d’arreu de Catalunya participaran en conferències, debats i tallers sobre temes d’actualitat com la salut mental, l’educació emocional, l’economia familiar, el paper de la dona i l’home en la família i el lideratge femení en l’islam.
L’esdeveniment està organitzat per la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT) i el moviment juvenil Entre Joves, amb la col·laboració de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Aquest organisme públic (únic a l’estat espanyol) subvenciona l’UCIDICAT amb 64.000€ aquest any 2025, el doble que fa dos anys.
Cinc ponents, tres detencions
Els cincs ponents que ha anunciat l’organització (n’hi haurà més) son Taoufik Cheddadi, Hicham Muhammed, Ahmed Bermejo, Amin El Imami, Sakina Saf, Wafae Moussaoui y Yusuf Soldado. Els més coneguts son Wafae Moussaoui, Taoufik Cheddadi i Yusuf Soldado, que aportaran coneixements en àmbits tan diversos com la psicologia islàmica, l’educació familiar, la formació espiritual o l’economia. Cheddadi i Soldado sumen tres detencions policials per vincles amb el yihadisme tot i que no es van concretar acusacions.
Captura de pantalla de la web de la UDICICAT amb els noms d’alguns ponents.
Dels cinc ponents presentats n’hi ha tres amb molta exposició pública i amb una característica comuna: han aconseguit que l’islam sigui la seva font principal d’ingressos. Amb tres perfils molts diferents viuen de la predicació i la fe. Fins i tot, pot ser que cobrin dels diners públics dels catalans que subvencionen l’Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT) per predicar a la trobada de El Prat de Llobregat. Però més enllà dels noms, acusacions policials i la monetització de la religió, la pregunta que queda oberta per al públic és inevitable: qui són realment aquests experts i quina aportació poden fer a la joventut musulmana i a la societat catalana en conjunt? Quins valors transmeten?
Wafae Moussaoui creu que el Profeta és terapeuta
Wafae Moussaoui es ven com a divulgadora de la ‘psicologia islàmica’, però en realitat el que fa és disfressar religió de teràpia. Forma part de la nova generació de musulmans catalans formats: va estudiar psicologia a la Universitat de Barcelona i una especialització islàmica al Regne Unit. Malgrat néixer, créixer i viure a Catalunya s’ha mantingut impermeable als valors d’igualtat de gènere pròpis d’una societat occidental. Com és habitual en el salafisme, considera que el bressol i la culminació del feminisme és la situació de la dona a l’Aràbia del s.VII a partir de la predicació de Mahoma.
Com a professional de la psicologia, afirma que la fe, la pregària i l’Alcorà són suficients per afrontar problemes emocionals. El missatge de fons de la psicologia islàmica és que els musulmans no han d’anar a psicòlegs formats en universitats, sinó a terapeutes islàmics. Aquest plantejament desincentiva l’accés als serveis públics de salut mental i divideix l’atenció segons la religió. Algunes veus denuncien que la psicologia islàmica serveix per mantenir les persones dins els límits de la fe quan pateixen opressions derivades del rigorisme. Sota l’aparença d’ajuda emocional, aquesta pseudopsicologia reforça la submissió religiosa, evita que les persones qüestionin el sistema que les oprimeix i tanca el cercle perquè no surtin de la comunitat.
En les seves xerrades i vídeos a YouTube, Moussaoui recorre sovint a l’exemple del profeta Mahoma, a qui presenta com a model de ‘intel·ligència emocional’. Segons ella, hadiths i passatges de l’Alcorà ofereixen directrius suficients per entendre i tractar trastorns com l’ansietat o la depressió. Aquest plantejament no només desconnecta de la recerca psicològica contemporània, sinó que també intenta reescriure la història de la psicologia situant-la dins del marc religiós islàmic. La seva proposta s’allunya així de qualsevol criteri acadèmic i s’insereix en un discurs confessional que es vesteix de ciència.
Cartell de la convocatòria del congrés amb el segell de la Generalitat de Catalunya
Moussaoui és la representant del feminisme islàmic al congrès i reclama la seva pròpia definició de feminisme. Per això no ha tingut cap problema per aparèixer en vídeos amb Malik Benaissa que va causar la suspensió d’un congrés similar a Torredembarra quan es va fer públic que hi participaria. La causa de la polèmica va ser l’afirmació de que ‘tota dona que es perfuma i surt de casa passejant-se davant dels homes que senten la seva olor és una fornicadora’.
Wafae Moussaoui no té problema en relacionar-se amb algú així com tampoc no té cap problema en fer xerrades “feministes” a llocs com el Centre Islàmic de Catalunya del barri del Clot de Barcelona. Un informe públic del Real Instituto Elcano afirma que aquesta mesquita manté vincles amb els Germans Musulmans. Tampoco no ha tingut inconvenient en participar en actes finançats per l’Ajuntament de Barcelona on persones amb discapacitats exposaven experiències reals de discriminació. En aquest context, ella denunciava les males mirades pel seu vel islàmic com una situació de discriminació equivalent a les que pateixen persones amb condicions físiques o psicològiques sense solució.
