La fundació que gestiona l’Oficina d’Afers Religiosos de Barcelona va pagar 175 € per denunciar la islamofòbia

La Fundació Bayt al-Thaqafa rep cada any prop de 3 milions d’euros públics per defensar la immigració musulmana. Gestiona l’Oficina d’Afers Religiosos de Barcelona.

Propaganda d’Empoweryouth

[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]

[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]

Barcelona té un servei municipal únic a Espanya anomenat Oficina d’Afers Religiosos (OAR). L’oficina actua com a referent de l’Ajuntament en matèria de religions i creences, assessora serveis municipals i promou la visibilitat de les religions a la ciutat. La particularitat és que aquest servei municipal està externalitzat a la Fundació Bayt al-Thaqafa. L’Ajuntament no només ha externalitzat la gestió de totes les religions de Barcelona a una entitat musulmana. També finança Bayt perquè faci bona part de l’assistència social a població musulmana immigrant: acollida, llengua, regularització, inserció laboral, suport familiar i aliments. Segons la memòria econòmica de la seva web, el 2025 van rebre almenys 3,36 milions d’euros de diners públics entre subvencions i contractes.

L’Oficina d’Afers Religiosos funciona integrada dins l’estructura municipal que promou la interculturalitat (BCN Interculturalitat). La seva comunicació pública i les activitats es difonen a través dels canals d’aquest programa amb aparença de difusió cultural. Això permet presentar polítiques religioses sense el component confessional fins que l’adaptació institucional a la religió sembla una simple política de convivència. Un exemple és la pressió que l’oficina religiosa va fer durant el Ramadà de 2026 per eliminar la música a les escoles de Barcelona com a pràctica intercultural.

La fundació que gestiona l’Oficina d’Afers Religiosos de Barcelona va pagar 175 € per denunciar la islamofòbia
Guia per adaptar les escoles al Ramadà

175 € per denunciar la islamofòbia

Bayt al-Thaqafa no es limita a difondre el discurs contra la islamofòbia amb els altaveus de l’Ajuntament que li atorga controlar l’Oficina d’Afers Religiosos. També participa en projectes específics per detectar i recollir experiències de discriminació, convertir-les en relat públic i donar-los projecció social i institucional.

Un d’aquests programes és EMPOWERYOUTH. Es tracta d’un projecte finançat per la Unió Europea que recluta joves musulmans que hagin patit discriminació. Per trobar aquests joves, la Fundació va publicar i difondre un missatge on oferia 175 € a qualsevol jove que expliqués l’experiència i participés en una formació. Però l’objectiu d’Empoweryouth va molt més enllà de recollir testimonis per engreixar documents. Els objectius declarats segons la seva web són:

  • Formar joves musulmans com a “agents de canvi” i “líders comunitaris”.
  • Construir i consolidar comunitat musulmana juvenil.
  • Crear i difondre narratives pròpies sobre la islamofòbia.
  • Donar eines perquè intervinguin en el debat públic.
  • Generar un “efecte multiplicador” perquè transmetin aquests discursos a altres joves musulmans.
  • Facilitar-los l’accés a mitjans de comunicació i altres “espais d’influència”.
  • Impulsar la seva participació en àmbits socials, associatius i institucionals.
La fundació que gestiona l’Oficina d’Afers Religiosos de Barcelona va pagar 175 € per denunciar la islamofòbia
Missatge a la seva web per captar joves musulmans

El procés no acaba en la recollida de testimonis. Per rebre els diners, cal que els joves assisteixin a una formació en lideratge, comunicació intercultural, autopercepció i rol d’“agent de canvi”. Després són ells mateixos qui han de formar i sensibilitzar altres joves musulmans, replicant el contingut après i ampliant-ne l’abast. El sistema s’assembla més a un procés de captació de talent, formació i incorporació a una xarxa que a un espai de denúncia. El jove entra amb un incentiu de 175 euros, accedeix als beneficis interns de l’entitat i després és convidat a reproduir el mateix esquema amb altres joves o entitats. No és una convocatòria oberta qualsevol: és un procés de selecció, formació i multiplicació de perfils.

El model que Europa associa als Germans Musulmans

Bayt al-Thaqafa gestiona les religions a Barcelona i a la vegada forma part d’Empoweryouth, un projecte europeu que aplica un model que a Europa ja ha generat alarmes dels serveis d’intel·ligència. La lògica d’Empoweryouth és gairebé calcada a la de FEMYSO (Fòrum d’Organitzacions Europees de Joves i Estudiants Musulmans). Aquesta associació ha estat assenyalada en informes i advertiments oficials europeus per la seva proximitat a l’entorn dels Germans Musulmans. L’informe de França de 2025 sobre islamisme polític i els serveis secrets alemanys situaven aquesta xarxa i altres semblants dins l’ecosistema que cal vigilar. La situació contra aquesta xarxa ha anat escalant fins que el juliol de 2026 el Parlament Europeu va anunciar que la Mesa havia decidit excloure FEMYSO de les activitats de la cambra.

