Un postgrau vinculat a la UAB inclou la banquera islamista Najia Lotfi com a docent
Najia Lotfi és exdiputada d’un partit marroquí amb vincles ideològics amb els Germans Musulmans. Ara apareix com a docent del Postgrau en Economia Social i Solidària, vinculat a la UAB com a títol propi i amb finançament de la Generalitat.
El Postgrau en Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius és una formació de nou mesos de durada que vol formar professionals i activistes del cooperativisme. El postgrau el coordina, el dissenya, el gestiona i organitza la cooperativa La Ciutat Invisible. Diversos representants d’entitats del sector cooperatiu hi col·laboren amb sessions, tallers o visites. I una d’elles és l’exdiputda marroquina Nafia Lofti del banc islàmic CoopHalal de Barcelona.
El paper de la UAB és el d’atorgar reconeixement acadèmic al postgrau com a títol propi. Ho fa a través de l’Institut Metròpoli, un consorci amb participació universitària. La universitat no imparteix directament la formació, ni l’assumeix com a titulació oficial, ni reconeix els crèdits, però posa el segell per dotar de prestigi la titulació. Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya n’assumeix el finançament principal mitjançant subvencions públiques, fet que garanteix la viabilitat econòmica del programa.
Najia Lotfi i la introducció de les finances de la xaria
En aquest context universitari, destaca la presència de Najia Lotfi com a docent del postgrau. Lotfi és presidenta de CoopHalal, un banc amb forma de cooperativa dedicada a la promoció de les finances islàmiques. Comercialitza productes com les hipoteques islàmiques basades en els principis de la xaria que converteixen el client en llogater. El principal reclam d’aquest producte és que es presenta com una alternativa ètica al sistema hipotecari convencional perquè no té interessos. Aquesta suposada ètica no es fonamenta en criteris universals o laics, sinó en el fet que l’operació compta amb l’aval d’un comitè d’experts en xaria. És aquest aval confessional el que es fa servir com a garantia moral davant els clients, i no pas principis compartits de justícia social, igualtat o drets civils.
La seva trajectòria professional i pública s’ha centrat en presentar l’economia islàmica com una alternativa ètica al sistema financer convencional. En el seu discurs, el producte és “ètic” no perquè qüestioni el model financer sinó perquè subordina l’activitat econòmica a una autoritat religiosa que és ética per definició perquè prové d’Al·lah i el seu Profeta. En els seus reclams publicitaris el punt de partida és advertir el creient que recórrer a la banca convencional és pecat.
La utilització de la religió com a mecanisme de pressió moral per captar estalvis és un element central del relat públic de CoopHalal, tal com mostren els seus propis vídeos promocionals. La idea central és que acudir a la banca convencional constitueix un pecat greu perquè inclou interessos. Després de l’advertència espitirual, el discurs ofereix la solució: recórrer a productes financers certificats per la xaria com a única via moralment acceptable. A partir d’aquí, qualsevol anàlisi econòmica o de risc queda anul·lada perquè la prioritat és fer les coses segons el que va transmetre Allah fa 1400 anys.
Economia religiosa en el món de l’economia social
L’economia social i solidària es fonamenta en principis com la igualtat, la democràcia econòmica, la laïcitat institucional i l’emancipació social. L’economia islàmica, en canvi, parteix d’un marc religiós normatiu que subordina l’activitat econòmica a preceptes confessionals. Assimilar ambdues realitats sota una mateixa etiqueta d’“economia ètica” implica normalitzar una economia basada en criteris religiosos dins d’un espai que es presenta com a universal, inclusiu i laic.
La incorporació d’un perfil religiós com el de Najia Lotfi en un postgrau vinculat a la UAB és l’últim episodi d’un procés de blanqueig institucional que no és nou: L’Ajuntament de Barcelona ja fa temps que integra CoopHalal amb total normalitat dins l’ecosistema de l’Economia Social i Solidària. Això implica presentar les finances islàmiques com a una opció tant vàlida com la resta en actes, fires o formacions. Aquesta integració institucional li ha donat accés a promoció pública, suport, subvencions i espais de legitimitat a un projecte financer basat en criteris religiosos.
Entrisme religiós musulmà amb diners públics
El que s’està produint no és un simple cas de pluralitat econòmica, sinó un fenomen d’entrisme islàmic: està penetrant un projecte ideològic en estructures públiques a través d’un llenguatge amable d’ètica, cooperativisme i economia social. En aquest marc, Najia Lotfi no apareix com una activista de base, sinó com una dirigent formada i situada: prové d’un entorn acomodat del Marroc, va ser diputada d’un partit islamista amb vinculació ideològica amb els Germans Musulmans, té una elevada formació universitària i opera amb capital, estructura i influència.
Aquesta operació de legitimació tampoc és nova en l’àmbit social i solidari. Najia Lotfi és una expat però l’han presentada en espais públics de l’economia social catalana com a “migrant emprenedora” al costat de persones que han viscut realment la precarietat, la irregularitat administrativa o l’exclusió econòmica. Aquest desplaçament del relat permet inserir un projecte financer confessional i ideològic en espais pensats per protegir els més vulnerables i diluir les diferències de classe.
La presència de Najia Lotfi com a docent del Postgrau en Economia Social i Solidària no és un fet aïllat, sinó l’últim capítol d’una seqüència de senyals clars que apunten cap a la normalització de la presència religiosa confessional dins l’economia social catalana. Quan universitats i administracions assumeixen aquest marc sense debat ni límits, el que es posa en joc no és la diversitat, sinó el sentit mateix d’un espai que havia de ser laic, social i universal.
Més Percepcions de
Més Halal
Arriba la logística halal: camions i magatzems separats per al menjar dels musulmans
El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam
Un pare musulmà denuncia un club de judo suec perquè no adapta la salutació a l’islam
Musulmans prohibeixen cuinar porc en unes barbacoes públiques d’Àustria
La policia alemanya investiga la cuinera d’una escola bressol per servir porc als musulmans
Un parc aquàtic públic de Texas s’anuncia com a espai “només per a musulmans”
Acomiadat un treballador a Dinamarca per cuinar porc
Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”
El 40% dels estudiants musulmans de Berlin volen els preceptes de l’Alcorà a classe
L’islam protagonitza el 85% dels conflictes religiosos a les empreses franceses
Uns pares musulmans porten l’escola a la justícia alemanya perquè la seva filla no vagi d’excursió
Arriba la logística halal: camions i magatzems separats per al menjar dels musulmans
El matrimoni islàmic a Catalunya exigeix que un tutor autoritzi la dona
Sevilla tindrà una mesquita de 10 milions d’euros amb sanitat per als musulmans
L’islamisme britànic ja parla d’entrenar els musulmans en arts marcials a les mesquites
Kazakhstan ja ha multat més de 1.600 dones per portar burca o niqab
Els musulmans porten una eurodiputada italiana als tribunals per gravar una dona amb burca al carrer
Un professor belga convertit de l’islam al catolicisme denuncia amenaces dels seus alumnes musulmans
El Kazakhstan vol acabar amb els imams de TikTok
França prohibeix definitivament el burkini a les piscines municipals
Apareixen cartells amb el missatge “violeu les cristianes” a Itàlia
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No tens cosins?