L’ajuntament de Barcelona fa formació a sanitaris per adaptar l’atenció mèdica al Ramadà
La formació de la nutricionista islàmica Hadia Bakkali al CUAP de Sant Andreu inclou pautes per seguir el dejuni en persones amb patologies i embarassades, tot i implicar fins a 14 hores sense hidratació.
El Servei d’Interculturalitat de l’Ajuntament de Barcelona va organitzar dijous 19 de febrer una sessió formativa al CUAP Casernes de Sant Andreu sobre l’atenció sanitària a pacients que fan el Ramadà. L’activitat es va celebrar en aquest centre sanitari amb l’objectiu de donar eines als professionals sanitaris per garantir el compromís religiós dels seus pacients. La xerrada va anar a càrrec de la nutricionista islàmica Hadia Bakkali que treballa per fer compatible la ciència i la religió. Durant la sessió, va abordar com adaptar el dejuni de fins a 14 hores sense beure aigua en persones amb patologies, nens i embarassades.
El marc religiós i les exempcions doctrinals
La referència al dejuni en persones amb patologies adquireix rellevància si es té en compte que el mateix Alcorà estableix excepcions per motius de salut. El verset 2:184 indica que “qui estigui malalt o de viatge haurà de dejunar el mateix nombre d’altres dies”. I, afegeix, que “per als qui només poden dejunar amb gran dificultat, hi ha una compensació: alimentar una persona necessitada“. La jurisprudència islàmica tradicional ha afegit dispenses per a dones embarassades, en període de menstruació, lactància o qualsevol situació en què el dejuni pugui comportar perjudici físic. Aquest marc s’inscriu en un principi clàssic del dret islàmic segons el qual la religió no ha de causar dany al cos ni imposar una càrrega que posi en risc la salut del creient.
Hadia Bakkali, formada en nutrició científica a la Universitat de Barcelona, va mencionar de passada que existeixen exempcions religioses al dejuni per motius de salut sense referències a la claredat de l’Alcorà en aquest tema. Tanmateix, en la seva exposició va posar més èmfasi en com adaptar l’alimentació i els horaris que no pas en establir criteris clars per desaconsellar-lo de manera preventiva. En canvi, sí va subratllar que el trencament del dejuni s’ha de fer amb aigua i dàtils “perquè així ho feia ell” (el profeta Mahoma).
L’encaix del Ramadà al sistema de salut
La sessió va posar el focus en com adaptar el dejuni a diferents situacions mèdiques, incloent-hi casos de diabetis, resistència a la insulina o menopausa. L’enfocament no va ser si el pacient ha de cancel·lar el dejuni, sinó com ajustar l’alimentació, la hidratació i els horaris perquè pugui aguantar durant el mes del Ramadà.
Entre els aspectes abordats també es va destacar que la deshidratació és una de les principals dificultats del dejuni. Atès que durant el dia no es pot ingerir ni aigua ni aliments, la sessió va incloure recomanacions per concentrar la hidratació dels malalts en les hores nocturnes. L’enfocament no plantejava la interrupció del dejuni en cas de risc, sinó l’organització de la ingesta perquè la persona pogués sostenir-lo sense caure en el pecat.
Aquest tipus d’abordatge implica ajustos pràctics en la tasca assistencial. Ara, els professionals sanitaris han de tenir en compte els horaris del dejuni a l’hora de planificar pautes dietètiques, prescripcions farmacològiques o recomanacions d’hidratació. Això pot comportar modificar franges de presa de medicació, reorganitzar ingestes o adaptar indicacions clíniques habituals al calendari alimentari nocturn propi del Ramadà. Aquests elements que introdueixen variables addicionals en la gestió clínica ordinària i en l’organització del treball que queden en segon pla en favor de la gestió intercultural dels serveis públics.
Embaràs i Ramadà: zona mèdica delicada
A la sessió es va parlar d’embaràs en termes d’adaptació sense recordar el principi doctrinal d’exempció ni el risc metabòlic amb profunditat. Tanmateix, el dejuni prolongat pot comportar cetosi, variacions glucèmiques i canvis en la hidratació, factors que habitualment formen part del seguiment mèdic en dones gestants. L’adaptació del calendari alimentari en aquest context introdueix un element de complexitat clínica que requereix valoració individualitzada i seguiment específic.
