El dialecte de la clase obrera de Londres s’està morint per la immigració
El cockney és una manera de parlar l’anglès pròpia dels barris obrers londinencs. Avui s’apaga davant la pressió dels nous accents multiculturals.
Durant generacions, parlar cockney volia dir ser fill del poble. Era la veu de la classe obrera de Londres, nascuda als barris populars de l’Est, entre mercats, fàbriques, pubs i famílies humils que vivien porta a porta. L’accent cockney, amb els seus girs únics i el seu famós argot rimat, no només diferenciava la manera de parlar: era una bandera d’identitat, una pertinença, una memòria compartida.
Però avui, segons un informe citat per GB News, aquest dialecte genuí es troba en clar retrocés. La gentrificació i la immigració massiva han transformat completament els barris on el cockney va néixer. Els de sempre han estat desplaçats. Les veus de tota la vida s’han silenciat.
Londres oblida la seva essència obrera popular
Avui, l’East End ja no és aquell Londres obrer. Les noves onades de població han expulsat milers de famílies autòctones cap a l’extraradi o fins i tot a altres comtats, com Essex. I amb elles, s’hi ha esfumat el cockney. On abans sonava un “bo’le of water”, ara se sent un accent neutre, o una barreja d’influències globals.
Els experts de la plataforma lingüística Preply ho tenen clar: aquest canvi no és només fonètic, és cultural. Quan un dialecte desapareix, no només perdem una manera de parlar: perdem una manera de viure i d’entendre el món. El cockney era història oral, era comunitat, era resistència popular.
La mort del cockney és el preu de la diversitat
Els defensors del multiculturalisme sovint afirmen que la diversitat enriqueix. Però també pot diluir allò que era genuí i propi. Quan una ciutat esdevé un mosaic constantment canviant, les arrels es fan febles. I a Londres, aquest procés ha anat tan de pressa que la veu del poble obrer ha quedat ofegada en silenci.
Els lingüistes de Preply recorden que és normal que els accents evolucionin amb el pas del temps. Però el cas del cockney és diferent: ara els fills ja no entenen com parlaven els seus pares.
Com a mínim, encara es parla anglès a Londres
La desaparició del cockney no és un fet puntual, sinó part d’un fenomen més ampli. A Leicester, per exemple, s’ha detectat un barri on més del 40% dels adults no parlen anglès. En aquest cas, no només es dilueix un dialecte concret, sinó l’ús de l’anglès mateix com a llengua de convivència quotidiana.
Aquesta realitat evidencia una transformació accelerada dels entorns urbans, on la pressió de la migració poden fer retrocedir o fer desaparèixer formes lingüístiques que havien estat centrals en la vida comunitària.
Semblants
El Regne Unit atura 19 atemptats islamistes imminents en cinc anys i vigila 600 musulmans
De terrorista al Iemen a candidat municipal al Regne Unit multicultural
Professor anglès pot perdre la feina per jugar als escacs amb alumnes musulmans
Diputada britànica d’esquerres denuncia amenaces de decapitació per ser rival d’un candidat musulmà
Els Emirats Àrabs Units deixen d’enviar estudiants al Regne Unit per por als Germans Musulmans
Judici al Regne Unit per la reacció d’una musulmana a un entrepà de pernil
Més Percepcions de
França tanca una escola alcorànica clandestina camuflada en una botiga en desús
Musulmans protesten pel “No Hijab Day” de Leicester que proposa “posar el hijab a un home”
Un líder musulmà a Itàlia exigeix a un comerç que retiri la figura d’un porc
El Regne Unit atura 19 atemptats islamistes imminents en cinc anys i vigila 600 musulmans
De terrorista al Iemen a candidat municipal al Regne Unit multicultural
Apunyalat per ser cristià a Washington
«Als nou anys és una dona», diu un imam a Itàlia davant la càmera
Alerta a França per l’”islam municipal” que es presenta a les eleccions de 2026
Consumidors a França reclamen el dret a saber si compren carn halal
Marroquins i altres musulmans es plantegen abandonar el Quebec per les lleis que limiten l’islam
Professor anglès pot perdre la feina per jugar als escacs amb alumnes musulmans
La UE inverteix 1,6 milions d’euros per estudiar la bellesa dels cabells de les dones musulmanes
















