Els musulmans dels Estats Units construeixen poder polític a través dels donatius a Mamdani perquè sigui alcalde de Nova York

La campanya de Mamdani s’ha convertit en una causa nacional per a milers de musulmans. Per molts, és el primer pas cap a una nova etapa de representació i poder polític nacional i internacional.

Imatge il·lustrativa

Generada per IA

Zohran Mamdani, candidat a l’alcaldia de Nova York, ha esdevingut el centre d’un moviment polític inèdit als Estats Units: la mobilització massiva de la comunitat musulmana a través de donatius, estructures de suport i implicació directa en una campanya electoral. Tot i que la seva candidatura té un abast estrictament local, el suport que ha rebut prové de tot el país i s’interpreta com un pas estratègic cap a una nova etapa de representació política dels musulmans als Estats Units i al món.

Segons un reportatge publicat per ABC News, centenars de donants musulmans han participat activament en la campanya, molts d’ells des de fora de Nova York, convençuts que un alcalde musulmà a Nova York pot tenir conseqüències polítiques de gran abast.

Arriba la participació política musulmana

Històricament, la comunitat musulmana nord-americana ha estat poc visible en l’escena política. Malgrat ser un col·lectiu divers i amb creixent presència demogràfica, rarament ha participat de manera organitzada en el finançament de campanyes electorals. Aquest cop, però, la situació és diferent.

La figura de Mamdani, polític progressista, d’origen sud-asiàtic i musulmà, ha despertat una connexió transversal dins la comunitat musulmana i amplis sectors de l’esquerra. Com explica ABC News, per a molts donants es tracta d’una oportunitat per començar a construir una presència real en el sistema institucional del país: “És una carrera local, però representa un canvi nacional”, afirmava un dels col·laboradors de campanya entrevistat per la cadena.

Donatius com a eina d’influència democràtica

La clau d’aquest moviment no ha estat només simbòlica, sinó pràctica: els donatius han arribat en un moment decisiu de la cursa electoral, oferint a Mamdani el suport financer necessari per competir contra rivals amb més suport de l’establishment polític i econòmic, com l’exgovernador Andrew Cuomo.

Els donants musulmans no només han aportat recursos econòmics, sinó també visibilitat, estructures de mobilització i una narrativa clara: el seu suport no s’adreça únicament a una figura, sinó a una idea de representació política real i sostinguda per a la seva comunitat. Segons diversos analistes citats a ABC News, això podria marcar l’inici d’una nova etapa, on la política musulmana nord-americana deixi de ser reactiva i esdevingui propositiva i estructurada.

El cas Mamdani podria establir un precedent important. Diversos actors polítics i organitzacions han començat a analitzar el model de campanya que s’ha generat al seu voltant: finançament descentralitzat, mobilització digital, presència mediàtica i un discurs clarament arrelat en valors compartits com la justícia social, la igualtat i el dret a la representació.

Mamdani agrada els musulmans i a les esquerres

Un dels factors clau en l’ascens polític de Zohran Mamdani és la seva capacitat per connectar amb l’univers progressista nord-americà. Més enllà de la seva identitat religiosa o ètnica, Mamdani ha construït un discurs i un programa polític que ressona profundament amb els valors de l’esquerra actual: justícia econòmica, igualtat racial, accés universal a serveis bàsics i una crítica oberta a les estructures de poder tradicional. Mamdani proposa oferir serveis bàsics gratuïts als neoyorquins amb rendes més baixes —incloent-hi, previsiblement, la població immigrant sense papers. Entre les seves propostes hi ha el transport públic per autobusos gratuït, escoles bressol públiques i gratuïtes, una congelació dels lloguers i la creació de supermercats gestionats pel municipi. El finançament d’aquestes mesures es faria mitjançant un augment dels impostos a les grans empreses i, en part, a les rendes mitjanes.

Els seus plantejaments —com ara el dret a l’habitatge, el transport públic gratuït, el desfinançament de la policia en favor de serveis socials o la lluita contra la gentrificació— l’han convertit en un referent per a joves votants progressistes, comunitats racialitzades i moviments socials urbans.

