El 70 % dels jihadistes a Catalunya tenen pares del Marroc. La resta son conversos i d’altres orígens
Segons el Real Instituto Elcano, un 10 % dels jihadistes a Catalunya són conversos i un 20 % tenen origen a països com Algèria, Pakistan o Síria
Catalunya concentra el 40 % dels detinguts a Espanya per activitats relacionades amb el jihadisme entre 2012 i 2023. Aquesta presència és especialment destacada si es té en compte que Catalunya representa aproximadament un 16 % de la població total de l’Estat. Una altra dada que crida l’atenció és que un 70 % dels jihadistes arrestats a Catalunya tenen vincles familiars amb el Marroc, mentre que el 30 % restant es distribueix entre conversos a l’islam i persones originàries d’altres països com Algèria, Pakistan o Síria. En canvi, a nivell estatal, la proporció de jihadistes relacionats amb el Marroc és del 90%.
Aquestes i altres dades estan recollides en un estudi extens publicat pel Real Instituto Elcano que analitza el període entre 2012 i 2023. L’estudi analitza el perfil de 195 jihadistes condemnats i 10 morts. Més enllà de les estadístiques, l’informe revela una realitat complexa i persistent que obliga a revisar les estratègies actuals de prevenció i intervenció.
Catalunya és líder del jihadisme a Espanya
La xifra del 40 % dels jihadistes siguin catalans o nous catalans situa Catalunya com el principal escenari de radicalització jihadista a l’Estat. En comparació, Madrid concentra només un 15,7 % dels casos, i Ceuta un 14,2 %, tot i la seva proximitat geogràfica amb el Marroc i la presència històrica de comunitats musulmanes.
En altres territoris, molts casos de jihadisme han sorgit en barris amb alts nivells d’exclusió social o a través de vincles amb grups estrangers. En canvi, a Catalunya es detecten processos de radicalització en entorns aparentment estables. Municipis com Ripoll, Granollers o Sant Boi de Llobregat han viscut casos en què joves amb estudis, feina i sense antecedents han estat captats pel discurs jihadista a través d’amistats o per internet. Això vol dir que Catalunya té una dinàmica pròpia i única que crea yihadistes en contextos on no s’esperaria.
Catalans amb pares nascuts al Marroc en son els protagonistes
Segons l’estudi del Real Instituto Elcano, el perfil de jihadista català és el d’un home d’entre 18 i 35 anys, amb nacionalitat espanyola i vincles familiars amb el Marroc. Ha estat escolaritzat a Catalunya, parla català i/o castellà i no sol tenir antecedents penals abans de la seva radicalització. Aquest perfil desmenteix la idea que el jihadisme és només cosa d’immigrants recents o de persones marginades.
A més, la radicalització no acostuma a ser un procés individual. En el 90 % dels casos estudiats, es produeix dins d’un entorn de grup: amics, coneguts, familiars o vincles establerts a través de xarxes socials. Aquestes xarxes, especialment les digitals, tenen un paper clau en la captació i difusió de discursos extremistes. El perfil del jihadista català, doncs, és el d’un jove integrat en l’aparença externa, però amb un fort conflicte identitari intern, que troba en el jihadisme una resposta radical a una sensació de desconnexió amb la societat on ha crescut.
Els implicats en el yihadisme a Catalunya semblen, de portes enfora, joves plenament integrats amb una vida normal que no desperten cap sospita. Internet i les plataformes digitals tenen un paper clau com a amplificadors del discurs extremista, però són els vincles humans —de confiança i quotidianitat— els que consoliden el procés de radicalització.
Les arrels del jihadisme de proximitat a Catalunya
Catalunya té condicions úniques que expliquen per què el jihadisme de proximitat hi ha trobat un terreny especialment fèrtil. D’una banda, compta amb una de les comunitats musulmanes més nombroses i establertes del país, amb una presència destacada de famílies marroquines arribades fa dècades. Això ha donat lloc a una generació de joves nascuts o criats aquí que viuen entre dues identitats. Sovint no se senten plenament acceptats com a catalans, però tampoc es reconeixen en la cultura d’origen dels seus pares, cosa que pot generar un sentiment de buit o desarrelament. Aquest malestar pot convertir-se en un factor de risc per a la radicalització.
L’altre factor que facilita la difusió del missatge jihadista és la tolerància política i social a qualsevol mostra de religiositat extrema.
Ripoll confirma el patró de jihadisme local identificat per l’Institut Elcano
El cas de Ripoll exemplifica fil per randa el model de jihadisme local que descriu l’informe de l’Institut Elcano. El procés no va ser extern ni sobtat, sinó que es va cuinar dins la comunitat, de manera discreta i progressiva.
Després dels atemptats es va descobrir que, més enllà d’Es Satty, també havia influït la cèl·lula el predicador salafista Tarik Chadlioui, actiu a internet i amb base a Bèlgica. El seu discurs, rigorista i carregat de referències ultraconservadores, circulava amb facilitat entre joves de la comunitat. Segons va exposar Fernando Reinares durant la seva compareixença al Congrés, alguns membres de la cèl·lula havien viatjat a Bèlgica, coneixien de primera mà la seva trajectòria i compartien els seus vídeos habitualment.
Chadlioui no va anar mai a Ripoll, però va predicar per la Catalunya Central i era conegut dins de certs cercles islàmics de la zona. Va instal·lar-se a la Catalunya Central després que Bèlgica prohibís l’ús del niqab, una mesura que el va incomodar profundament. A Catalunya, en canvi, es va sentir còmode: la seva dona podia vestir niqab sense problemes i ell es movia amb llibertat dins d’entorns islàmics on les seves idees trobaven acollida. El seu discurs va arrelar fàcilment en espais on pràctiques com la segregació de gènere o el vel integral es toleraven sense qüestionament públic
La manca de resposta davant l’islam radical afavoreix el jihadisme
A Catalunya, el debat sobre l’islamisme radical sovint ha estat evitat per por d’estigmatitzar. Aquesta actitud ha portat a una tolerància política acrítica davant pràctiques que no tenen res a veure amb la integració ni amb els drets fonamentals. El niqab, el burkini, o la segregació de gènere en espais religiosos han estat defensats en nom de la diversitat, sense analitzar-ne les conseqüències reals en termes socials i de cohesió.
Els joves fills de marroquins creixen en un entorn on no troben referents clars ni una integració real. En lloc de reforçar el seu vincle amb la societat on han nascut o crescut, se’ls ha deixat en mans de discursos paral·lels, on la identitat es construeix a partir del rebuig a tot allò que els envolta. Quan des de les institucions es toleren i fins i tot es blanquegen pràctiques religioses excloents, el missatge que reben és clar: hi ha espai per construir una comunitat separada i tancada dins la societat catalana.
El jihadisme de proximitat no arrela on hi ha vigilància i claredat institucional, sinó allà on el silenci i la por al conflicte permeten que avanci. El que passa a Catalunya pot ser només l’avançament del que vindrà a la resta de l’Estat. Ja estem veient que allà on creixi la presència de comunitats marroquines sense un model clar d’integració ni una resposta institucional ferma davant l’islam radical, el jihadisme de proximitat es reprodueix sense massa problema.
Semblants
Tancada a Madrid una “acadèmia de la gihad” per a dones dirigida per dones
Gihadista i marroquí capturat a Guadalajara
Terrorista islamista en vaga de fam a Alemanya perquè el custodien dones
Yihadistes a Catalunya: detinguts a Castelldefels i Montcada i Reixac
Bon estudiant, geni dels escacs i a punt d’atemptar per Estat Islàmic a Viena
Més Percepcions de
TikTok escampa el salafisme emocional entre noies amb el missatge: ‘Sóc feliç amb el meu vel’
Una imam alemanya denuncia que “venen a causar disturbis i a islamitzar”
Musulmans de Berlín celebren al carrer les matances de drusos i cristians a Síría
Ferits els sentiments dels musulmans d’Àustria per la crítica d’una ministra al hijab infantil
MiniMuslim Camp introdueix la segregació religiosa a l’oferta de colònies a Catalunya
Madrid cancel.la el programa de llengua àrab, cultura del Marroc i islam a les escoles
Quatre anys de presó al Regne Unit per vendre carn halal que no ho era
França recorre als tocs de queda per combatre els seus joves als carrers
Un centre salafista de Barcelona educa nenes segons els valors de l’islam del segle VII
Una església d’Alemanya necessita protecció policial perquè el pastor va parlar a favor d’Israel
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