Taoufik Cheddadi: “l’islam és més feminista que el feminisme”
Taufic Cheddadi és divulgador nascut al Marroc i emigrat de jove sense res a les butxaques però ha prosperat fent de la predicació una forma de vida. Ve fer d’imam a mesquites de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Mollet. El van detenir dues vegades en operacions contra el terrorisme com ja preveia el seu pare, també imam però tradicional. Quan l’Ajuntament de Santa Coloma va prohibir el niqab i el burca s’hi va oposar perquè “portar el burca és una qüestió de convicció religiosa”.
Cheddadi defensa obertament que la religió islàmica ofereix un model alternatiu i millor al sistema de valors d’Occident. En els seus discursos nega la separació entre religió i estat i desqualifica la il·lustració i el laïcisme com a “errors històrics” . Retrata la modernitat europea com una civilització decadent “sense espiritualitat ni moral”. Propugna una “modernitat islàmica” que, segons ell, permetria avançar sense abandonar la llei divina (sharia). Aquesta visió, presentada com una opció cultural legítima, implica en realitat el rebuig dels principis fonamentals de la democràcia liberal: la llibertat individual, la igualtat jurídica i la primacia de la raó sobre el dogma religiós. L’habilitat de Cheddadi és presentar-se com a moderat, defensor del diàleg entre religions i de la convivència cultural. Però rere la façana amable i didàctica s’amaga un ideòleg conservador que utilitza un llenguatge pseudoacadèmic per legitimar una visió teocràtica, patriarcal i contrària als valors democràtics occidentals.
Un dels punts més polèmics i reveladors del seu pensament és la seva afirmació que “l’islam és més feminista que el feminisme”. Cheddadi sosté que l’autèntica emancipació femenina només pot aconseguir-se dins de l’ordre islàmic, perquè “Déu ha assignat a cada sexe un paper específic i complementari”. D’aquesta manera, redefineix el concepte de feminisme per buidar-lo de contingut polític i d’igualtat real: substitueix l’alliberament de la dona per la seva submissió “harmònica” a la voluntat divina i al lideratge masculí. Així, presenta la desigualtat com una “diferència natural” i la jerarquia patriarcal com una forma superior de justícia. Aquesta manipulació semàntica converteix el principi d’igualtat en un mecanisme de control moral i social sobre les dones.
A més, Cheddadi desacredita el feminisme occidental acusant-lo de “destruir la família” i de “negar la feminitat autèntica”. Defensa que la dona ha de trobar la seva dignitat en l’obediència i la maternitat, mentre que l’home el descriu com a protector, guia i responsable de l’ordre familiar. Aquest discurs, disfressat de “respecte per les diferències naturals”, és profundament regressiu i consolida rols de gènere que contradiuen frontalment els valors d’igualtat i autonomia que promou la societat catalana.
Els seus missatges més reiterats comparteixen un mateix patró: exculpar la religió islàmica de qualsevol pràctica autoritària o violenta i traslladar-ne la culpa a factors externs —el colonialisme, la ignorància o la “mala interpretació” de l’Alcorà. En diverses intervencions ha arribat a comparar l’abandonament de l’islam amb un delicte d’“alta traïció”, suggerint que en certs contextos pot ser legítim castigar-lo.
També ha mostrat una visió revisionista de la història d’Espanya, defensant que el país ha d’“acceptar la seva herència islàmica” i “reconciliar-se amb la seva identitat musulmana”. En els seus programes afirma que “ser espanyol és també ser musulmà”, intentant convertir la religió en element constitutiu de la identitat nacional espanyola. Aquesta lectura ideològica de la història busca legitimar una concepció de l’espai públic basada en la religió i en la superioritat moral de l’islam respecte d’altres tradicions.
Yusuf Soldado: El salafista de Mataró
Yusuf Soldado (o Carlos Soldado) és un conegut predicador islàmic del Maresme de família cristiana però convers a l’islam. Ha construït el seu discurs sobre una visió rígida i patriarcal de la vida. El seu nom ha aparegut en diversos mitjans de comunicació que l’han presentat com a líder d’una mena de “policia islàmica” a Mataró. També consta que el 2015 va ser detingut en una operació policial vinculada a la investigació d’islamisme radical, si bé no se’n va derivar cap condemna pública.
Yusuf té un negoci de viatges a La Meca i també és influencer a les xarxes socials, on acumula milers de seguidors. En els seus vídeos parla obertament sobre religió, societat i moral, sempre des d’una perspectiva islàmica. El seu discurs és directe, contundent, i no evita temes polèmics. És coherent amb el que predica: segueix l’islam i el profeta Mahoma sense seleccionar només allò que li agrada.
