Una cooperativa d’habitatge de Girona rep un crèdit islàmic validat per un comité religiós
La cooperativa Somtribu ha rebut un crèdit islàmic per rehabilitar 6 vivendes a Navata (Alt Empordà). Pel món cooperativista català és un exemple de finança ètica i premien el projecte.
Somtribu és una cooperativa integral situada a Navata (Alt Empordà) que impulsa un model d’habitatge en cessió d’ús amb valors comunitaris, ecològics i ètics. El seu projecte principal consisteix en la rehabilitació d’un edifici antic per convertir-lo en sis habitatges amb espais comuns” i orientat a viure en comunitat “sense lògiques especulatives”.
Ética amb un crèdit sota els principis de la llei islàmica
El crèdit de 260.000 € a Somtribu per rehabilitar els espais l’ha donat un banc islàmic que actua sota l’aparença de cooperativa. Segons expliquen tant Somtribu com CoopHalal als seus respectius portals, l’operació s’ha realitzat sota els principis de la llei islàmica (Sharia), que prohibeix el cobrament d’interessos i finançar operacions d’activitats prohibides per l’islam (haram).
En lloc d’un préstec convencional, s’aplica una fórmula de participació i revenda que en la pràctica comporta un benefici per l’entitat que concedeix el crèdit. Aquest benefici s’integra en el circuit de les finances halal per oferir més crèdit a activitats financeres “èticament acceptables” segons la doctrina islàmica. A més, contribueix a enfortir i difondre els valors econòmics i culturals de l’islam i es pot fer servir per finançar el proselitisme islàmic.
La fascinació del cooperativisme amb els valors religiosos
El model cooperatiu català es fonamenta en la laïcitat, la participació democràtica i la independència ideològica. L’entrada d’un finançament validat per un comitè religiós introdueix un canvi de les regles del joc. Amb l’entrada del capital islàmic al cooperativisme català les normes econòmiques no es basen només en criteris ètics o solidaris. Ara també les prescripcions doctrinals derivades de la llei islàmica venudes com a ètiques entren en l’equació.
Lluny de ser una entitat marginal, CoopHalal s’ha integrat plenament dins del teixit cooperatiu català. La cooperativa de serveis financers islàmics ha signat acords d’intercooperació amb entitats històriques del sector, com Arç Cooperativa, especialitzada en assegurances ètiques i solidàries.
La seva acceptació dins el moviment va quedar especialment visibilitzada durant els Premis CoopCat 2024. En aquell acte, la cooperativa Somtribu va rebre un dels reconeixements del sector. Somtribu va agrair públicament a CoopHalal el suport rebut en forma de crèdit, i la presidenta de l’entitat, Najia Lotfi, va pujar a l’escenari per compartir el premi i fer un discurs. Els aplaudiments que va rebre tot i dir que les seves operacions es basen en la sharia (vídeo) van simbolitzar la plena acceptació del finançament islàmic dins del moviment cooperatiu català.
La Sharia d’ha fet un lloc dins del cooperativisme català
CoopHalal participa en trobades, rondes de finançament conjuntes i jornades de promoció amb altres entitats de les finances ètiques, presentant-se com un actor més de l’economia social catalana. Amb un discurs basat en l’ètica i la promesa impossible de donar crèdit sense interessos s’han fet un lloc en el món de l’economia social.
Davant la impossibilitat legal d’establir un banc islàmic a l’Estat espanyol han adoptat la forma jurídica de cooperativa. Lluny de ser un impediment els permet operar sota el paraigua del moviment cooperatiu i accedir a espais reservats a les entitats socials. Aquesta estructura els obre la porta a entorns vinculats a la solidaritat, l’economia ètica i la innovació social, on el seu discurs religiós es presenta com una simple variant d’un model financer alternatiu.
Aquesta presència creixent també compta amb suport institucional. L’Ajuntament de Barcelona, a través de la seva estratègia d’Economia Social i Solidària, ha reconegut públicament la incorporació de les finances islàmiques dins del marc de l’economia cooperativa de la ciutat. Aquesta convergència dilueix la frontera entre cooperativisme laic i finançament religiós, i permet que principis doctrinals de la llei islàmica circulin dins de l’espai cooperatiu sota el paraigua del discurs de les “finances ètiques”.
Més sobre Halal
Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”
Un restaurant de Londres “orgullós de no servir halal” ha de tancar per l’assetjament dels musulmans
Un líder musulmà a Itàlia exigeix a un comerç que retiri la figura d’un porc
Consumidors a França reclamen el dret a saber si compren carn halal
Judici al Regne Unit per la reacció d’una musulmana a un entrepà de pernil
Un postgrau vinculat a la UAB inclou la banquera islamista Najia Lotfi com a docent
Un restaurant halal de Lió practica la segregació de gènere amb una sala només per a dones
Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves
Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”
Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”
Una enquesta a Alemanya revela que gairebé la meitat dels joves musulmans té idees islamistes
Quebec prohibeix que les mares musulmanes facin voluntariat a les escoles amb el hijab
Una militar musulmana dels Estats Units insinua que rebutjaria ordres contra musulmans
Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà
França posa en crida i cerca el líder dels Germans Musulmans a Europa, Tariq Ramadan
Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte
El Consell d’Eivissa retira la custòdia de nenes musulmanes per protegir-les de l’islam
Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam
El Mundial 2026 als Estats Units serà objectiu d’una campanya massiva de proselitisme islàmic
La policia de Nova York explica que posen llums de Ramadà per “educar” els no musulmans
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-No puc, soc amic dels ayatol·làs
-Per això, només tu els pots explicar com rendir-se