Presenten l’entitat Per Elles per denunciar vulneracions de drets humans a noies musulmanes del Raval…però sense dir «islam»
Dos monitors de lleure del Raval han trencat el silenci per denunciar les restriccions i abusos que pateixen les noies musulmanes i la indiferència de les institucions.
El passat 29 d’octubre es va presentar a Barcelona l’entitat Per Elles, fundada per dos monitors de lleure del Raval. Segons van explicar, després de la pandèmia van observar un patró inquietant: moltes adolescents deixaven d’assistir a activitats mixtes —piscina, colònies o jocs amb nois— mentre els seus germans continuaven participant-hi sense problemes. Algunes nenes encara acudien al reforç escolar però sota condicions de segregació de gènere. La situació és tan greu que, en alguns casals públics del barri, ja s’ha normalitzat la segregació com a única manera perquè les nenes hi puguin participar. També van explicar que la mesura també s’aplica a instituts públics del barri sota l’excusa del «respecte cultural».
Quan van portar el tema als canals institucionals, “tot es va frenar” i van rebre pressions per oblidar el tema. Van decidir portar la seva denúncia al Síndic de Greuges, on van exposar per escrit la seva preocupació per la situació de les nenes. El Síndic va encarregar un informe i va ordenar una inspecció a tots els instituts del Raval. Segons Per Elles, la conclusió oficial va ser que “no es tracta d’un problema estructural, sinó de casos aïllats”.
El preu de parlar va ser l’acomiadament després de vint anys treballant al Raval. D’aquella injustícia, però, va sorgir l’empenta per crear Per Elles, una entitat que denuncia el que altres prefereixen silenciar sota un lema molt clar: “Per elles, tot. Sense elles, res.”
“Les filles han de ser pures. Si no ho són, la família és deshonrada»
A banda del progressiu abandonament d’activitats mixtes, Huma Jamshed (presidenta de ACESOP, Associació Cultural i Educativa de Dones Pakistaneses) va descriure què passa amb les noies que es rebel·len: explicà que algunes són castigades, expulsades de casa o fins i tot retornades al Pakistan. Va afegir que en conflictes familiars els pares “criden un imam o un líder de la comunitat” perquè parli per ells. També va revelar que existeix un enllaç clientelar entre imams i política —“a la mesquita hi ha 50.000 homes resant… després pacten vots; les dones no hi són”—, cosa que alimenta el silenci institucional sobre la vida de les noies.
Va relatar que l’honor de la família recau sobre les dones, que són controlades pels homes de la família i de fora: “Les filles han de ser pures. Si no ho són, la família és deshonrada. Els pares, els tiets o els veïns les vigilen.” Explica que se’ls impedeix fer activitats que són part essencial de l’aprenentatge, com anar de colònies, moure’s per la ciutat, o relacionar-se amb altres grups. Considera que aquestes experiències són fonamentals per desenvolupar autonomia i confiança —i precisament per això, diu, “no volen que aprenguin molt”.
Huma Jamshed parla clar i denuncia que l’educació de les nenes està dissenyada perquè no qüestionin res, perquè aprenguin el mínim —“només llegir i escriure”— i no adquireixin pensament crític ni consciència de drets. L’assistència a escola és només un tràmit per aparença i obligació però no poden participar de la vida educativa i social que implica.
Imatge del cartell de la convocatòria
“El racisme és mirar cap a una altra banda”
Najat El Hachmi va denunciar el silenci i la incomoditat que generen temes com aquest dins d’alguns espais polítics i institucionals. Va explicar que, quan es parla de les vulneracions que pateixen algunes dones o nenes musulmanes, molts prefereixen callar per por de semblar racistes. Així, en lloc d’afrontar el problema, es prioritza protegir la imatge del col·lectiu abans que els drets de les víctimes. “L’escàndol no és que això passi, sinó que ningú en parli”, va dir. Per a El Hachmi, aquest silenci —justificat en nom de l’antiracisme— acaba convertint-se en complicitat.
