The Generalitat pays tribute to the racist Abu Bakr al-Turtuxí as an anti-racist icon
The Generalitat and the Tortosa City Council turn a radical religious figure into a "Catalan intellectual" and symbol of the supposed Islamic roots of Catalonia and Europe.
L’Ajuntament de Tortosa (ERC) i la Generalitat de Catalunya organitzen aquest 25 de setembre la III Jornada Antiracista de Tortosa, dedicada enguany a “L’antiracisme i la figura d’Abu Bakr al-Turtuxí”. La trobada forma part del programa de commemoració dels 900 anys de la mort del jurista andalusí i deixa ben clara la lectura que les institucions volen fer del personatge: «Recuperar Abu Bakr no és només recordar un savi medieval, sinó reconèixer que la identitat europea també es va construir amb coneixement islàmic, àrab i andalusí».
La intenció no és només històrica, ni es limita a recuperar la memòria d’un veí presumptament il·lustre. En Abu Bakr al-Turtuxí han trobat una peça útil per construir un nou relat de Catalunya des d’una perspectiva decolonial i intercultural. No se’l presenta simplement com un jurista islàmic nascut a Tortosa, sinó com una baula d’una suposada tradició cultural pròpia que hauria estat esborrada per la islamofòbia actual. El mecanisme es basa, en part, en considerar “pensament català” qualsevol cosa escrita al territori de l’actual Catalunya, encara que sigui en àrab i encara que, com en el cas d’al-Turtuxí, l’autor marxés de Tortosa cap als vint anys per no tornar-hi mai més.
El jurista radical presentat com a poeta
Abū Bakr Muḥammad ibn al-Walīd al-Ṭurṭūšī va néixer a la Tortosa andalusina l’any 1059 i als vint anys se’n va anar de viatge cap a l’Orient. Va passar per la Meca, Bagdad, Damasc i Jerusalem abans d’establir-se a Alexandria, on va desenvolupar la seva carrera com a jurista fins a la seva mort l’any 1126. No consta a la seva biografia cap mena de relació ni amb Tortosa ni amb al-Àndalus ni amb Europa més enllà de néixer. L’únic vincle polític destacat amb al-Àndalus que se li atribueix és el suport religiós a l’emir almoràvit Yūsuf ibn Tāshfīn per fer la guerra als reis de taifes, considerats governants musulmans desviats o insuficientment rigorosos. Tampoc va exercir cap influència sobre el pensament europeu com sí van fer andalusins il·lustres com Averrois, Maimònides o al-Zahrāwī (Abulcasis). En canvi, dins del món musulmà sí que va assolir prestigi com a jurista i autor de dictàmens religiosos d’una línia que no encaixa amb l’antiracisme.
Tot i que la biografia del personatge no acompanya, a les jornades se’l presenta com “un pensador europeu nascut a Tortosa” i com una figura clau per demostrar les arrels islàmiques de la societat europea actual. A més, el programa no posa l’accent en la seva trajectòria com a jurista ni en què consistia realment el seu pensament polític i religiós, que és precisament l’àmbit pel qual al-Turtuxí va assolir prestigi dins del món islàmic.
El retrat institucional prefereix presentar-lo com a poeta, pensador i savi mediterrani injustament amagat a causa del racisme estructural. L’Ajuntament de Tortosa destaca la seva obra La llàntia dels prínceps com un manual que recomana “prudència, justícia, equitat, serenitat i bondat”. La Direcció General d’Afers Religiosos el presenta com a “jurista, pensador, teòleg i poeta” i posa l’accent en “l’ètica pública”, “l’organització de la vida col·lectiva” i els “intercanvis culturals” de la Mediterrània medieval.
El resultat és un al-Turtuxí molt més amable que la seva obra dedicada a l’ordre social i a la posició dels no musulmans. Presentar-lo com a poeta té un paper especialment útil en aquesta reconstrucció del personatge, però obvia que la seva poesia és una part menor del seu llegat i no li va reportar cap mena de prestigi. La poesia d’al-Turtuxí existeix, però ocupa un lloc marginal en les fonts medievals. Fins i tot els reculls literaris que conserven els seus versos el presenten primer com “el jurista al-Turtuxí” i destaquen la seva activitat com a mestre de dret religiós. Fins i tot, un material pedagògic de la xarxa XTEC del Departament d’Educació el presenta com “un dels grans referents de la nostra poesia”, malgrat reconèixer en la mateixa frase que la seva producció poètica és irrellevant.
Els cristians han de cedir el seient als musulmans
L’obra cabdal d’al-Turtuxí és la que destaquen la Direcció General d’Afers Religiosos i l’Ajuntament de Tortosa: La llàntia dels prínceps (Sirāj al-Mulūk). En aquesta obra, al-Turtuxí exposa un model de societat ideal en què cristians i jueus ocupen una posició subordinada respecte dels musulmans. El text transmet normes concretes que regulen com han de vestir els no musulmans, quins símbols religiosos poden mostrar, com han de construir els seus temples i com s’han de comportar davant d’un musulmà. El capítol clau és el 51, «Sobre les normes relatives a la gent de la dhimma», disponible a l’Arabic Collection Online de la Universitat de Columbia. Entre les condicions que al-Turtuxí recull per regular la vida de cristians i jueus sota govern musulmà hi ha:
- Cristians i jueus han de cedir el pas i el seient als musulmans.
- Les seves cases no poden ser més altes que les dels musulmans.
- No poden muntar amb sella ni portar armes com els musulmans.
- Han de vestir de manera que siguin identificables com a no musulmans.
- No poden exhibir creus ni altres símbols religiosos.
- No poden construir o reconstruir temples.
- No han d’ocupar càrrecs d’autoritat sobre musulmans.
La diferència religiosa es converteix així en una diferència jurídica, social i fins i tot visual. No és només intolerància religiosa: és un sistema jurídic de discriminació entre persones segons la seva fe, amb inferioritat social, política i pública per a cristians i jueus. El retrat de la posició dels no musulmans en una societat musulmana és el d’una comunitat situada per damunt de l’altra en l’espai públic.
En definitiva, la convivència que descriu al-Turtuxí no és entre iguals ni encaixa amb l’antiracisme: és convivència sota subordinació. Aquestes normes no les va inventar ell, però les recull, les fa seves i les incorpora a la seva obra política com a part de l’ordre social que considera legítim i desitjable.
El jurista radical darrere del “savi mediterrani”
Al-Turtuxí no era principalment un poeta que enyorava Tortosa com el descriu el relat institucional. Si va destacar va ser com a jurista de l’escola malikí, la tradició jurídica sunnita dominant a al-Àndalus i al Magrib. La seva tasca consistia precisament a interpretar la llei islàmica, resoldre dubtes jurídics i fixar què era lícit, il·lícit o una innovació religiosa condemnable. Això es veu molt bé a El llibre de les novetats i les innovacions (Kitāb al-ḥawādiṯ wa-l-bidaʿ) disponible a la biblioteca Waqfeya. En aquesta obra examina pràctiques quotidianes i religioses i les jutja segons la tradició malikita. Entre les pràctiques que censura o presenta com a innovacions condemnables hi ha:
- Condemna que homes i dones es barregin perquè és una font de desordre moral.
- Restringeix la presència de dones als enterraments de pares, marits, fills o germans.
- Prohibeix la música i la dansa en general i la pròpia de l’espiritualitat sufí. No les tracta com una simple preferència religiosa, sinó com pràctiques desviades.
- Presenta les dones com a poc fiables per guardar secrets o com una influència negativa sobre els homes.
- Prohibeix els formatges fabricats pels cristians europeus per la possible contaminació amb productes del porc.
- Prohibeix que musulmans i no musulmans comparteixin els banys públics.
Les seves fàtues mostren millor que la poesia quin era el seu ofici intel·lectual. Al-Turtuxí podia convertir una qüestió tan quotidiana com un formatge importat d’Europa en un problema jurídic, religiós i polític. I és que aquest dictamen no va quedar en una discussió entre juristes: va afectar directament els interessos comercials i fiscals de l’Alexandria. La polèmica va escalar fins al punt que les autoritats van témer l’impacte econòmic dels seus dictàmens sobre el comerç, els impostos i l’autoritat institucional. La resposta del govern va ser deportar-lo d’Alexandria i sotmetre’l a arrest domiciliari al Caire, allunyat dels seus deixebles i de la seva activitat pública. Aquesta situació va contribuir decisivament a convertir al-Turtuxí en una figura coneguda i controvertida.
De la jornada antiracista a les aules
La recuperació política d’Abu Bakr de Tortosa culmina el 25 de setembre amb una Jornada Antiracista that converteix al-Turtuxí en una peça explícita del discurs contemporani sobre islamofòbia, memòria i diversitat. Dolors Bramon hi parlarà sota el títol “Abu Bakr al-Turtuxí: un pensador europeu nascut a Tortosa” i explicarà per què figures com la seva haurien quedat “invisibilitzades”. Mostafà Shaimi enllaçarà directament “l’oblit d’al-Àndalus” amb la islamofòbia contemporània, i el director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas, abordarà la gestió de la diversitat religiosa en àmbits municipals, educatius i sanitaris. El programa no amaga la voluntat de fer servir el personatge com a pont entre una determinada lectura del passat i les polítiques actuals d’antiracisme i interculturalitat.
