Amenaça de bomba a una escola d’Alemanya per prohibir el mocador de musulmana
L’Ajuntament de Melle i el Ministeri d’Educació de Baixa Saxònia fan rectificar l’escola perquè diuen que el hijab és un dret fonamental.
Segons explica Bild, una escola del barri de Buer, a Melle (Baixa Saxònia), va enviar a principis de novembre una carta a les famílies recordant una norma interna: en cap espai interior es podia portar cap cobertura al cap, incloent gorres, caputxes, viseres i també mocadors. Tot i que l’escrit no mencionava específicament els hijabs, la pàgina islàmica IslamiQ en va difondre el contingut com un exemple d’atac a l’islam i va desencadenar l’enrenou a les xarxes socials.
La mesura significava que les alumnes i professores musulmanes només podien portar el mocador a l’exterior i que, per fer-ho dins dels edificis, havien de demanar permís a la direcció.
Amenaça de bomba i pintades contra la directora
Poc després que esclatés el debat públic, l’escola va rebre una amenaça de bomba. A més, van aparèixer pintades insultants contra la directora a les parets del centre. L’Oficina Regional d’Educació va confirmar els fets i va assenyalar que la policia ja investiga les amenaces i que el municipi treballa per netejar els murs.
Les autoritats educatives van condemnar “qualsevol forma de comunicació inapropiada, insults o actes delictius”.
Intervenció del Ministeri i l’Ajuntament per anul·lar la norma
El Ministeri d’Educació de Baixa Saxònia va reaccionar amb rapidesa quan la polèmica va esclatar. El portaveu Ulrich Schubert va precisar que el mocador islàmic és una expressió legítima de la fe i que el seu ús està protegit per l’article 4 de la Constitució alemanya. Va remarcar que alumnes i professores tenen dret a portar-lo, que cap escola pot prohibir-lo ni restringir-lo i que tampoc es pot exigir cap mena de sol·licitud individual per autoritzar-lo. D’aquesta manera, quedava clar que la norma de l’escola de Melle vulnerava drets fonamentals i que no tenia cap suport jurídic.
En la mateixa explicació, el Ministeri va afegir que la cobertura integral del rostre —niqab o burca— no està permesa dins els centres educatius perquè impedeix la identificació i dificulta la relació pedagògica.
Paral·lelament, l’Ajuntament de Melle va comunicar que l’alcaldessa Jutta Dettmann es va mostrar sorpresa i desconcertada en saber de l’existència d’aquesta norma i va avalar la decisió del Ministeri d’obligar a retirar-la de manera immediata. El consistori va indicar que la mesura no s’ajustava als principis de convivència i diversitat que regeixen les institucions públiques i que s’haurà d’aclarir com va ser possible que s’enviés una carta als pares amb una norma contrària al marc legal vigent.
Més sobre Educació
Allah Akbar contra el pessebre de Brescia
Un projecte polític islàmic a Itàlia busca “un milió de vots per a la sharia”
Una assessora d’educació d’Itàlia renya els professors per tenir “mirada colonial”
Una església de Bergamo serà una mesquita amb sospites de finançament de Qatar
El nou partit musulmà MuRo27 vol prendre Roma a les eleccions de 2027
Roma ha caigut: El Vaticà habilita sala d’oració musulmana a la biblioteca
Regidor de partit musulmà diu que el procés cap a un estat islàmic a Bèlgica “ja ha començat”
Diputada britànica d’esquerres denuncia amenaces de decapitació per ser rival d’un candidat musulmà
Els Emirats Àrabs Units deixen d’enviar estudiants al Regne Unit per por als Germans Musulmans
La Generalitat finança una entitat que va promoure el mapa de negocis jueus de Catalunya
Judici al Regne Unit per la reacció d’una musulmana a un entrepà de pernil
Aspirant a policia de Nova York demana no saludar la bandera perquè “només es sotmet a Al·là”
Els Reis d’Orient de Guissona no saluden el Nen Jesús per la inclusió dels musulmans
Nova York il·lumina de verd el One World Trade Center en homenatge a l’islam
Els Germans Musulmans aposten per la Universitat de Texas com a model per replicar a tot Occident
Un informe descriu com els Germans Musulmans accedeixen a diners públics amb un discurs d’esquerres
Acusen Securitas d’aplicar la llei xaria
Enuig a Suècia amb el jutge Mohamed Ali per no expulsar el violador d’una àvia de 100 anys
















