Qui és Najia Lotfi? De netejar escales a banquera halal
De diputada d’un partit religiós al Marroc a figura influent en l’esquerra laica catalana. Najia Lotfi és defensora del burka i promotora d’un projecte econòmic religiós amb suport públic.
Najia Lofti va néixer a Guercif (Marroc) i es va formar acadèmicament a la Universidad Mohamed I, on va obtenir una llicenciatura en Economia Internacional entre 1992 i 1996. Entre 1997 i 2002, afirma haver fundat i dirigit al Marroc una acadèmia privada d’informàtica i gestió econòmica (ESSTI), on exercia com a directora i professora de comptabilitat i tecnologies de la informació. Després del tancament de l’acadèmia, explica que va intentar continuar la seva carrera acadèmica, però que va topar amb dificultats institucionals per accedir a estudis de doctorat.
És en aquest context que situa la seva decisió de marxar a Europa l’any 2002, primer a França i posteriorment a Catalunya, no com una migració per necessitat immediata. Explica que va sortir del Marroc com una aposta personal per reorientar la seva trajectòria acadèmica i professional fora del Marroc i per deixar emprempta com a musulmana a Occident.
Primers anys a Catalunya: precarietat i perseverança religiosa.
Un cop a Catalunya, Lofti afirma que el seu objectiu principal era reprendre una carrera acadèmica que, segons ella, havia quedat bloquejada al Marroc. A Barcelona s’inscriu a la Universitat de Barcelona, on cursa entre 2005 i 2008 un Diploma d’Estudis Avançats (DEA) en economia. Al seu perfil professional, aquest itinerari apareix formulat com a “Diploma of Advanced Studies in Economics, Islamic Economics and Finance”, una denominació que no correspon a cap títol oficial ni programa específic existent a la UB. Aquest detall és rellevant perquè mostra com, ja en aquesta etapa, el relat acadèmic es construeix amb una terminologia que tendeix a reforçar simbòlicament l’especialització, més enllà del marc institucional real.
En aquesta època, Lofti explica que va viure en situació administrativa irregular durant els primers anys a Catalunya, cosa que la va obligar a acceptar feines precàries, especialment en el sector de la neteja, per poder subsistir i pagar la universitat. En aquest context, el vel islàmic esdevé un element central del seu relat: afirma que companyes i persones del seu entorn li suggerien que se’l tragués per facilitar l’accés a la feina, proposta que rebutjava de manera sistemàtica. Aquesta decisió, que segons ella li va tancar oportunitats laborals, no és interpretada com una discriminació estructural ni com un conflicte amb el mercat de treball, sinó com una prova enviada per Al·là. La precarietat, la irregularitat i la renúncia a ingressos són presentades com exàmens espirituals assumits conscientment, consolidant un discurs on la fidelitat religiosa preval sobre qualsevol estratègia d’adaptació al context social i laboral europeu.
Treball a l’associació Ibn Battuta: de la marginalitat a la interlocució institucional
Entre 2007 i 2012, Najia Lofti treballa a l’Associació Ibn Battuta, una entitat central del teixit associatiu migrant a Barcelona i molt ben connectada amb el poder del Marroc. En el seu relat, aquesta etapa marca el pas de la precarietat individual a la inserció en una estructura organitzada amb accés a programes públics i capacitat d’interlocució institucional. Ibn Battuta li proporciona estabilitat laboral, visibilitat i un primer reconeixement dins del circuit associatiu subvencionat.
Lofti presenta aquest període com la base del seu aprenentatge associatiu: gestió de projectes, relació amb administracions i domini del sistema de subvencions. Quan el 2012 l’entitat veu reduït el finançament públic l’acomiaden però explica que no ho viu com un fracàs, sinó com una oportunitat per fer el salt cap a projectes propis. Aquest capital acumulat li permet moure’s posteriorment en espais com SAFI, una plataforma amb incidència en les polítiques antidiscriminació durant els anys de govern municipal de Ada Colau.
Amb 3.000 € i Ada Colau funda un banc islàmic a Barcelona
L’any 2015, Najia Lofti impulsa la creació de CoopHalal amb un capital inicial de 3.000 euros, aportats per sis socis —espanyols i marroquins— que hi contribueixen amb 500 euros cadascun. Tot i no ser formalment un banc, el projecte es presenta públicament com una forma de “banca islàmica” operant a Barcelona, cosa que li atorga una forta càrrega simbòlica i mediàtica. Lofti vincula l’origen de la iniciativa a la seva etapa acadèmica i la presenta com una resposta a necessitats específiques de la comunitat musulmana, però el salt decisiu és la seva conversió en projecte propi estable després de la sortida del món associatiu subvencionat.
