Miss Alemanya 2026 inclou noies amb hijab

De les 18 noies finalistes per l’edició de 2026 n’hi ha 3 que porten hijab. Miss Alemanya ha obert la porta perquè les influencers de la roba religiosa i la modèstia siguin un model a seguir.

Imatge promocional de Miss Alemanya 2026

Miss Germany ja no és un certamen de bellesa clàssic; s’ha convertit en una plataforma de lideratge, actitud i històries personals. El focus és en el carisma i el missatge, no només en l’aspecte físic. L’organització vol posicionar-se com a moderna i compromesa amb la igualtat. Segons diuen, obrir-se a candidates amb hijab reforça la imatge d’un certamen més obert, progressista i que no nega oportunitats a cap noia per les seves creences.

Durant el 2025 s’ha fet el procés de selecció de Miss Alemanya 2026, que ha culminat amb divuit finalistes. Aquestes candidates entren a l’etapa final a l’octubre i competiran pel títol el març del 2026. L’organització ha aplicat una quota d’inclusió religiosa que es reflecteix en la presència de tres participants amb hijab i quatre dones negres. De les divuit finalistes de Miss Alemanya 2026, vuit tenen arrels fora d’Alemanya. Són filles de famílies vingudes de l’Índia, l’Iran, el Líban, Turquia, el Marroc, l’Afganistan o Ghana.

Amb aquest pas, el certamen vol remarcar la seva aposta per la diversitat i demostrar que la representació va més enllà dels cànons de bellesa tradicionals, convertint-se en un espai d’identitats múltiples i de missatges socials.

Miss Alemanya canvia el bikini pel hijab

Miss Alemanya viu una transformació simbòlica: el que abans era conegut per la desfilada en bikini, ara es redefineix amb la presència de candidates que duen roba religiosa. El certamen, que ja fa cinc anys que va eliminar l’obligació de la passarel·la en vestit de bany, posa l’accent en el lideratge, les històries personals i la diversitat cultural.

Així, la imatge tradicional d’un concurs centrat en el cos femení dona pas a un espai on el vel esdevé tan legítim com qualsevol altra expressió d’identitat. Ara Miss Alemanya vols ser un aparador d’inclusió i pluralitat més que no pas d’estètica uniforme. El perfil que s’intenta projectar és més que una simple “bellesa física”: es posa èmfasi en actitud, identitat, història personal i missatge. L’èmfasi no és només «qui és la més bella», sinó «qui pot representar, liderar, inspirar».

Qui son les tres noies amb hijab de Miss Alemanya

Amina Scalingpretty

Miss Alemanya 2026 inclou noies amb hijab

L’Amina és filla de família amb arrels al Marroc i Algèria, dues cultures on el vel religiós forma part de la vida quotidiana i de la fe. Criada a Alemanya, explica que portar el vel sempre ha estat un repte: per a alguns era un símbol d’opressió, per a d’altres un obstacle. Ella, però, l’ha convertit en una senya de llibertat i autenticitat. Amb només 13 anys ja li deien a l’escola d’àrab que feia “malbé” les altres noies perquè destacava massa. Avui, interpreta aquells comentaris com la primera mostra del seu carisma, que defensa com a motor de lideratge.

De molt jove va fundar la seva primera empresa, i la va perdre. No per manca de talent, sinó perquè intentava treballar “com els homes”: sense pausa, amb disciplina rígida i sense escoltar-se. D’aquella experiència en va aprendre que les dones tenen cicles i energies diferents, i que els negocis han d’adaptar-se a les persones, no a l’inrevés. Amb aquesta visió ha creat el mètode Queenscaling, amb què ajuda altres dones a construir negocis sostenibles i fidels a la seva manera de viure.

A través d’Instagram envia missatges clars: portar maquillatge no vol dir ser callada, i ser modesta no vol dir no tenir res a dir. Defensora d’una feminitat forta i espiritual, reivindica que la fe i el vel islàmic no són cap límit, sinó una forma d’empoderament i lideratge.

Mina Habsaoui

Miss Alemanya 2026 inclou noies amb hijab

La Mina Habsaoui té 33 anys, viu a Düsseldorf i és filla d’una família marroquina establerta a Alemanya. Des de petita ha viscut entre dues cultures, i el hijab ha estat sempre part central de la seva identitat i de la seva fe. Per a molts, portar vel era vist com un límit o un obstacle, i això li va suposar dificultats reals: en més d’una entrevista de feina li van suggerir que se’l tragués si volia progressar. Ella, però, va refusar renunciar a allò que la defineix.

Explica que moltes vegades ha hagut de demostrar el doble que els seus companys per ser reconeguda, però que la seva fe li ha donat força per no defallir. Per a ella, portar hijab no és un fre, sinó una elecció conscient i una manera de mostrar que el lideratge pot ser humil, autèntic i inclusiu. Amb la seva trajectòria, la Mina vol ser referent per a les joves musulmanes i per a totes aquelles dones que se senten jutjades per la seva aparença o els seus orígens.

