Els Germans Musulmans saquegen 100 milions d’euros del sistema educatiu de Suècia
Un entramat familiar, empresarial i religiós liderat per imams assenyalats pels serveis secrets va infiltrar el sistema escolar suec i en va convertir els fluxos públics en una font d’ingressos.
Segons una extensa sèrie de reportatges publicats pel diari suec Expressen, una xarxa d’escoles privades musulmanes van desviar uns 1.000 milions de corones sueques, equivalents a uns 100 milions d’euros. Aquestes conclusions provenen d’un any d’investigació periodística, consultes a documents judicials, entrevistes amb fiscals i funcionaris, i l’anàlisi de comptabilitats i estructures empresarials.
Una dècada finançant l’islam radical i negocis privats
L’equip d’Expressen assenyala que aquest entramat va aprofitar el sistema de finançament públic de l’educació sueca per canalitzar diners cap a empreses privades, contactes personals i projectes de naturalesa ideològica o religiosa. Aquests centres eren escoles islàmiques que es presentaven com a alternatives comunitàries per a famílies musulmanes, però que operaven amb una estructura paral·lela que ningú va supervisar. Per a la trama, cada nen musulmà era una font d’ingressos i cada matrícula assegurava diners públics que entraven al circuit intern del grup.
Aquest mecanisme es repetia sempre de la mateixa manera: obertura d’una escola islàmica, captació de famílies vulnerables, entrada massiva de finançament públic i desviament constant cap a canals privats. Quan comencaven les inspeccions, el grup tancava i obria un nou centre a una altra ciutat. Durant anys, ningú no va veure el mapa complet ni va detectar que totes aquestes escoles formaven part d’una única arquitectura ideològica i econòmica.
Escoles islàmiques tancades
La combinació d’irregularitats econòmiques i preocupacions de seguretat nacional va desencadenar una sèrie de clausures. Totes les escoles islàmiques associades a l’entramat es van tancar per ordre directa dels serveis secrets o com a resultat d’auditories econòmiques que revelaven un frau.
El que durant anys havia semblat un conjunt de problemes dispersos ha resultat ser una xarxa estructurada que operava amb una lògica comuna i un objectiu clar: aprofitar les escletxes del sistema educatiu suec per sostenir una arquitectura pròpia de poder, adoctrinament radical i finançament.
Imams assenyalats pels serveis secrets
Expressen assenyala que diversos imams que influïen o dirigien aquests centres educatius apareixien assenyalats pels serveis secrets suecs (Säpo) com a figures que podien representar un risc per a la seguretat nacional. Aquesta classificació no implica cap delicte, però indica que les autoritats veien signes d’activitats ideològiques que podien fomentar radicalització o crear estructures paral·leles dins del país.
Els serveis secrets van seguir les escoles islàmiques i van detectar que actuaven amb cohesió interna, disciplina religiosa i un control hermètic de la informació. Expressen explica que els serveis de seguretat van advertir de riscos associats al finançament d’aquestes estructures, especialment per la possibilitat que reforcessin xarxes ideològiques alineades amb els Germans Musulmans a Europa. A partir d’aquestes alertes, diverses autoritats municipals i estatals van iniciar investigacions econòmiques i administratives que van confirmar irregularitats greus a múltiples centres.
Els responsables han desaparegut, el deute es queda
Quan les autoritats sueques van començar a revisar comptes, contractes i moviments bancaris, els imams i altres responsables de la trama van deixar Suècia en silenci i amb discreció, i van volar cap a Turquia, Egipte o altres països on el sistema suec no pot executar sancions ni reclamar els diners desviats. Alguns d’ells acumulen milions d’euros en deutes fiscals, però no mantenen cap activitat legal a Suècia ni cap patrimoni recuperable. Han deixat enrere escoles tancades, deutes impossibles de cobrar i una factura milionària que haurà de pagar el contribuent suec.
