La versió islàmica del somni americà existeix a Texas

Comunitats musulmanes creen zones residencials que segueixen estrictament la llei islàmica.

Rètol amb prohibicions islàmiques

Rair Foundation

A Texas ja existeixen comunitats islàmiques que operen al marge de les lleis i cultura nord-americanes. Aquestes comunitats han transformat barris sencers en zones exclusivament musulmanes, on la vida quotidiana es regeix per normes inspirades en la xaria.

Barris sencers de Plano i Irving han estat dissenyats o transformats per adaptar-se a una forma de vida islàmica estricta: des de la manera de vestir fins als productes que es poden comprar, passant per les normes de convivència al carrer. Segons una investigació de RAIR Foundation USA, molts residents afirmen obertament que “tothom aquí és musulmà”, i expliquen que se senten com si visquessin en una versió islàmica del somni americà. Les mesquites no només són el centre espiritual de la comunitat, sinó també l’eix de la vida social i fins i tot comercial.

Com són els barris que funcionen amb normes de la xaria

Lluny de ser espais de convivència multicultural, aquestes comunitats s’organitzen com enclavaments religiosos tancats, amb estètica pròpia, comerços adaptats a la llei islàmica i un estil de vida que recorda més un país musulmà que no pas els Estats Units. Aquestes barris no s’han format espontàniament ni s’han barrejat amb altres cultures, sinó que han estat dissenyades des del principi per acomplir criteris religiosos i culturals islàmics. Tot forma part d’un pla i el resultat son barris nous on:

  • El nom del barri fa referència a l’slam: Villas of Andalus, Valencia Estates, Alhamra Valley, Medina Villas, etc.
  • Les mesquites formen part del dissenys inicial, com si fossin un equipament bàsic, com pot ser una escola o un parc.
  • Crides a l’oració cinc cops al dia.
  • A les escoles s’ensenya l’Alcorà i la religió islàmica mentre eviten assignatures o enfocaments propis de l’educació occidental (com ciències, història occidental, etc.).
  • Les nenes i les dones vesteixen a la manera islàmica.
  • Negocis halal-only on només hi ha productes halal, tenen rètols en àrab, referències religioses i no venen alcohol.
  • A tots els espais exigeixen o promouen comportaments “adequats” segons la sharia, com vestir-se modestament o separar homes i dones.
  • Carrers amb noms de figures islàmiques com Ali Akbar Court, Amal Saleh Drive, Salma Jameel Cour…
  • Parcs i espais comuns amb regles com alcohol prohibit, prohibició de música i prohibició de gossos.
  • Referències religioses amb inscripcions arreu.

No és assimilació, és replicació

Aquestes comunitats no s’estan integrant a la cultura o societat americana (és a dir, no estan adoptant costums, valors o lleis del país d’acollida), sinó que estan recreant el seu propi model de societat islàmica dins dels EUA, com si estiguessin «copiant» el seu país d’origen dins de Texas.

Aquesta replicació no és casual ni dissimulada: és planificada i exhibida amb orgull. Les normes, l’arquitectura o la decoració de les façana transmeten un missatge clar: aquí es viu segons els valors de la sharia, no segons els principis constitucionals i la cultura dels Estats Units.

No-musulmans, no benvinguts

Tot i que legalment qualsevol ciutadà pot viure on vulgui, aquestes comunitats islàmiques funcionen com a espais tancats. Els habitatges es promocionen dins canals islàmics. Molts compradors no musulmans expliquen que se’ls fa entendre que no són benvinguts. A vegades se’ls ignora. Altres cops se’ls diu directament que aquell barri “és per a musulmans”. Els mateixos veïns ho afirmen: “tothom aquí és musulmà”. No ho amaguen. Ho mostren amb orgull.

Per als no musulmans que hi viuen, la convivència és difícil. No es pot beure alcohol ni escoltar música forta. Els gossos estan mal vistos. Tot el barri respira religió. Les normes no són oficials, però tothom les segueix. La pressió social és constant. Això no fomenta la diversitat. Al contrari: crea una frontera invisible. Un límit cultural dins del mateix país.

Qui viu als barris musulmans de Texas

En aquests barris islàmics de Texas hi viuen principalment famílies d’origen immigrant amb arrels a països com el Pakistan, l’Índia, l’Iran, però ja establertes als Estats Units.