El suport de Mamdani a les causes socials i ambientals, la seva defensa dels drets de les comunitats immigrants i el seu rebuig a la influència dels grans lobbies econòmics han reforçat la seva credibilitat com a candidat d’esquerres amb base real, i no només com a símbol de diversitat. Aquesta aliança tàcita entre moviments progressistes i comunitats com la musulmana ha estat fonamental per fer créixer la seva campanya, ja que combina idealisme polític amb estratègia col·lectiva, i ofereix a les esquerres urbanes una figura que representa tant la pluralitat del país com una agenda transformadora.

Preocupació al seu propi partit

Tot i haver guanyat les primàries demòcrates amb una base mobilitzada i transversal, Zohran Mamdani no genera unanimitat dins del seu propi partit. Diversos dirigents del Partit Demòcrata —sobretot del sector moderat i institucional— veuen amb recel el seu discurs radical, les seves crítiques a l’establishment i la seva voluntat de transformar les regles del joc polític des de dins. El fet que hagi derrotat figures de pes com Andrew Cuomo ha estat interpretat com una amenaça per l’ordre intern del partit, que tradicionalment ha estat controlat per lideratges més previsibles i aliats dels grans grups d’interès.

La preocupació no és només ideològica, sinó estratègica. Sectors moderats temen que el perfil de Mamdani pugui polaritzar l’electorat, generar fugues cap a candidats independents o republicans, i fer més difícil mantenir el control de l’ajuntament en pròximes legislatures. A més, alguns veuen amb inquietud el seu acostament a moviments socials que desafien les institucions tradicionals del poder demòcrata, com els sindicats policials o els lobbies empresarials urbans. Per a molts dins el partit, Mamdani és un senyal d’alarma sobre la força creixent de l’ala esquerra i una advertència que l’equilibri intern pot estar canviant.

Mamdani prioritza la causa palestina i posa en dubte l’11-S

Zohran Mamdani ha estat una de les veus més clares i consistents en la política nord-americana a favor del poble palestí. Ha denunciat reiteradament el que considera una política d’apartheid i opressió per part d’Israel. Aquesta posició no és secundària en el seu discurs: per a Mamdani, defensar Palestina és una extensió natural de lluitar per la justícia i l’alliberament també dins de Nova York.

El passat digital de Zohran Mamdani ha tornat a generar debat en plena cursa per l’alcaldia de Nova York. Un tuit del 2015, on plantejava si la vigilància exercida per l’FBI podria haver influït en la radicalització de l’imam Anwar al-Awlaki —figura vinculada a al-Qaida— ha estat recuperat per sectors crítics amb la seva candidatura. El comentari s’ha interpretat com una manera de minimitzar-ne la gravetat o desplaçar responsabilitats, fet que ha provocat reaccions airades entre víctimes de l’atemptat i representants polítics més conservadors, fins i tot dins el Partit Demòcrata.

Una figura admirada i temuda a parts iguals

La candidatura de Zohran Mamdani no només ha sacsejat l’establishment polític novaiorquès, sinó que ha consolidat una aliança emergent entre moviments d’esquerra i la comunitat musulmana. Aquesta confluència entre activisme progressista i consciència religiosa o identitària li ha donat una força electoral i simbòlica poc habitual en la política nord-americana.

Lluny de ser una simple candidatura municipal, el projecte de Mamdani és percebut per molts musulmans com una porta d’entrada cap a una nova etapa de poder polític real, no només als Estats Units, sinó també amb projecció global.

Semblants

Musulmà a botiguer de Houston: "Tens 30 dies per deixar de vendre porc, alcohol i apostes"

Musulmà a botiguer de Houston: “Tens 30 dies per deixar de vendre porc, alcohol i apostes”

Un predicador musulmà es grava a Houston (Texas) dient a un botiguer que té 30 dies per deixar de vendre productes contraris a l’islam. Si no ho fa, es manifestaran

Les escoles públiques de Nova York sumen un festiu islàmic al calendari del curs 2025-2026

El Departament d’Educació de l’Estat de Nova York ha declarat per primera vegada la festa

Sermó a Carolina del Nord: “No diguis que no al teu marit llevat que tinguis una excusa vàlida”

L’imam Mansour Muhammad sosté que les dones han de demanar permís per sortir de casa

La candidata al Congrés dels EUA Valentina Gómez crema un Alcorà amb un llançaflames

Gómez afira que vol “acabar amb l’islam” i demanar als musulmans que se n’a vagin

Latina conversa a l’islam explica com gaudeix de la poligàmia als Estats Units

La influencer Muslim tica (@ticamusulmana1) ens fa saber que viu la poligàmia amb molta satisfacció.

