El vot llatí pot decidir el proper alcalde de Barcelona
Hi ha 113.000 empadronats a Barcelona amb dret a vot municipal nascuts a Sud-Amèrica. Trias va aconseguir 11 regidors amb 149.000 vots.
Imatge per il.lustrar
La comunitat llatina empadronada dels sis països amb dret a vot és una nova força electoral. Des del 2023, la població empadronada amb passaport que els dona dret a vot ha augmentat un 35%, i la tendència apunta que aquesta xifra continuarà creixent.
El dret a vot municipal llatinoamericà
L’empadronament dona dret a vot a persones amb nacionalitat de la UE però també de cinc paísos sud-americans (Bolívia, Perú, Colòmbia, Equador, Xile i Paraguai). També poden votar els nacionals de Cap Verd, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, , Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord i Trinitat i Tobago.
Cal sumar les persones amb passaport italià que sovint son nascudes a Amèrica (es calcula que el 35 dels argentins tenen passaport de la UE).
| Passaport | Empadronats |
|---|---|
| Itàlia | 47933 |
| Colòmbia | 27506 |
| Perú | 20213 |
| Equador | 6717 |
| Xile | 5562 |
| Bolívia | 5551 |
| Paraguai | 5067 |
| Total | 118549 |
Situació del padró a 1 de gener de 2024.
Font: Idescat
Els 160.000 nacionalitzats també tenen dret a vot
Dels 572.969 barcelonins nascuts a l’estranger, el 28,5% ja té la nacionalitat espanyola. L’adquisició d’aquesta nacionalitat és especialment freqüent entre la població llatinoamericana per les facilitats que tenen.
El resultat és que 160.000 barcelonins nascuts a l’estranger tenen dret a vot a totes les eleccions. Això les converteix en una força electoral també al Parlament de Catalunya. Cal recordar que Aliança Catalana va obtenir 2 disputats amb 120.000 vots.
Creix la inmigració llatinoamericana
Un dels canvis més significatius en la demografia de Barcelona és el creixement de la comunitat llatinoamericana, que ja constitueix el 52% de la població immigrant.
Actualment, 300.000 residents procedeixen de països de parla hispana o portuguesa, situant-se molt per sobre d’altres col·lectius històrics, com el marroquí, que ara ocupa el setè lloc en el rànquing d’origen.
Les dades històriques donen pistes de com pot anar el futur. Perù i Colòmbia destaquen per un creixement accelerat d’ençà de la pandèmia. La resta, sembla que es manté estable.
Evolució d’empadronats de països llatins amb dret a vot
Font: Ajuntament de Barcelona
El 47% dels barcelonins han nascut fora de Catalunya
Entre la nova inmigració i l’antiga trobem que els barcelonins nascuts a l’estranger son un quasi la meitat de la població total.
La demografia de Barcelona no només està canviant en termes poblacionals, culturals i lingüísticas sinó també en la seva composició electoral, amb la comunitat llatinoamericana com a nou actor decisiu en les urnes.
Altres notícies
El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal
Polítics musulmans dels EUA formen musulmans del Canadà sota el lema «De la mesquita a l’ajuntament»
Acomiadat un professor a Àustria per negar una sala d’oració a una dona musulmana
El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles
La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista
Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes
Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab
