França recorre als tocs de queda per combatre els seus joves als carrers

Ciutats com Nîmes, Meyzieu, Villecresnes i pobles petits implanten tocs de queda per frenar els disturbis de les bandes migrants juvenils.

Imatge il·lustrativa

Generada per IA

França està vivint una onada de mesures d’urgència que afecten directament els joves: cada cop més municipis estan decretant tocs de queda nocturns per a menors d’edat com a resposta a l’increment alarmant de la violència juvenil als carrers. Ciutats com Nîmes, Meyzieu, Villecresnes, Dourdan, Triel-sur-Seine, entre moltes altres, han implantat restriccions que prohibeixen als menors circular sols pel carrer durant la nit. El fenomen s’estén ràpidament, i el debat social i polític es torna cada cop més tens.

El toc de queda o couvre-feu, que havia estat tradicionalment una eina de control en contextos sanitaris o d’emergència, s’ha convertit ara en una resposta habitual en diverses poblacions franceses per frenar disturbis, baralles entre bandes juvenils i actes de delinqüència protagonitzats per menors.

En tot cas, segons explica un membre del sindicat policial a European Conservative, «els joves delinqüents disparen a plena llum del dia, el toc de queda no els detendrà» .

Tocs de queda per a adolescents

A Nîmes, per exemple, s’ha prohibit circular pel carrer a menors de 16 anys entre les 23 h i les 6 h del matí. A Meyzieu (prop de Lió), la mesura s’aplica a menors de 16 anys fins al 9 d’agost. A Villecresnes, prop de París, el toc de queda afecta tots els menors de 18 anys, i a Dourdan, la restricció estarà activa durant gairebé tot l’estiu. Triel-sur-Seine, també a la regió parisenca, ha adoptat mesures similars.

Baralles, armes blanques i joves detinguts

Les autoritats justifiquen aquestes mesures com a reacció a fets greus com agressions violentes, robatoris, destrucció de mobiliari urbà i enfrontaments entre grups de joves armats amb ganivets o bats de beisbol. En alguns casos, s’han produït baralles amb desenes de joves implicats, a plena nit, en zones urbanes o suburbials.

Els alcaldes que han decretat els tocs de queda afirmen que la situació “ha escapat al control habitual de la policia local” i que cal “protegir la població i obligar els pares a responsabilitzar-se dels seus fills”.

Migració i delinqüència: un debat latent

Tot i que els tocs de queda no distingeixen per origen, alguns sectors polítics i mediàtics vinculen aquests episodis de violència amb joves d’origen immigrant o migrants no acompanyats. A ciutats com Calais o Marsella, la presència de grups juvenils vinculats a xarxes il·legals ha generat tensions amb la policia, incloent enfrontaments directes, llançament de pedres i persecucions nocturnes.

Les mesures com els tocs de queda generen forta divisió dins la societat francesa. Per a uns, són necessàries per recuperar l’autoritat, frenar el descontrol nocturn i evitar nous episodis violents. Per a d’altres, representen una criminalització massiva de la joventut i un fracàs de les polítiques d’integració i educació.

Semblants

Feministes de França es posen el mocador musulmà contra la possible prohibició

Feministes de França es posen el mocador musulmà contra la possible prohibició

Dones (i homes) d’esquerres fan vídeos posant-se el vel contra la proposta de RN de prohibir-lo a l’espai públic.

Defensors dels drets humans a França volen prohibir el debat sobre el vel islàmic

Un membre de la Lliga dels Drets Humans anuncia denúncies contra els qui proposin prohibir el vel per «incitació a la discriminació religiosa»

L’islam protagonitza el 85% dels conflictes religiosos a les empreses franceses

Els comportaments rigoristes augmenten i en el 91% dels casos estan vinculats a l’islam. Creixen les negatives a treballar amb dones o a complir determinades tasques per motius religiosos.

França prohibeix definitivament el burkini a les piscines municipals

L’Ajuntament ecologista de Grenoble va voler obrir una excepció per permetre el burkini. Ara, la justícia confirma que les piscines municipals no poden adaptar-se a una reivindicació religiosa

La Universitat d’Estrasburg va pagar els advocats d’una estudiant que va denunciar una investigadora crítica amb els Germans Musulmans

Una antropòlga va alertar sobre la influència dels Germans Musulmans a les universitats franceses. Una estudiant la va denunciar i la Universitat d’Estrasburg li va pagar els advocats.