Una noia amb hijab guanya un concurs de bellesa als Estats Units gràcies al vot musulmà

En un suburbí amb forta presència àrab, una noia amb hijab fa història com a

Imam dels Estats Units: “És una guerra contra la modèstia de les nostres filles i la virilitat dels nostres fills”

L’imam Muamar Dahnoun, durant un sermó a Raleigh (Carolina del Nord), afirma que les superpotències

Es pot ser soldat d’Al-Qaeda i mestre d’islam per a nens a Boston

Un condemnat per formar part d’Al-Qaeda i entrenar-se en un camp gihadista al Pakistan ha

Missatge islàmic des dels Estats Units a les dones que diuen “tenim drets”

Imam de Maryland explica que ser una dona virtuosa és molt fàcil: “Només cal obeir

Més Percepcions de

Vídeos de TikTok ofereixen certificats “sense escola ni exàmens” per aconseguir residència i nacionalitat alemanya

Una investigació periodística destapa que a TikTok és molt fàcil aconseguir títols de llengua i d’integració per accedir a la residència i ciutadania a Alemanya a canvi d’uns 2000€. L’engany

Algú cala foc a una estàtua de la Verge durant la missa a la basílica de Guingamp (França)

La policia assegura que l’incendi va ser intencionat. Va interrompre la celebració del 8 de setembre i va provocar danys greus als vestits de la imatge.

Un institut de Logroño prohibeix el hijab

L’institut Sagasta ha fet valer el reglament intern per prohibir portar res al cap, inclòs el vel islàmic. La Conselleria d’Educació diu que respecta l’autonomia dels centres.

Predicador alemany: “Un musulmà no pot treballar en un supermercat”

Ahmad Abul Baraa explica, amb cites del Profeta, per què considera que no és lícit per una persona treballar en supermercats que venguin productes prohibits a l’islam.

Imam de San Diego: “Cada malson d’una Europa musulmana es farà realitat”

Un predicador musulmà es grava a Houston (Texas) dient a un botiguer que té 30 dies per deixar de vendre productes contraris a l’islam. Si no ho fa, es manifestaran

Una policia dels Estats Units presenta un escut amb lletres en àrab

La idea de la policia local de Dearborn Heights (Michigan) és “honrar i reflexar la diversitat de la comunitat”. L’han retirat per les crítiques.

Musulmà a botiguer de Houston: “Tens 30 dies per deixar de vendre porc, alcohol i apostes”

Un predicador musulmà es grava a Houston (Texas) dient a un botiguer que té 30 dies per deixar de vendre productes contraris a l’islam. Si no ho fa, es manifestaran

Detingut a França un noi de 17 anys amb plans seriosos per matar no musulmans

Es definia com a “soldat de l’Estat Islàmic” i planejava atacs contra escoles, ambaixades i mitjans francesos. El 2025 a França ja han arrestat a 12 menors per terrorisme islamista.

Imam del Canadà veu els infidels propalestins a punt per acceptar l’islam

Creu que “és una oportunitat d’or, perquè quan els seus cors ja són receptius, podem atraure’ls”. L’existència de no musulmans la viu com un problema i qüestiona el model de

Múrcia fa com Madrid i també retira el pla d’ensenyament d’àrab i islam del Marroc

Falta la comunicació oficial però els professors ja han dit als centres que la conselleria l’ha cancel·lat. El Consolat del Marroc ho confirma.

La propietària de Campofrío crea la marca Halal Mola per arribar al públic musulmà

Sigma Alimentos és un grup amb més de 100 marques d’alimentació. Incorpora una línia halal que ja ha començat a introduir-se al mercat espanyol.

Les escoles públiques de Nova York sumen un festiu islàmic al calendari del curs 2025-2026

El Departament d’Educació de l’Estat de Nova York ha declarat per primera vegada la festa del sacrifici com a festiu a totes les escoles públiques de l’estat.

Frase de la Setmana

Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d'aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson
Què hi ha de dolent en incitar a una intensa aversió a una religió si les activitats o els ensenyaments d’aquesta religió són tan escandalosos, irracionals o abusius dels drets humans que mereixen ser intensament detestats? .-Rowan Atkinson

Imatge de la Setmana

Somriu una mica
-Somriu una mica
Desplaça cap amunt