Aquesta fugida revela el que els fiscals anomenen el doble frau. D’una banda, la xarxa va buidar el sistema educatiu i va impedir que els infants rebessin els recursos que els corresponien. De l’altra, els mateixos diners públics van acabar alimentant una estructura privada ideològica que no respon davant ningú i que, en molts casos, ja no es troba dins del país. El contribuent paga dues vegades: perd el servei i perd els diners.
El patró dels Germans Musulmans a Occident
El cas suec encaixa en un model que diferents serveis d’intel·ligència europeus descriuen des de fa anys: la Germandat Musulmana impulsa xarxes que combinen activitat religiosa, estructura associativa i gestió d’escoles, entitats culturals i ONG per crear influència. Amb la legitimitat i el finançament públic no tenen cap problema per operar dins de societats obertes. Aquest patró no depèn de la violència, sinó de la capacitat d’infiltrar espais legals i aprofitar la confiança institucional dels estats occidentals.
A França, Alemanya, Bèlgica o els Països Baixos, els serveis de seguretat han detectat moviments similars: escoles i entitats culturals que funcionen com a nodes d’una arquitectura ideològica global. EL model escolar de Suècia s’ha convertit en un cas extrem perquè el seu model escolar confia gairebé cegament en els operadors privats. Aquesta confiança va permetre que l’entramat operés durant més d’una dècada sense resistència. Només quan els periodistes i les autoritats van unir totes les peces, el país va entendre que no es trobava davant d’un cúmul de disfuncions, sinó davant d’un patró clar que Occident ha vist repetit en altres llocs.
Suècia prepara un informe sobre els Germans Musulmans
L’informe del govern francès sobre la presència dels Germans Musulmans a França va assenyalar Suècia com un dels focus principals d’influència islamista. Aquesta advertència, sumada al que les autoritats sueques ja veien dins del país ha obligat l’executiu suec a reconèixer obertament el problema. El govern descriu la situació com una amenaça directa a la separació entre religió i política.
Davant d’aquesta realitat, Suècia ha obert una investigació oficial d’alt nivell per analitzar com operen els Germans Musulmans i altres xarxes i en quins àmbits busquen influència. L’executiu preveu publicar les primeres conclusions abans de la primavera del 2026, amb recomanacions específiques sobre finançament públic, educació i control institucional. L’objectiu és elaborar un marc robust que impedeixi que l’islam polític aprofiti el sistema de benestar suec com ha mostrat el saqueix de 100 milions d’euros del sistema escolar.
Més sobre Germans Musulmans
La hipoteca és ‘fer la guerra a Allah’: el discurs del banc islàmic per captar fidels i diners a Catalunya
Un projecte polític islàmic a Itàlia busca “un milió de vots per a la sharia”
El 59% dels joves musulmans francesos vol la sharia i el 24% simpatitza amb els Germans Musulmans
Un càrrec de l’SPD de Berlín afirma que el partit està infiltrat per “activistes i islamistes”
Una ex diputada islamista del Marroc participa a la Fira d’Economia Solidària com a migrant emprenedora
Àustria descobreix un infiltrat dels Germans Musulmans als serveis secrets
Gairebé la meitat de les dones musulmanes a França porten vel per protegir-se dels homes
Lanzarote fa un curs de sacrifici halal per adaptar-se a les necessitats dels musulmans
Una lesbiana de l’esquerra francesa es retira perquè no rebria el suport dels musulmans
El PSC de Cornellà defensa el burka i el niqab a les instal·lacions municipals
Els musulmans de Melilla i el PP defensen el burka i el niqab
La Sílvia Orriols d’Austràlia es presenta al senat amb burka i vestit de colors
Un projecte polític islàmic a Itàlia busca “un milió de vots per a la sharia”
Conductor d’autobús musulmà a Bèlgica atura el servei per resar
El 59% dels joves musulmans francesos vol la sharia i el 24% simpatitza amb els Germans Musulmans
Alemanya absol un acusat de comprar una nena de 12 anys com a esposa i esclava domèstica
Una assessora d’educació d’Itàlia renya els professors per tenir “mirada colonial”
L’ajuntament d’Amposta (ERC) publica ofertes de feina “només per a irregulars”
















