“Si escolteu música us convertireu en micos i porcs”: l’imam que espanta nens a França
L’imam Rachid Abou Houdeyfa va dir a nens a la mesquita de Brest que si escoltaven música acabarien transformats en micos i porcs o engolits per la terra.
El 2015, a la mesquita de Brest, a França, l’imam Rachid Abou Houdeyfa va protagonitzar un vídeo que encara avui genera polèmica: assegut davant d’un grup de nens i adolescents, els advertia que, segons el profeta Mahoma, aquells que escoltessin música o toquessin instruments serien castigats per Déu. Els càstigs d’Allah son terribles: ser “engolits per la terra” en terratrèmols o enfonsaments o bé sent “transformats en simis i porcs”. L’escena, gravada i difosa a YouTube, mostra l’imam parlant amb solemnitat i insistint que no era ell qui ho deia: “Quan el profeta parla no ho fa per passió, és una revelació, i ell no menteix.”
En aquella sessió de formació religiosa per a joves, Houdeyfa exposava el que ell anomenava “senyals de la fi dels temps”: persones que beurien alcohol amb noms enganyosos, dones que cantarien i, sobretot, musulmans que s’entregarien a la música. La seva conclusió era clara i implacable: qui estimés la música havia d’acceptar també les conseqüències que aquesta comportava, i això volia dir assumir el risc de ser convertit en un animal o engolit per la terra en un terratrèmol. Davant dels infants, els interpel·lava directament amb preguntes retòriques: “Qui voldria ser transformat en porc o en mico?”, buscant que fossin ells mateixos qui responguessin que no. Els nens, sorpresos i en silenci, mostraven més incredulitat que no pas convicció. Fins i tot, quan pregunta “algú estima la música? ” hi ha nens que alcen la mà.
Indignació de pares, de la societat…i suport de musulmans
Els primers a reaccionar van ser pares que portaven els seus fills a la mesquita. Pensaven que assistien a una lliçó normal de religió, però en veure com l’imam amenaçava els seus fills amb terratrèmols i transformacions en animals, molts van quedar profundament indignats. La sensació que els nens eren sotmesos a un missatge basat en la por va trencar la confiança d’algunes famílies.
La polèmica no es va quedar dins la comunitat: quan el vídeo es va difondre a la premsa i les xarxes socials, l’escàndol va sacsejar tota la societat francesa. Mitjans, polítics i associacions laiques van denunciar que es tractava d’un cas flagrant d’adoctrinament infantil extremista. Les autoritats van obrir investigacions i van posar l’imam sota vigilància.
Tot i això, l’imam també va rebre suport d’una part de musulmans que comparteixen la seva visió rigorista. Alguns van defensar que només transmetia paraules del profeta i que la seva intenció era protegir els joves de pràctiques considerades prohibides. Aquesta divisió va posar de manifest el debat intern dins l’islam sobre la música: mentre uns la condemnen com a haram, d’altres la reivindiquen com a expressió cultural i espiritual legítima.
El debat continua viu: Música sí o no?
Deu anys després d’aquell vídeo polèmic a la mesquita de Brest, el debat continua viu. A la darrera Festa de la Música diversos grups salafistes van llançar una campanya per boicotejar l’esdeveniment amb el mateix argument que utilitzava Rachid Abou Houdeyfa el 2015: que la música és un pecat, la “veu de Satanàs”, i que els musulmans no hi poden participar.
A França, un país amb una forta tradició laica i culturalment lligat a la música, aquests discursos resulten especialment problemàtics. Quan el discurs contra la música es fa viral a les xarxes es transforma en campanyes públiques de boicot, com el 2025. El resultat és que es crea una barrera entre els joves musulmans i la societat on viuen.
Qui és Rachid Abou Houdeyfa?
Nascut a Brest i format en estudis religiosos islàmics, Rachid Abou Houdeyfa es va donar a conèixer a través de la seva mesquita i, sobretot, dels vídeos que penjava a Internet. Amb un estil directe i sovint molt dur, va guanyar popularitat entre alguns joves musulmans de França. Tanmateix, la seva fama es va veure acompanyada de controvèrsia.
En repetides ocasions, se li ha retret un discurs literalista i rigorista, allunyat de la tradició musulmana moderada que es defensa a França. El vídeo sobre la música i els càstigs sobrenaturals és l’exemple més conegut i polèmic.
El cas d’Abou Houdeyfa va obrir un debat més ampli sobre la llibertat religiosa i els límits del discurs. Fins a quin punt un predicador pot transmetre una interpretació tan extrema a menors?
Més sobre França
Indignació a França per la presència de mocadors islàmics al Parlament
Atropella 5 persones a França i quan el detenen crida Allah Akbar. No és terrorisme
Dona que cridava Allah Akbar agafa el volant d’un autobús a França per provocar un accident
Crits d’Allah Akbar a la Universitat de Lió durant l’exàmen final de medicina
Decapiten la Verge Maria i destrueixen una rèplica de la cova de Lourdes a França
Destrueixen una estàtua de Jesús a l’església de Saint-Hilaire-du-Harcouët (França)
Una església de Bergamo serà una mesquita amb sospites de finançament de Qatar
El nou partit musulmà MuRo27 vol prendre Roma a les eleccions de 2027
Pakistanès assassina la seva filla a Anglaterra i ningú diu res per no ser racista
El 45% dels joves musulmans dona suport a un estat islàmic a Alemanya
Un càrrec de l’SPD de Berlín afirma que el partit està infiltrat per “activistes i islamistes”
L’Allah Akbar ha tocat a Dresden. La policia no relaciona l’atac amb “les declaracions polítiques”
El líder dels musulmans del Canadà diu que una dona amb niqab “no és una islamista radical”
Professors musulmans rebutgen donar la mà a dones a les escoles de Viena
Niqab, Bin Laden i cadira de rodes: tres noies molt joves volien immolar-se a París
Indignació a França per la presència de mocadors islàmics al Parlament
Humza Yousaf impulsa una nova elit de líders musulmans amb la implicació dels no musulmans
Detinguts Mohmed i Majed acusats de voler matar a locals LGTBI de Detroit
L’islam permet menjar castanyes i moniatos cada dia!! Alhamdulillah!!
Atropella 5 persones a França i quan el detenen crida Allah Akbar. No és terrorisme
















