La comunitat islàmica Al-Huda de Mollet del Vallès enfrontada al PSC per la mesquita adverteix que s’acosten les eleccions

PSC, PP i Vox aproven la norma que restringeix els centres de culte en zones residencials; ERC la qualifica de “discriminatòria” i Junts i Podem s’abstenen.

Musulmans d’Al-Huda resant al carrer de Mollet del Vallès per fer presió política.

Facebook

La controvèrsia per la nova ordenança d’usos de Mollet del Vallès té com a principal focus la comunitat islàmica Al-Huda, encapçalada pel polémic Ahmed Balghouch. L’entitat manté des de fa anys un enfrontament amb la política que ha provocat que del seu interior sorgissin dues comunitats que no volen participar de l’estratègia d’enfrontament permanent. El detonant actual és l’aprovació definitiva, el desembre passat, d’uns criteris urbanístics que, segons el seu líder Ahmed Balghouch, fan inviable obrir nous centres de culte al nucli urbà. Aquests criteris publicats al BOP són:

  • Prohibició d’obrir centres de culte en edificis residencials si superen els 200 m² de superfície útil.
  • No s’autoritzen nous centres si en una mateixa illa se supera un aforament total de 900 persones per hectàrea.
  • Distància mínima de 150 metres entre centres religiosos en zones residencials.
  • Exigència d’una alçada mínima interior de 3,20 metres en espais d’ús públic i 2,60 metres a la resta d’estances

Segons els informes tècnics incorporats a l’expedient municipal, aquestes condicions responen a criteris objectius d’impacte urbanístic i convivència i són aplicables a qualsevol activitat amb afluència de públic. Ahmed Balghouch, afirma que la normativa no respon a criteris tècnics sinó a una decisió política contra els musulmans i adverteix que la comunitat tindrà en compte aquesta qüestió en futures convocatòries electorals. Pel representant d’al-Huda, els requisits fixats fan inviable la implantació de nous centres religiosos al nucli urbà i els expulsa als polígons.

El relat d’Al-Huda: “Condicions més dures que la prostució o les apostes”

En un comunicat difós a les xarxes socials, la comunitat islàmica Al-Huda sosté que la nova ordenança municipal imposa als centres de culte requisits més estrictes que als locals d’apostes o als establiments amb serveis sexuals. L’entitat argumenta que aquestes limitacions vulneren la llibertat religiosa reconeguda constitucionalment i adverteix que la normativa pot afectar negativament la convivència.

El document aprovat evidencia que la norma no només regula centres religiosos, sinó un ampli ventall d’activitats considerades sensibles des del punt de vista urbanístic. Per exemple, tant els locals d’apostes com de prostitució han d’estar situats a una distància mínima de 500 metres d’espais freqüentats per menors. Aquesta limitació, sumada a altres requisits d’alçada, aforament i concentració d’activitats dins d’una mateixa illa, dificulta notablement la seva implantació.

La comunitat islàmica de Mollet del Vallès enfrontada al PSC per la mesquita adverteix que s'acosten les eleccions

Insinua que tornaran a resar als carrers de Mollet per presionar

La comunitat Al-Huda ha publicat imatges de musulmans resant a la via pública a Nova York amb un missatge d’advertència a la batllessa. L’entitat afirma que impedir el seu local al centre urbà i prohibir resar al carrer bloqueja el dret religiós. Al missatge apel·len la llibertat religiosa i la convivència. Les imatges d’oracions multitudinàries en espais públics, reforcen la idea que la pregària al carrer pot tornar esdevenir una opció si no hi ha alternativa.

La comunitat islàmica de Mollet del Vallès enfrontada al PSC per la mesquita adverteix que s'acosten les eleccions

L’advertiment d’Al-Huda que podrien resar al carrer no és nou ni simbòlic. Ja ho van fer fa quatre anys. El 31 de desembre de 2022 la comunitat va traslladar la protesta davant del domicili de l’alcalde, Josep Monràs, i hi va resar com a acte de pressió política. La protesta va generar una resposta institucional immediata. La primera tinent d’alcaldia, Mireia Dionisio, va parlar de “línies vermelles” i de “violència verbal” que afecta una família. Des de l’oposició, ERC va dir entendre la “impotència” del col·lectiu i va reclamar una solució definitiva al conflicte.

La comunitat islàmica de Mollet del Vallès enfrontada al PSC per la mesquita adverteix que s'acosten les eleccions

Musulmans resant davant la casa de l’alcalde de Mollet del Vallès. Xarxes Socials

Les protestes van acabar als tribunals. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar canviar l’emplaçament de les concentracions i va comunicar la decisió a Interior perquè es fes efectiva. El magistrat va considerar que la proximitat d’escoles i altres equipaments podia alterar l’ordre públic i que calia protegir la tranquilitat dels veïns i de la família de l’alcalde.

