Els musulmans no son les sueques dels 70
La presència de musulmans a Occident no ens està fent millors. Venen per motius materials, no fugen de la xaria, venen a portar-la i ja ens estan impregnant amb els valors de l’islam.
A qualsevol país musulmà la xaria està més o menys integrada al codi penal. Tots coneixem els casos extrems de Síria, l’Iran, l’Afganistan o Aràbia Saudita. Però és que al Marroc, Algèria o Egipte, que ens semblen més “oberts”, la llei de l’estat imposa fer el Ramadà, castiga l’ofensa a l’islam, l’adulteri, l’homosexualitat o permeten la poligàmia.
En aquests països “més oberts” les dones tenen llibertat per vestir com vulguin, però res més. La violència contra elles hi és i no s’hi fa res. Malgrat tot, els islamistes consideren aquests règims com a enemics i els règims fan el que poden per frenar els radicals. No com nosaltres. Un salafista té més llibertat per predicar a Olot que a Tànger.
El nostre país als anys 60 o 70 no era exemple de res. Però va anar canviant amb l’aportació d’estrangers ,com les sueques a la platja o l’emmirallament amb França. Voliem ser com el món avançat i ho vam aconseguir. Ara, la presència de musulmans a Catalunya no aporta cap millora.
La motxilla que porten
Les persones que venen d’aquests països han crescut en un estat amb normes islàmiques incrustades al codi penal. Quan arriben a Occident no pensen “mira que bé que podré ser homosexual, criticar l’islam, menjar per Ramadà i portar bikini perquè l’estat em defensarà dels que em volen tapada”. I no ho pensen perquè ho veuen normal, han crescut així i el missatge que reben dels religiosos no els ho diu. Però és que nosaltres tampoc.
El musulmà que arriba a Occident es troba una societat amb valors i lleis totalment diferent. Hauriem d’esperar que amb el temps les entenguin, les valorin i les facin seves. Doncs no està passant. L’únic valor nostre que defensen és “la llibertat de les dones de vestir amb hijab” i “la llibertat de culte”. No els hem dit que hi ha un pack de valors que va junt, no es pot triar.
Hem perdut la llibertat d’expressió, el feminisme o el benestar animal
Un dels efectes que més notem de la presència de musulmans és que estem perdent la llibertat d’expressió. Podem criticar-ho tot i fer burla de tot menys de l’islam. No anem a presó però ens callen amb la paraula “islamofòbia”. Ja sabem què passa si fem una caricatura del Profeta: no vindrà la policia però ells faran justícia a la seva manera.
El feminisme ara ja no és defensar la igualtat entre homes i dones. La igualtat és per les infidels, les musulmanes han de viure sotmeses perquè és la seva llibertat. Ho diuen ells i ho diem nosaltres.
Els sacrificis halal ja son la norma a Catalunya. Les lleis de benestar animal son paper mullat. Ni sabem com ha estat sacrificada la carn que mengem. I no tenim cap problema, ens fa il·lusió i tot.
Només son tres exemples de com ja tenim aquí la xaria i som nosaltres qui la defensa. N’hi ha més. A cada passa que han fet cap autoritat ha dit “això no pot ser”. Al contrari.
El missatge que reben
El missatge dels imams i dels predicadors és que la nostra societat té valors decadents. I alguns els agraden: l’avortament, els drets lgtbi o la dona treballadora els van bé però per nosaltres. Des del seu punt de vista ens debiliten. Els sembla fantàstic que tinguem menys fills i la família tradicional sigui cada cop més escassa.
L’únic avantatge que veuen del nostre món és el benestar material, i per això venen. Quan parlen de com l’hem aconseguit diuen que és gràcies a sotmetre musulmans. El seu retràs l’atribueixen a no ser prou bons musulmans. I ser bon musulmà inclou estendre les lleis religioses a tota la societat: la xaria és per tots.
L’objectiu declarat és islamitzar les nostres societats. Ho diuen sense embuts. Tenen vocació de liderar i no se n’amaguen. Liderar vol dir, per exemple, fer plans urbanístics amb la mesquita al centre, no contractar homosexuals, donar preferència a dones amb hijab, aturar l’activitat per Ramadà (com ja fem als instituts), no vendre alcohol o porc als negocis…Que no? Mireu els barris de la xaria a Texas que aixequen pakistanesos rics. O demaneu una cervesa a un kebab a França.
La consideració dels musulmans cap els altres
Nosaltres tendim a ser tolerants, oberts i acceptar-ho tot. En canvi, l’islam per definició no accepta res, ho tolera quan no li queda més remei. Allà on és fort no hi ha ni altres religions, ni altres estils de vida ni altres cultures. Portem 1400 veient com actuen.
La seva lògica interna és la imposició. La nostra funció com a gestors de la societat ha de ser posar normes i límits clars i concrets. Defensem la llibertat de culte o la llibertat individual, ells no. Als seus països no n’hi ha i no els molesta. No ens importa en el que cregui cadascú fins que aquesta creença és contrària als nostres valors de llibertat o igualtat.
L’islam és un sistema que ho abasta tot però la nostra societat es fonamenta en la separació entre religió i política. Si no fem valer aquesta diferència, la xaria avançarà aquí amb la nostra pròpia complicitat. I llavors, potser ja serà massa tard per recordar què volia dir viure en llibertat.
En definitiva, no són ells qui s’adapen a nosaltres, sinó nosaltres qui ja ens estem adaptant a ells. No han fet cap aportació que ens faci millors. Els musulmans no son com les turistes sueques dels anys 70 ni venen a gaudir del que som. Venen amb una mentalitat i la volen desplegar aquí. De moment, no fan les mateixes activitats que nosaltres, els seus fills i filles nascuts aquí tampoc. El següent serà que ni nosaltres les podrem fer.
El pitjor és que la xaria no entra amb lleis imposades, entra amb concessions petites i constants. I amb la pressió de grup i la por a tothom. I quan ens n’adonem, el nostre model de societat ja haurà desaparegut.
Més opinions
Les dones tenen menys intel·ligència i més culpa
Coneix la sura 9 i prepara’t per morir
Irriti a un musulmà, parli de ciència àrab
La yihad lingüística (1): la “inclusió”
Algú cala foc a una estàtua de la Verge durant la missa a la basílica de Guingamp (França)
Un institut de Logroño prohibeix el hijab
Predicador alemany: “Un musulmà no pot treballar en un supermercat”
Imam de San Diego: “Cada malson d’una Europa musulmana es farà realitat”
Una policia dels Estats Units presenta un escut amb lletres en àrab
Musulmà a botiguer de Houston: “Tens 30 dies per deixar de vendre porc, alcohol i apostes”
Detingut a França un noi de 17 anys amb plans seriosos per matar no musulmans
Imam del Canadà veu els infidels propalestins a punt per acceptar l’islam
Múrcia fa com Madrid i també retira el pla d’ensenyament d’àrab i islam del Marroc
La propietària de Campofrío crea la marca Halal Mola per arribar al públic musulmà
Les escoles públiques de Nova York sumen un festiu islàmic al calendari del curs 2025-2026
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana