L’ex diputada islamista del Marroc Najia Lotfi participa a la Fira d’Economia Solidària com a migrant emprenedora
Conviden a la banquera i expat Najia Lotfi a una xerrada on immigrants emprenedors expliquen la seva història de precarietat i superació.
El cap de setmana del 18 i 19 d’octubre de 2025 s’ha celebrat la Fira d’Economia Solidària de Catalunya a l’Estació del Nord de Barcelona. El festival vol ser un espai de trobada entre la ciutadania, entitats i moviments de l’economia social i solidària (ESS). La idea és mostrar alternatives al model capitalista, fomentar la cooperació, la sostenibilitat i la transformació social des de la base comunitària.
Xerrada d’emprenedoria migrant amb Najia Lotfi
En aquest ambient d’esquerres i anticapitalista hi ha participat una ex diputada del partit islamista del Marroc sota la faceta de “migrant emprenedora”. A diferència dels altres ponents de la xerrada, no va arribar a Catalunya sense recursos ni fugint de res. És una persona acomodada de la classe mitjana-alta marroquí, amb connexions, estudis i amb un gran fervor religiós.
Lotfi va ser diputada al Marroc l’any 2016 amb el Partit de la Justícia i el Desenvolupament que es considera vinculat al marc ideològic dels Germans Musulmans. Durant aquella etapa es va ocupar de temes com la defensa neacional i els áfers islàmics. A més, és economista, té un màster i un doctorat. A Catalunya dirigeix una cooperativa bancària amb beneficis del 6%, més de 40 pisos al seu nom i crèdit donat per valor de 10 milions d’euros.
Una banquera expat de classe alta marroquina al costat de veus precàries
La vida i trajectòria de Najia Lotfi no té res a veure amb la pobresa quotidiana dels immigrants. La seva condició de classe acomodada li permet parlar des d’un lloc de seguretat i reconeixement que la diferencia radicalment dels seus companys de xerrada. Tot i l’evidència, va participar en la xerrada sobre “Emprenedoria migrant i l’economia social i solidària”.
Just al seu costat, la paraula la prenien dones com Yolanda Akpoli o Marie Faye, que han conegut la precarietat de primera mà. Una va començar des de la venda ambulant ; l’altra va aixecar una associació per donar segones oportunitats a dones sense recursos. Elles parlen des de l’experiència vital de l’exclusió, dels papers pendents i de la necessitat d’inventar alternatives reals per a qui no té res.
Fervor religiós a una fira de l’esquerra laica
En un entorn on moltes de les participants parlen des de la lluita contra la precarietat, la Najia Lotfi aporta un discurs fortament marcat pel fervor religiós que tampoc no encaixa fàcilment amb l’esperit de l’economia solidària catalana. Ella mateixa ha defensat públicament el vel i fins i tot ha arribat a afirmar que les dones de l’Afganistan porten el burca perquè ho volen, una visió que contrasta amb la perspectiva feminista i antiracista de moltes entitats de base que treballen per empoderar dones migrants i denunciar les opressions estructurals.
El seu projecte financer és també d’una altra naturalesa: va arrencar la seva cooperativa amb només 3.000 € de capital social i en 10 ja té un valor de 13 milions d’euros. Aquesta trajectòria, lligada al món de les finances islàmiques, la situa molt lluny de les iniciatives petites i comunitàries de companyes com Marie Faye o Yolanda Akpoli, que parteixen de la precarietat i el voluntariat.
Així, el contrast és doble: d’una banda, un discurs religiós que genera tensions amb el feminisme i l’antiracisme de l’ESS; de l’altra, un model econòmic que juga en una altra lliga, molt més pròxima a les lògiques bancàries que a l’autogestió popular.
No té un banc islàmic perquè està prohibt
Tot i que Lotfi parla del seu projecte com una cooperativa financera dins del marc de l’economia social i solidària, en realitat es tracta d’una estratègia forçada per la normativa. A Espanya i a la Unió Europea no es permeten els bancs islàmics com a tals, ja que la legislació financera exigeix requisits i estructures que xoquen amb els principis de les finances islàmiques.
Davant d’aquest escenari legal, Lotfi ha trobat la fórmula de presentar la seva iniciativa sota la forma de cooperativa. Aquesta adaptació li ha permès esquivar l’etiqueta de “banc islàmic” i, alhora, inserir-se en l’univers de l’ESS, tot i que el seu funcionament i la seva dimensió econòmica l’allunyen molt del model autogestionat i de base popular que caracteritza la majoria de projectes del sector.
La base del projecte de Lofti és la promesa d’un sistema financer “sense interessos”, d’acord amb la llei islàmica. Tanmateix, és evident que hi ha un marge de benefici: els préstecs i operacions es presenten amb altres noms però que acaben funcionant de manera molt similar a un interès encobert. Aquest guany no desapareix, sinó que es reinverteix en el creixement del projecte i, al mateix temps, enforteix un marc ideològic i religiós que es vol expandir. En la pràctica, això vol dir que es construeix un sistema financer paral·lel sota control de líders religiosos, on les regles del mercat i de la comunitat queden subordinades a l’autoritat espiritual.
La presència de Najia Lotfi a la Fira d’Economia Solidària de Catalunya posa de manifest una clara incongruència. D’una banda, se la presenta com a “emprenedora migrant” quan la seva trajectòria política, econòmica i de classe la situa en un lloc privilegiat, molt allunyat de les lluites quotidianes contra la precarietat que defineixen bona part de l’ESS. De l’altra, el seu projecte financer respon més a una lògica bancària i religiosa que no pas als principis d’autogestió, feminisme i transformació social que inspiren el moviment.
La seva participació en un espai anticapitalista i d’esquerres, doncs, exemplifica les tensions i contradiccions que apareixen quan es confon l’etiqueta de cooperativisme amb iniciatives que, en realitat, reforcen altres formes de poder i de control.
Més sobre Halal
Acomiadat un treballador a Dinamarca per cuinar porc
Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”
Un restaurant de Londres “orgullós de no servir halal” ha de tancar per l’assetjament dels musulmans
Un líder musulmà a Itàlia exigeix a un comerç que retiri la figura d’un porc
Consumidors a França reclamen el dret a saber si compren carn halal
Judici al Regne Unit per la reacció d’una musulmana a un entrepà de pernil
Un restaurant halal de Lió practica la segregació de gènere amb una sala només per a dones
Més Percepcions de
Acomiadat un treballador a Dinamarca per cuinar porc
Pànic a l’esquerra britànica per l’aparició de partits musulmans a barris de Londres
El PSC de Lleida prohibeix el burca i el niqab amb una normativa que no els prohibeix
Les obres de reforma d’instituts públics dels EUA inclouen oratoris i rentapeus per a musulmans
El Regne Unit prohibeix entrar al país a una ciutadana d’EUA perquè va cremar un Alcorà
Els Verds alemanys presenten mesures per fomentar la vida islàmica
Els Mohamed ja doblen els Jordi a Salt, Roses i Castelló d’Empúries
Un metge del Regne Unit perd la feina per demanar a una pacient que es tregui el niqab
Una mesquita diu que la grua municipal és d’extrema dreta perquè s’emporta els cotxes dels fidels
Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves
Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
