Un projecte polític islàmic a Itàlia busca “un milió de vots per a la sharia”
Els musulmans a Itàlia tenen líder, programa, votants i un pla que és el vell somni dels Germans Musulmans.
A Itàlia s’ha obert un debat encès sobre el paper polític de la minoria musulmana. Al centre d’aquesta tempesta hi ha MuRo27 (Musulmani per Roma 2027): un nou partit nascut a la capital italiana amb la idea de presentar una llista musulmana a les municipals de Roma de 2027 i, en el futur, a tot el país.
L’estratègia ja no és que musulmans formin part de partits tradicionals o presentin candidatures aïllades a municipis. Ara, l’objectiu declarat és ser una força confessional formada per musulmans per influir en la legislació italiana.
Un milió de vots per la sharia
L’estratègia ja no és que musulmans formin part de partits tradicionals o presentin candidatures aïllades a municipis. Ara, l’objectiu declarat és ser una força confessional formada per musulmans per influir en la legislació italiana. Els musulmans ja no volen ser “una minoria dins d’un partit”, sinó un actor amb agenda pròpia, capaç de negociar, pressionar i condicionar governs.
Els promotors del futur partit nacional basen la seva estratègia en una realitat demogràfica que avança sense parar. Cada any, els decrets de fluxos autoritzen l’entrada de 150.000 a 200.000 treballadors extracomunitaris, i més del 70% d’aquests nouvinguts provenen de països de majoria musulmana. Aquest és només el primer pas.
Els reagrupaments familiars amplifiquen encara més l’impacte. Per cada persona que arriba legalment amb permís de treball, en poden entrar tres o quatre més: esposa, fills, pares o fins i tot germans. Les comunitats islàmiques ho saben i ho expliquen obertament: cada permís de residència crea un nucli familiar complet que s’arrela al territori en pocs anys i que, quan obté la ciutadania, es converteix en electorat fidel.
Entre treballadors i familiars es genera un augment anual net d’entre 300.000 i 400.000 musulmans residents a Itàlia. Tots legals, tots integrats en el sistema administratiu i tots destinats a tenir dret de vot. Si la tendència continua, el 2035 hi haurà uns quatre milions de musulmans al país, i més d’1,2 milions tindran dret de vot. Per això, els estrategues tenen un pla molt simple: existir, créixer cada any i esperar que la demografia faci la resta.
De militant d’esquerres a líder de l’islam polític
El projecte polític no s’entén sense el seu impulsor: Francesco “Abd al-Haqq” Tieri, enginyer, antic militant del Partit Demòcrata i convertit a l’islam fa més d’una dècada. Tieri no és només un activista; s’ha erigit en representant polític de les comunitats musulmanes del Lazio i en constructor d’un relat que vol traslladar al pla institucional.
L’any 2021 es va presentar a les primàries del centre-esquerra per presidir el Districte 5 de Roma. En aquest lloc la meitat dels residents son musulmans i Tieri ho va aprofitar: va bastir la campanya electoral en els mítings a les mesquites. Ho admet obertament: “Sóc musulmà. No tinc partit ni estructura que em recolzi. Vaig demanar ajuda als centres d’oració per recollir signatures.” I els imams li van respondre. Tieri explica que va descobrir “un món ignorat per la política”: va passar de les mesquites als bars i a les fruiteries, aprofitant una xarxa social cohesionada que cap partit tradicional havia treballat.
El projecte és islam polític pur, el vell somni dels Germans Musulmans
El projecte que lidera Tieri ja no es pot disfressar de llista local ni d’associació de barri. El pensament de Tieri es pot llegir al seu llibre i a un article a la revista de la principal federació islàmica d’Itàlia. L’article funciona com un manifest i ja des del títol no deixa lloca al dubte: “Del pensament polític islàmic a la necessitat d’actuar: necessitem un partit de musulmans italians?” I les idees que hi exposa són encara més contundents.
