Un centre salafista de Barcelona educa nenes segons els valors de l’islam del segle VII
Nenes i dones són educades per ser models de comportament islàmic. El centre pertany a una xarxa vinculada a la institució pakistanesa Dawat-e-Islami, activa a tot Europa.
En un local aparentment discret del barri del Paral·lel de Barcelona opera un centre que ofereix formació religiosa extraescolar només per a nenes i dones. El seu nom, “Faizan e Sahabiyat”, fa referència a les primeres seguidores femenines del profeta Mahoma. L’espai funciona fora del sistema educatiu català i no està sotmès a cap tipus d’inspecció oficial. Malgrat això, la seva activitat és regular, estructurada i té una clara vocació formativa.
L’ensenyament que s’hi imparteix no inclou matemàtiques, ciències ni llengües. El centre transmet conductes basades en la submissió femenina, la modestia extrema, l’obediència al marit i el rebuig a la cultura occidental. Les nenes hi aprenen a vestir-se amb roba que oculta completament el cos, a parlar en veu baixa, a evitar el contacte amb nois i a considerar la llar i la família com la seva única funció vital. La figura femenina és presentada com a pilar espiritual del sistema patriarcal islàmic.
Dawat-e-Islami és l’organització salafista que educa nenes a Barcelona
El centre del Paral·lel forma part de la xarxa internacional de Dawat-e-Islami, un moviment islàmic fundat el 1981 al Pakistan i avui present a 190 països. A Catalunya tenen sis mesquites: tres a Barcelona, una a Badalona, Amposta i Tortosa.
L’organització es defineix com a no política i dedicada a la propagació del Alcorà i la Sunna, però el seu discurs doctrinal i les seves pràctiques educatives s’inscriuen dins del corrent salafista. El salafisme és una interpretació rigorista de l’islam sunnita que promou un retorn a les pràctiques religioses i socials del segle VII, l’època del profeta Mahoma i els seus primers seguidors. Entre els valors centrals sobre la dona que l’organització salafista declara sense embuts a la seva web hi ha:
- Ha de cobrir tot el cos amb roba islàmica (hijab o niqab).
- No pot sortir de casa sense necessitat justificada, només per tasques domèstiques o suport al marit.
- No pot parlar amb homes que no siguin família directa (mahram) perquè pot derivar en “resultats desastrosos per a la societat”. Encara pitjor si els homes són infidels, ja que es considera una amenaça directa a la moral i a la fe de la dona musulmana.
- No pot treballar fora sense permís del marit.
- Ha de ser submisa, modesta, tímida, discreta i sempre guardant la dignitat i la castedat: si un home mira de forma accidental, la dona hauria de baixar la mirada immediatament i penedir-se.
- Es prohibeix tenir relacions socials mixtes, incloent converses, trucades, contactes a través de xarxes socials o qualsevol interacció no supervisada.
- No pot celebrar aniversaris ni participar en costums occidentals.
- Ha d’educar-se només en valors islàmics tradicionals evitant sistemes educatius basats en valors occidentals laics.
- Ha de mantindre el cor lliure d’enveja o rancúnia.
L’objectiu explícit de Dawat-e-Islami és formar “dones musulmanes amb coneixement religiós profund i caràcter exemplar”. La dona musulmana ha de seguir els models femenins tradicionals de l’islam primitiu com com Khadijah, ‘Aaishah i Fatima ja que son exemples de puresa, erudició, sacrifici i submissió al marc religió.
L’educació que reben les nenes en aquest centre pretén inculcar aquests valors des de la infantesa, amb una visió que exclou la igualtat de gènere, la llibertat personal o l’autonomia econòmica. Tot el sistema pedagògic està orientat a construir una identitat femenina subordinada, discreta i dedicada a la família i a la religió.
Extraescolar salafista sense control institucional
Tot i la seva influència ideològica i la seva presència constant, el centre no forma part del sistema educatiu reglamentat. Opera com una associació cultural o religiosa, fet que el manté fora dels mecanismes de supervisió de la Generalitat o de l’Ajuntament de Barcelona. Cap inspecció vetlla pels continguts que s’hi imparteixen ni pels mètodes pedagògics utilitzats.
L’activitat es concentra fora de l’horari escolar: a les tardes, durant els caps de setmana o en períodes especials com el Ramadà. Segons fonts comunitàries, algunes famílies hi porten les seves filles diverses vegades per setmana. El centre disposa de rètols, professorat femení assignat, espais segregats i materials propis. Tot està orientat a transmetre una forma de vida que exclou la integració amb la societat d’acollida.
I on son els nens i els homes?
En moltes interpretacions rigoristes de l’islam, la participació de les dones a les mesquites és limitada o directament desincentivada amb l’argument que tenen “el privilegi” de resar a casa i de no assumir els deures comunitaris que sí es reserven als homes. En aquests corrents, és l’home qui acostuma a rebre la formació religiosa i a transmetre-la al conjunt de la família.
Algunes corrents més sensibles a les reivindicacions de les dones han habilitat espais femenins dins les mesquites: a Catalunya sempre seon espais petits, separats, sense visibilitat i amb accessos propis, concebuts més com una concessió que no pas com un reconeixement de ple dret.
Dawat-e-Islami segueix una línia conservadora i no es caracteritza per impulsar la presència femenina en els espais religiosos. Per això, en les seves mesquites els homes i els nens són els que disposen d’espais per pregar, formar-se i participar en activitats comunitàries —com les processons en celebració del naixement del Profeta—, mentre que les dones romanen majoritàriament fora de la vida comunitària formal.
