Barcelona promou el banc islàmic de Najia Lofti com a economia social, solidària i ètica
Un banc que ofereix serveis financers basats en la sharia forma part del món de les cooperatives de la ciutat. Tindrà accés a promoció, suport, subvencions i contractació pública.
L’Estratègia de l’Economia Social i Solidària de Barcelona 2030 (#ESSBCN2030) és un full de ruta acordat entre l’Ajuntament i entitats del sector de l’economia social. L’objectiu és donar suport a “models econòmics alternatius, sostenibles, inclusius i centrats en les persones“.
La idea és fer de Barcelona un espai on l’economia social tingui major pes institucional. El document del pla enumera vuit línies estratègiques i reconeix explícitament la necessitat de promoure els canals de finançament ètic i cooperatiu.
Entre els eixos econòmics principals, el pla municipal vol impulsar la contractació pública responsable i la creació de nous instruments financers per a empreses socials i per a la població en general. En paraules dels seus promotors, l’objectiu és “posar les persones al centre i el capitalisme en mode avió”.
Finances islàmiques com a economia ètica i solidària
Dins l’objectiu de crear instruments financers alternatius s’hi ha inclòs la banca religiosa islàmica amb l’entrada del banc CoopHalal al costat de banques ètiques tradicionals com Coop57, Fiare Banca Ètica, Oikocredit.
L’entitat CoopHalal promou serveis financers halal compatibles amb la sharia sota l’aparença de cooperativa. El resultat és que un projecte nascut amb vocació religiosa i fonamentat en els principis de la sharia s’incorpora a un programa públic. Ser-hi dona a la banca islàmica accés a una xarxa de suport, li dona credibilitat i permet l’accés a finançament, recursos i promoció pública. En nom de la diversitat han barrejat les finances cooperatives tradicionals amb una entitat que opera sota preceptes teològics i no estrictament socials.
CoopHalal és el banc amb comitè sharia
Segons la seva documentació pública, CoopHalal vol donar servei a persones i empreses que rebutgen el sistema bancari convencional, ja sigui per motius religiosos o ètics. Proposa una alternativa “sense interessos”, sense inversions especulatives i orientada a la justícia social.
El seu discurs combina arguments religiosos i ètics que la fa aparèixer com una alternativa al capitalisme financer i com una nova forma de banca ètica. La realitat és que CoopHalal reprodueix el mateix engany estructural que la banca islàmica en general: proclamen una ètica alternativa però funcionen amb la mateixa lògica capitalista que diuen combatre. La principal diferència només rau en que les operacions han de ser aprovades per un comité de religiosos.
A aquesta contradicció s’hi afegeix la manca de transparència sobre el funcionament intern de CoopHalal: no hi ha informació pública sobre l’origen del capital inicial, els seus inversors o els possibles vincles amb entitats religioses o financeres externes. Aquesta opacitat contrasta amb la retòrica de “finança ètica” que la cooperativa reivindica. La manca d’informació obre interrogants sobre fins a quin punt el seu model respon a una iniciativa comunitària o, més aviat, a un projecte doctrinal dirigit per especialistes en finances islàmiques més que per moviments socials arrelats al territori.
Colau va subvencionar el banc halal amb 50.000€
Entre 2019 i 2022 el banc islàmic camuflat de cooperativa va rebre 27.725 € de l’Ajuntament de Barcelona per programes de “llibertat financera” o per organitzar un congrés de finances religioses. El banc és una iniciativa ‘una institució anomenada Centro de Estudios y Investigación en economía y Finanzas Islámicas. Aquesta institució que no té ni pàgina web activa va rebre uns altres 25.700€ de diners públics per organitzar un congrés per donar a conèixer els productes bancaris.
Amb l’arribada de Collboni es va tallar la subvenció al negoci però el gener de 2025 ha aconseguit tornar a entrar en el circuit públic amb l’entrada del banc a l’ESSBCN2030 al costat de cooperatives i entitats. A partir d’ara no només podrà rebre subvencions sinó que gràcies a les institucions tindrà accés a negoci, promoció i facilitats en el món del cooperativisme. La clau de tot és vendre el banc islàmic com un model ètic tot i que no és difícil pensar que és una activitat econòmica que busca benefici empresarial però també religiós.
Moral religiosa pel mateix sistema econòmic
La banca islàmica es ven com una alternativa ètica, però en realitat actua com un reflex del mateix sistema que diu combatre. L’engany rau en la seva arquitectura: els interessos, prohibits formalment, són substituïts per “marges de benefici” o “quotes de participació”, que acaben funcionant com un interès amb un altre nom.