Büsra Sayed (a vegades “Büsra Caramella”)

Miss Alemanya 2026 inclou noies amb hijab

La Büsra Sayed, de 27 anys i amb arrels turques, explica que per primera vegada a la seva vida sent que no ha de demostrar el doble o el triple que la resta només per portar hijab i tenir un aspecte diferent. Confessa que va plorar d’alleujament en adonar-se que, al concurs de Miss Alemanya, començava des del mateix punt que les altres candidates i no des d’un “-2”. Per a ella ha estat molt important trobar un entorn on, quan parla de discriminació i racisme, no se li diu que “exagera”, sinó que rep comprensió i empatia.

Büsra és la fundadora de la marca de moda Caramella, especialitzada en peces per a dones amb hijab, i reivindica que la seva visibilitat no és una moda, sinó una realitat. Al seu Instagram comparteix moments de vida, viatges a Istanbul, consells de moda i experiències personals amb un to proper i alegre. Amb ella, el vel no és un límit, sinó la seva identitat, la seva força i el seu motor de superació.

Miss Alemanya 2024 era nascuda Iran i no portava vel

Miss Alemanya 2026 inclou noies amb hijab

L’any 2024, el certamen de Miss Germany ja buscava històries de vida i exemples de superació. I la guanyadora ho representava perfectament. Es tracta de Apameh Schönauer, una arquitecta d’origen iranià establerta a Alemanya des dels sis anys. Representa la diversitat, l’empoderament però també la integració en els valors occidentals.

Tot i provenir d’un entorn iranià on el vel islàmic és obligatori, Schönauer no porta hijab ni l’ha situat al centre de la seva identitat pública. El seu missatge s’ha orientat cap a la integració, la igualtat i el trencament d’estereotips, i el fet d’haver estat coronada sense el vel simbolitza també un canvi cultural: l’èmfasi no recau en l’aparença exterior, sinó en el valor i la trajectòria de la persona.

Les misses amb hijab: identitat, glamour i proselitisme religiós

Per a aquestes tres candidates, el hijab no és només una peça de roba, sinó la seva identitat. Criades a Alemanya, no han renunciat ni a la fe ni als costums familiars, i ara Miss Alemanyaels ha obert la porta per convertir el vel en tendència. Lluny de la imatge tradicional de la “dona modesta” dins de l’islam, elles es maquillen, cuiden l’estètica i reivindiquen el dret a ser visibles. Utilitzen el vel amb un punt de glamour que fins i tot pot donar-los avantatge en un certamen que busca missatges nous i disruptius.

El fenomen ja s’ha vist fora d’Alemanya: una jove amb hijab va guanyar un concurs de Miss a Michigan gràcies al suport massiu de la comunitat àrab. Això demostra que també aquí tenen possibilitats reals de victòria. La pregunta és: què passaria després? Fins ara, el certamen servia per posar una cara bonica al costat d’un producte. Però, en un món on el hijab es ven com a marca, quins productes promocionaran les misses amb vel?

Més sobre el Vel

L'independentisme d'esquerres musulmà guanya les eleccions al Parlament de Gal·les

L’independentisme d’esquerres musulmà guanya les eleccions al Parlament de Gal·les

Plaid Cymru guanya les eleccions a Gal·les incorporant demandes musulmanes: Palestina, islamofòbia i acomodació religiosa a escoles, barris i vida diària.

El PSC de Lleida prohibeix el burca i el niqab amb una normativa que no els prohibeix

La proposta d’ordenança de civisme de Lleida prohibeix “tapar-se la cara” excepte en llocs de culte, allà “on és habitual” i quan “s’exerceix un dret fonamental”. Ni cita el burka ni el niqab .

Quebec prohibeix també el vel islàmic a les escoles bressol i veta les mascaretes sanitàries als serveis públics

L’implacable ministre de laïcitat justifica la prohibició de la mascareta a les institucions públiques “perquè la pandèmia ja ha passat i veure’s la cara és la base de la comunicació humana”. També ha deixat clar “que les nostres institucions no son llocs de culte”.

Dones musulmanes perden la feina a les escoles de Montreal per negar-se a complir la llei del Quebec contra el hijab

Monitores de menjador o d’extraescolar, conserges o personal administratiu ja no poden portar el vel islàmic a les escoles del Quebec. Unes 150 han preferit perdre la feina a respectar la llei.

Un metge del Regne Unit perd la feina per demanar a una pacient que es tregui el niqab

El metge va demanar retirar el niqab perquè assegurava que la pacient no parlava bé anglès i que tenia dificultats per entendre-la durant la consulta. El marit va posar una queixa per racisme.

El sindicat policial de Berlín no vol agents amb hijab: “Ja n’hi ha prou de fer servir l’opressió patriarcal per guanyar vots”

Els agents contesten amb contundència la proposta dels Verds i alerten del risc de barrejar religió i autoritat pública. Afirmen que la policia “no pot convertir-se en un espai de representació ideològica o religiosa”.