Aquesta lectura no es quedarà en conferències per a adults. Els promotors de l’Any Abu Bakr han anunciat també activitats educatives en escoles i instituts de Tortosa i Roquetes. De moment, no consta que al-Turtuxí s’hagi incorporat formalment al currículum escolar català, però sí que hi ha una voluntat documentada de portar la seva figura a les aules. Fa anys que materials pedagògics de l’entorn educatiu català defensen una “visió decolonial de la Literatura” i reclamen que l’ensenyament incorpori també la cultura, la història, el folklore i la literatura dels llocs d’origen dels alumnes immigrants. La incorporació d’al-Turtuxí seria un primer pas tal com reclama el document Interculturalitat i Literatura del Departament d’Educació. La necessitat ideològica de trobar referents musulmans és tan gran que el mateix document arriba a incorporar com a poetes andalusins de Lleida autors que no van existir mai.
La commemoració dels 900 anys de la mort d’un personatge controvertit, poc conegut fora dels ambients acadèmics i sense una influència rellevant en la cultura europea, va molt més enllà d’un aniversari històric. Ni tan sols la seva relació amb Tortosa i amb Europa no va més enllà d’haver-hi nascut. Malgrat això, al-Turtuxí és presentat com a pensador europeu, poeta català, referent de diversitat i instrument per combatre la forma de racisme que en diuen islamofòbia.
Aquesta reinterpretació no és només local. La Generalitat participa activament en la construcció i difusió d’aquest relat. El Departament de Cultura dona suport a la commemoració i la Direcció General d’Afers Religiosos patrocina el documental Abu Bakr de Tortosa. 900 anys de la seva mort. Ningú no és profeta a la seva terra, que també està previst incorporar a la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya. La mateixa Direcció General intervé en la Jornada Antiracista dedicada al personatge.
El resultat és que un jurista medieval és recuperat avui com a referent cultural propi i eina pedagògica i antiracista, mentre els aspectes més incòmodes del seu pensament jurídic i polític queden amagats. I és que amb al-Turtuxí no estem davant d’un inventor, un científic, un filòsof o un gran literat que deixés una aportació decisiva a la cultura europea: Abu Bakr no va millorar la vida de ningú. Era, sobretot, un jurista islàmic radical, dedicat al dret islàmic, preocupat per regular el comportament i dictar la moral religiosa. La commemoració, per tant, no es limita a vendre un Abu Bakr amable, sinó que serveix per decidir què representa avui i quin lloc se li vol donar dins del relat cultural de Catalunya.
More about Catalonia
Lleida bans the burqa except if worn for religious reasons
Who is Fatiha El Mouali, much more than the helpless immigrant from the newspaper ARA
Transcription of Ramon Cotarelo's speech in Ripoll for the 2026 Diada
Barcelona City Council spends 44,000 euros to "learn about the Muslim practices we carry within"«
Islamic marriage in Catalonia requires a guardian to authorize the woman
El projecte Barxiluna va convertir 80 anys d’al-Àndalus en un deute etern de Barcelona amb l’islam
The United Kingdom gives away a thousand hijabs in six months to immigrants arriving via the Channel
US Muslim politicians train Canadian Muslims under the slogan "From the mosque to the city hall"«
Teacher fired in Austria for denying a Muslim woman a prayer room
Canadian government normalizes Islamic prayer during workday
Lleida bans the burqa except if worn for religious reasons
Italy bans burqa and niqab but only in schools
A student residence in Scotland imposes Islamic law in common areas
Kazakhstan threatens to close private schools that allow hijab
A Catholic university in Belgium incorporates Islamic chants into the opening mass of the course
A Muslim family in Granada chooses a Catholic school and demands that the courts teach Islam there
Convicted in Mallorca for gender violence for imposing the hijab, controlling and assaulting
Who is Fatiha El Mouali, much more than the helpless immigrant from the newspaper ARA
Muslim teacher in Flanders prefers unemployment to taking off her hijab
Even Kadyrov's Islamized Chechnya doesn't want women with their faces covered with the niqab
Feminist strike in Austria to defend the Islamic veil for children under 14
Phrase of the Week
Image of the Week
-Don't you have cousins?