La versió islàmica del somni americà existeix a Texas

Comunitats musulmanes creen zones residencials que segueixen estrictament la llei islàmica.

Rètol amb prohibicions islàmiques

Rair Foundation

A Texas ja existeixen comunitats islàmiques que operen al marge de les lleis i cultura nord-americanes. Aquestes comunitats han transformat barris sencers en zones exclusivament musulmanes, on la vida quotidiana es regeix per normes inspirades en la xaria.

Barris sencers de Plano i Irving han estat dissenyats o transformats per adaptar-se a una forma de vida islàmica estricta: des de la manera de vestir fins als productes que es poden comprar, passant per les normes de convivència al carrer. Segons una investigació de RAIR Foundation USA, molts residents afirmen obertament que “tothom aquí és musulmà”, i expliquen que se senten com si visquessin en una versió islàmica del somni americà. Les mesquites no només són el centre espiritual de la comunitat, sinó també l’eix de la vida social i fins i tot comercial.

Com són els barris que funcionen amb normes de la xaria

Lluny de ser espais de convivència multicultural, aquestes comunitats s’organitzen com enclavaments religiosos tancats, amb estètica pròpia, comerços adaptats a la llei islàmica i un estil de vida que recorda més un país musulmà que no pas els Estats Units. Aquestes barris no s’han format espontàniament ni s’han barrejat amb altres cultures, sinó que han estat dissenyades des del principi per acomplir criteris religiosos i culturals islàmics. Tot forma part d’un pla i el resultat son barris nous on:

  • El nom del barri fa referència a l’slam: Villas of Andalus, Valencia Estates, Alhamra Valley, Medina Villas, etc.
  • Les mesquites formen part del dissenys inicial, com si fossin un equipament bàsic, com pot ser una escola o un parc.
  • Crides a l’oració cinc cops al dia.
  • A les escoles s’ensenya l’Alcorà i la religió islàmica mentre eviten assignatures o enfocaments propis de l’educació occidental (com ciències, història occidental, etc.).
  • Les nenes i les dones vesteixen a la manera islàmica.
  • Negocis halal-only on només hi ha productes halal, tenen rètols en àrab, referències religioses i no venen alcohol.
  • A tots els espais exigeixen o promouen comportaments “adequats” segons la sharia, com vestir-se modestament o separar homes i dones.
  • Carrers amb noms de figures islàmiques com Ali Akbar Court, Amal Saleh Drive, Salma Jameel Cour
  • Parcs i espais comuns amb regles com alcohol prohibit, prohibició de música i prohibició de gossos.
  • Referències religioses amb inscripcions arreu.

No és assimilació, és replicació

Aquestes comunitats no s’estan integrant a la cultura o societat americana (és a dir, no estan adoptant costums, valors o lleis del país d’acollida), sinó que estan recreant el seu propi model de societat islàmica dins dels EUA, com si estiguessin “copiant” el seu país d’origen dins de Texas.

Aquesta replicació no és casual ni dissimulada: és planificada i exhibida amb orgull. Les normes, l’arquitectura o la decoració de les façana transmeten un missatge clar: aquí es viu segons els valors de la sharia, no segons els principis constitucionals i la cultura dels Estats Units.

No-musulmans, no benvinguts

Tot i que legalment qualsevol ciutadà pot viure on vulgui, aquestes comunitats islàmiques funcionen com a espais tancats. Els habitatges es promocionen dins canals islàmics. Molts compradors no musulmans expliquen que se’ls fa entendre que no són benvinguts. A vegades se’ls ignora. Altres cops se’ls diu directament que aquell barri “és per a musulmans”. Els mateixos veïns ho afirmen: “tothom aquí és musulmà”. No ho amaguen. Ho mostren amb orgull.

Per als no musulmans que hi viuen, la convivència és difícil. No es pot beure alcohol ni escoltar música forta. Els gossos estan mal vistos. Tot el barri respira religió. Les normes no són oficials, però tothom les segueix. La pressió social és constant. Això no fomenta la diversitat. Al contrari: crea una frontera invisible. Un límit cultural dins del mateix país.

Qui viu als barris musulmans de Texas

En aquests barris islàmics de Texas hi viuen principalment famílies d’origen immigrant amb arrels a països com el Pakistan, l’Índia, l’Iran, però ja establertes als Estats Units.

Molts dels habitants són professionals qualificats: metges, enginyers, informàtics, empresaris o docents. No estem parlant de barris marginals, sinó de zones residencials amb un cert nivell econòmic. Aquest perfil socioeconòmic els permet adquirir habitatges en urbanitzacions noves i contribuir a crear comunitats cohesionades al voltant de la seva identitat religiosa.

Silenci institucional

Mentre aquests enclavaments creixen i es consoliden, les autoritats locals i estatals opten per la inacció. El governador pot afirmar que “no hi ha sharia a Texas”, però les evidències visibles a barris com els de Plano o Irving suggereixen el contrari: normes no oficials, espais comunitaris regits per codis religiosos i una clara exclusió cultural. Aquest model de comunitat, tot i estar disfressat de cohesió cultural, genera dubtes seriosos sobre si respecta els principis de convivència i accés igualitari que defineixen l’ordre constitucional americà.

