Lesbianes musulmanes, bandera palestina i un blanc penjat al cartell de l’Orgull Gay de Paris
El cartell de la marxa de l’Orgull Gay d’enguany ha encès una tempesta política i ha dividit la mateixa comunitat LGBT+.
La Marxa de l’Orgull de París, prevista per aquest juny de 2025, ha generat un terratrèmol polític abans de començar. El detonant ha estat el cartell de promoció, difós per l’organització Inter-LGBT. En el poster s’hi veu un home blanc aparentment penjat per una corbata, una dona amb vel islàmic, una altra amb un pin amb els colors de la bandera palestina, i altres figures amb trets que evoquen les minories sexuals, de gènere i racials.
El lema triat també ha contribuït a encendre els ànims: “Contra la internacional reaccionària, queers de tots els països, uniu-vos!”, una adaptació de la consigna marxista clàssica que deixa entreveure una voluntat de confrontació ideològica a escala global.
Humiliació a l’home blanc
Molts han interpretat el cartell com una escenificació de venjança o humiliació cap a l’home blanc heterosexual, que apareix al centre, desmaiat o mort, amb un tatuatge de creu cèltica al coll, símbol habitualment associat a grups ultres. L’efecte visual, però, ha generat interpretacions molt diferents. Per alguns, representa una incitació a l’odi i una caricatura perillosa de les relacions entre col·lectius.
Els organitzadors de la Marxa, l’Inter-LGBT, han dit que s’ha malentès el missatge. Segons ells, l’home penjat no representa cap “blanc”, sinó una al·legoria de la reacció internacional. També han aclarit que els colors del sac (vermell, blanc i verd) no són palestins, sinó els de països com Hongria o Bulgària, on les marxes estan prohibides.
Divisió dins la comunitat LGBT+
La polèmica pel cartell ha obert una esquerda cada cop més visible dins la pròpia comunitat LGBT+. El col·lectiu Beit Haverim, que representa persones jueves gais i lesbianes, ha estat dels primers a alçar la veu. Consideren que l’ús de símbols com el pin amb els colors de la bandera palestina és una forma d’instrumentalització política que pot generar tensió i hostilitat dins del moviment. En paraules seves, es tracta d’un “gest perillós que posa en risc la seguretat i la legitimitat de membres de la comunitat que no comparteixen aquesta agenda”.
Però no són els únics. Diverses figures del feminisme crític han expressat malestar per la presència d’una dona amb vel al cartell, símbol que interpreten com una banalització de l’opressió de gènere en nom del multiculturalisme. Per aquestes veus, l’aliança entre certes sectors LGBT+ i discursos islamistes o antisionistes és contradictòria i excloent per a dones, ateus, dissidents religiosos o persones LGBT+ que provenen de contextos musulmans i que han trencat amb aquesta religió.
A tot això s’hi suma una crítica creixent entre persones homosexuals més grans o amb un historial llarg de militància: alguns lamenten que la Marxa de l’Orgull ja no és una festa d’alliberament, sinó una marxa política cada cop més sectària. D’altres, en canvi, defensen precisament que el moviment ha de ser antifeixista, antiracista, anticolonial i pro-Palestina, tot en un mateix paquet.
Reaccions polítiques immediates
La resposta de la classe política francesa no s’ha fet esperar. Les primeres veus crítiques han vingut de la dreta institucional i de l’extrema dreta. Aquestes veus denuncien una deriva sectària i violenta d’una part del moviment LGBT+. Valérie Pécresse, presidenta de la regió d’Île-de-France, ha estat la més contundent: ha anunciat la retirada immediata del logotip regional del cartell i ha suspès la subvenció pública a l’organització Inter-LGBT. Ha declarat que “no es pot subvencionar un missatge que incita a l’odi i a la violència contra una part de la població”.
Des del Rassemblement National, Marine Le Pen ha parlat obertament de “racisme antiblanc”. A l’esquerra, la reacció ha estat més matisada: figures com Jean-Luc Mélenchon han defensat el cartell com una expressió legítima davant l’ofensiva reaccionària global.
En resum, el cartell no només ha dividit la societat civil, sinó que ha encès una batalla simbòlica dins el panorama polític francès. En plena campanya per les eleccions europees i amb la ultradreta guanyant terreny, el conflicte sobre la Marxa de l’Orgull s’ha convertit en un marcador ideològic: per a uns, un símbol de resistència; per a d’altres, una prova més de la fractura cultural que viu França.
Semblants
França posa en crida i cerca el líder dels Germans Musulmans a Europa, Tariq Ramadan
França prohibeix el llibre “Jo, la jove musulmana” per promoure la submissió de la dona i odi Occident
El líder dels Germans Musulmans a Europa exigeix que no el jutgin durant el Ramadà
França tanca una escola alcorànica clandestina camuflada en una botiga en desús
Alerta a França per l’”islam municipal” que es presenta a les eleccions de 2026
Consumidors a França reclamen el dret a saber si compren carn halal
Més Percepcions de
Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà
França posa en crida i cerca el líder dels Germans Musulmans a Europa, Tariq Ramadan
Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte
El Consell d’Eivissa retira la custòdia de nenes musulmanes per protegir-les de l’islam
Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam
El Mundial 2026 als Estats Units serà objectiu d’una campanya massiva de proselitisme islàmic
La policia de Nova York explica que posen llums de Ramadà per “educar” els no musulmans
Pep Guardiola renya els aficionats que xiulen durant la pausa pel Ramadà
La UAB s’agenolla a l’islam: sales d’oració, imam i càtering per Ramadà
Un restaurant de Londres “orgullós de no servir halal” ha de tancar per l’assetjament dels musulmans
Junts vota a favor del burka a Barcelona perquè “això s’ha de fer a Madrid”
L’ajuntament de Barcelona fa formació a sanitaris per adaptar l’atenció mèdica al Ramadà
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No puc, soc amic dels ayatol·làs
-Per això, només tu els pots explicar com rendir-se