Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà
Les embarassades musulmanes donen positiu en diabetis durant el Ramadà. La solució que proposen els científics és no mirar.
Investigadors de Can Ruti i Sant Pau han publicat un estudi científic a BMC Medicine que defensa no fer proves de glucosa a embarassades musulmanes durant el Ramadà. Els investigadors porten deu anys mesurant com el dejuni del Ramadà altera la glucosa de les embarassades musulmanes i posa en risc els seus nadons. A la pràctica, això significa ajornar les proves a les dones musulmanes durant el mes de dejuni per evitar “falsos positius”. Evitar els falsos positius té un efecte col·lateral evident: els positius reals també es detectaran més tard.
Mentre la mare dejuna, el nadó musulmà no para de créixer. I ho fa en un entorn metabòlic que la ciència reconeix com a perillós i no recomanaria a cap dona. La diabetis gestacional no tractada engreixa el fetus de manera anormal, complica el part, i pot causar que el nadó neixi amb una crisi de glucosa. A llarg termini, aquests nadons tenen més risc de diabetis i obesitat.
La proposta científica és no fer proves de glucosa a les embarassades musulmanes durant un mes per evitar “falsos positius”. Però les que sí tenen diabetis real esperaran també un mes amb la glucosa alta i totes les complicacions que pot implicar per a la mare i el nadó. Potser per això sorprèn que l’estudi no plantegi una altra opció que la mateixa religió ja preveu: l’islam eximeix les embarassades de dejunar durant el Ramadà. Els mateixos autors ho reconeixen a la pàgina 2 de l’estudi. Ho saben. Ho escriuen. I no proposen recordar-ho a les dones perquè admeten que entre el 54% i el 99% de les musulmanes fan dejuni durant el Ramadà per presions socials i familiars.
Un estudi científic que no molesta la religió
Durant el Ramadà, les embarassades musulmanes dejunen entre 14 i 17 hores, trenquen el dejuni amb grans quantitats d’hidrats de carboni d’alt índex glucèmic, dormen menys i en horaris alterats. Tot això dispara la glucosa. Això té un nom en medicina: factor de risc per al nadó. L’estudi obvia que el nadó també és el pacient i que no practica cap religió. La medicina culturalment sensible és un avenç real quan no compromet la seguretat del pacient.
Els autors de l’estudi proposen canviar els protocols mèdics de cribratge de diabetis gestacional a tot Catalunya. Volen que els metges tinguin en compte el calendari del Ramadà abans de programar les proves. Una recomanació que afectaria totes les embarassades musulmanes del sistema públic català, que cobreix el 80% de la població. Un canvi de protocol basat en un estudi que no sap quantes dones tenen diabetis de veritat. Aquest estudi no es pregunta com protegir els nadons de mares que dejunen durant l’embaràs; es pregunta com adaptar els protocols per no incomodar la religió malgrat aquesta eximeix de fer dejuni. La proposta del científics catalans és que el nadó esperi a que el calendari religiós sigui més convenient per la seva salut.
L’estudi proposa adaptar el calendari mèdic al Ramadà
Els autors han publicat un estudi rigorós en una revista internacional. Han identificat un problema real: els nivells de glucosa de les embarassades que dejunen durant el Ramadà alteren els resultats de les proves. I han proposat la solució que no molesta ningú: ajornar les proves. El nadó, que no llegeix revistes científiques ni entén de protocols, seguirà creixent en un entorn metabòlic que cap metge no recomanaria.
No obstant això, l’estudi té una limitació clau: els investigadors no saben si les dones analitzades dejunaven realment. La base de dades sanitària utilitzada no registra si les embarassades practiquen el dejuni, de manera que l’anàlisi assumeix que moltes ho fan simplement perquè la prova coincideix amb el Ramadà. En realitat, l’estudi no mesura el dejuni sinó el calendari: compara proves fetes durant el Ramadà amb proves fetes la resta de l’any i atribueix les diferències al dejuni. Això converteix el Ramadà en un indicador indirecte —no en una prova— del comportament real de les pacients.
En la pràctica, l’estudi no mesura el dejuni sinó el calendari, i a partir d’aquest indicador indirecte proposa adaptar els protocols mèdics. La pregunta que queda en l’aire és senzilla: recomanarien aquests mateixos investigadors a una embarassada passar 14 hores sense menjar ni beure? Si la resposta és no —com diria qualsevol metge— potser el debat no és quan fer la prova, sinó si aquest dejuni és compatible amb un embaràs saludable.
Més sobre el Ramadà
Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte
Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam
La policia de Nova York explica que posen llums de Ramadà per “educar” els no musulmans
Pep Guardiola renya els aficionats que xiulen durant la pausa pel Ramadà
La UAB s’agenolla a l’islam: sales d’oració, imam i càtering per Ramadà
L’ajuntament de Barcelona fa formació a sanitaris per adaptar l’atenció mèdica al Ramadà
El PSC de Lleida diu que vol prohibir el burka i el niqab amb una ordenança que no els prohibeix
Les obres de reforma d’instituts públics dels EUA inclouen oratoris i rentapeus per a musulmans
El Regne Unit prohibeix entrar al país a una ciutadana d’EUA perquè va cremar un Alcorà
Els Verds alemanys presenten mesures per fomentar la vida islàmica
Els Mohamed ja doblen els Jordi a Salt, Roses i Castelló d’Empúries
Un metge del Regne Unit perd la feina per demanar a una pacient que es tregui el niqab
Una mesquita diu que la grua municipal és d’extrema dreta perquè s’emporta els cotxes dels fidels
Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves
Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”
Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”
Una enquesta a Alemanya revela que gairebé la meitat dels joves musulmans té idees islamistes
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
