L’islam a Albània desapareix, un cas únic a Europa
L’últim cens oficial confirma una davallada històrica de l’islam a Albània. Gairebé ningú no en practica els preceptes.
Imatge il·lustrativa
Generada per IA
[social-share align=»right» style=»button» mobile_app=»desktop»]
[social-share align=»center» style=»icon» mobile_app=»mobile»]
Segons el cens oficial albanès de 2023, només el 50,67% de la població s’identifica com a musulmana. Això suposa una caiguda notable respecte dades del 2011, que situaven la població musulmana entre el 70% i el 80% (Pew Research Center, 2012).
A més, les dades mostren un augment de la població que es declara sense afiliació religiosa o com a creients sense denominació específica. Segons el mateix cens de 2023, el 13,82% dels albanesos es consideren creients sense denominació, i un 3,55% s’identifiquen com a ateus . Tot i que Albània conserva una majoria relativa de ciutadans que s’identifiquen com a musulmans, la religió ja no estructura la vida quotidiana, especialment entre les noves generacions.
Segons el cens de 2023, només el 16,4% dels musulmans a Albània dejunen regularment durant el Ramadà, mentre que el 62,1% no ho fa en absolut. Pel que fa a l’assistència a llocs de culte, només el 21,7% dels albanesos musulmans afirmen anar a la mesquita almenys un cop al mes. Només el 6,8% dels enquestats poden ser considerats profundament seguidors de l’islam.
Aquesta situació i aquest descens de la pràctica de l’islam és únic a Europa. Mentre la majoria de països europeus veuen augmentar la població musulmana per migració i natalitat. Albània és l’excepció: la proporció de musulmans baixa i la pràctica religiosa gairebé desapareix.
El comunisme va esborrar una fe que ja era fluixa
Durant cinc segles de domini otomà, gran part de la població albanesa es va convertir a l’islam, sovint més per conveniència que per devoció. L’islam va arrelar, sí, però amb formes suaus i flexibles i amb una pràctica escassa entre les classes populars.
Quan el règim comunista va arribar al poder després de la Segona Guerra Mundial, va trobar una religió ja debilitada, informal i amb poca presència estructural. El pas següent va ser radical: el 1967, Enver Hoxha va declarar Albània primer estat ateu del món, va tancar mesquites i esglésies, i va perseguir activament qualsevol expressió religiosa.
Quan la religió va ser legalitzada de nou als anys noranta, la societat albanesa ja havia trencat la transmissió familiar de la fe. Les generacions joves van créixer sense pràctica ni referents espirituals. L’islam va quedar com una etiqueta cultural, no com una guia vital.
Un cas aïllat a Europa i al món musulmà
Avui, Albània és l’únic país del món amb passat musulmà majoritari que ha deixat de ser-ho sense trauma, guerra ni persecució. No hi ha hagut conflicte religiós, ni pressió externa. Simplement, la religió ha deixat de tenir pes a la vida de la majoria.
En un moment en què molts països europeus es preocupen pel creixement de l’islam, Albània mostra l’altra cara de la moneda: un país on l’islam marxa en silenci, i gairebé ningú el troba a faltar.
Reaccions polítiques immediates
La resposta de la classe política francesa no s’ha fet esperar. Les primeres veus crítiques han vingut de la dreta institucional i de l’extrema dreta. Aquestes veus denuncien una deriva sectària i violenta d’una part del moviment LGBT+. Valérie Pécresse, presidenta de la regió d’Île-de-France, ha estat la més contundent: ha anunciat la retirada immediata del logotip regional del cartell i ha suspès la subvenció pública a l’organització Inter-LGBT. Ha declarat que “no es pot subvencionar un missatge que incita a l’odi i a la violència contra una part de la població”.
Des del Rassemblement National, Marine Le Pen ha parlat obertament de “racisme antiblanc”. A l’esquerra, la reacció ha estat més matisada: figures com Jean-Luc Mélenchon han defensat el cartell com una expressió legítima davant l’ofensiva reaccionària global.
En resum, el cartell no només ha dividit la societat civil, sinó que ha encès una batalla simbòlica dins el panorama polític francès. En plena campanya per les eleccions europees i amb la ultradreta guanyant terreny, el conflicte sobre la Marxa de l’Orgull s’ha convertit en un marcador ideològic: per a uns, un símbol de resistència; per a d’altres, una prova més de la fractura cultural que viu França.
Junts, Comuns i ERC volen canviar el nom del barri de Navas perquè molesta els musulmans
La policia captura un musulmà seguidor d’Estat Islàmic a la seva cova del Raval
Una escola britànica posa el hijab a nens de sis anys durant una classe sobre l’islam
Alumnes d’una escola italiana han de fer de musulmans a classe de religió catòlica
Decapiten una figura de Jesucrist i fan grafits en àrab en un monument als soldats britànics morts
Uns adolescents interrompen una missa a Viena cridant «Allahu Akbar»
El nou govern independentista del Quebec està decidit a prohibir el hijab a l’escola primària
Diverses policies del Regne Unit adverteixen que celebrar Halloween pot molestar els musulmans
Un nou contracte de Barcelona imposa el menú halal als serveis socials
Els bisbes italians promouen l’Alcorà a les escoles com a «paraula revelada de Déu»
Àustria exclou una aspirant musulmana a policia que es negava a treballar amb homes
Cacen un musulmà a Tarragona i un altre a Vilafranca del Penedès per activitat gihadista
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?