El hijab es la nova esvàstica
El vel de les dones ens anuncia un projecte polític i social contrari als valors occidentals. Ens equivoquem si creiem que és una simple pràctica espiritual.
L’islam que tenim entre nosaltres no sempre és una religió espiritual. El musulmà compromès no viu amb pau interior. Sempre té un problema, un greuge i es considera víctima d’alguna cosa. No se n’amaguen i reclamen canvis per poder-los acomodar.
Aquest islam l’han convertit en un projecte polític i social violent i totalitari que s’estén amb la mentida, la por i la violència. És una ideologia totalitària disfressada de religió que de vegades ni els seus membres més implicats son capaços de veure. Per ells, és normal, és islam.
A Occident, la religió es considera un acte privat i les lleis dels homes estan per sobre. Com que venim del cristianisme creiem que tothom es comporta igual i ho creu igual. I res més lluny.
No hi ha res per estimar a l’islam
Ni a l’Alcorà ni a la predicació hi ha res que animi a estimar els altres sense mirar qui son o en què creuen. La paraula “estima” dirigida a altres éssers humans no hi surt mai. És per això que on els musulmans son majoria no hi ha cap altra religió o cultura.
Els musulmans s’ofendran perquè es cremi un Alcorà però mai perquè es cremi una biblia o un grup de noies yazidites a l’Iraq. Es mata en nom de la seva religió i no els molesta, els molesta que ens queixem. Les ensenyances islàmiques son la causa del terrorisme, els assassinats, els atemptats suïcides. Cap altra religió predica l’assassinat.
L’estimació a l’islam va dirigida a Allah. Es casen sense amor per Allah i tenen fills per Allah al marge de si els ve de gust o no. La vida pel musulmà és una prova constant del seu amor per Allah i no importa res més. La recompensa ja arribarà amb la mort.
Hi ha radicals a totes les religions
A totes les religions hi ha radicals, però son l’excepció. No son la norma. I els radicals de les altres religions no aconsegueixen callar a la majoria que no ho és. A l’islam no veiem els presumptes moderats atacar els radicals. Quan fan actes de barbàrie diuen allò de “no es verdadero islam” però no aporten cap solució. No s’hi enfronten perquè saben com les gasten o perquè creuen en el mateix. Ja els va bé
Quan algú del grup es surt del ramat té un problema greu. Per exemple, un grup d’imams europeus van fer un manifest on deien que les atrocitats, tot l’atur i tota la desesperació a Gaza, són responsabilitat directa de Hamas. El resultat d’alçar la veu han sigut acomiadaments i amenaces de mort. A quina altra religió ni els seus membres no poden opinar? A cap.
Amb quin islam parlem a Catalunya
L’islam amb el que parlen les autoritats catalanes és el de perfil polític. És el que creu que les dones han d’anar tapades perquè ho mana Allah. El hijab a Occident fa visible el projecte totalitari de l’islam. La comunitat musulmana demana moltes coses però mai que es facin protocols per protegir els dones sotmeses. Els preocupa la islamofòbia, no el masclisme, el maltracte, l’homofòbia o la segregació.
Els musulmans més espirituals, com els sufistes, no participen de la política. No son interlocutor per res, simplement viuen la seva fe i no tenen cap intenció més enllà. El sufisme deixa banda les legalitats de l’islam per centrar-se en la pràctica espiritual a través de la música o la poesia. Ni tan sols es molesten en predicar i convertir ningú: si vols hi vas i si no no hi vas. Per això el sufisme ha tingut molt èxit entre els occidentals que busquen alternatives espirituals.
En canvi, l’islam habitual a Catalunya quan no és salafisme s’hi assembla molt: no els veureu mai parlar de música, de connexió amb la natura o de respecte als altres sense importar tendències sexuals, religió, color de pell o origen. Tot son normes, prohibicions, pors i ofenses per “desconeixement nostre”. És el que agrada als joves i és el que reben per xarxes socials. A França hem vist episodis que ens han de posar molt alerta.
Per exemple, dies abans de la Festa de la Música que es celebra a tot el país van sorgir predicadors cridant al boicot perquè diuen que la música allunya d’Allah. Mentre bandes de joves destrossaven la festa, la Gran Mesquita de París oferia música a qui la volgués escoltar. La lluita entre ells també existeix i és una lluita entre joves i vells.
El futur que ens espera
Les dones amb vels cada cop més opacs i més joves son l’anunci del que ens ve al damunt. Ho veiem a França o Anglaterra. No tenim un islam oficial o unes normes polítiques que desactivin el missatge radical. Un missatge que sembla més propaganda del pitjor nazisme que una proposta espiritual per viure en pau i harmonia.
Aquest islam sempre ofès ens portarà a una societat sense música, sense alegria, sense dones a la vida pública, sense llibertat d’expressió o sexual i on un grup s’imposa a la resta amb violència i por. I és així perquè han llegit a un llibre que agredir i matar son actes d’amor a Déu.
Ja hem vist els efectes d’aquest missatge. Hem vist assassinats però també la pròpia mort. Matar per imposar idees no és nou, el que és nou és la felicitat per morir o per tenir un màrtir a la família. Ni el nazisme va aconseguir que els seus seguidors morissin amb alegria.
Una dona amb vel ens diu que està en aquesta línia. En el raonament de creure que el món es divideix entre ells i nosaltres. Es senten els escollits i la raça superior però envoltats de gent i normes equivocades. Per això les intenten canviar amb la paraula, la mentida, l’amenaça o la mort.
Més opinions
Els musulmans no son les sueques dels 70
Les dones tenen menys intel·ligència i més culpa
Coneix la sura 9 i prepara’t per morir
Irriti a un musulmà, parli de ciència àrab
La yihad lingüística (1): la “inclusió”
Miss Alemanya 2026 inclou noies amb hijab
Decapiten la Verge Maria i destrueixen una rèplica de la cova de Lourdes a França
Una assessora del govern del Canadà reclama sales d’oració musulmanes a les oficines federals
Destrueixen una estàtua de Jesús a l’església de Saint-Hilaire-du-Harcouët (França)
L’esquerra multicultural holandesa vol legalitzar les hipoteques islàmiques
Portugal fa història i prohibeix l’ús del burka i el niqab en espais públics
El 15% dels joves catalans són musulmans i el 75% ha nascut a l’estranger
“Si escolteu música us convertireu en micos i porcs”: l’imam que adoctrina nens a França
Roma ha caigut: El Vaticà habilita sala d’oració musulmana a la biblioteca
Dos crits Allah Akbar en un dia a Montpellier
El govern de Rússia acusa els líders musulmans de saltar-se 5 articles de la Constitució
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-Per què vestien així?
Opinions
El perquè de menjar porc
Els musulmans no son les sueques dels 70