Va afegir que a Europa s’ha normalitzat mirar cap a una altra banda cada cop que aquestes pràctiques xoquen amb els valors d’igualtat. Va dir que hi ha un “paternalisme antiracista” que tradueix el respecte cultural en permissivitat, i que aquest és un error greu: “El veritable racisme és pensar que hi ha dones que no mereixen la mateixa llibertat que les altres.” Va criticar que, mentre es condemna qualsevol discriminació en el nostre entorn, es toleren imposicions patriarcals si vénen embolcallades de religió o d’identitat comunitària.
Va afirmar que no hi pot haver feminisme autèntic sense qüestionar la desigualtat religiosa i va defensar un feminisme “radicalment igualitari, també dins de les comunitats musulmanes”. Per a El Hachmi, el discurs multicultural que evita el conflicte “ha acabat justificant l’opressió”, i el resultat és que les nenes del Raval estan menys protegides que qualsevol altra nena del país.
De l’aïllament al matrimoni forçat
La intervenció més dura de la jornada va arribar amb la representant de l’associació Valentes i Acompanyades, entitat que treballa des de fa anys amb casos de matrimonis forçats i violència familiar. Va alertar que, a Catalunya, aquests casos “no són un fet excepcional” i que sovint passen desapercebuts sota l’etiqueta de respecte cultural. Va explicar que moltes vegades el procés comença de manera subtil, quan les noies deixen de participar en activitats escolars o de lleure i són progressivament apartades del seu entorn social.
Segons va remarcar, “l’aïllament és el primer pas cap al matrimoni forçat”, perquè permet que la noia perdi referents, amistats i autonomia. Un cop trencats els vincles, és molt més fàcil imposar-li un matrimoni o un retorn forçat al país d’origen. La ponent va recordar que aquesta pràctica és un delicte reconegut des del 2015, però que les institucions sovint no actuen amb prou diligència. Va reclamar més formació per als professionals dels serveis socials i educatius, i sobretot mecanismes de detecció i protecció reals per a les joves que intenten resistir-se.
Boicot a la investigació sobre les dones
La sociòloga Sílvia Carrasco, presidenta de Feministes de Catalunya i investigadora en migracions, va denunciar a la taula que no existeix recerca sistemàtica sobre les filles d’immigrants a Catalunya. Va assenyalar que, mentre s’han destinat recursos i tesis a estudiar el racisme, no s’ha investigat la vida de les nenes i dones dins les comunitats immigrants, ni els mecanismes de control que les oprimixen. “No tenim dades. No coneixem la dimensió del problema. I sense conèixer-lo, no podem intervenir”, va dir. Va explicar que, fins i tot dins la universitat, parlar d’aquest tema ha estat gairebé un tabú.
Recordà que el 2019, quan va convidar els grups de recerca sobre migracions de la UAB a una jornada per discutir la situació de les noies d’origen immigrant, sis dels vuit equips van fer boicot per no “coincidir amb discursos de dreta”. Per Carrasco, aquest silenci acadèmic no és neutral: és el resultat d’un clima en què els investigadors eviten el tema per por de ser titllats de racistes.
Najat Driouech i la resta dels polítics convidats ignoren Per Elles
La presentació de Per Elles va deixar una imatge que resumeix el silenci institucional que l’entitat denuncia: cap representant polític o institucional va assistir-hi, tot i haver estat formalment convidats. Els impulsors havien fet arribar invitacions a responsables de l’Ajuntament, de la Generalitat i a diverses diputades de l’àmbit feminista. Entre els convidats hi havia Najat Driouech, d’ERC, que finalment tampoc no s’hi va presentar.
