França prohibeix el llibre «Jo, la jove musulmana» per promoure la submissió de la dona i l’odi a Occident
El llibre és una guia religiosa per a adolescents amb dibuixos de noies sense rostre ni expressió per reforçar l’anul·lació de la identitat individual.
Portada del llibre Jo, la jove musulmana amb cares sense expressió.
Xarxes Socials
[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]
[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]
El Ministeri de l’Interior francès ha emès una nota per fer públic que ha ordenat prohibir la venda a menors del llibre Jo, la jove musulmana escrit per Ahmad Ibn Moubarak ibn Qadhlan Al Mazru’i. Es tracta d’una obra dirigida a noies adolescents que, segons l’administració, conté passatges que poden “perjudicar el desenvolupament físic, mental o moral dels infants i joves” i incitar a la discriminació. La resolució no es limita a la comercialització: també estableix explícitament que queda prohibit oferir-lo o donar-lo a menors, així com exposar-lo públicament o promocionar-lo mitjançant publicitat.
La decisió es basa en la llei francesa de 16 de juliol de 1949 sobre publicacions destinades a la joventut, que permet vetar obres susceptibles d’afectar negativament els menors o fomentar l’odi. La comissió oficial de control va concloure que el llibre inclou instruccions que promouen submissió femenina i hostilitat cap a altres grups.
Frases del llibre que han motivat la prohibició
El decret ministerial cita textualment diversos fragments de l’obra com a justificació de la mesura. Entre ells:
- “No imito els occidentals en les seves creences, el seu culte, la seva vestimenta, els seus costums, les seves festes i el seu comportament.”
- “El Profeta va maleir les dones que actuen com a homes.”
- “No viatjo sense un mahram (familiar proper) i no em barrejo amb homes amb qui se’m permet casar-me.”
- “La meva llar és el meu paradís, només surto quan és necessari i amb el permís dels meus pares.”
- “No m’embelleixo la veu davant d’ells i no els parlo excepte quan és necessari.”
- “No escolto les consignes occidentals destinades a tacar la imatge de la dona musulmana.”
Abans d’arribar a la prohibició, les autoritats franceses ja havien advertit formalment l’editor perquè fes canvis que no va fer. Tot i les promeses de modificar l’edició amb advertiments, pròlegs contextualitzadors i restriccions de difusió, les autoritats van considerar que aquests compromisos no oferien garanties suficients i van prendre la decisió de prohibir-ne la difusió.
Dibuixos de noies sense cara ni expressió
Els elements visuals del llibre segueixen la mateixa línia doctrinal que el text. La portada presenta una figura femenina amb vel ampli que cobreix el cabell, el coll i part del rostre, dibuixada amb trets mínims i sense expressió facial definida. La il·lustració no busca realisme ni individualitat, sinó que transmet una imatge genèrica i simbòlica: la jove apareix com una figura idealitzada, discreta i despersonalitzada, sense gestos ni emocions visibles. Aquesta estètica minimalista reforça visualment el missatge central del manual, que posa l’accent en la modèstia, la reserva i l’absència d’exhibició personal.
Aquest estil gràfic no és casual. En materials religiosos normatius destinats a públic jove, la representació sense rostre o amb trets difuminats s’utilitza sovint per evitar la individualització del personatge i convertir-lo en model de conducta. Així, la imatge no pretén mostrar una persona concreta, sinó un arquetip de comportament: una noia definida per la seva actitud obedient, la seva discreció i la seva adhesió estricta a les normes religioses exposades al text.
El llibre continua circulant malgrat la prohibició
Malgrat la prohibició de vendre’l, oferir-lo o donar-lo a menors i les restriccions sobre exhibició i publicitat, el llibre Jo, la jove musulmana continua circulant. Segons les informacions publicades el mateix dia de l’ordre ministerial, l’obra es pot trobar encara en diferents canals: en plataformes d’internet on es distribueix en format digital —fins i tot gratuïtament en alguns casos—, en llibreries especialitzades i en grans webs de comerç electrònic. Això significa que la mesura administrativa limita l’accés dels menors en l’àmbit legal i comercial físic, però no elimina completament la seva disponibilitat real.
Més sobre França
França ja té una cola halal sense necessitat de sacrificar animals mirant cap a la Meca
Feministes de França es posen el mocador musulmà contra la possible prohibició
Defensors dels drets humans a França volen prohibir el debat sobre el vel islàmic
L’islam protagonitza el 85 % dels conflictes religiosos a les empreses franceses
França prohibeix definitivament el burkini a les piscines municipals
La Universitat d’Estrasburg va pagar els advocats d’una estudiant que va denunciar una investigadora crítica amb els Germans Musulmans
El gihadista de Flydubai es va radicalitzar a Austràlia en un entorn vinculat als Germans Musulmans
ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu
L’Azerbaidjan fa fora de classe les alumnes que porten el vel islàmic
La xaria als EUA agrada al 75% dels musulmans, al 41% dels ateus i fins al 20% dels cristians
França ja té una cola halal sense necessitat de sacrificar animals mirant cap a la Meca
El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal
Polítics musulmans dels EUA formen musulmans del Canadà sota el lema «De la mesquita a l’ajuntament»
Acomiadat un professor a Àustria per negar una sala d’oració a una dona musulmana
El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles
La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista
Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes
Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab
Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs

