La banquera islàmica i Ada Colau
Els informes en què participa Lofti proposen mesures concretes que desplacen el principi de neutralitat: recomanen habilitar oratoris en centres de treball i equipaments públics, facilitar temps específic dins l’horari laboral perquè els treballadors musulmans resin, i interpretar com a discriminació —és a dir, islamofòbia— no adaptar espais, horaris o dinàmiques internes a la pràctica religiosa. Aquest enfocament converteix l’acomodació religiosa en obligació institucional i redefineix el conflicte: no oferir facilitats per al culte ja no és neutralitat, sinó vulneració de drets.
Aquest període consolida Lofti com a figura referencial dins la constel·lació d’entitats promogudes durant l’etapa Colau, combinant activisme antiracista, gestió de projectes subvencionats i inserció estable en les polítiques públiques de diversitat. Paral·lelament, els seus projectes religiosos reben finançament públic sostingut de diferents administracions. En conjunt, CoopHalal obté 27.275 €, l’Institut 25.700 € i SAFI 145.978 €, provinents de línies municipals i autonòmiques. El resultat és una doble legitimitat: Lofti guanya centralitat institucional mentre les seves propostes confessionals es tradueixen en recomanacions polítiques, presentades com a lluita contra la discriminació.
Najia Lotfi en un acte a l’ajuntament de Barcelona
Conservadora al Marroc, progressista a Barcelona
Paral·lelament a l’inici de CoopHalal i la relació amb Colau, aquell mateix any 2015, Lofti fa el pas decisiu cap a la política institucional marroquina entrant al Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD), aleshores partit de govern al Marroc. El PJD és un partit d’islamisme institucional, sovint descrit per la literatura política com a proper ideològicament a l’òrbita dels Germans Musulmans. Defensa la centralitat de la religió com a fonament de l’ordre social i jurídic. Lofti s’hi integra plenament i és escollida diputada per a la legislatura 2016–2021, consolidant una projecció política que va molt més enllà del seu paper previ en l’associacionisme català.
Najia Lotfi al parlament del Marroc
El contrast entre els dos espais és especialment revelador. Al Marroc, Lofti es posiciona com una veu clarament conservadora, especialment en matèria de família, herència i dret civil, oposant-se a reformes que busquen ampliar drets de les dones o introduir criteris d’igualtat jurídica. Defensa que aquests àmbits han de regir-se estrictament per la xaria, fins i tot quan això comporta conseqüències socials severes, com la pèrdua de l’habitatge familiar per part de dones divorciades. A Barcelona, en canvi, continua operant dins d’entorns progressistes, vinculats a polítiques antidiscriminació i a la lluita contra la islamofòbia, on no és percebuda com una figura ultraconservadora sinó com una interlocutora legítima. Aquesta doble posició —conservadora al Marroc i normalitzada en l’espai progressista barceloní— constitueix una de les tensions centrals de la seva trajectòria pública.
De citar a Hitler a l’aprofitament dels morts durant la COVID
Durant la seva etapa com a diputada (2016–2021), Najia Lofti manté un perfil polític relativament baix dins del Parlament marroquí. És l’any 2019 quan el seu nom adquireix una visibilitat sobtada a escala nacional arran d’una polèmica d’alt impacte mediàtic relacionat amb una cita de Hitler. Lofti hauria publicat a Facebook una imatge d’Adolf Hitler amb una cita atribuïda: “Si no trobes gent que t’odiï, sàpigues que ets un fracassat”. Les informacions descriuen una forta indignació pública i afirmen que associacions catalanes haurien presentat una denúncia davant la Fiscalia de Delictes d’Odi. Tot i l’abast mediàtic del cas, no s’ha localitzat cap captura verificable de la publicació ni cap confirmació institucional pública de la denúncia, fet que situa la polèmica en l’esfera periodística però amb buits probatoris rellevants.
