França prohibeix el llibre «Jo, la jove musulmana» per promoure la submissió de la dona i odi Occident
El llibre és una guia religiosa per a adolescents amb dibuixos de noies sense rostre ni expressió per reforçar l’anul·lació de la identitat individual.
El Ministeri de l’Interior francès ha emès una nota per fer públic que ha ordenat prohibir la venda a menors del llibre Jo, la jove musulmana escrit per Ahmad Ibn Moubarak ibn Qadhlan Al Mazru’i. Es tracta d’ una obra dirigida a noies adolescents que, segons l’administració, conté passatges que poden “perjudicar el desenvolupament físic, mental o moral dels infants i joves” i incitar a la discriminació. La resolució no es limita a la comercialització: també estableix explícitament que queda prohibit oferir-lo o donar-lo a menors, així com exposar-lo públicament o promocionar-lo mitjançant publicitat.
La decisió es basa en la llei francesa de 16 de juliol de 1949 sobre publicacions destinades a la joventut, que permet vetar obres susceptibles d’afectar negativament els menors o fomentar l’odi. La comissió oficial de control va concloure que el llibre inclou instruccions que promouen submissió femenina i hostilitat cap a altres grups.
Frases del llibre que han motivat la prohibició
El decret ministerial cita textualment diversos fragments de l’obra com a justificació de la mesura. Entre ells:
- “No imito els occidentals en les seves creences, el seu culte, la seva vestimenta, els seus costums, les seves festes i el seu comportament.”
- “El Profeta va maleir les dones que actuen com a homes.”
- “No viatjo sense un mahram (familiar proper) i no em barrejo amb homes amb qui se’m permet casar-me.”
- “La meva llar és el meu paradís, només surto quan és necessari i amb el permís dels meus pares.”
- “No m’embelleixo la veu davant d’ells i no els parlo excepte quan és necessari.”
- “No escolto les consignes occidentals destinades a tacar la imatge de la dona musulmana.”
Abans d’arribar a la prohibició, les autoritats franceses ja havien advertit formalment l’editor perquè fes canvis que no va fer. Tot i les promeses de modificar l’edició amb advertiments, pròlegs contextualitzadors i restriccions de difusió, les autoritats van considerar que aquests compromisos no oferien garanties suficients i van prendre la decisió de prohibir-ne la difusió.
Dibuixos de noies sense cara ni expressió
Els elements visuals del llibre segueixen la mateixa línia doctrinal que el text. La portada presenta una figura femenina amb vel ampli que cobreix el cabell, el coll i part del rostre, dibuixada amb trets mínims i sense expressió facial definida. La il·lustració no busca realisme ni individualitat, sinó que transmet una imatge genèrica i simbòlica: la jove apareix com una figura idealitzada, discreta i despersonalitzada, sense gestos ni emocions visibles. Aquesta estètica minimalista reforça visualment el missatge central del manual, que posa l’accent en la modèstia, la reserva i l’absència d’exhibició personal.
Aquest estil gràfic no és casual. En materials religiosos normatius destinats a públic jove, la representació sense rostre o amb trets difuminats s’utilitza sovint per evitar la individualització del personatge i convertir-lo en model de conducta. Així, la imatge no pretén mostrar una persona concreta, sinó un arquetip de comportament: una noia definida per la seva actitud obedient, la seva discreció i la seva adhesió estricta a les normes religioses exposades al text.
El llibre continua circulant malgrat la prohibició
Malgrat la prohibició de vendre’l, oferir-lo o donar-lo a menors i les restriccions sobre exhibició i publicitat, el llibre Jo, la jove musulmana continua circulant. Segons les informacions publicades el mateix dia de l’ordre ministerial, l’obra es pot trobar encara en diferents canals: en plataformes d’internet on es distribueix en format digital —fins i tot gratuïtament en alguns casos—, en llibreries especialitzades i en grans webs de comerç electrònic. Això significa que la mesura administrativa limita l’accés dels menors en l’àmbit legal i comercial físic, però no elimina completament la seva disponibilitat real.
Més sobre França
Feminists in France wear the Muslim headscarf against the possible ban
Defensors dels drets humans a França volen prohibir el debat sobre el vel islàmic
L’islam protagonitza el 85 % dels conflictes religiosos a les empreses franceses
França prohibeix definitivament el burkini a les piscines municipals
La Universitat d’Estrasburg va pagar els advocats d’una estudiant que va denunciar una investigadora crítica amb els Germans Musulmans
França tanca una associació esportiva per reservar sales de gimnàs i piscina municipal per a dones amb vel islàmic
The United Kingdom gives away a thousand hijabs in six months to immigrants arriving via the Channel
US Muslim politicians train Canadian Muslims under the slogan "From the mosque to the city hall"«
Teacher fired in Austria for denying a Muslim woman a prayer room
Canadian government normalizes Islamic prayer during workday
Lleida bans the burqa except if worn for religious reasons
Italy bans burqa and niqab but only in schools
The Generalitat pays tribute to the racist Abu Bakr al-Turtuxí as an anti-racist icon
A student residence in Scotland imposes Islamic law in common areas
Kazakhstan threatens to close private schools that allow hijab
A Catholic university in Belgium incorporates Islamic chants into the opening mass of the course
A Muslim family in Granada chooses a Catholic school and demands that the courts teach Islam there
Convicted in Mallorca for gender violence for imposing the hijab, controlling and assaulting
Who is Fatiha El Mouali, much more than the helpless immigrant from the newspaper ARA
Muslim teacher in Flanders prefers unemployment to taking off her hijab
Even Kadyrov's Islamized Chechnya doesn't want women with their faces covered with the niqab
Phrase of the Week
Image of the Week
-Don't you have cousins?