El paral·lelisme entre FEMYSO i Empoweryouth és evident en la manera d’utilitzar la islamofòbia com a camp de mobilització. Precisament FEMYSO va fer a principis de 2026 una enquesta a musulmans universitaris catalans buscant islamofòbia. La premissa era que els campus són espais hostils als musulmans per manca d’espais de pregària o perquè els programes d’estudis no parlen de l’islam. El qüestionari conduïa així a interpretar el malestar, la por o fins i tot problemes de salut mental com a conseqüències d’una islamofòbia estructural. I presentava els canvis institucionals com a solució.

És precisament aquest model —islamofòbia com a punt de partida, organització, formació, construcció de lideratge i incidència institucional— el que acosta FEMYSO al que Empoweryouth desplega a Barcelona amb finançament europeu a través de Bayt al-Thaqafa. FEMYSO forma joves musulmans perquè detectin discriminacions, construeixin discurs, facin incidència política i es converteixin en “multiplicadors” dins les seves comunitats. Empoweryouth reprodueix pràcticament la mateixa seqüència: recull experiències d’islamofòbia, les transforma en “noves narratives”, forma “agents de canvi” i prepara els participants perquè després sensibilitzin i formin altres joves musulmans. Canvien les sigles i l’entitat executora, però no el manual: greuge, selecció, formació, lideratge, multiplicació i pressió institucional.

De l’assistència social a la influència política i cultural

El circuit es retroalimenta. L’administració finança l’entitat que assisteix els musulmans; aquesta mateixa entitat participa en la definició i detecció de les presumptes discriminacions que pateixen; després forma nous representants perquè les expliquin, les multipliquin i reclamin canvis a les institucions. La presència privilegiada de Bayt dins l’estructura municipal els ho posa molt fàcil. L’OAR assessora serveis i equipaments municipals sobre diversitat religiosa i participa en l’adaptació de polítiques públiques a les pràctiques que necessita l’islam per impregnar la societat. Això es concreta en àmbits molt diferents: criteris per als cementiris, orientacions a escoles durant el Ramadà, promoció de l’alimentació halal, necessitats d’espais de pregària, adaptacions en l’àmbit sanitari i formació perquè les pràctiques religioses puguin encaixar en el funcionament ordinari dels serveis públics.

Aquestes adaptacions no apareixen presentades com a política religiosa, sinó dins del llenguatge municipal de la interculturalitat, la diversitat, l’acció comunitària i la lluita contra la discriminació i el racisme. El mateix passa amb la part cultural: un dels exemples més clars és el projecte Barxiluna impulsat des de l’Oficina d’Afers Religiosos i BCN Interculturalitat. El projecte parlava de recuperar un “passat i present islàmic” presumptament invisibilitzat. El problema és que tot es basava en una recerca arqueològica que va demostrar just el contrari del que pretenien. Però això no els va aturar perquè les conclusions del cicle ja les tenien escrites des del principi: es tractava de “propostes de canvi” per revisar materials educatius, visibilitzar el passat islàmic als museus, adaptar cementiris a les necessitats musulmanes i donar suport a centres de culte, espais comunitaris i festivitats religioses.

El resultat és que una entitat nascuda per acollir immigrants s’ha convertit en una empresa amb més de 100 treballadors que mou més de 3 milions d’euros públics cada any. El circuit es retroalimenta amb diners públics de Barcelona i de la Unió Europea que financen entitats que detecten discriminacions i proposen demandes que arriben a les mateixes institucions, que financen noves mesures per donar-hi resposta. Cada adaptació assolida es converteix, així, en el punt de partida de la següent en un moviment infinit. Els diners públics financen, per tant, no només les adaptacions presents, sinó també les estructures encarregades d’identificar, formular i defensar les demandes següents.

Més Percepcions de

Més sobre Catalunya

La policia captura un musulmà seguidor d'Estat Islàmic a la seva cova del Raval

La policia captura un musulmà seguidor d’Estat Islàmic a la seva cova del Raval

L’home ja va ingressar a la presó el 2018 pel mateix motiu. Ni la condemna ni la llibertat vigilada han impedit que continués difonent propaganda gihadista.

Un nou contracte de Barcelona imposa el menú halal als serveis socials

El contracte també exigeix que el 20% dels treballadors acreditin «diversitat cultural i lingüística».

El Consell Nacional de Joventut de Catalunya vol adaptar caus i esplais al Ramadà i al menjar religiós

El CNJC proposa revisar tradicions, calendaris, menús o la composició ètnica i religiosa dels monitors de caus i esplais. Objectiu declarat: canviar la societat.

Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista

El de Vilafranca buscava informació per fer la guerra santa a l’Orient Mitjà. El de Tarragona consumia habitualment propaganda d’Estat Islàmic.

La Generalitat vol sales de pregària a les empreses perquè els musulmans puguin resar

Una guia oficial recomana facilitar espais per resar, adaptar horaris i permetre que les creences religioses musulmanes condicionin l’organització del treball.

La Generalitat ofereix als instituts materials que defensen el vel islàmic i qüestionen el feminisme occidental

Una guia pública feta durant el govern de Quim Torra presenta als alumnes de secundària la crítica al vel islàmic com una expressió de colonialisme.

ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu

Diana Riba (ERC), Jaume Asens (Comuns) i els eurodiputats del PSC voten en contra de les mesures per frenar l’islam polític vinculat als Germans Musulmans.

Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió

La nova Ordenança de Civisme de Lleida prohibeix portar la cara tapada, excepte als espais de culte, allà on «és costum» o quan està emparat «per un dret fonamental».

La Generalitat fa un homenatge a Abu Bakr de Tortosa (al-Turtuxí) al-Turtuxí com a icona antiracista

La Generalitat i l’Ajuntament de Tortosa converteixen un religiós radical en «intel·lectual català» i símbol de les suposades arrels islàmiques de Catalunya i Europa.

La policia captura un musulmà seguidor d’Estat Islàmic a la seva cova del Raval

L’home ja va ingressar a la presó el 2018 pel mateix motiu. Ni la condemna ni la llibertat vigilada han impedit que continués difonent propaganda gihadista.

Una escola britànica posa el hijab a nens de sis anys durant una classe sobre l’islam

La sessió d’educació religiosa dedicada a l’islam inclou que els nens es posin el hijab per viure l’experiència. L’escola diu que és un recurs educatiu.

Alumnes d’una escola italiana han de fer de musulmans a classe de religió catòlica

Una escola de Milà demana als estudiants de 13 i 14 anys que expliquin els pilars de l’islam com si fossin musulmans practicants.

Decapiten una figura de Jesucrist i fan grafits en àrab en un monument als soldats britànics morts

El rector de l’església de Warrington denuncia persecució religiosa, la policia investiga els fets com un delicte d’odi i el sospitós ha estat internat en un centre de salut mental.

Uns adolescents interrompen una missa a Viena cridant «Allahu Akbar»

L’església ajuda immigrants musulmans des del 2015. Un sacerdot denuncia interrupcions habituals en una altra parròquia de Viena.

Retornat al Marroc l’home que va destrossar una església del segle XVII a Itàlia i tenia missatges gihadistes al mòbil

L’home va destruir l’altar i imatges religioses a l’església de San Rocco (Formia). 37 dies després ja és al Marroc.

El nou govern independentista del Quebec està decidit a prohibir el hijab a l’escola primària

El Ministre d’Educació del Partit Québécois diu que prohibir el mocador religiós a l’escola «no és negociable».

Diverses policies del Regne Unit adverteixen que celebrar Halloween pot molestar els musulmans

Les advertències policials coincideixen amb les crides d’associacions i dirigents islàmics a no celebrar Halloween.

Un nou contracte de Barcelona imposa el menú halal als serveis socials

El contracte també exigeix que el 20% dels treballadors acreditin «diversitat cultural i lingüística».

Els bisbes italians promouen l’Alcorà a les escoles com a «paraula revelada de Déu»

El cardenal Matteo Zuppi ha presentat a Roma materials sobre l’islam per a les classes de religió catòlica. L’Alcorà es presenta com a «paraula revelada de Déu»

Pamflets de l’Alcorà amb amenaces a les bústies d’Alemanya: «Serà castigat eternament per Al·là al foc de l’infern»

La policia identifica un dels autors de les amenaces religioses, però només el denuncia per la falta de peu d’impremta.

El Consell Nacional de Joventut de Catalunya vol adaptar caus i esplais al Ramadà i al menjar religiós

El CNJC proposa revisar tradicions, calendaris, menús o la composició ètnica i religiosa dels monitors de caus i esplais. Objectiu declarat: canviar la societat.

Àustria exclou una aspirant musulmana a policia que es negava a treballar amb homes

La musulmana pretenia treballar amb hijab i no aplicar la llei contra el burca. També va intentar convertir companys a l’islam i captar-los per a Estat Islàmic.

Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista

El de Vilafranca buscava informació per fer la guerra santa a l’Orient Mitjà. El de Tarragona consumia habitualment propaganda d’Estat Islàmic.

La llei d’Al·là ja té tribunal de la xaria a Itàlia

A Pàdua, al Vèneto, un organisme privat estableix que els conflictes entre musulmans es resolguin segons la llei islàmica. La llei italiana queda relegada al que no regula la xaria.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?

Desplaça cap amunt