França ja té una cola halal sense necessitat de sacrificar animals mirant cap a la Meca
La cola Natakassam certifica amb el segell halal que no porta ni porc, ni alcohol, ni carn d’animals no sacrificats segons la xaria.
S’ha presentat a França Natakassam Cola, una nova beguda certificada com a «100% halal» i concebuda específicament per al consumidor musulmà. Segons explica L’Alsace, la iniciativa ha provocat nombroses reaccions perquè la certificació religiosa s’aplica a un producte que no conté ni porc ni alcohol ni carn de cap animal que s’hagi de sacrificar amb un ritual religiós.
La certificació no es limita als ingredients: tant els ingredients com la planta de producció i d’embotellament han passat l’auditoria religiosa de Halal Certification Services (HCS). Aquest organisme suís especialitzat en aquest tipus de segells explica que el seu procediment inclou la revisió de la procedència dels ingredients, l’anàlisi del procés de fabricació i una auditoria presencial de les instal·lacions. També verifica que no hi hagi contaminació amb productes considerats haram i acaba el procés amb una revisió de conformitat amb la xaria. En el cas de Natakassam, per tant, el «100% halal» no descriu simplement què hi ha dins de l’ampolla: certifica religiosament bona part del procés industrial que permet posar-la al mercat.
La religió convertida en reclam comercial
Natakassam no amaga que vol convertir la certificació halal en un element de diferenciació. El mateix nom de la marca significa «compartim» en àrab, el disseny incorpora referències visuals al món islàmic i la certificació halal ocupa un lloc central en la comunicació del producte. No es tracta, per tant, només de garantir que la beguda compleix unes determinades normes alimentàries, sinó de construir una marca que el consumidor musulmà identifiqui immediatament com a pròpia.
El segon gran reclam comercial de Natakassam és el component solidari. La marca destina el 10% del preu de cada ampolla venuda a projectes socials al Marroc, Algèria i Tunísia, una aportació que la marca presenta vinculada a la idea islàmica de la zakat (almoina). Així, el producte no només es ven com a «apte per a musulmans», sinó també com una compra amb retorn comunitari i com una opció «ètica», tal com la mateixa empresa defineix la marca. La religió apareix, per tant, per partida doble en l’estratègia de marca: com a garantia identitària mitjançant la certificació i com a argument moral a través del donatiu.
Halal com a categoria de mercat
Natakassam parteix d’una idea molt concreta: el consumidor musulmà constitueix un mercat específic amb exigències pròpies. La marca ja distribueix el format de 33 cl en hotels i restaurants i apunta especialment a una clientela benestant procedent dels països del Golf, que la marca considera especialment atenta a la composició dels productes i al fet que siguin fabricats a França.
Aquesta lògica pot acabar generant també pressió comercial sobre hotels i restaurants. Si una part de la clientela comença a preguntar si les begudes estan certificades com a halal, els establiments que vulguin captar aquest públic tindran incentius per incorporar productes amb segell religiós encara que la versió convencional ja no contingui ingredients prohibits. El resultat és una mena de control indirecte exercit pel mateix mercat: el segell halal deixa de servir només per evitar determinats aliments i passa a determinar quines marques entren a la carta.
L’etiqueta «100% halal» aplicada a una cola ha provocat una onada de comentaris a les xarxes socials franceses. L’Alsace recull, per exemple, la pregunta irònica «La cola s’ha degollat mirant cap a la Meca?», una manera de ridiculitzar que un refresc sense carn necessiti una certificació halal. El diari parla d’una «tempesta» de reaccions i considera que una part dels comentaris tenen components racistes.
La polèmica mostra, però, que la discussió va més enllà del gust o dels ingredients. El que genera rebuig en molts comentaris és que una norma religiosa passi a convertir-se en criteri de certificació, diferenciació comercial i segmentació del mercat per a un producte que fins ara no necessitava presentar-se sota cap etiqueta religiosa. El segell halal s’estén cada vegada a més productes i serveis i contribueix a construir un circuit econòmic propi, segmentat per criteris religiosos, amb certificadores, marques, establiments i consumidors específics. El que havia començat com una norma aplicada sobretot a la carn acaba convertint-se en una economia paral·lela definida per la religió.
Més sobre França
Feministes de França es posen el mocador musulmà contra la possible prohibició
Defensors dels drets humans a França volen prohibir el debat sobre el vel islàmic
L’islam protagonitza el 85 % dels conflictes religiosos a les empreses franceses
França prohibeix definitivament el burkini a les piscines municipals
La Universitat d’Estrasburg va pagar els advocats d’una estudiant que va denunciar una investigadora crítica amb els Germans Musulmans
França tanca una associació esportiva per reservar sales de gimnàs i piscina municipal per a dones amb vel islàmic
El Regne Unit regala mil hijabs en sis mesos a les immigrants arribades pel Canal
Polítics musulmans dels EUA formen musulmans del Canadà sota el lema «De la mesquita a l’ajuntament»
Acomiadat un professor a Àustria per negar una sala d’oració a una dona musulmana
El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
Itàlia prohibeix el burca i el niqab però només a les escoles
La Generalitat fa un homenatge al racista Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista
Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes
Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab
Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs
Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir
Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA
Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab
Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?