Molts dels habitants són professionals qualificats: metges, enginyers, informàtics, empresaris o docents. No estem parlant de barris marginals, sinó de zones residencials amb un cert nivell econòmic. Aquest perfil socioeconòmic els permet adquirir habitatges en urbanitzacions noves i contribuir a crear comunitats cohesionades al voltant de la seva identitat religiosa.

Silenci institucional

Mentre aquests enclavaments creixen i es consoliden, les autoritats locals i estatals opten per la inacció. El governador pot afirmar que «no hi ha sharia a Texas», però les evidències visibles a barris com els de Plano o Irving suggereixen el contrari: normes no oficials, espais comunitaris regits per codis religiosos i una clara exclusió cultural. Aquest model de comunitat, tot i estar disfressat de cohesió cultural, genera dubtes seriosos sobre si respecta els principis de convivència i accés igualitari que defineixen l’ordre constitucional americà.

El més preocupant no és només el que passa dins d’aquests barris, sinó el que no passa fora: no hi ha investigacions públiques, no hi ha posicionaments ferms de les institucions, i tampoc hi ha debat polític real sobre els límits entre llibertat religiosa i comunitats tancades. El silenci institucional és, en aquest cas, una forma de complicitat. I mentre el discurs oficial ignora el problema, les comunitats paral·leles es multipliquen, transformant el paisatge social de Texas a l’ombra de la indiferència.

Voleu saber com és un barri musulmà a Texas? veieu el vídeo de Rair Fundation:

Més Percepcions de

El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral

Una investigació parlamentària destapa que el govern del Canadà disposa de 934 sales de pregària musulmana on els funcionaris poden resar.

Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió

La nova Ordenança de Civisme de Lleida prohibeix portar la cara tapada, excepte als espais de culte, allà on «és costum» o quan està emparat «per un dret fonamental».

La Generalitat homenatja Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista malgrat defensar la discriminació dels cristians

La relació del rigorista islàmic amb Tortosa és que hi va viure vint anys el s.XI. Ara la Generalitat el converteix en intel·lectual català i símbol de les suposades arrels islàmiques de Catalunya i Europa.

Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes

La residència prohibeix l’alcohol i el porc, només permet aliments halal i disposa d’una sala d’oració. Els no musulmans han d’acceptar les normes religioses.

Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab

La ministra d’Educació endureix el missatge contra el hijab escolar i recorda que la norma també obliga els centres privats.

Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs

La islamització de la missa de la KU Leuven ha provocat protestes entre estudiants: acusen la universitat de renunciar a la seva identitat religiosa arrelada en 600 anys d’història.

Una família musulmana de Granada tria un col·legi catòlic i exigeix als tribunals que hi ensenyin islam

La Junta els va oferir tres alternatives, però volien islam al catòlic. La reclamació forma part d’una campanya comunitària per reclamar islam i halal a les escoles.

Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir

La dona no podia estudiar o sortir amb les amigues. L’home va arribar a dir-li: «Tens sort de ser a Espanya; si fóssim al Marroc ja t’hauria matat».

Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA

Va arribar a Catalunya per reagrupament familiar i avui és doctora i professora de la UAB. Diu que el sistema racista impedeix als marroquins ser professors.

Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab

Tres anys de conflicte, expedients disciplinaris, resolucions de drets humans i tribunals no van fer canviar d’actitud la professora musulmana.

Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab

El líder txetxè ha imposat una forta islamització de la vida pública, però rebutja el niqab perquè el considera una moda importada aliena a la tradició local.

Vaga feminista a Àustria per defensar el vel islàmic en menors de 14 anys

Una formació queerfeminista convoca vaga educativa contra una llei que impedeix a nenes menors de 14 anys portar el mocador musulmà a l’escola.

Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026

Cotarelo defensa Orriols i presenta l’expansió de l’islam com una amenaça directa contra Catalunya, Europa i la civilització occidental.

La governadora «feminista» de Nova York es posa el hijab

La demòcrata Kathy Hochul es va cobrir els cabells durant una visita a una mesquita. Defensa la submissió com una mostra de respecte religiós

Imam a Alemanya: «Tot musulmà coneix un altre que vota per l’AfD”

L’imam Scharjil Khalid admet que el partit guanya terreny entre els musulmans integrats. Una enquesta situa l’AfD en l’11% entre els electors musulmans.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?
Desplaça cap amunt