Junts, Comuns i ERC volen canviar el nom del barri de Navas de Tolosa perquè molesta els musulmans
Els promotors consideren contradictori que Barcelona doni suport a Gaza mentre manté el nom d’una batalla del 1212 en què els cristians van derrotar els musulmans.
Imatge il·lustrativa // IA
[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]
[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]
Junts, Barcelona en Comú i ERC van votar el 2025 a favor de canviar el nom del barri de Navas pel de Torrent de la Guineu, segons va informar Tot Barcelona. El PSC i el PP es van abstenir i Vox va ser l’únic partit que hi va votar en contra. Els promotors volen eliminar el nom perquè recorda una batalla decisiva de la Reconquesta en què els cristians van derrotar els musulmans. Fins i tot consideren contradictori que Barcelona doni suport a Gaza mentre manté aquesta denominació, segons expliquen en un manifest de l’associació veïnal creada per promoure el canvi de nom. La proposta està erosionant la convivència al barri i ha provocat la creació d’una associació per defensar el nom de Navas, tal com ha informat Betevé.
«L’odi a religions no ha de ser el nom d’un barri»
L’associació que promou el canvi de nom ha convertit la batalla de Navas de Tolosa en un problema de convivència religiosa. En el discurs que va presentar davant el Consell Plenari de Sant Andreu, el 5 de març de 2025, va afirmar que Barcelona, com a ciutat multicultural i d’acollida, no podia mantenir un barri dedicat a una batalla, «especialment una batalla de caràcter religiós». Els promotors van rematar l’argument amb una frase contundent: «L’odi d’una guerra i l’odi a religions no ha de ser el nom d’un barri».
La mateixa associació ha publicat un document per justificar el canvi en què descriu la victòria cristiana de 1212 com un combat amb «aires de croada». També qüestiona el relat històric de la Reconquesta i recorda que la batalla s’ha presentat tradicionalment com un gran triomf dels cristians.
«Navas és incompatible amb Gaza»
El discurs ha arribat a relacionar una batalla del segle XIII amb la guerra actual a Gaza. En un manifest reivindicatiu publicat el 2026, l’associació considera contradictori que Barcelona hagi creat el Districte Gaza per donar suport als palestins mentre conserva un barri dedicat a una «victòria contra els àrabs». El text acaba aquest argument amb una exclamació: «Quina contradicció!!». Els promotors equiparen així, en el seu raonament polític, la commemoració d’una batalla contra l’Imperi almohade amb la posició de Barcelona sobre el conflicte palestí.
L’associació ja havia utilitzat aquest mateix argument mesos abans. En el resum del Consell de Barri del 7 d’octubre de 2025, va tornar a denunciar que l’Ajuntament donés suport a la rehabilitació de Gaza mentre mantenia el nom d’una batalla religiosa contra els «infidels». Els promotors també van aprofitar aquella reunió per recordar que Navas és, segons ells, l’únic barri de Barcelona que conserva el nom en castellà.
Signatures, xocolatada i crisi de convivència
La campanya per canviar el nom del barri va incloure una recollida de signatures que es va tancar amb 947 adhesions presentades a l’Ajuntament, 247 més de les 700 necessàries per tramitar la iniciativa, segons va informar la mateixa associació veïnal. La mobilització va continuar el 18 d’abril de 2026 amb una xocolatada reivindicativa i parlaments del president de l’entitat, Carles Brown, i de diversos membres de la junta. Durant l’acte, Roser Olmo, de la Vocalia de Memòria Històrica, va acusar l’Ajuntament de contribuir a «enfrontar els veïns» amb la seva gestió del conflicte.
La proposta també va dividir el moviment veïnal. Després que l’associació promotora adoptés el nom de Torrent de la Guineu-Navas, un grup de residents va impulsar una nova entitat per defensar la denominació històrica. Un dels promotors, Christian Lyon, va denunciar a Betevé que el canvi s’havia decidit de manera «unilateral, no consensuada amb tot el veïnat» i va acusar l’antiga associació de funcionar com un «club privat». Les discrepàncies van arribar a la Comissió d’Empara de l’Ajuntament i van desembocar en un procés participatiu municipal. El novembre de 2026, Alfred Puig, membre de la junta favorable al canvi, encara reconeixia en declaracions a RAC1 que hi ha socis contraris a abandonar el nom de Navas.
Una ciutat plena d’ofenses a l’islam
El cas del nom del barri de Navas per recordar una batalla de cristians i musulmans no és un cas únic a Barcelona. La ciutat conserva noms de carrers dedicats a victòries militars cristianes que podrien ser objecte del mateix argument.
El cas més evident és el carrer de Lepant, que recorda la batalla naval de 1571, en què una coalició de potències cristianes va derrotar la flota de l’Imperi otomà. La batalla va tenir una dimensió religiosa explícita i la victòria es va celebrar a l’Europa catòlica com un triomf sobre el poder turc musulmà.
Però Barcelona també hi ha homenatges a personatges com Joan d’Àustria, que va ser el comandant de la flota cristiana vencedora a Lepant. Fins i tot Jaume I el Conqueridor podria ser objecte del mateix qüestionament. El monarca català va conquerir Mallorca el 1229, després de derrotar els musulmans que dominaven l’illa, i va prendre València el 1238, fins aleshores sota domini islàmic. Un altre exemple és Pelai, a qui Barcelona dedica un dels seus carrers més cèntrics. El primer rei d’Astúries és considerat l’iniciador de la Reconquesta després de la victòria sobre les tropes musulmanes a Covadonga, al segle VIII. Si s’apliqués el mateix criteri que els promotors del canvi de Navas, aquests homenatges també podrien ser qüestionats.
De moment, la campanya s’ha centrat en Navas de Tolosa, mentre Barcelona continua conservant carrers dedicats a altres batalles i protagonistes de les victòries cristianes sobre els musulmans. La proposta ja ha aconseguit el suport de Junts, Barcelona en Comú i ERC i ha dividit el moviment veïnal. La decisió definitiva sobre el canvi de nom quedarà en mans del govern municipal del pròxim mandat, després de les eleccions de maig de 2027.
Més Percepcions de
Més islam a Catalunya
La policia captura un musulmà seguidor d’Estat Islàmic a la seva cova del Raval
Un nou contracte de Barcelona imposa el menú halal als serveis socials
Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista
La Generalitat vol sales de pregària a les empreses perquè els musulmans puguin resar
ERC, PSC i Comuns s’oposen a combatre l’islam polític al Parlament Europeu
Lleida prohibeix el burca excepte si es porta per religió
La Generalitat fa un homenatge a Abu Bakr de Tortosa (al-Turtuxí) al-Turtuxí com a icona antiracista
La policia captura un musulmà seguidor d’Estat Islàmic a la seva cova del Raval
Una escola britànica posa el hijab a nens de sis anys durant una classe sobre l’islam
Alumnes d’una escola italiana han de fer de musulmans a classe de religió catòlica
Decapiten una figura de Jesucrist i fan grafits en àrab en un monument als soldats britànics morts
Uns adolescents interrompen una missa a Viena cridant «Allahu Akbar»
El nou govern independentista del Quebec està decidit a prohibir el hijab a l’escola primària
Diverses policies del Regne Unit adverteixen que celebrar Halloween pot molestar els musulmans
Un nou contracte de Barcelona imposa el menú halal als serveis socials
Els bisbes italians promouen l’Alcorà a les escoles com a «paraula revelada de Déu»
Àustria exclou una aspirant musulmana a policia que es negava a treballar amb homes
Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista
La llei d’Al·là ja té tribunal de la xaria a Itàlia

