Tieri cita els Germans Musulmans com a model d’organització. Reivindica la resistència palestina, incloent-hi “l’ús de la violència en defensa pròpia”. Defensa que els musulmans han de “formalitzar una cosmovisió alternativa” basada en la “protecció de l’Alcorà”. Exigeix oposar-se a tot el que “no estigui d’acord amb la religió islàmica”: consum d’alcohol, llibertat sexual, laïcitat, i bona part del pluralisme que defineix l’Europa contemporània. I, sobretot, calcula que l’electorat musulmà té “més d’un milió de vots potencials”, un bloc suficient per fer de minoria decisiva en governs locals i nacionals.
L’estratègia que descriu és exactament la que els Germans Musulmans han predicat durant dècades: passar de la comunitat religiosa a la comunitat política, i d’aquí a una força capaç d’influir en lleis, normes i costums socials. No pretenen transformar el país de la nit al dia; volen avançar, pas a pas, guanyant presència institucional i normalitzant la idea que la identitat religiosa pot —i ha de— convertir-se en programa polític.
El desafiament islàmic ja és a Itàlia
La candidatura de MuRo27 per a les municipals de Roma de 2027 és, doncs, la primera traducció italiana del model de l’islam polític. No és una reivindicació cultural, sinó un projecte que aspira a tensionar el marc laic i introduir criteris religiosos en l’espai públic. El mateix Tieri ho reconeix quan lamenta que la presència islàmica a la política és “gairebé insignificant” i insta les comunitats a “deixar les xarxes socials i organitzar-se”.
Aquest moviment obliga la política italiana a fer-se una pregunta que fins ara havia evitat: com reaccionarà un Estat laic quan una minoria religiosa decideix organitzar-se com a bloc polític i utilitzar el pes demogràfic per influir en el legislador? La temptació de mirar cap a una altra banda ja no és possible. MuRo27 és només el primer pas d’un model que pot reproduir-se a Torí, Milà o Bolonya, i que ja compta amb comunitats organitzades disposades a seguir-lo. El que es decideixi a Roma el 2027 no serà un episodi local: pot marcar l’inici d’una nova etapa política a Itàlia, en què la batalla central no serà entre esquerra i dreta, sinó entre el model laic occidental i un projecte confessional que vol entrar a les institucions amb pas ferm i calculat.
Més sobre Germans Musulmans
Suècia deixa d’utilitzar el terme “islamofòbia” perquè considera que protegeix l’islam de la crítica legítima
Una enquesta a Alemanya revela que gairebé la meitat dels joves musulmans té idees islamistes
França posa en crida i cerca el líder dels Germans Musulmans a Europa, Tariq Ramadan
El líder dels Germans Musulmans a Europa exigeix que no el jutgin durant el Ramadà
Alerta a França per l’”islam municipal” que es presenta a les eleccions de 2026
Un equip de futbol de França controlat pels Germans Musulmans imposa oracions, normes religioses i exclou les dones
Tariq Ramadan (Germans Musulmans) va participar en la definició d’islamofòbia de l’Ajuntament de Barcelona per silenciar la crítica a l’islam
Una entitat vinculada als Germans Musulmans fa una enquesta per demostrar que les universitats catalanes no son espais segurs pels musulmans
Els Emirats Àrabs Units deixen d’enviar estudiants al Regne Unit per por als Germans Musulmans
L’independentisme d’esquerres musulmà guanya les eleccions al Parlament de Gal·les
La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans
Minnesota adopta una bandera que recorda la de Somàlia perquè representa millor “les comunitats”
Un parc aquàtic públic de Texas s’anuncia com a espai “només per a musulmans”
Decapiten una estàtua de la Mare de Déu i el Nen Jesús en un poble prop de Lió
Els musulmans d’Itàlia aprofiten l’1 de maig per exigir dies festius al calendari laboral
Toca un Allahu Akbar a Esplugues: noia assassinada a l’atzar
Candidats municipals de l’esquerra a Itàlia demanen en bengalí o àrab el vot “en nom d’Al·là”
Acomiadat un treballador a Dinamarca per cuinar porc
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
