Les lesbianes musulmanes
Els musulmans i les musulmanes son tots heterosexuals, fins i tot en societats lliures.
L’islam polític té discurs per refutar les acusacions de masclisme. Li diuen “feminisme islàmic” i busca enredar i manipular amb un fals empoderament de la dona. Amb l’homosexualitat no tenen res a dir: està condemnada i prou. A cap religió li interessa l’homosexualiat perquè compromet la reproducció de fidels. Fins aquí, normal, lògic i intel·ligent.
“Som en un país lliure”
Per defensar les vestimentes de les dones a Occident les dones diuen “ens podem vestir com vulguem perquè som en un país lliure”. Doncs en un país lliure també es pot ser homosexual.
A Occident, hem après a respectar la sexualitat de l’individu. Fins i tot, ho ha fet l’Església. És tant així, que si ara un noi li diu a l’àvia que és homosexual el que rebrà és una abraçada. Excepte si és musulmà.
La paraula “integració” és en boca dels musulmans i dels seus defensors. Diuen, “com voleu que s’integrin si els prohibim el burkini?”. El que no diuen mai és, “com voleu que s’integrin si no poden ser homosexuals?”.
Què fa l’homosexual musulmà a Occident
Les opcions per un musulmà a Occident son les mateixes que a un país musulmà: la clandestinitat. Aquí no anirà a la presó com al Marroc, ni rebrà fuetades com a Indonèsia ni el llançaran pel terrat com a Palestina. Malgrat som en un país lliure no fan ús del seu dret per opinar que a l’islam hi ha barbàrie contra els homosexuals.
Sortir de l’armari per un musulmà és complicat, es juga la reputació personal i la vida social i familiar. A la majoria de musulmans no els importa que hi hagi homosexuals en la nostra societat. El que els importa que ho siguin els de la seva comunitat religiosa perquè perjudica al grup i l’estratègia de l’islam polític salafista.
La discussió dins l’islam
Vist des de fora, podem pensar que està clar que l’islam condemna l’homosexualitat. Però a l’islam es pot anar per lliure amb l’únic inconvenient de jugar-te la vida.
El que fa l’islam molt especial és que es pot defensar l’homosexualitat islàmica amb arguments religiosos. La majoria de savis de l’islam troben versos de l’Alcorà i dits del Profeta que condemnen l’homosexualitat. Altres musulmans troben arguments religiosos per casar lesbianes a la mesquita. És l`últim que va fer l’imam Mehrin Jackson abans que l’assassinessin.
L’íslam que no va ser homòfob
Ja és curiós que quan preguntes pel retràs científic de les societats musulmanes sempre parlen de l’Edat d’Or de l’Islam. Es refereixen a 8 segles (del VIII al XIII) durant els qual van ser líders de tota mena de disciplines científiques.
El que no volen saber d’aquesta època és l’acceptació de l’homosexualitat. Els juristes tenien clar que l’homosexualitat era pecat i calia castigar-la. Però a la vida cortesana i a la literatura hi havia homosexualitat.
En aquella societat, el poder polític i la societat feia poc cas als discursos morals dels religiosos. No és que no apliquessin la xaria, però tot era més laxe. Gràcies a ser poc religiosos van fer ciència, no com ara que els corrents salafistes diuen que amb llegir l’Alcorà n’hi ha prou.
A les corts de Bagdad i Córdoba hi havia tolerància a la homosexuliat. Hi ha relats de relacions entre el califa i els esclaus. La poesia cortesana reflectia relacions entre homes sense cap problema.
Precisament, la literatura àrab va recollir amb naturalitat l’atracció entre homes, convertint-la en un motiu recurrent de la poesia amorosa i cortesana tant a Bagdad com a Al-Àndalus. Poetes com Abu Nuwàs a Bagdad o Ibn Quzmān i Ibn Hazm a Còrdova van cantar a la bellesa masculina, a l’amor entre homes (sovint lligat al plaer del vi). La condemna religiosa hi era, però no en feien cas… Els clergues també es queixaven de la producció científica però els erudits treballaven i el califa pagava.
Per un salafista tot això és desviació i no és l’època a imitar. Però, com tots els musulmans, glorifiquen aquella època d’èxits científics i no volen saber res de la societat que ho va fer possible.
Què fem nosaltres pels musulmans homosexuals
Nosaltres no fem res. Els nostres observatoris i plataformes lgtbi no diuen res als musulmans. Com si no existissin. És un col·lectiu sense cap visibilitat ni suport.
A Madrid van sorgir un parell d’ONG dedicades als homosexuals musulmans, però ja son tancades. Les amenaces funcionen. I no eren precisament de l’extrema dreta espanyola. Tocar l’homosexualitat a l’islam és perillós.
Aquesta manca de suport té conseqüències clares: sense veu ni protecció, molts homosexuals musulmans continuen condemnats a la invisibilitat i a viure amagats. Tants observatoris i plataformes que tenim a Catalunya i cap diu res sobre els homosexuals musulmans.
La integració real és veure lesbianes musulmanes
Parlem molt d’integració quan es tracta de vestimentes o de menjar halal, però mai quan es tracta de la llibertat sexual. Potser la prova definitiva d’integració a Occident és poder viure obertament l’homosexualitat sense por dins de la comunitat musulmana. La integració real no és només compartir taula o treball, sinó que un noi musulmà pugui presentar la seva parella del mateix sexe sense por.
A Occident ens agrada presumir de drets LGTBI, però sovint oblidem els qui els tenen més difícils: els homosexuals musulmans. Si no els donem veu ni suport, la seva llibertat queda reduïda a una teoria legal que no arriba mai a la pràctica. La integració real no serà completa fins que els homosexuals musulmans puguin viure en llibertat. On son les lesbianes musulmanes?
Més opinions
Els musulmans no son les sueques dels 70
Les dones tenen menys intel·ligència i més culpa
Coneix la sura 9 i prepara’t per morir
Irriti a un musulmà, parli de ciència àrab
La yihad lingüística (1): la “inclusió”
Miss Alemanya 2026 inclou noies amb hijab
Decapiten la Verge Maria i destrueixen una rèplica de la cova de Lourdes a França
Una assessora del govern del Canadà reclama sales d’oració musulmanes a les oficines federals
Destrueixen una estàtua de Jesús a l’església de Saint-Hilaire-du-Harcouët (França)
L’esquerra multicultural holandesa vol legalitzar les hipoteques islàmiques
Portugal fa història i prohibeix l’ús del burka i el niqab en espais públics
El 15% dels joves catalans són musulmans i el 75% ha nascut a l’estranger
“Si escolteu música us convertireu en micos i porcs”: l’imam que adoctrina nens a França
Roma ha caigut: El Vaticà habilita sala d’oració musulmana a la biblioteca
Dos crits Allah Akbar en un dia a Montpellier
El govern de Rússia acusa els líders musulmans de saltar-se 5 articles de la Constitució
