La segona polèmica emergeix durant la pandèmia de la COVID-19, quan Lofti, ja diputada al Marroc i promotora de CoopHalal a Barcelona, és criticada al Marroc per la promoció de serveis vinculats a enterraments islàmics adreçats a migrants en un moment d’emergència sanitària i elevada mortalitat. Diverses veus assenyalen que aquestes funcions ja eren assumides per administracions públiques espanyoles i consolats, i interpreten la iniciativa com una instrumentalització econòmica d’una situació de vulnerabilitat extrema. Ambdues polèmiques, tot i ser diferents, posen en relleu una constant de la seva trajectòria: la combinació de discurs religiós, activitat econòmica i projecció política, amb un alt cost reputacional tant al Marroc com a Catalunya.
Inspiradora subvencionada de Colau en la lluita contra la islamofòbia
L’arribada de Ada Colau a l’alcaldia el maig de 2015 va suposar situar la lluita contra la islamofòbia com a prioritat política. En aquest context, el 2016 Najia Lofti s’incorpora a Stop Als Fenòmens Islamòfobs (SAFI), una entitat alineada amb l’estratègia progressista de l’Ajuntament: visibilització del racisme antimusulmà, producció d’informes, formació d’agents públics i incidència institucional.
Aquest període consolida Najia Lofti com una figura referencial dins la constel·lació d’entitats promogudes durant l’etapa Colau, combinant activisme antiracista, gestió de projectes subvencionats i inserció en les polítiques públiques de convivència i diversitat impulsades des del govern municipal. Lofti participa activament en aquest ecosistema cívic-institucional i, amés, els seus dos projectes religiosos reben finançament públic sostingut, tant de l’Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat de Catalunya. En conjunt, CoopHalal obté 27.275 €, l’Institut 25.700 €, i SAFI 145.978 €, provinents de diferents línies de subvenció municipals i autonòmiques.
Portada d’un dels informes de SAFI on hi participava Lotfi
Islamofobia és tot allò que no encaixi amb la visió religiosa de Lofti
En els informes i plans en què participa Najia Lofti, el concepte d’islamofòbia s’estira fins a convertir-se en una categoria que absorbeix qualsevol límit, desacord o fricció amb la pràctica religiosa musulmana. No només s’hi inclouen agressions o insults, sinó també decisions ordinàries de funcionament institucional: la manca d’oratoris a la feina, la no adaptació d’horaris al ramadà, la inexistència de menús halal o la resistència veïnal a l’obertura de centres de culte. Aquest marc no es limita a descriure una realitat, sinó que prescriu accions concretes: formacions obligatòries a personal públic, protocols de detecció de “conductes islamòfobes” i l’assumpció que la neutralitat de l’administració és, en si mateixa, una forma de discriminació que cal corregir activament.
La conseqüència més visible d’aquest enfocament és una obsessió pel cos de la dona musulmana, convertit en camp de batalla ideològic. Els informes requalifiquen com a islamofòbia qualsevol mirada crítica sobre el vel: que un docent es pregunti si una menor el porta per pressió familiar, que un centre educatiu intenti regular la vestimenta o que un debat feminista interpreti el hijab com a símbol de desigualtat. El conflicte pedagògic, la discrepància feminista o el simple dubte es transformen així en violència simbòlica, i la dona musulmana queda fixada simultàniament com a víctima absoluta i com a símbol intocable. En aquest esquema, discrepar és discriminar i discutir pràctiques religioses esdevé, automàticament, un acte d’odi
El salt mediàtic de Lofti: “les afganeses van amb burka perquè volen“
El 2025, Najia Lofti protagonitza un nou salt mediàtic arran de la seva intervenció al programa Cafè d’idees de TVE2, convidada a debatre sobre el vel islàmic en un moment en què la qüestió s’ha convertit en un dels grans conflictes culturals de les democràcies europees. Lluny d’aportar un debat crític o matisat, Lofti defensa a la televisió pública que el burka és “més cultural que religiós” i que “les dones van així perquè volen”, reduint la imposició del vel integral a una simple qüestió d’interpretacions individuals.
L’afirmació és rebuda com un blanqueig explícit d’una pràctica associada arreu del món a la coerció, la violència i la negació sistemàtica dels drets de les dones, i consolida la seva imatge com a portaveu d’un discurs que presenta com a elecció allò que és una obligació imposada amb càstigs físics, penals i fins i tot mortals.