El més preocupant no és només el que passa dins d’aquests barris, sinó el que no passa fora: no hi ha investigacions públiques, no hi ha posicionaments ferms de les institucions, i tampoc hi ha debat polític real sobre els límits entre llibertat religiosa i comunitats tancades. El silenci institucional és, en aquest cas, una forma de complicitat. I mentre el discurs oficial ignora el problema, les comunitats paral·leles es multipliquen, transformant el paisatge social de Texas a l’ombra de la indiferència.

Voleu saber com és un barri musulmà a Texas? veieu el vídeo de Rair Fundation:

Més Percepcions de

La Universitat d’Estrasburg va pagar els advocats d’una estudiant que va denunciar una investigadora crítica amb els Germans Musulmans

Una antropòlga va alertar sobre la influència dels Germans Musulmans a les universitats franceses. Una estudiant la va denunciar i la Universitat d’Estrasburg li va pagar els advocats.

El segon partit de Suècia proposa prohibir el hijab

La campanya electoral s’escalfa a Suècia amb la proposta dels Demòcrates de prohibir el hijab a l’espai públic. La portaveu d’igualtat defensa que “hi ha altres països” on les dones poden portar aquestes peces.

El servei d’intel·ligència d’Alemanya alerta sobre la infiltració dels Germans Musulmans en institucions i partits

El cap del servei d’intel·ligència interior va advertir a diputats, en privat, que l’islam polític cultiva relacions amb polítics i organitzacions civils. L’objectiu seria introduir normes de la xaria a la societat alemanya.

França tanca una associació esportiva per reservar sales de gimnàs i piscina municipal per a dones amb vel islàmic

L’associació va privatitzar una sala de musculació del complex esportiu municipal tres tardes a la setmana i diverses franges de piscina per a dones amb vel islàmic. La prefectura recorda que els espais públics no es poden organitzar segons criteris religiosos.

La policia de Gal·les registrarà comentaris que consideri “hostils” contra l’islam

South Wales Police deixa en mans dels agents decidir què és “debat legítim” sobre l’islam. N’hi ha prou amb el criteri d’un policia perquè un ciutadà quedi registrat.

El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam

Els activistes musulmans de l’Ajuntament van acusar museus, historiadors i escoles d’amagar l’aportació de l’islam a Barcelona. De l’arqueologia van passar a exigir cementiris islàmics, menús halal, revisió dels llibres de text i adaptacions religioses per als musulmans actuals.

Un pare musulmà denuncia un club de judo suec perquè no adapta la salutació a l’islam

La família ha portat el cas al Defensor del Poble contra la Discriminació de Suècia perquè considera que els musulmans només s’inclinen davant d’Al·là. Proposen alternatives halal per fer l’esport més inclusiu.

Musulmans prohibeixen cuinar porc en unes barbacoes públiques d’Àustria

Uns joves asseguren que famílies musulmanes els van fer fora d’una zona pública de barbacoes perquè volien cuinar carn de porc.

Un gran comerç de Bèlgica obre la campanya d’estiu amb una dona en burkini

La publicitat d’estiu de bol.com mostra el canvi cultural que viu Europa. A Bèlgica, la submissió religiosa del cos femení ara és un reclam comercial simpàtic, modern i inclusiu i refrescant.

Barcelona tindrà un candidat musulmà a les municipals “per defensar els nous xarnegos” davant de Sílvia Orriols

El convers a l’islam Hasan Izquierdo del Partido Andalusí vol portar musulmans i llatinoamericans al centre de la política. Es presenta com a resposta a Sílvia Orriols i proposa convertir la Monumental en la mesquita més gran d’Europa.

Un informe de drets humans denuncia que Irlanda va servir salsitxes de porc a deportats cap al Pakistan

L’observador de drets humans del govern d’Irlanda fa canviar el menú a la companyia aèria que transporta delinqüents i il·legals cap a Islamabad.

Un Allahu Akbar al WiFi d’un avió a Málaga retarda tres hores i mitja un vol de KLM

Un passatger va batejar el punt d’accés amb “Allahu Akbar: hi ha una bomba a bord” i va provocar que calgués evacuar i escorcollar l’avió abans d’enlairar-se cap a Amsterdam.

Més del 40% dels joves musulmans de Viena prefereixen la llei islàmica a les lleis d’Àustria

El 42% dels estudiants a les escoles de Viena son musulmans. Un 46% diu estar disposat a lluitar i morir per l’islam.

El Quebec acomiada un grup de professors marroquins per introduir normes islàmiques a l’escola pública

Un informe els acusa de prohibir el futbol a les nenes, no explicar ciència o educació sexual, resar a les aules, humiliar i agredir alumnes i, en general, sotmetre l’escola a la influència de la mesquita local.

L’imam de la Gran Mesquita de París i l’esquerra acusen els banquets amb porc rostit d’excloure els musulmans

La polèmica neix d’un banquet celebrat a Caen amb 4.000 assistents que van menjar porc rostit, embotits i vi negre. L’imam i l’esquerra consideren aquests actes com una posada en escena identitària antiislàmica.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?
Desplaça cap amunt