Un exemple clar és el contracte murabaha, molt utilitzat per finançar habitatges o vehicles. En aquest model, quan es tracata d’un pis el banc compra el 70% i el client el 30% i el revèn al client amb un marge de benefici preestablert, que aquest paga en terminis en forma de lloguer. En el cas d’un cotxe, per exemple, haurem de retornar els diners més una quantitat en concepte de despeses de gestió. La diferència amb una hipoteca o un crèdit convencional és només semàntica: el banc fixa el guany i el client assumeix tot el risc, com ha passat tota la vida.
La islamista Najia Lofti dirigeix CoopHalal
La marroquina Najia Lotfi dirigeix l’entitat financera islàmica. És economista, presidenta de l’entitat i l’únic nom que apareix relacionat amb HalalCoop. Abans de liderar aquest projecte financer va tenir una trajectòria política significativa al Marroc: Va ser elegida diputada al parlament l’octubre de 2016 pel Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD). Malgrat el que pugui semblar pel nom, aquest és un partit islamista ideològicament vinculat al moviment dels Germans Musulmans. No fa massa, el seu líder va dir que la prioritat de les nenes ha de ser casar-se enlloc d’estudiar. Durant els anys de govern d’aquest partit, Lofti va formar part de les àrees d’afers islàmics i va ser delegada dels marroquins residents a l’estranger.
Aquest vincle polític amb el PJD posiciona Lotfi no només com a líder financera sinó també com a persona amb arrels en corrents ideològics i polítics islàmics rellevant. El PJD defensa una visió moral de la societat basada en els valors islàmics, amb una forta presència en les institucions religioses i comunitàries del país.
Lotfi es va fer coneguda pel gran públic quan va aparèixer al programa Cafè d’idees de RTVE, on va defensar l’ús del vel islàmic com una expressió cultural i personal. En aquest programa va arribar a afirmar que el burka és una expressió cultural i que “moltes dones afganeses volen vestir així”. Les seves declaracions van generar polèmica perquè reproduïen la narrativa habitual dels moviments islamistes que tendeixen a presentar la submissió femenina com una opció identitària.
Promoció d’economia social amb tutela moral
Aquesta combinació de fe i finances és especialment perillosa quan s’intenta traslladar al terreny públic, com fa ara l’Ajuntament de Barcelona amb l’ESSBCN2030. Integrar un model que depèn d’un comitè religiós encarregat de decidir què és “ètic” o “permesa” econòmicament suposa introduir un criteri confessional dins d’un espai que havia de ser laic i social.
El risc no és només simbòlic: permet la formació d’una economia paral·lela, regulada per autoritats religioses i no per la ciutadania o les institucions democràtiques. Allò que es presenta com una obertura multicultural pot acabar consolidant una segregació econòmica basada en la fe, on la moral substitueix el debat públic i on els “vigilants” de la sharia determinen què és just o legítim en nom de Déu. En comptes d’alliberar-nos del capitalisme, aquest model en crea una versió amb càtedra religiosa i beneplàcit moral.
Més sobre Halal
Un pare musulmà denuncia un club de judo suec perquè no adapta la salutació a l’islam
Musulmans prohibeixen cuinar porc en unes barbacoes públiques d’Àustria
La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans
Un parc aquàtic públic de Texas s’anuncia com a espai “només per a musulmans”
Acomiadat un treballador a Dinamarca per cuinar porc
Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”
Un restaurant de Londres “orgullós de no servir halal” ha de tancar per l’assetjament dels musulmans
Un líder musulmà a Itàlia exigeix a un comerç que retiri la figura d’un porc
Un pare musulmà denuncia un club de judo suec perquè no adapta la salutació a l’islam
Musulmans prohibeixen cuinar porc en unes barbacoes públiques d’Àustria
Un gran comerç de Bèlgica obre la campanya d’estiu amb una dona en burkini
Un Allahu Akbar al WiFi d’un avió a Málaga retarda tres hores i mitja un vol de KLM
Més del 40% dels joves musulmans de Viena prefereixen la llei islàmica a les lleis d’Àustria
L’independentisme d’esquerres musulmà guanya les eleccions al Parlament de Gal·les
La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans
Minnesota adopta una bandera que recorda la de Somàlia perquè representa millor “les comunitats”
Un parc aquàtic públic de Texas s’anuncia com a espai “només per a musulmans”
Decapiten una estàtua de la Mare de Déu i el Nen Jesús en un poble prop de Lió
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?