Influència directa de Lofti sobre la joventut musulmana catalana
Najia Lofti exerceix una influència directa i continuada sobre sectors de la joventut musulmana a Catalunya mitjançant xerrades, congressos i espais formatius de caràcter confessional. En actes com el Congrés Islàmic Català de la UCIDCAT i en trobades adreçades específicament a joves, Lofti defensa la necessitat de construir una identitat musulmana integral que no es limiti a la pràctica religiosa privada, sinó que abraci l’economia, l’educació i la vida quotidiana. El seu discurs interpel·la el jovent a mantenir una coherència plena entre fe i vida material, presentant les finances islàmiques i l’organització comunitària pròpia com a eines centrals per preservar aquesta identitat en el context català. El missatge és clar: la integració entesa com a assimilació és una amenaça, mentre que la identitat diferenciada es presenta com una forma de resistència legítima, i les finances islàmiques son part d’aquesta idea.
Xerrada de Lotfi a la UAB
Aquesta influència s’exerceix també en l’àmbit universitari. Lofti ha participat en xerrades adreçades a estudiants musulmans a la Universitat Autònoma de Barcelona, organitzades pel col·lectiu UMMUAB, on exposa els fonaments de les finances islàmiques com a alternativa al sistema econòmic occidental. En aquests espais, l’economia no apareix com un camp neutral, sinó com un instrument de disciplina identitària, destinat a crear circuits propis i a reduir la dependència del jovent respecte a les estructures financeres i socials de l’entorn europeu.
Aquesta tasca d’influència es reforça amb la legitimació familiar que ella mateixa invoca. En diverses intervencions, Lofti afirma que aplica aquest model a l’educació dels seus fills, als quals defineix explícitament com a marroquins, musulmans i àrabs, i posa aquest resultat com a prova d’una criança “ben feta”. Quan afirma que, “en veure una segona generació “arrelada a la identitat marroquina i a l’islam és perquè els pares ho han fet bé”, transforma l’experiència familiar en criteri normatiu. D’aquesta manera, la seva influència sobre el jovent no es limita a la formació externa, sinó que es construeix com un continuum entre família, comunitat i espai públic, on l’èxit educatiu es mesura per la fidelitat identitària i religiosa transmesa de pares a fills.
Lotfi passeja el projecte religiós per espais d’esquerres i ajuntaments progressites
Que Najia Lofti formés part del partit més religiós i ideològicament radical del Marroc no és cap problema als ambients d’esquerres i feministes de Catalunya. A Catalunya el seu projecte es presenta desproveït d’aquesta genealogia ideològica i és acollit com una proposta d’“economia ètica”, sense que les institucions ni els espais d’esquerres n’examinin el contingut confessional.
Conferència de Lotfi a un local de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
Això vol dir que,a la pràctica, ajuntaments i equipaments públics li cedeixen espais amb absoluta normalitat perquè hi faci xerrades i conferències. Lofti ha intervingut en casals cooperatius d’esquerra —com La Tafanera de Terrassa — i en centres culturals municipals de L’Hospitalet de Llobregat, Viladecans o Canovelles. En tots aquests contextos, el seu projecte religiós no genera cap incomoditat: s’integra sense fricció en l’agenda de l’esquerra social i municipal. Ningú veu cap problema en la defensa d’una economia sotmesa a criteris teològics i a comitès religiosos.
El punt més problemàtic és que Lofti no només divulga finances islàmiques: les ven. Les conferències que imparteix en espais públics funcionen com a plataformes de promoció del seu propi negoci, CoopHalal, del qual és dirigent i cara visible. Sota el relat de la formació i l’“alternativa ètica”, es produeix una confusió interessada entre divulgació, activisme i activitat mercantil, amb recursos i prestigi aportats per institucions públiques. El resultat és un blanqueig institucional: un projecte religiós i confessional fa negoci mentre recorre espais d’esquerres i ajuntaments amb l’aval implícit de la diversitat i l’economia social.
Lotfi amb Ramon Espadaler, Conseller de Justícia
El negoci de Naji Lofti és vendre hipotèques que no ofenguin Al·là
El negoci de Najia Lofti no consisteix en redirigir els diners dels musulmans cap a un circuit econòmic religiós propi, separat del sistema bancari convencional. L’objectiu és explícit: evitar que l’estalvi musulmà entri en el que presenta com un sistema “impur” i fer-lo circular dins d’un ecosistema religiós. La hipoteca “sense interessos” és una manera d’assegurar que decisions vitals passin a ser un acte de fidelitat religiosa.