Homes i dones vestits segons la llei islàmica esperant els nens a la mesquita Dawat-e-Islami del Poblesec.
Dawat-e-Islami son els campions de la lluita contra la blasfèmia
Dawat-e-Islami és un dels moviments que més activament alimenten i exporten la idea que defensar l’honor del Profeta és una obligació absoluta. La seva predicació insisteix constantment que qualsevol crítica, comentari ambigu o gest percebut com a irreverent és un atac intolerable, i que el creient ha de reaccionar amb una determinació inflexible.
Aquesta retòrica, que en el context pakistanès ha contribuït a un clima d’histeria religiosa i a la normalització d’acusacions que poden destruir vides, és presentada aquí com un simple “amor al Profeta”. Però el missatge és el mateix: crear una comunitat moralment vigilant, hipersensible i disposada a considerar herètic i punible tot allò que pugui ser una ofensa a l’islam i al seu Profeta.
Tot i que Dawat-e-Islami proclama que rebutja la violència, el corrent teològic del qual forma part (el barelvisme) ja ha tingut conseqüències mortals a Europa: el 2016, a Glasgow, un devot barelví va assassinar el botiguer Asad Shah per una suposada “ofensa” al Profeta. El 2020, a París, l’autor de l’atemptat a Charlie Hebdo era seguidor del fundador de Dawat-e-Islami. Aquests casos no impliquen Dawat-e-Islami com a organització, però sí mostren fins on pot arribar la lògica extrema que impregna aquest univers doctrinal.
El contrast amb l’educació catalana: dues infàncies, dos mons
Mentre les nenes catalanes practiquen esport, aprenen idiomes o participen en activitats artístiques, unes altres són educades per ocupar un espai silenciós i subordinat dins de la família i la comunitat religiosa. A pocs metres de la vida urbana del Paral·lel, on es barregen teatre, oci i multiculturalitat, hi ha nenes que memoritzen textos antics i aprenen que el seu valor rau en l’obediència i la puresa.
Aquest contrast genera un xoc de valors evident: d’una banda, l’escola catalana promou la igualtat, la coeducació i la llibertat personal; de l’altra, centres com Faizan e Sahabiyat ensenyen que la dona no ha de tenir veu ni presència pública. Aquesta divergència de missatges pot afectar la cohesió social i posar en risc l’accés real de les nenes a drets fonamentals.
Precedents a Europa: alarmes activades
A França, el govern ha clausurat escoles islàmiques privades i associacions salafistes que transmetien missatges contraris als valors republicans i a la igualtat de gènere. Al Regne Unit, l’escàndol conegut com a “Trojan Horse” va revelar intents de controlar escoles públiques per promoure una agenda islàmica ultraconservadora. A Bèlgica i Holanda, Dawat-e-Islami ha estat monitoritzada per les autoritats a causa de les seves activitats educatives i comunitàries.
Aquests casos han fet saltar les alarmes sobre l’existència de xarxes d’ensenyament no oficial, sovint invisibles per als poders públics, que poden convertir-se en focus de radicalització o segregació estructural. El cas del centre del Paral·lel s’inscriu en aquest patró, malgrat que fins ara no hi ha hagut cap intervenció per part de les institucions catalanes. Els centres educatius “no reglats”, no entren dins l’àmbit de l’Inspecció Educativa. No es regula el seu currículum, les seves metodologies ni com gestionen el temps lectiu. Això crea un buit: són totalment externs al sistema regulador d’educació però desenvolupen activitats amb caràcter formatiu, moltes hores setmanals, i formació en valors i creences.
Avui, a Barcelona, nenes que viuen en un entorn occidental i democràtic són formades per assumir una vida de submissió, sense que cap autoritat educativa, social o judicial intervingui. La ciutat que es presenta com a capital de la llibertat i la diversitat conviu amb espais on la dona no té veu. És una realitat silenciosa, però no menor.
Més sobre Educació
Una assessora d’educació d’Itàlia renya els professors per tenir “mirada colonial”
Amenaça de bomba a una escola d’Alemanya per prohibir el mocador de musulmana
Professors musulmans rebutgen donar la mà a dones a les escoles de Viena
Alumnes musulmans expulsats de dues escoles dels EUA per ‘jugar a Hamas’
ERC creia el 2019 que l’islam a les escoles és contrari a la identitat catalana
Gairebé la meitat de les dones musulmanes a França porten vel per protegir-se dels homes
Lanzarote fa un curs de sacrifici halal per adaptar-se a les necessitats dels musulmans
Una lesbiana de l’esquerra francesa es retira perquè no rebria el suport dels musulmans
El PSC de Cornellà defensa el burka i el niqab a les instal·lacions municipals
Els musulmans de Melilla i el PP defensen el burka i el niqab
La Sílvia Orriols d’Austràlia es presenta al senat amb burka i vestit de colors
Un projecte polític islàmic a Itàlia busca “un milió de vots per a la sharia”
Els Germans Musulmans saquegen 100 milions d’euros del sistema educatiu de Suècia
Conductor d’autobús musulmà a Bèlgica atura el servei per resar
El 59% dels joves musulmans francesos vol la sharia i el 24% simpatitza amb els Germans Musulmans
Alemanya absol un acusat de comprar una nena de 12 anys com a esposa i esclava domèstica
Una assessora d’educació d’Itàlia renya els professors per tenir “mirada colonial”
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?