Lesbianes musulmanes, bandera palestina i un blanc penjat al cartell de l’Orgull Gay de Paris
El cartell de la marxa de l’Orgull Gay d’enguany ha encès una tempesta política i ha dividit la mateixa comunitat LGBT+.
La Marxa de l’Orgull de París, prevista per aquest juny de 2025, ha generat un terratrèmol polític abans de començar. El detonant ha estat el cartell de promoció, difós per l’organització Inter-LGBT. En el poster s’hi veu un home blanc aparentment penjat per una corbata, una dona amb vel islàmic, una altra amb un pin amb els colors de la bandera palestina, i altres figures amb trets que evoquen les minories sexuals, de gènere i racials.
El lema triat també ha contribuït a encendre els ànims: “Contra la internacional reaccionària, queers de tots els països, uniu-vos!”, una adaptació de la consigna marxista clàssica que deixa entreveure una voluntat de confrontació ideològica a escala global.
Humiliació a l’home blanc
Molts han interpretat el cartell com una escenificació de venjança o humiliació cap a l’home blanc heterosexual, que apareix al centre, desmaiat o mort, amb un tatuatge de creu cèltica al coll, símbol habitualment associat a grups ultres. L’efecte visual, però, ha generat interpretacions molt diferents. Per alguns, representa una incitació a l’odi i una caricatura perillosa de les relacions entre col·lectius.
Els organitzadors de la Marxa, l’Inter-LGBT, han dit que s’ha malentès el missatge. Segons ells, l’home penjat no representa cap “blanc”, sinó una al·legoria de la reacció internacional. També han aclarit que els colors del sac (vermell, blanc i verd) no són palestins, sinó els de països com Hongria o Bulgària, on les marxes estan prohibides.
Divisió dins la comunitat LGBT+
La polèmica pel cartell ha obert una esquerda cada cop més visible dins la pròpia comunitat LGBT+. El col·lectiu Beit Haverim, que representa persones jueves gais i lesbianes, ha estat dels primers a alçar la veu. Consideren que l’ús de símbols com el pin amb els colors de la bandera palestina és una forma d’instrumentalització política que pot generar tensió i hostilitat dins del moviment. En paraules seves, es tracta d’un “gest perillós que posa en risc la seguretat i la legitimitat de membres de la comunitat que no comparteixen aquesta agenda”.
Però no són els únics. Diverses figures del feminisme crític han expressat malestar per la presència d’una dona amb vel al cartell, símbol que interpreten com una banalització de l’opressió de gènere en nom del multiculturalisme. Per aquestes veus, l’aliança entre certes sectors LGBT+ i discursos islamistes o antisionistes és contradictòria i excloent per a dones, ateus, dissidents religiosos o persones LGBT+ que provenen de contextos musulmans i que han trencat amb aquesta religió.
A tot això s’hi suma una crítica creixent entre persones homosexuals més grans o amb un historial llarg de militància: alguns lamenten que la Marxa de l’Orgull ja no és una festa d’alliberament, sinó una marxa política cada cop més sectària. D’altres, en canvi, defensen precisament que el moviment ha de ser antifeixista, antiracista, anticolonial i pro-Palestina, tot en un mateix paquet.
Reaccions polítiques immediates
La resposta de la classe política francesa no s’ha fet esperar. Les primeres veus crítiques han vingut de la dreta institucional i de l’extrema dreta. Aquestes veus denuncien una deriva sectària i violenta d’una part del moviment LGBT+. Valérie Pécresse, presidenta de la regió d’Île-de-France, ha estat la més contundent: ha anunciat la retirada immediata del logotip regional del cartell i ha suspès la subvenció pública a l’organització Inter-LGBT. Ha declarat que “no es pot subvencionar un missatge que incita a l’odi i a la violència contra una part de la població”.
Des del Rassemblement National, Marine Le Pen ha parlat obertament de “racisme antiblanc”. A l’esquerra, la reacció ha estat més matisada: figures com Jean-Luc Mélenchon han defensat el cartell com una expressió legítima davant l’ofensiva reaccionària global.
En resum, el cartell no només ha dividit la societat civil, sinó que ha encès una batalla simbòlica dins el panorama polític francès. En plena campanya per les eleccions europees i amb la ultradreta guanyant terreny, el conflicte sobre la Marxa de l’Orgull s’ha convertit en un marcador ideològic: per a uns, un símbol de resistència; per a d’altres, una prova més de la fractura cultural que viu França.
Semblants
Un restaurant halal de Lió practica la segregació de gènere amb una sala només per a dones
L’esquerra francesa afirma que el vel és “signe d’integració” i que el laïcisme “no s’aplica a la piscina”
L’islam es presenta a les eleccions d’Estrasburg amb propostes com horaris per dones a les piscines
Gairebé la meitat de les dones musulmanes a França porten vel per protegir-se dels homes
Un informe dels serveis secrets francesos alerta que els islamistes ordenen atacar cristians a Europa
Una lesbiana de l’esquerra francesa es retira perquè no rebria el suport dels musulmans
Més Percepcions de
Regidor de partit musulmà diu que el procés cap a un estat islàmic a Bèlgica “ja ha començat”
Diputada britànica d’esquerres denuncia amenaces de decapitació per ser rival d’un candidat musulmà
Els Emirats Àrabs Units deixen d’enviar estudiants al Regne Unit per por als Germans Musulmans
La Generalitat finança una entitat que va promoure el mapa de negocis jueus de Catalunya
Judici al Regne Unit per la reacció d’una musulmana a un entrepà de pernil
Aspirant a policia de Nova York demana no saludar la bandera perquè “només es sotmet a Al·là”
Els Reis d’Orient de Guissona no saluden el Nen Jesús per la inclusió dels musulmans
Nova York il·lumina de verd el One World Trade Center en homenatge a l’islam
Els Germans Musulmans aposten per la Universitat de Texas com a model per replicar a tot Occident
Un informe descriu com els Germans Musulmans accedeixen a diners públics amb un discurs d’esquerres
Acusen Securitas d’aplicar la llei xaria
Enuig a Suècia amb el jutge Mohamed Ali per no expulsar el violador d’una àvia de 100 anys
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