Per aconseguir-ho, Lofti utilitza un doble discurs calculat segons el públic. Davant institucions, espais d’esquerres i mitjans generalistes parla d’“economia ètica”, “finances solidàries” i “alternatives al capitalisme”, evitant qualsevol referència explícita a la xaria. En canvi, quan s’adreça a públic musulmà el missatge canvia: la banca convencional és pecaminosa, les regles occidentals són moralment corruptes i sotmetre-s’hi és “ofendre Al·là”. Aquest menyspreu de fons per les normes civils i financeres occidentals és el veritable fil conductor del projecte. L’ètica no és universal ni compartida: és confessional, i serveix per justificar la retirada de diners, lleialtats i decisions vitals cap a un sistema tancat, legitimat religiosament i blindat davant el control extern (veure més sobre l’hipoteca halal).
Najia Lotfi venent hipoteques a la Diputació de Barcelona
Collboni ha ficat el banc islàmic de Lofti al circuit de l’economia social i solidària
Amb l’arribada de Jaume Collboni a l’alcaldia, el projecte religiós i financer de Najia Lofti no només no queda arraconat, sinó que fa un salt qualitatiu endavant. El gener de 2025, CoopHalal és incorporada formalment a l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària de Barcelona 2030, el marc institucional que agrupa i impulsa els projectes considerats “ètics”, “inclusius” i “centrats en les persones”. Aquesta entrada situa un projecte basat explícitament en la xaria al mateix nivell que cooperatives laiques i bancs ètics tradicionals, dotant-lo de legitimitat pública, visibilitat, accés a xarxes institucionals i la possibilitat d’operar amb les administracions.
Najia Lotfi recollint un premi del món del cooperativisme.
El pas és especialment rellevant perquè consolida allò que durant l’etapa d’Ada Colau s’havia fet principalment via subvencions puntuals. Ara, el projecte de Lofti passa a integrar-se estructuralment dins l’ecosistema municipal, amb possibilitats reals d’accedir a promoció, suport tècnic, col·laboracions i fins i tot contractació pública. En la pràctica, l’Ajuntament de Barcelona assumeix com a economia social un negoci privat de base confessional, que utilitza una moral religiosa per regular l’activitat econòmica i canalitzar els diners cap a un circuit propi. El resultat no és només simbòlic: és la normalització institucional d’una economia paral·lela on el criteri últim sobre què és “ètic” l’estableix una interpretació teològica.
L’èxit de la llei islàmica en el món de l’esquerra laica i cooperativista
Per exemple, en la darrera edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, celebrada a l’Estació del Nord de Barcelona, va intervenir en una xerrada sobre emprenedoria migrant presentada com una història de superació personal. En aquest espai, Lofti va compartir escenari amb dones que han viscut la precarietat en primera persona, tot i que la seva trajectòria —exdiputada d’un partit islamista del Marroc i dirigent d’un projecte financer milionari— la situa en un lloc social i econòmic radicalment diferent.
L’ex diputada presentada al costat d’immiigrants que han prosperat
Aquesta presència no és anecdòtica, sinó representativa del seu encaix dins l’ecosistema cooperatiu. En els mateixos circuits, Lofti ha estat convidada a actes del sector financer ètic i ha pujat a l’escenari dels Premis CoopCat per recollir i compartir reconeixements vinculats a projectes finançats per CoopHalal, com la cooperativa d’habitatge Somtribu. En tots aquests contextos, el fet que el seu projecte operi sota criteris de llei islàmica i estigui sotmès a un comitè religiós no només no genera debat, sinó que és absorbit sense conflicte sota el paraigua de l’“economia ètica”. El resultat és la normalització d’un projecte confessional dins espais que es defineixen com a laics, transgressors i emancipadors.
L’èxit de la llei islàmica en el món de l’esquerra laica i cooperativista
L’última polèmica en la trajectòria de Najia Lofti és la seva incorporació com a docent en un postgrau vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es tracta del Postgrau en Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius, un títol propi coordinat per la cooperativa La Ciutat Invisible i finançat amb diners públics de la Generalitat de Catalunya. En aquest marc, Lofti apareix com a experta convidada per impartir continguts sobre finances islàmiques, integrant així un projecte econòmic confessional dins un espai universitari associat a l’economia social.