Si algun càrrec hi hagués anat, hauria pogut escoltar les pròpies veus de les adolescents afectades: Per Elles va fer sonar en una gravació on explicaven com viuen l’aïllament, la por i la prohibició de de viure com qualsevol noia occidental. Aquells testimonis, enregistrats en veu baixa i sota anonimat, van colpir l’auditori i van posar so a allò que fins ara només s’havia dit entre murmuris.
Atrapats entre la crítica a l’esquerra i el rebuig a «l’extrema dreta»
La crítica a la política va planar durant tota la presentació. Tant les impulsores de Per Elles com Najat El Hachmi, Huma Jamshed i Sílvia Carrasco van coincidir a assenyalar la responsabilitat de totes les institucions i de tots els partits. Van acusar els governs, les administracions i les forces polítiques d’haver tolerat durant anys vulneracions de drets fonamentals en nom del “respecte cultural”. Cap espai polític en va sortir ben parat.
Ara bé, la major part de les intervencions van dirigir les crítiques més dures cap a una «extrema dreta» sense cap responsabilitat però present a la sala en mode incògnit. Les ponents van insistir, gairebé de forma obsessiva, en rebutjar els discursos que demanen prohibir el vel religiós com a símbol visible de l’opressió a les dones. El motiu? és racisme.
El resultat és una paradoxa difícil d’ignorar i un debat totalment bloquejat. Per Elles i les ponents denuncien que des del feminisme se les acusa de racistes per parlar de les vulneracions que pateixen les nenes musulmanes. Alhora, elles mateixes assenyalen de racistes aquelles formacions polítiques que proposen limitar o prohibir el vel com a símbol d’opressió.
Els fundadors de Per Elles tenen militància antifeixista en un partit d’esquerres i denuncien situacions que el seu propi espai polític prefereix ignorar. Durant l’acte, ni ells ni cap dels que han viscut sempre sota el privilegi dels valors occidentals no van pronunciar la paraula “islam”; només ho van fer Najat El Hachmi i Huma Jamshed, procedents de societats islàmiques com el Marroc i el Pakistan. Una incongruència que resumeix el dilema de fons: ningú vol dir el nom del problema, i així el problema continua.
Mentre no s’aclareixin, al Raval hi continuarà havent noies de vint anys que no poden sortir de casa sense el seu germà de nou, tal com relatava l’article del diari Ara que va destapar el tema fa uns mesos.
More about Catalonia
Lleida bans the burqa except if worn for religious reasons
The Generalitat pays tribute to the racist Abu Bakr al-Turtuxí as an anti-racist icon
Who is Fatiha El Mouali, much more than the helpless immigrant from the newspaper ARA
Transcription of Ramon Cotarelo's speech in Ripoll for the 2026 Diada
Barcelona City Council spends 44,000 euros to "learn about the Muslim practices we carry within"«
Islamic marriage in Catalonia requires a guardian to authorize the woman
More Perceptions of
The United Kingdom gives away a thousand hijabs in six months to immigrants arriving via the Channel
US Muslim politicians train Canadian Muslims under the slogan "From the mosque to the city hall"«
Teacher fired in Austria for denying a Muslim woman a prayer room
Canadian government normalizes Islamic prayer during workday
Lleida bans the burqa except if worn for religious reasons
Italy bans burqa and niqab but only in schools
The Generalitat pays tribute to the racist Abu Bakr al-Turtuxí as an anti-racist icon
A student residence in Scotland imposes Islamic law in common areas
Kazakhstan threatens to close private schools that allow hijab
A Catholic university in Belgium incorporates Islamic chants into the opening mass of the course
A Muslim family in Granada chooses a Catholic school and demands that the courts teach Islam there
Convicted in Mallorca for gender violence for imposing the hijab, controlling and assaulting
Who is Fatiha El Mouali, much more than the helpless immigrant from the newspaper ARA
Muslim teacher in Flanders prefers unemployment to taking off her hijab
Even Kadyrov's Islamized Chechnya doesn't want women with their faces covered with the niqab
Phrase of the Week
Image of the Week
-Don't you have cousins?