En les seves conferències sosté que una dona no pot casar-se sense el tutor masculí, que qualsevol relació fora del matrimoni és pecat i que “quan un home i una dona que no estan casats estan sols, el tercer és el xaitan” (el diable). A més, insisteix que el vel és obligatori i que “no és cap opressió”, negant el dret de la dona a decidir lliurement sobre el seu propi cos. En les seves paraules, fins i tot la sexualitat dins del matrimoni forma part de l’adoració, cosa que converteix el sexe en un deure religiós de la dona i no en una expressió autònoma.
El missatge de Soldado també s’allunya del respecte al pluralisme religiós. Ha arribat a afirmar que “Jesús mai va ensenyar a la gent que fossin cristians… sempre van ser musulmans.”, i qualifica la Bíblia d’“incoherent y contradictoria”. Aquest relat exclusivista nega la legitimitat del cristianisme i del judaisme com a religions autònomes i situa l’islam com a únic camí acceptable. A això s’hi suma la seva oposició a pràctiques culturals universals com la música, que qualifica de prohibida fins i tot quan la gaudeixen persones no creients.
La seva proposta de vida comunitària entra en conflicte directe amb la llibertat individual i amb la convivència en una societat plural. Ell mateix explica que, si a la feina un company posa música, el musulmà hauria de dir-li que la retiri perquè “és haram”, encara que l’altre sigui ateu. De la mateixa manera, normalitza que un treballador reclami aturar l’activitat laboral per resar, sense tenir en compte l’organització del lloc de treball ni el respecte a la resta. Aquest plantejament, que busca imposar pràctiques religioses al conjunt de la societat, xoca amb la tradició catalana i europea de separar creences personals i espai públic, i converteix la seva presència en actes amb joves en una influència incompatible amb els valors de llibertat i convivència.
Islam radical amb el suport de la Generalitat de Catalunya
El congrés es presenta com un espai de formació i convivència per a la joventut musulmana catalana, però el programa revela una altra cara: ponents que qüestionen la igualtat de gènere, que disfressen religió de ciència, que projecten una visió excloent de la societat i que, fins i tot, han tingut trobades amb la policia com a detinguts. No hi ha rastre del diàleg interreligiós, de la llibertat de consciència o de la inclusió que el Departament d’Afers Religiosos proclama com a eixos de la seva acció.
El contrast és evident: els ponents convidats difonen un discurs regressiu que no té res a veure amb els valors de pluralisme i respecte que haurien de guiar l’acció institucional. En lloc de fomentar la convivència, s’ofereixen referents que reforcen jerarquies de gènere, tanquen fronteres identitàries i alimenten una narrativa de greuges permanents. El resultat d’exposar els joves a aquests discursos és la desconnexió amb la societat catalana i posar-los al centre d’exigències cada cop més grans a la resta de la societat.
L’escenari és encara més preocupant si tenim en compte que el mateix Departament d’Afers Religiosos ha publicat recentment un estudi que mostra els joves musulmans de Catalunya cada cop més conservadors, més ofesos i més inclinats a visions rígides. Els assistents al congrés de joves musulmans seran nois i noies que viuen a Occident però que adopten idees oposades als valors occidentals. Amb tot això, es dibuixa una aposta per reforçar que cada jove sigui militant de la identitat islàmica i portaveu de greuges constants, just l’estratègia clàssica dels Germans Musulmans. En aquest context, la Generalitat avala un discurs que ajuda a enfortir una ideologia que vol mantenir els joves atrapats entre la fe i el ressentiment.
Més sobre Catalunya
L’islam permet menjar castanyes i moniatos cada dia!! Alhamdulillah!!
El Departament de Feminismes finança cursos d’àrab a dones musulmanes per la “inserció laboral”
El 15% dels joves catalans són musulmans i el 75% ha nascut a l’estranger
Més Percepcions de
Una església de Bergamo serà una mesquita amb sospites de finançament de Qatar
El nou partit musulmà MuRo27 vol prendre Roma a les eleccions de 2027
Pakistanès assassina la seva filla a Anglaterra i ningú diu res per no ser racista
El 45% dels joves musulmans dona suport a un estat islàmic a Alemanya
Un càrrec de l’SPD de Berlín afirma que el partit està infiltrat per “activistes i islamistes”
L’Allah Akbar ha tocat a Dresden. La policia no relaciona l’atac amb “les declaracions polítiques”
El líder dels musulmans del Canadà diu que una dona amb niqab “no és una islamista radical”
Professors musulmans rebutgen donar la mà a dones a les escoles de Viena
Niqab, Bin Laden i cadira de rodes: tres noies molt joves volien immolar-se a París
Indignació a França per la presència de mocadors islàmics al Parlament
Humza Yousaf impulsa una nova elit de líders musulmans amb la implicació dels no musulmans
Detinguts Mohmed i Majed acusats de voler matar a locals LGTBI de Detroit
L’islam permet menjar castanyes i moniatos cada dia!! Alhamdulillah!!
Atropella 5 persones a França i quan el detenen crida Allah Akbar. No és terrorisme
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?