El dialecte de la clase obrera de Londres s’està morint per la immigració
El cockney és una manera de parlar l’anglès pròpia dels barris obrers londinencs. Avui s’apaga davant la pressió dels nous accents multiculturals.
Durant generacions, parlar cockney volia dir ser fill del poble. Era la veu de la classe obrera de Londres, nascuda als barris populars de l’Est, entre mercats, fàbriques, pubs i famílies humils que vivien porta a porta. L’accent cockney, amb els seus girs únics i el seu famós argot rimat, no només diferenciava la manera de parlar: era una bandera d’identitat, una pertinença, una memòria compartida.
Però avui, segons un informe citat per GB News, aquest dialecte genuí es troba en clar retrocés. La gentrificació i la immigració massiva han transformat completament els barris on el cockney va néixer. Els de sempre han estat desplaçats. Les veus de tota la vida s’han silenciat.
Londres oblida la seva essència obrera popular
Avui, l’East End ja no és aquell Londres obrer. Les noves onades de població han expulsat milers de famílies autòctones cap a l’extraradi o fins i tot a altres comtats, com Essex. I amb elles, s’hi ha esfumat el cockney. On abans sonava un “bo’le of water”, ara se sent un accent neutre, o una barreja d’influències globals.
Els experts de la plataforma lingüística Preply ho tenen clar: aquest canvi no és només fonètic, és cultural. Quan un dialecte desapareix, no només perdem una manera de parlar: perdem una manera de viure i d’entendre el món. El cockney era història oral, era comunitat, era resistència popular.
La mort del cockney és el preu de la diversitat
Els defensors del multiculturalisme sovint afirmen que la diversitat enriqueix. Però també pot diluir allò que era genuí i propi. Quan una ciutat esdevé un mosaic constantment canviant, les arrels es fan febles. I a Londres, aquest procés ha anat tan de pressa que la veu del poble obrer ha quedat ofegada en silenci.
Els lingüistes de Preply recorden que és normal que els accents evolucionin amb el pas del temps. Però el cas del cockney és diferent: ara els fills ja no entenen com parlaven els seus pares.
Com a mínim, encara es parla anglès a Londres
La desaparició del cockney no és un fet puntual, sinó part d’un fenomen més ampli. A Leicester, per exemple, s’ha detectat un barri on més del 40% dels adults no parlen anglès. En aquest cas, no només es dilueix un dialecte concret, sinó l’ús de l’anglès mateix com a llengua de convivència quotidiana.
Aquesta realitat evidencia una transformació accelerada dels entorns urbans, on la pressió de la migració poden fer retrocedir o fer desaparèixer formes lingüístiques que havien estat centrals en la vida comunitària.
Semblants
Violador musulmà d’una noia de 15 anys utilitza “diferències culturals” per justificar-se
Campaments d’estiu islamistes per a nens de Londres imposen el hijab a les nenes i la segregació per sexe
Una ONG musulmana vol legalitzar Hamàs al Regne Unit
Un diputat musulmà compara el benestar animal amb les lleis nazis
Diputat britànic diu que el benestar animal és odi a les comunitats religioses
Amenaçat de mort el crític de l’islam que va cremar un Alcorà al Regne Unit
Més Percepcions de
El Regne Unit publica una oferta laboral d’ Administrador de la llei Sharia
Terror en un vol d’EasyJet a Escòcia per crits de “Al·là Akbar” i “avui morirem tots”
TikTok escampa el salafisme emocional entre noies amb el missatge: ‘Sóc feliç amb el meu vel’
Una imam alemanya denuncia que “venen a causar disturbis i a islamitzar”
Musulmans de Berlín celebren al carrer les matances de drusos i cristians a Síría
Ferits els sentiments dels musulmans d’Àustria per la crítica d’una ministra al hijab infantil
MiniMuslim Camp introdueix la segregació religiosa a l’oferta de colònies a Catalunya
Madrid cancel.la el programa de llengua àrab, cultura del Marroc i islam a les escoles
Quatre anys de presó al Regne Unit per vendre carn halal que no ho era
França recorre als tocs de queda per combatre els seus joves als carrers
Un centre salafista de Barcelona educa nenes segons els valors de l’islam del segle VII
Frase de la Setmana
Imatge de la Setmana