Una dècada de conflicte entre Al-Huda i l’Ajuntament

El conflicte entre la comunitat Al-Huda i el govern municipal de Mollet no és puntual sinó sostingut en el temps. L’origen es remunta al 2013, quan l’entitat va comprar un local a l’avinguda Badalona amb la intenció d’utilitzar-lo com a centre cultural i religiós. L’ajuntament no li va donar la llicència d’ús religiós i va precintar el local per uns obres il·legals. La comunitat va canviar l’ús religiós pel “d’activitats culturals” però l’ajuntament no ho va acceptar per creure que hi havia indicis d’ús religiós.

Finalment van poder entrar al local de la seva propietat l’any 2018 després de litigis judicials. L’Ajuntament va recordar que hi podien accedir perquè en son propietat però no podien fer cap mena d’activitat ni religiosa ni sociocultural.

Multes per amenaces a periodistes i fractures dins la comunitat

El conflicte entre al-Huda i l’ajuntament de Mollet del Vallès ha tingut tota mena de derivades. Una d’elles va ser el 2018 quan el jutjat va condemnar Balghouch per amenaces a treballadors de Vallès Visió. Segons la sentència, va advertir que trencaria la càmera a qualsevol periodista del mitjà. El jutge va remarcar que els mitjans tenen dret a enfocar les notícies amb criteri propi i que l’amenaça —reconeguda durant el judici— podia afectar la llibertat d’informació i el funcionament normal de l’emissora. L’alcalde també va anunciar accions davant fiscalia per unes altres suposades amenaces a una funcionària municipal.

En paral·lel, el panorama islàmic local es va fragmentar. Altres comunitats sorgides del mateix origen que Al-Huda van optar per desmarcar-se de l’estratègia de confrontació. Assalam va negociar l’any 2006 amb l’Ajuntament el seu trasllat fora del centre urbà, en una zona poligonal, acceptant el canvi d’ubicació per garantir continuïtat d’activitat. El 2018, Al-Amal es va escindir d’Al-Huda amb l’objectiu explícit de rebaixar la tensió i apostar pel diàleg institucional. El seu president va explicar que durant anys havien intentat convèncer Balghouch de buscar una sortida pactada i sense enfrontament. Tot i les dificultats logístiques i la provisionalitat dels espais, aquestes comunitats van prioritzar la negociació amb l’administració abans que la pressió pública

Més Percepcions de

Més sobre islam a Catalunya

Els Mohamed ja doblen els Jordi a Salt, Roses i Castelló d’Empúries

Els Mohamed ja doblen els Jordi a Salt, Roses i Castelló d’Empúries

Manlleu frega el 4% de població amb el nom Mohamed, el percentatge més alt de Catalunya entre els municipis amb més població, només per darrere d’Aitona (5,2%). El fenomen destaca especialment a l’Empordà i Osona.

Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves

La imatge per fomentar la participació als casals de barri inclou una noia amb vestimenta religiosa. L’Ajuntament transmet així que la submissió a l’islam forma part de la identitat del jovent barceloní.

Junts pretén que li votin prohibir el burka sense sancions amb una llei que inclou el control de fronteres i el DNI

Després de votar en contra de prohibir el burka perquè ho proposava VOX ara Junts presenta una llei sense sancions, amb excepcions i que inclou que Catalunya controli fronteres, emeti el DNI i deporti persones.

Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”

La dona passejava per La Rambla i un marroquí li va preguntar quina religió seguia. Al dir que era cristiana la va agredir. Els Mossos descarten radicalisme religiós i investiguen la motivació.

Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”

La concursant Soko diu “quin fàstic!” quan troba restes de pernil a la màquina de tallar embotits. A més, es va negar a cuinar amb porc per no anar a l’infern dels musulmans. Ara es juga l’expulsió.

Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà

Les embarassades musulmanes donen positiu en diabetis durant el Ramadà. La solució que proposen els científics és no mirar.

Sant Andreu fa el Ramadà amb una sala d’oració a la seu del districte

El Districte de Sant Andreu es bolca amb el Ramadà 2026. Crea un programa amb xerrades, tallers de fanalets, àpats i trobades amb espai per resar en un equipament públic.

Bonpreu patrocina un iftar a Lleida on hi participa una predicadora conservadora de l’islam

La trobada religiosa del Ramadà a Lleida es presenta com a “acte de convivència”. Inclou una conferència titulada «Ramadà a Espanya: memòria, identitat i pertinença», a càrrec d’Aicha Fernández.