Es dona el cas que fins i tot el Codi Penal del Marroc, que castiga la ruptura pública del dejuni sense causa justificada, remet explícitament a les excepcions admeses per la religió, entre elles la malaltia o l’embaràs. Malgrat això, en la formació de Bakkali no es va plantejar com a primera opció la possibilitat de recomanar la interrupció del dejuni ni per embaràs ni per qualsevol altre motiu de salut.
Pressió religiosa amb més pes que el criteri clínic
A la sessió reconeix que pot existir “pressió social, religiosa i familiar” perquè determinades persones dejunin “encara que no puguin”. En lloc de situar aquesta pressió com un factor de risc que cal contrarestar des de la pràctica sanitària, el discurs es concentra sobretot en estratègies d’ajust dietètic i organitzatiu. La qüestió deixa de ser si el pacient hauria de dejunar segons criteris de salut i com el sistema sanitari ho hauria d’abordar per protegir-lo.
D’aquesta manera, el focus clínic es desplaça de la prevenció del risc a la gestió de les conseqüències, assumint implícitament el marc social que impulsa la pràctica en lloc de qüestionar-lo des d’un criteri estrictament sanitari.
El Ramadà venut com una dieta de dejuni intermitent
La ponent presenta el Ramadà com si fos equivalent a una dieta de dejuni intermitent. La idea de fons és relacionar el dejuni intermitent estudiat per la biomèdica moderna per validar una pràctica religiosa. Per reforçar-ho, en la sessió s’utilitza vocabulari propi de protocols nutricionals —control d’energia, proteïna, composició dels àpats— per explicar el dejuni religiós. Al mateix material reconeix que durant el Ramadà no només es restringeix el menjar sinó també l’aigua durant les hores de llum, i que això implica un esforç físic i mental al qual el cos no està acostumat.
Aquesta diferència és fonamental: en la literatura científica, el dejuni intermitent no permet la deshidratació i sovint es dissenya perquè coincideixi amb les hores de son. Això no té res a veure amb el dejuni diürn del Ramadà que combina restricció calòrica amb restricció hídrica, cosa que altera el metabolisme i la regulació fisiològica de manera distinta.
Ciència amb més religió que ciència
La sessió dedica una part rellevant de l’exposició a explicar el significat espiritual del Ramadà, les seves normes religioses i la manera tradicional de trencar el dejuni segons la pràctica del profeta. Paral·lelament, quan aborda els efectes fisiològics o clínics, el mateix material assenyala que l’evidència científica disponible és limitada, sovint observacional i encara en desenvolupament.
Així, mentre els elements doctrinals es presenten com a marc estable i definit, els fonaments mèdics apareixen descrits com a provisionals o no concloents. El resultat és una formació on la part normativa religiosa es mostra com a punt de partida, i la part científica com un camp que la pròpia exposició reconeix que encara no disposa de conclusions sòlides.
Més Ramadà
Els musulmans d’Itàlia aprofiten l’1 de maig per exigir dies festius al calendari laboral
Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà
Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte
Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam
La policia de Nova York explica que posen llums de Ramadà per “educar” els no musulmans
Pep Guardiola renya els aficionats que xiulen durant la pausa pel Ramadà
Uns pares musulmans porten l’escola a la justícia alemanya perquè la seva filla no vagi d’excursió
Arriba la logística halal: camions i magatzems separats per al menjar dels musulmans
El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona
Sevilla tindrà una mesquita de 10 milions d’euros amb sanitat per als musulmans
L’islamisme britànic ja parla d’entrenar els musulmans en arts marcials a les mesquites
Kazakhstan ja ha multat més de 1.600 dones per portar burca o niqab
Els musulmans porten una eurodiputada italiana als tribunals per gravar una dona amb burca al carrer
Un professor belga convertit de l’islam al catolicisme denuncia amenaces dels seus alumnes musulmans
El Kazakhstan vol acabar amb els imams de TikTok
França prohibeix definitivament el burkini a les piscines municipals
Apareixen cartells amb el missatge “violeu les cristianes” a Itàlia
Musulmans expulsen noies en biquini d’un parc de Venècia perquè se senten “provocats”
L’esquerra de Dinamarca vol prohibir la crida a l’oració “perquè això no és Islamabad”
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?