La controvèrsia s’accentua pel relat acadèmic inconsistent amb què Lofti es presenta. En diferents espais públics i materials de difusió s’autodefineix com a doctora, però les referències al seu doctorat varien segons el context: en alguns casos l’atribueix a la Universidad Rey Juan Carlos, en d’altres a la Universidad Carlos III de Madrid. Tot i això, no consta cap tesi doctoral localitzable ni registrada en repositoris acadèmics públics ni bases de dades universitàries. Malgrat aquesta absència de verificació, Lofti és presentada i acceptada com a docent en una formació universitària amb aval institucional, sense que aquesta contradicció sembli generar cap filtre o debat intern.
La seva presència al postgrau no és neutral: Lofti no hi acudeix com a investigadora independent, sinó com a presidenta de CoopHalal, l’entitat que comercialitza les finances islàmiques que ella mateixa defensa. Això introdueix una confusió evident entre docència, legitimitat acadèmica i promoció d’un negoci religiós, ara sota el paraigua universitari.
De cooperativa modesta a beneficis del 6%
El relat de Najia Lofti comença amb una cooperativa petita, gairebé simbòlica, però les dades del mateix Grup CoopHalal expliquen una altra història. Segons la seva memòria econòmica del primer semestre de 2025, el projecte ha experimentat un creixement exponencial en capital social, volum de finançament i nombre de socis. El capital social passa de xifres testimonials els primers anys a superar els 13 milions d’euros el 2025, amb un salt especialment accentuat a partir de 2022. En paral·lel, el capital finançat acumulat s’acosta als 10 milions d’euros, amb operacions concentrades principalment en habitatge i llicències de taxi, dos sectors clau per captar estalvi de famílies musulmanes treballadores i de classe mitjana
Aquest creixement no es produeix en un marge neutre, sinó dins d’un esquema que genera rendiment. La pròpia documentació interna mostra una tasa de beneficis creixent, que passa del voltant de l’1,7%–2,3% entre 2018 i 2020 fins a arribar al 6% el 2024, una xifra difícilment compatible amb el relat de simple cooperativa solidària.
Aquestes xifres tanquen el cercle del personatge. Najia Lofti no és només una activista, ni només una exdiputada islamista, ni només una divulgadora d’economia alternativa. És la dirigent d’un projecte financer religiós que mou milions d’euros, que creix gràcies a la captació sistemàtica de fidels i que ha aconseguit inserir-se sense fricció dins les institucions públiques, el cooperativisme i l’esquerra laica catalana. El pas final no és anecdòtic: amb dades a la mà, el que es presenta com a “economia ètica” és ja un negoci religiós consolidat, amb rendibilitat, expansió territorial i una clara voluntat d’esdevenir un circuit econòmic propi, paral·lel i ideològicament blindat.
Notícies de Germans Musulmans
El líder dels Germans Musulmans a Europa exigeix que no el jutgin durant el Ramadà
Alerta a França per l’”islam municipal” que es presenta a les eleccions de 2026
Un equip de futbol de França controlat pels Germans Musulmans imposa oracions, normes religioses i exclou les dones
Tariq Ramadan (Germans Musulmans) va participar en la definició d’islamofòbia de l’Ajuntament de Barcelona per silenciar la crítica a l’islam
Una entitat vinculada als Germans Musulmans fa una enquesta per demostrar que les universitats catalanes no son espais segurs pels musulmans
Els Emirats Àrabs Units deixen d’enviar estudiants al Regne Unit per por als Germans Musulmans
Els Germans Musulmans aposten per la Universitat de Texas com a model per replicar a tot Occident
Un informe descriu com els Germans Musulmans accedeixen a diners públics amb un discurs d’esquerres
La UE finança informes que acusen Catalunya d’islamofòbia amb autors vinculats als Germans Musulmans
L’Ajuntament de Barcelona publica una guia perquè les escoles s’adaptin al Ramadà
Expedient per racisme a un nen britànic per no voler celebrar el Ramadà a l’escola pública
El líder dels Germans Musulmans a Europa exigeix que no el jutgin durant el Ramadà
Un líder juvenil musulmà de Nova York crida al martiri contra el govern dels EUA
França tanca una escola alcorànica clandestina camuflada en una botiga en desús
Musulmans protesten pel “No Hijab Day” de Leicester que proposa “posar el hijab a un home”
Un líder musulmà a Itàlia exigeix a un comerç que retiri la figura d’un porc
El Regne Unit atura 19 atemptats islamistes imminents en cinc anys i vigila 600 musulmans
De terrorista al Iemen a candidat municipal al Regne Unit multicultural
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