França tanca una associació esportiva per reservar sales de gimnàs i piscina municipal per a dones amb vel islàmic

L’associació va privatitzar una sala de musculació del complex esportiu municipal tres tardes a la setmana i diverses franges de piscina per a dones amb vel islàmic. La prefectura recorda que els espais públics no es poden organitzar segons criteris religiosos.

Més Percepcions de

El govern del Canadà normalitza la pregària islàmica durant la jornada laboral

Una investigació parlamentària destapa que el govern del Canadà disposa de 934 sales de pregària musulmana on els funcionaris poden resar.

Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió

La nova Ordenança de Civisme de Lleida prohibeix portar la cara tapada, excepte als espais de culte, allà on «és costum» o quan està emparat «per un dret fonamental».

La Generalitat homenatja Abu Bakr al-Turtuxí com a icona antiracista malgrat defensar la discriminació dels cristians

La relació del rigorista islàmic amb Tortosa és que hi va viure vint anys el s.XI. Ara la Generalitat el converteix en intel·lectual català i símbol de les suposades arrels islàmiques de Catalunya i Europa.

Una residència d’estudiants a Escòcia imposa la llei islàmica a les zones comunes

La residència prohibeix l’alcohol i el porc, només permet aliments halal i disposa d’una sala d’oració. Els no musulmans han d’acceptar les normes religioses.

Kazakhstan amenaça de tancar escoles privades que permetin el hijab

La ministra d’Educació endureix el missatge contra el hijab escolar i recorda que la norma també obliga els centres privats.

Una universitat catòlica de Bèlgica incorpora càntics islàmics a la missa d’obertura del curs

La islamització de la missa de la KU Leuven ha provocat protestes entre estudiants: acusen la universitat de renunciar a la seva identitat religiosa arrelada en 600 anys d’història.

Una família musulmana de Granada tria un col·legi catòlic i exigeix als tribunals que hi ensenyin islam

La Junta els va oferir tres alternatives, però volien islam al catòlic. La reclamació forma part d’una campanya comunitària per reclamar islam i halal a les escoles.

Condemnat a Mallorca per violència de gènere per imposar el hijab, controlar i agredir

La dona no podia estudiar o sortir amb les amigues. L’home va arribar a dir-li: «Tens sort de ser a Espanya; si fóssim al Marroc ja t’hauria matat».

Qui és Fatiha El Mouali, molt més que la immigrant desvalguda del diari ARA

Va arribar a Catalunya per reagrupament familiar i avui és doctora i professora de la UAB. Diu que el sistema racista impedeix als marroquins ser professors.

Professora musulmana a Flandes prefereix l’atur a treure’s el hijab

Tres anys de conflicte, expedients disciplinaris, resolucions de drets humans i tribunals no van fer canviar d’actitud la professora musulmana.

Ni la Txetxènia islamitzada de Kadírov vol dones amb la cara tapada amb el niqab

El líder txetxè ha imposat una forta islamització de la vida pública, però rebutja el niqab perquè el considera una moda importada aliena a la tradició local.

Vaga feminista a Àustria per defensar el vel islàmic en menors de 14 anys

Una formació queerfeminista convoca vaga educativa contra una llei que impedeix a nenes menors de 14 anys portar el mocador musulmà a l’escola.

Transcripció de la glossa de Ramon Cotarelo a Ripoll per la Diada 2026

Cotarelo defensa Orriols i presenta l’expansió de l’islam com una amenaça directa contra Catalunya, Europa i la civilització occidental.

La governadora «feminista» de Nova York es posa el hijab

La demòcrata Kathy Hochul es va cobrir els cabells durant una visita a una mesquita. Defensa la submissió com una mostra de respecte religiós

Imam a Alemanya: «Tot musulmà coneix un altre que vota per l’AfD”

L’imam Scharjil Khalid admet que el partit guanya terreny entre els musulmans integrats. Una enquesta situa l’AfD en l’11% entre els electors musulmans.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

21 anys i no estàs casada? No tens cosins?
-21 anys i no estàs casada?
-No tens cosins?
Desplaça cap amunt