Una cooperativa d’habitatge de Girona rep un crèdit validat per un comité de la sharia
La cooperativa Somtribu ha rebut un crèdit islàmic per rehabilitar 6 vivendes a Navata (Alt Empordà). Pel món cooperativista català és un exemple de finança ètica i premien el projecte.
Somtribu és una cooperativa integral situada a Navata (Alt Empordà) que impulsa un model d’habitatge en cessió d’ús amb valors comunitaris, ecològics i ètics. El seu projecte principal consisteix en la rehabilitació d’un edifici antic per convertir-lo en sis habitatges amb espais comuns” i orientat a viure en comunitat “sense lògiques especulatives”.
Ética amb un crèdit sota els principis de la llei islàmica
El crèdit de 260.000 € a Somtribu per rehabilitar els espais l’ha donat un banc islàmic que actua sota l’aparença de cooperativa. Segons expliquen tant Somtribu com CoopHalal als seus respectius portals, l’operació s’ha realitzat sota els principis de la llei islàmica (Sharia), que prohibeix el cobrament d’interessos i finançar operacions d’activitats prohibides per l’islam (haram).
En lloc d’un préstec convencional, s’aplica una fórmula de participació i revenda que en la pràctica comporta un benefici per l’entitat que concedeix el crèdit. Aquest benefici s’integra en el circuit de les finances halal per oferir més crèdit a activitats financeres “èticament acceptables” segons la doctrina islàmica. A més, contribueix a enfortir i difondre els valors econòmics i culturals de l’islam i es pot fer servir per finançar el proselitisme islàmic.
La fascinació del cooperativisme amb els valors religiosos
El model cooperatiu català es fonamenta en la laïcitat, la participació democràtica i la independència ideològica. L’entrada d’un finançament validat per un comitè religiós introdueix un canvi de les regles del joc. Amb l’entrada del capital islàmic al cooperativisme català les normes econòmiques no es basen només en criteris ètics o solidaris. Ara també les prescripcions doctrinals derivades de la llei islàmica venudes com a ètiques entren en l’equació.
Lluny de ser una entitat marginal, CoopHalal s’ha integrat plenament dins del teixit cooperatiu català. La cooperativa de serveis financers islàmics ha signat acords d’intercooperació amb entitats històriques del sector, com Arç Cooperativa, especialitzada en assegurances ètiques i solidàries.
La seva acceptació dins el moviment va quedar especialment visibilitzada durant els Premis CoopCat 2024. En aquell acte, la cooperativa Somtribu va rebre un dels reconeixements del sector. Somtribu va agrair públicament a CoopHalal el suport rebut en forma de crèdit, i la presidenta de l’entitat, Najia Lotfi, va pujar a l’escenari per compartir el premi i fer un discurs. Els aplaudiments que va rebre tot i dir que les seves operacions es basen en la sharia (vídeo) van simbolitzar la plena acceptació del finançament islàmic dins del moviment cooperatiu català.
La Sharia d’ha fet un lloc dins del cooperativisme català
CoopHalal participa en trobades, rondes de finançament conjuntes i jornades de promoció amb altres entitats de les finances ètiques, presentant-se com un actor més de l’economia social catalana. Amb un discurs basat en l’ètica i la promesa impossible de donar crèdit sense interessos s’han fet un lloc en el món de l’economia social.
Davant la impossibilitat legal d’establir un banc islàmic a l’Estat espanyol han adoptat la forma jurídica de cooperativa. Lluny de ser un impediment els permet operar sota el paraigua del moviment cooperatiu i accedir a espais reservats a les entitats socials. Aquesta estructura els obre la porta a entorns vinculats a la solidaritat, l’economia ètica i la innovació social, on el seu discurs religiós es presenta com una simple variant d’un model financer alternatiu.
Aquesta presència creixent també compta amb suport institucional. L’Ajuntament de Barcelona, a través de la seva estratègia d’Economia Social i Solidària, ha reconegut públicament la incorporació de les finances islàmiques dins del marc de l’economia cooperativa de la ciutat. Aquesta convergència dilueix la frontera entre cooperativisme laic i finançament religiós, i permet que principis doctrinals de la llei islàmica circulin dins de l’espai cooperatiu sota el paraigua del discurs de les “finances ètiques”.
Més sobre Halal
Barcelona integra les finances islàmiques en l’estratègia d’economia social i solidària
Halal per tothom als menjadors de les escoles de Barcelona
La província de New Brunswick del Canadà només ofereix carn halal als menjadors escolars
Sense porc al menjador de les escoles públiques de Barcelona per la inclusió dels musulmans
Arriben al Regne Unit els crèdits universitaris islàmics
Un alt càrrec de l’esquerra francesa deixa LFI per la infiltració dels Germans Musulmans
El govern de Suècia admet la presència de l’islam polític en institucions del país
Lleida “regala” un solar als musulmans per fer-hi una mesquita salafista
Apunyalar per defensar l’islam d’una ofensa no té conseqüencies al Regne Unit
Fan sonar la sura 2 de l’Alcorà al metro de París
Barcelona integra les finances islàmiques en l’estratègia d’economia social i solidària
ERC creia el 2019 que l’islam a les escoles és contrari a la identitat catalana
La UE pressiona Kirguizistan perquè aixequi la prohibició del niqab
Família palestina a Suècia volia matar la filla per voler viure com una occidental
Un estat d’Alemanya regala dos festius als musulmans
Predicador musulmà explica que controlar la dona és un deure religiós dels homes
Crema un Alcorà a Holanda (amb permís judicial) i en pocs minuts esclata la violència al carrer
Guia espiritual musulmà: “L’islam no és aquí per conviure amb altres religions”
L’imam que fomenta l’odi a jueus, cristians i entre musulmans des d’Alemanya
Demanen tres anys de presó al mossèn català Custodio Ballester per un article sobre l’islam radical
Opinions
El perquè de menjar porc
Els musulmans no son les sueques dels 70
El hijab es la nova esvàstica
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
-Per què vestien així?