Pep Guardiola renya els aficionats que xiulen durant la pausa pel Ramadà

Guardiola defensa aturar els partits per la religió i esclata: “Mostreu respecte per les religions. Vivim en un món modern.”

Els Verds alemanys presenten mesures per fomentar la vida islàmica

L’esquerra ecologista proposa festius islàmics, eliminar restriccions al vel o reforçar el suport a mesquites i associacions islàmiques. El pla busca augmentar la visibilitat i la integració de l’islam a la vida pública d’Alemanya.

Quebec prohibeix també el vel islàmic a les escoles bressol i veta les mascaretes sanitàries als serveis públics

L’implacable ministre de laïcitat justifica la prohibició de la mascareta a les institucions públiques “perquè la pandèmia ja ha passat i veure’s la cara és la base de la comunicació humana”. També ha deixat clar “que les nostres institucions no son llocs de culte”.

Dones musulmanes perden la feina a les escoles de Montreal per negar-se a complir la llei del Quebec contra el hijab

Monitores de menjador o d’extraescolar, conserges o personal administratiu ja no poden portar el vel islàmic a les escoles del Quebec. Unes 150 han preferit perdre la feina a respectar la llei.

Els Mohamed ja doblen els Jordi a Salt, Roses i Castelló d’Empúries

Manlleu frega el 4% de població amb el nom Mohamed, el percentatge més alt de Catalunya entre els municipis amb més població, només per darrere d’Aitona (5,2%). El fenomen destaca especialment a l’Empordà i Osona.

Un metge del Regne Unit perd la feina per demanar a una pacient que es tregui el niqab

El metge va demanar retirar el niqab perquè assegurava que la pacient no parlava bé anglès i que tenia dificultats per entendre-la durant la consulta. El marit va posar una queixa per racisme.

Una mesquita diu que la grua municipal és d’extrema dreta perquè s’emporta els cotxes dels fidels

Els fidels d’una mesquita de Maine aparquen malament cada divendres i les autoritats els multen i retiren els vehicles. El responsable del servei de grues es fa viral amb una frase: “un Honda Civic vermell és un Honda Civic vermell”.

El sindicat policial de Berlín no vol agents amb hijab: “Ja n’hi ha prou de fer servir l’opressió patriarcal per guanyar vots”

Els agents contesten amb contundència la proposta dels Verds i alerten del risc de barrejar religió i autoritat pública. Afirmen que la policia “no pot convertir-se en un espai de representació ideològica o religiosa”.

Barcelona promou el vel islàmic a la publicitat institucional per joves

La imatge per fomentar la participació als casals de barri inclou una noia amb vestimenta religiosa. L’Ajuntament transmet així que la submissió a l’islam forma part de la identitat del jovent barceloní.

Junts pretén que li votin prohibir el burka sense sancions amb una llei que inclou el control de fronteres i el DNI

Després de votar en contra de prohibir el burka perquè ho proposava VOX ara Junts presenta una llei sense sancions, amb excepcions i que inclou que Catalunya controli fronteres, emeti el DNI i deporti persones.

Musulmà agredeix una dona el centre de Barcelona al crit de “puta cristiana”

La dona passejava per La Rambla i un marroquí li va preguntar quina religió seguia. Al dir que era cristiana la va agredir. Els Mossos descarten radicalisme religiós i investiguen la motivació.

Musulmana resident a Catalunya a Masterchef: “pernil, quin fàstic!”

La concursant Soko diu “quin fàstic!” quan troba restes de pernil a la màquina de tallar embotits. A més, es va negar a cuinar amb porc per no anar a l’infern dels musulmans. Ara es juga l’expulsió.

Una enquesta a Alemanya revela que gairebé la meitat dels joves musulmans té idees islamistes

El 45% dels joves musulmans situa l’islam per sobre de la llei. L’enquesta reflecteix una bomba de rellotgeria social pel xoc directe entre religió i valors occidentals.

Quebec prohibeix que les mares musulmanes facin voluntariat a les escoles amb el hijab

La legislació sobre laïcitat del Quebec s’estén més enllà del personal docent i treballadors i ara afecta també els pares que participen en activitats escolars.

Una militar musulmana dels Estats Units insinua que rebutjaria ordres contra musulmans

Es va convertir a l’islam el 2023, diu que va entrar a l’exèrcit pels beneficis socials i per una via especial perquè tenia sobrepès. Ara diu que no atacarà musulmans.

Un estudi de Can Ruti i Sant Pau proposa no fer proves de glucosa a embarassades durant el Ramadà

Les embarassades musulmanes donen positiu en diabetis durant el Ramadà. La solució que proposen els científics és no mirar.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Com hem arribat al Pakistan?
Com hem arribat al Pakistan?

Desplaça cap amunt