Més Percepcions de

L’imam de la Gran Mesquita de París i l’esquerra acusen els banquets amb porc rostit d’excloure els musulmans

La polèmica neix d’un banquet celebrat a Caen amb 4.000 assistents que van menjar porc rostit, embotits i vi negre. L’imam i l’esquerra consideren aquests actes com una posada en escena identitària antiislàmica.

Texas ordena tancar la “universitat musulmana” que forma experts en IA i ciberseguretat amb estudis islàmics obligatoris

La Texas American Muslim University at Dallas ofereix cursos per 99 dòlars a alumnes estrangers i diu finançar-se amb donacions. Es presenta com a universitat però no té cap autorització per oferir educació superior.

L’independentisme d’esquerres musulmà guanya les eleccions al Parlament de Gal·les

Plaid Cymru guanya les eleccions a Gal·les incorporant demandes musulmanes: Palestina, islamofòbia i acomodació religiosa a escoles, barris i vida diària.

La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans

L’Ajuntament de Bremen acomiada una cuinera d’escola bressol i la denuncia a la policia per si va servir porc per racisme. El líder religiós de la zona diu que és “incident tràgic”.

Minnesota adopta una bandera que recorda la de Somàlia perquè representa millor “les comunitats”

L’estat ha substituit una bandera de fa 130 anys per un disseny fet per reflectir “les comunitats culturals diverses”. El resultat ha estat una nova bandera que sembla la de Somàlia

Un parc aquàtic públic de Texas s’anuncia com a espai “només per a musulmans”

Epic Waters de Dallas introdueix la segregació religiosa als parcs aquàtics. El recinte crea un dia amb accés “només per a musulmans”. La proposta inclou codi de vestimenta i de comportament, menjar halal i zones d´oració.

Decapiten una estàtua de la Mare de Déu i el Nen Jesús en un poble prop de Lió

Els autors van rematar l’atac esmicolant els caps amb una eina contundent. La figura era allà des de feia un segle sense cap incident.

Els musulmans d’Itàlia aprofiten l’1 de maig per exigir dies festius al calendari laboral

El president de la Unió de Comunitats Islàmiques Italianes aprofita el Dia del Treball per reclamar que les dues principals festes musulmanes entrin al calendari laboral i que les empreses concedeixin 40 minuts cada divendres per a la pregària islàmica del migdia.

Suècia deixa d’utilitzar el terme “islamofòbia” perquè considera que protegeix l’islam de la crítica legítima

El govern suec creu que “islamofòbia” silencia musulmans crítics, reformistes i dones que s’oposen a la submissió religiosa. Suècia vol portar aquest canvi de llenguatge a Brussel·les i a l’ONU.

Toca un Allahu Akbar a Esplugues: noia assassinada a l’atzar

Telecinco explica que l’assassí era un marroquí que cridava Allahu Akbar pels carrers d’Esplugues amb un ganivet a les mans. L’alcalde (PSC) fa un comunicat per “la mort violenta” i que li preocupa la convivència.

Candidats municipals de l’esquerra a Itàlia demanen en bengalí o àrab el vot “en nom d’Al·là”

Candidats musulmans, dones amb vels, cartells en llengües estrangeres i crides religioses entren de ple en la campanya municipal del mes de maig. Venècia és el cas més visible, amb set candidats de Bangladesh.

Una extensió de navegador mostra el grau d’immigració, criminalitat, islamització i wokisme als anuncis immobiliaris de França

El lloc web OVMF i la seva extensió gratuïta per a Chrome superposen dades demogràfiques, de criminalitat i de presència islàmica sobre cada anunci immobiliari. Una eina privada que respon a allò que les administracions callen.

Professors de Berlin reclamen castigar els “miniislamistes” que intimiden companys perquè segueixin normes religioses

Cada cop més cristians, jueus i també musulmans liberals son víctimes de pressions religioses en escoles de Berlín. El president de l’Associació de Professors reclama una resposta política clara al “mobbing islamista”.

La policia alemanya investiga polítics d’esquerres per no actuar davant violacions en grup en casals de joves per no “estigmatitzar els musulmans”

La investigació apunta que la regidora de Joventut de Neukölln (Berlín) , del partit d’esquerres Die Linke, va impedir que els serveis socials denunciessin violacions a la policia. Finalment, va ser el pare d’una víctima qui va presentar la denúncia.

Acomiadat un treballador a Dinamarca per cuinar porc

El treballador d’un centre d’immigrants es fa cansalada per a ell mateix i l’acomiaden. El centre prohibeix el porc a tothom per evitar conflictes amb joves musulmans i ho presenta com una “estratègia de convivència”.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Com hem arribat al Pakistan?
Com hem arribat al Pakistan?
Desplaça cap amunt